Campanya TV3

ADHEREIX-TE A LA CAMPANYA !

Titol: Volem TV3 a València, Alacant i Castelló
Finalitza: 2007-05-31

Destinatari de la petició:: Ministeri d'industria i President del Govern Espanyol

Text de la campanya:
No hi ha cap un motiu per a tancar una cadena amb un contingut televisiu de qualitat, un 0% de matèria rosa,i reconeguda com a un exemple a seguir les demés cadenes autonòmiques.

Pantalla Completa | Campanyes.org

 Campanya on-line en contra del tancament de TV3 al País Valencià

El govern valencià demana ACPV accès als repetidors de TV3 per tancar-los el proper 27 de març, a les 9 hores

[@more@]

Comiat de Lluís Llach

+

 Formulari d'adhesió a la campanya


S'han venut a un ritme de 1.000 entrades cada quart d'hora

Titulars del dia
TV3,  l'emetrà en directe

Lluís Llach i l'Ajuntament de Verges, Baix Empordà, estan estudiant la possibilitat d'organitzar un segon concert de comiat, segons informa la web del cantant. En principi l'última actuació havia de ser la del dia 24 a Verges mateix, en una carpa amb capacitat per cinc mil persones. Però les entrades es van exhaurir en només mitja hora i molts fans se n'han quedat sense. A internet ha començat una campanya perquè Llach faci un concert multitudinari al Camp Nou.

Ja s'hi han adherit prop de cinc-centes persones. Alguns blocaires de MÉSVilaWeb se'n fan ressò, com jordisalvia.cat, Qui sap si la tendresa o Una entre tantes.


Lluís Llach anuncia que es retirarà del tot el 24 de març a Verges, amb un concert especial


 

 

 

 


M'agrada el riure dels teus ulls,
on el reflex d'una llum
em sembla un far a la marina.

I per la sort d'estar mig foll
jo m'imagino mariner
buscant recer en el teu somriure.

I així navego pel teu cos
deixant camins en el teu pit
amb la saliva dels meus llavis.

Per dir-te:

Amb el somriure, la revolta.
Així t'espero i t'imagino
i en l'horitzó de la mirada
el gest utòpic que et reclama.

I em faré au si tu ets el vent
o seré proa de vaixell
si tu ets la dansa de les ones.

[@more@]

20/03/2007
Aquest cap de setmana el cantant i compositor Lluís Llach, una de les veus més populars i reivindicatives de la cançó catalana, posarà punt final a la seva carrera musical amb dos concerts a la seva vila nadiua: Verges (Baix Empordà). Els recitals clouran, així mateix, la ronda de 'i', el seu últim treball discogràfic, editat el 2006; el primer es farà dissabte (les entrades es posaran a la venda demà mateix), i el segon, diumenge, amb les entrades exhaurides de fa dies.

De primer, sols era previst de fer un únic concert de comiat: diumenge, als afores de Verges, en un envelat amb cabuda per a cinc mil espectadors. Ara, en vist que les entrades es van exhaurir en mitja hora i atesa la gran demanda per a assistir-hi, Llach s'ha avingut a fer una segona actuació a Verges mateix. Recordem que la setmana passada es va impulsar una campanya via internet (encara oberta) perquè fes un últim concert al Camp Nou, l'estadi del FC Barcelona, amb gairebé cent mil seients.

La recaptació que s'obtingui de tots dos concerts anirà a parar a les organitzacions Salvem l'Empordà i Metges Sense Fronteres. El fet s'adiu amb el compromís social, polític i cívic de Llach, com testimonia el documental, d'estrena recent, 'Llach, la revolta permanent', centrat en els tràgics fets que van moure el cantant a compondre 'Campanades a morts', l'any 1976: la irrupció de la policia en una assemblea de treballadors de Vitòria (País Basc), amb el resultat de cinc morts i una centena llarga de ferits.

Diguem, finalment, que l'adéu musical de Llach, anunciat el febrer del 2006, s'escaurà just quaranta anys després de la seva primera actuació, tinguda a Terrassa (Vallès Oc.) el 22 de març de 1967; serà un adéu definitiu en un sentit estrictament professional (no editarà cap nou disc), per bé que no ha descartat de fer concerts amb el piano, encara que no gaires ni durant gaire temps.

