Simat va poder cometre frau de llei en un PAI que afecta a la Valldigna
Aplicar obliquament una norma per a eludir l'aplicació d'una altra que és la realment aplicable. O el que és el mateix, buscar la protecció d'una norma que empararia una actuació fora de la llei, és el que va poder fer l'Ajuntament de Simat de la Valldigna per a donar el vistiplau a un PAI amb una cobertura jurídica falsa.
Aquesta pràctica, la comissió d'un frau de llei, és el que atribuïx al consistori de Simat, presidit pel socialista Vicente Palomares, un informe de la Comissió Informativa de la Conselleria de Territori del passat 21 de febrer. I amb això no és que aprovés un acte de poca importància. Gens menys una reordenació urbana d'un milió i mig de metres quadrats de superfície, en la qual s'inclou sòl protegit de l'entorn del Monestir de Santa María de la Valldigna.
En la zona de l'entorn d'aquest recinte monacal, fundat en el segle XIII per Jaume II i considerat «pàtria espiritual» del Regne de València, està prevista la ubicació d'un camp de golf. En l'altra, entre les estribaciones de les muntanyes confrontants i el Parc del Clot, s'espera situar una zona residència amb fins a 1.481 habitatges. Sembla innecessari aclarir que l'informe elevat pels tècnics de Territori a la comissió informativa proposa denegar l'aprovació del pla parcial «La Valldigna Golf», proposat per l'empresa «Neptú Cabdal, S.L.» i assumit com propi pel consistori amb el respatller dels grups socialista i popular.
Tot fa preveure que la Comissió Territorial que se celebra demà complirà la recomanació dels funcionaris, sostinguda en cinc fonaments jurídics. L'informe tècnic, encara que no entra a efectuar una anàlisi de l'ordenació proposada, donada la contundència dels defectes formals oposats, sí aprecia la inadequació de la proposta al concert previ informat per la Conselleria perquè s'eliminés el viari que delimita la zona de protecció del Monestir. Territori ja havia advertit a l'Ajuntament prèviament que havia de garantir la protecció d'aquesta superfície, però el pla parcial mantindria aquesta afecció a la zona circumdant del monument, que actualment té rang estatutari .
Règim transitori
El període d'informació pública de la iniciativa original, d'una empresa distinta, va coincidir amb l'entrada en vigor de la Llei Urbanística Valenciana (LUV), el que va dur a l'Ajuntament a suspendre l'obertura de pliques per a estudiar el règim transitori. El consistori va concloure que aquest pla no podia seguir els tràmits de la LRAU, però sí l'els instruments de planejament que acompanyaven al PAI. Per a això, la Corporació podria assumir com propis l'Homologació i Pla Parcial d'algun de tres els aspirants aprofitant la situació de tramitació.
Llavors, PSPV i PP van presentar la proposta de «Neptú Cabdal S.L.», la van aprovar provisionalment com pròpia de l'Ajuntament, i van demanar a l'empresa que remetés un text refós amb certes modificacions proposades en l'acord.
Anagrama municipal
L'informe sentencia que l'actuació municipal sembla incórrer en un possible frau de llei, al forçar l'aplicació de la norma -LRAU enfront de LUV-, i per encarregar a la pròpia empresa la presentació del text refós amb aquestes modificacions proposades pels edils. L'obertura de pliques no va arribar a produir-se, pel que no seria d'aplicació la disposició transitòria al no haver arribat a ser objecte d'aprovació municipal ni haver vençut el termini màxim per a emetre resolució expressa. Els funcionaris afirmen no comprendre per quins el ple encarrega a la societat «Neptú Cabdal» aquest text refós sense que se sàpiga quin és la relació jurídica entre l'Ajuntament i l'empresa, que va presentar aquest nou document amb el anagrama municipal. El projecte aprovat pel ple tampoc va ser objecte d'informació pública, el que trencaria les garanties de defensa dels afectats i, segons els precedents citats en l'escrit tècnic, faria nul de ple dret el pla parcial per defecte procedimental. En cas que la Conselleria de Territori donés finalment la seva aprovació al projecte malgrat el criteri tècnic contrari, es podrien construir fins a 1.481 habitatges en una localitat que té actualment 3.090 habitants, segons l'últim cens de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). 
[@more@]