|
|
[@more@]
No fa bona cara. Alguna cosa li va fatal. La seua gran obra, el Monestir de la Valldigna acaba de recuperar el claustre gòtic. De veritat que ens alegrem de què ens tornen una part del patrimoni valencià que en el seu moment va ser esquilmat i que, en este cas en concret, va acabar a un xalet a Torrelodones. Patrimoni de l’Estat no ha dit res, i com sempre els valencians hem hagut de pagar per una cosa que era nostra. Fins i tot el nostre Estatut contempla un article per a l’únic Monestir que hem tingut al País Valencià. Ves per on, President de la Generalitat no va poder assistir-hi.
Ho tenien tot preparat. Fins i tot es va auto-atorgar un premi, Amics de la Valldigna, per a emmarcar amb més pompa i color l’acte del retrobament. I no hi era. Un símptoma més dels 4 anys perduts del nostre President. Quatre anys d’esterilitat d’una presidència que s’ha caracteritzat per l’arrancà de cavall i parà de burra. Es va proclamar austriacista. Van llançar la Declaració d’Ares i ha acabat danyant la institucionalitat del càrrec que ostenta acudint a una manifestació organitzada sobre falsetats i la utilització del dolor de les víctimes. No hi era a la Valldigna perquè havia d’anar a Madrid. No sé per què però tots els nostres presidents acaben a Madrid quan han d’abandonar el vaixell. Bé a Madrid. No sé per què però tots els nostres presidents acaben a Madrid quan han d’abandonar el vaixell. Bé a Madrid, alguns perquè d’altres es queden a fer de banquers i de (des)normalitzadors lingüístics. Trist final per a un PP que ha perdut el nord i sols es pot mantenir al poder a través de la propaganda, l’engany i la mentida. 