 Tornar a la portada
———-

+ Més notícies: Webs relacionades dins Nosaltres.Cat: Lluís Llach.

Reivindicació i compromís
En efecte, la carrera musical del cantant empordanès és indissociable del combat per les llibertats, la denúncia de les injustícies socials i el compromís amb la llengua, la cultura i la nació catalanes, tant durant els foscs i cruels temps de la dictadura franquista com després de l'adveniment de la democràcia. El 1967 s'afegí als Setze Jutges, grup de cantants que maldava per normalitzar el català dins la música moderna. El seu determini, les seves preses de posició, el feren objecte dels atacs franquistes (li fou prohibit de fer concerts), cosa que el mogué a prendre el camí de l'exili: el 1970 partí en direcció a París, on començà el reconeixement internacional de la seva música.


+ Lluís Llach al camp del Barça, el 6 de juliol de 1985.
Poetes musicats
Lluís Llach ha combinat la cançó de protesta amb temes de to més íntim, més personal, amb text propi o de poetes del país i de fora; ha musicat, per exemple, poemes de Joan Salvat-Papasseit ('La casa que vull'), Josep M. de Sagarra ('Vinyes verdes vora el mar…'), Pere Quart ('Corrandes d'exili'), Màrius Torres ('Cançó a Mahalta'), Joan Fuster ('Criatura dolcíssima') i Konstandinos Kavafis ('Ítaca'). Un apart mereix la seva col·laboració amb el poeta i amic Miquel Martí i Pol, que fruità en recopilacions com 'Un pont de mar blava', 'Porrera' i en la cantata 'Germanies 2007'.


+ El cantant col·laborà activament amb el poeta i amic Miquel Martí i Pol
Cançons
Durant les quatre dècades de dedicació musical, Llach ha compost cançons que han passat a formar part de l'imaginari col·lectiu català. N'és el cas més paradigmàtic 'L'estaca', un cant a la llibertat que ha transcendit les nostres fronteres. Peces igualment cèlebres són 'El bandoler', 'Cal que neixin flors a cada instant', 'La gallineta', 'I si canto trist', 'Que tinguem sort', 'Campanades a morts', 'Laura', 'Companys, no és això', 'Venim del nord, venim del sud', 'Vida', 'País petit'…


+ Llach ha compost cançons que han passat a formar part de l'imaginari col·lectiu català.
 
 BANNER

# Vols el banner de la notícia a la teva web?

# Copia aquest codi i enganxa-l'hi:

<a href="http://www.vilaweb.cat/www/
diariescola/noticia?id=2320277">
<img src="http://www.vilaweb.cat/media/im
atges/diariescola/imatges/b_actualitat374.gif" border="0"/></a>

 MATERIALS

Titol: Lluís Llach
Format: Web
# Pàgina oficial. Biografia, discografia, cançons, actualitat, multimèdia…

Titol: Lluís Llach
Format: Web
# Al portal musical Ritmes.cat. Efemèrides, notícies, reportatges, galeria fotogràfica…

Titol: Lletres i acords de Llach
Format: Web
# Segons ordre alfabètic.

Titol: Cançoner de Lluís Llach
Format: Web
# Amb més de dues-centes trenta peces.

Titol: Lluïstaires del Cafè Antic
Format: Web
# Grup de seguidors del cantant de Verges.

Titol: 'Llach, la revolta permanent'
Format: Web
# Film documental en cartellera.

 QUE HO SABÍEU?

# El 6 de juliol de 1985 Lluís Llach aplegà al Camp Nou cent mil espectadors, xifra rècord atesa per un sol cantant a tot Europa.

# El club de rugbi de la USAP, amb seu a Perpinyà (Catalunya Nord), té per himne 'L'estaca' de Llach.

# El 1999 la UNESCO nomenà Llach Artista per la Pau, distinció que reconeixia el seu compromís amb els ideals pacifistes.

 INVESTIGUEU


> Biografia de Lluís Llach, d'Eliseu Climent.

> 'L'estaca': Camp Nou, estiu del 1985.

> 'Laura' que emocionà Laura Almerich, amiga i companya professional inseparable.

> 'Trailer' de 'Llach, la revolta permanent'.

> 'Campanades a morts fan un crit per la guerra…'

> 'Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg…'

> La primera entrevista amb Lluís Llach, el 1967 al setmanari Presència.

Biblioteca Central de Gandia

"Bestiari Equivocat." de Joan Lluís Mollà      {Club de Lectura /BCG}.

El Club de lectura de la BCG programa la lectura del professor, escriptor saforenc, Joan Lluís Mollà, "Bestiari equivocat

La Biblioteca Central de Gandia, organitza a l'àntic Convent de Sant Roc, situat a la plaça Jaume I de la capital saforenca, actual seu de la Biblioteca Central de Gandia, i compta amb el patrocini de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Gandia.

****************************************************
Bestiari Equivocat.
Joan Lluís Mollà.
ISBN: 84-607-7861-0. Xeresa 2003
Llibre de relats en el que el seu autor, membre del Centre d'Estudis i Investigacions Xeresans, enceta la literaura de ficció. Les històries, malgrat el títol, no tracten sobre bestioles silvestres o domèstiques; els protagonistes són uns altres animalons d'espècie més recent al nostre planeta. Virtuds, penediments i desgràcies planen sobre els fulls i ens submergeixen en un món de cabòries.

[@more@]

Nota de premsa

El Col.legi de Periodistes considera “greus i inadmissibles” les amenaces del Director de Comunicació de la Presidència de la Generalitat contra el periodista Jordi Barbeta

[@more@]

 El Col.legi de Periodistes de Catalunya, un cop ha intervingut d’ofici i amb caràcter d’urgència -a través de la seva Comissió de Defensa- en el cas de la denúncia del periodista Jordi Barbeta contra el director de Comunicació de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Antoni Bolaño, vol fer públiques les seves consideracions definitives sobre el cas.

 

Escoltades les parts directament afectades, aquest Col.legi constata que es va efectuar l’amenaça contra el periodista, concretada en la frase del director de Comunicació del Govern “Te juro que no descansaré hasta joderte”. Tot i que ens consta que el senyor Bolaño va demanar disculpes al senyor Barbeta, el Col.legi de Periodistes de Catalunya expressa la seva condemna més enèrgica contra l’actitud del director de Comunicació de la Presidència de la Generalitat. Si ja és prou greu l’amenaça contra qualsevol periodista en l’exercici de la seva professió i en l’ús del seu dret a la llibertat d’informació, ho és encara més, en aquest cas, per la condició de la persona que la formula. Cap consideració de qualsevol tipus, ni tan sols l’encreuament irat i recíproc de retrets, legitima al màxim responsable de comunicació d’un govern democràtic a llançar amenaces contra un periodista. És més, aquest Col.legi considera que és del tot incompatible l’estil i l’actitud posats de manifest en aquesta ocasió amb l’exercici del càrrec de director de Comunicació de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

 

Molt sovint sembla oblidar-se que la missió dels responsables de premsa –i més quan es tracta d’organismes públics- es la de facilitar les relacions entre els ciutadans i els responsables polítics i en cap cas obstaculitzar-les.

 

Més enllà de la gravetat específica del cas, aquest Col.legi vol cridar l’atenció sobre el punt crític a què en molts casos han arribat les relacions entre informadors i representants de les diverses formacions polítiques. Des de fa molts anys, es tracta d’unes relacions que en més d’una ocasió apareixen condicionades per les pressions, intimidacions i l’absència del més essencial respecte democràtic i que s’han repetit amb governs i legislatures de diferents tendències polítiques.

 

Aquest Col.legi no vol defugir tampoc la responsabilitat que pugui recaure en aquells periodistes que, amb el seu silenci o acceptació d’unes regles de joc perverses, o per la inferioritat de condicions d’un estatus laboral precari, contribueixen a alimentar unes relacions massa viciades i alienes a les normes deontològiques de la professió.

 

Per això vol fer una crida a tots els professionals a corregir aquesta actitud i a posar de relleu els abusos i pràctiques antidemocràtiques de què puguin ser objecte en l’exercici de la seva professió. En aquest camí, trobaran sempre el suport total i empara d’aquesta entitat.

 

El Col.legi de Periodistes de Catalunya expressa el seu desig que la gravetat del cas examinat en aquesta Comissió de Defensa pugui servir per redefinir, en la direcció del respecte democràtic mutu, les relacions entre els informadors i els poders públics.

 

 

Barcelona, 21 de març de 2007.

 

Col.legi de Periodistes de Catalunya

http://periodistesdigitals.org/imatges/logo_collegi.gif

«Per una vall digna» dels germans Estruch {Estrena}

 AVANÇ GIF"Els germans Carles i Santiago Estruch faran l’estrena d’un audiovisual dedicat a la Valldigna aquest diumenge 25 de març, a la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna"   

[]"La Valldigna s’ha vist últimament immersa dins d’unes tendències o accions que segons alguns, busquen les necessitats cap el progrés fins una millor qualitat de vida. Aquestes tendències o accions no han segut acceptades per tots els valldignencs, cosa que ha creat moltes discrepàncies des fa més d’una dècada. L’audiovisual intenta reflexar la realitat que es viu avui en dia a la Valldigna. O sigui, a apropar als valldignencs aquells racons de la Valldigna, que potser alguns encara no hi coneixen, a mostrar els carrers dels pobles amb la seva gent inclosa i a mostrar també les accions de la gent que, d’alguna manera o altra, també s’emmarquen dins de l’actual Valldigna" []. 

[@more@]

Aquesta és la sinopsi de l’audiovisual de Per una vall digna dels germans Estruch, obra homenatge a la Valldigna. Aquest audiovisual s’estrenarà el proper dia 25 de març de 2007 a les 19:30 dins de la programació cultural de l’auditori de la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna, sent així interpretat per l’Orquestra Simfònica de la Societat Musical Instructiva “Santa Cecília” de Cullera, dirigida pel valler Javier Pallàs i sota les imatges de la Valldigna de Santiago Estruch.

La manera de realitzar l’audiovisual ha segut diferent al de la resta dels projectes dels Estruch, o sigui, en aquest cas les imatges s’han posat a la disposició de la música i no com en els altres treballs on ha segut tot just el contrari.

Cal destacar la instrumentació en la música de Carles Estruch. És una instrumentació per a orquestra simfònica sense instruments de corda, llevat d’un contrabaix que busca l’empast amb els instruments de vent-fusta. A aquests instruments s’han d’afegir els típics instruments de vent-metall de l’orquestra simfònica i un gran ventall de percussió amb una gran presència d’instruments de llàmines (xilòfon, vibràfon i carilló).

La música busca el contrast dins de les diferents parts que consta l’obra. Un contrast que es veu reflexat amb els diferents canvis de dinàmiques, com per exemple les velocitats, els volums, la combinació dels diferents colorits instrumentals,….

L’homenatge de la Valldigna pels Estruch coincideix amb que la mateixa Valldigna ha segut el context dels darrers projectes audiovisuals de Santiago Estruch com Il·lumina la teua vida, Efecte Òptic, Les 4 Estacions i Bela Lugosi, Pickfair 5619 Hollywood. I per últim, destacar també l’homenatge al cinema mut. Homenatge per tractar-se d’un audiovisual sense paraules, sols amb imatges i música, tal i com es podrien gaudir les pel·lícules a principis del segle XX a qualsevol cinema vell de poble.


  Carles Estruch i Mansanet

 

Nascut a La Vall de Tavernes. Mentre finalitza els estudis superiors al Conservatori Superior de Música de València, cursa estudis paral·lels d’harmonia i improvisació amb José Luis Granell i Donato Marot per a més tard acabar fent classes amb Ximo Caffarena.

 

És amb en Ximo Caffarena quan comenta a conéixer el món de la composició musical i ho fa amb un arranjament de la bressola valenciana Mareta que fou enregistrada pel grup valler de “Vents de la Vall”.

 

Mentre vivia a Lanzarote, treballant com a professor d’ensenyament secundari, s’anima a seguir el món de la composició musical. En primer lloc realitza tres obres per a quintets de metall (dues trompetes, trompa, trombó i tuba): un d’aquests basat amb la coneguda cançó valenciana de La Barraqueta, un altre basat amb una dansa antiga de Macèdonia i un altre dedicat a un xicotet llogaret de Lanzarote anomenat Caleta de Famara, on hi va viure el mateix Carles, i amb el nom de Famara. Tots aquests tres quintets es van estrenar uns quants anys més tard per estudiants de l’Escola Superior de Música de Catalunya.

 

Després, a Lanzarote mateix, realitza els arranjaments per al grup Atlàntic Quartet (2001-2002)del qual feren diferents concerts didàctics pels instituts d’ensenyament secundari de Lanzarote i per últim, a aquesta mateixa illa canària, realitza la primera col·laboració amb el seu germà Santiago realitzant la música original del seu curtmetratge de Il·lumina la teua vida (2002).

 

És a després de l’estiu de 2002 quan passa a viure a Catalunya per estudiar els estudis de Promoció i Gestió Musical a la mateixa Escola Superior de Música de Catalunya. Vivint a Catalunya, on encara s’hi troba, combina els seus estudis treballant de professor a diferents instituts de Barcelona i de músic als grups de Always Drinking Marchin Band i Arbre de Cabra amb la tasca de compositor i ajudant de producció dels projectes del seu germà. Dintre d’aquests projectes destaquen Efecte Òptic (2003), Les 4 Estacions (2004, guanyadora de dos primers premis a València), Vida, mort i resurrecció (2006, seleccionada a la Mostra de València 2006 i a la Mostra Internacional de Curmetratges de Sagunt 2007) i el primer llargmetratge Bela Lugosi, Pickfair 5619 Hollywood (2006, seleccionat al Sitges 2006 – Festival Internacional de Cinema de Catalunya, al FANTCAST 2007 de Castelló i els IX Premis Tirant 2007 on ha obtés nominacions pels efectes especials i per la música original) que actualment encara es troba en procés de distribució arreu dels festivals internacionals d’arreu del món.

 

També va col·laborar amb la música del projecte audiovisual de Psicología del Cine (2003) del valencià Nacho Cagiga i actualment es troba dins de la producció de l’audiovisual Per una vall digna dedicat a la mateixa Valldigna.

D’eleccions i circs paral.lels

[@more@]

Els defensors del territori estem vivint uns dies intensos. Moltes coses que es precipiten a gran velocitat. El revulsiu de tot és un fenomen anomenat eleccions: tots volen prendre posicions properes a la defensa del “seu territori pròxim”. Alguns ho han defensat des d’un principi i molts dels lemes que inclouen la cura del medi formen part del seu ideari; altres sorprenen llençant propostes que no els encaixen de cap manera.

Tots volen protegir la marjal, per exemple; fins i tot els qui volen construir en ella un camp de golf amb un gran hotel de luxe. Sense cap dubte des de la nostra Plataforma, la dels Pobles de la Safor, ens alegrem que la conservació del territori centre part del debat polític.

Simplement fullejant les hemeroteques dels diaris qualsevol pot fer una lectura clara, neta i senzilla: han passat quatre anys des que es van començar a plantejar nou camps de golf a la Safor i a hores d’ara no se n’ha fet cap. Tot i que cap d’ells havia passat per les urnes, les tramitacions han intentat ser accelerades i això ha provocat una reacció popular considerable. Alguns promotors i alcaldes ens han volgut convèncer d’un “altre sistema democràtic”: un pel qual no cal elegir cap projecte de futur a les urnes perquè les modificacions més transcendentals per als nostres pobles es decidiran –sense avís– en un mes, temps que sol durar un període d’al·legacions a un PAI.

Entre accions de denúncia, correccions, manifestacions, articles d’opinió, assemblees, al·legacions i informes, hem aconseguit que a hui hi haja una opinió majoritària que no existia fa quatre anys: s’està construint massa i d’una forma no sostenible. L’opinió pública ha arribat a percebre el problema. S’han afegit opcions polítiques, però jutgen vostès quines i en quins moments per a triar el gra de la palla.

Repassant els últims fets trobem que uns plans tenen informes desfavorables entorn a l’aigua; altres no tenen els plans generals d’ordenació actualitzats; a altres els falta els estudis de sostenibilitat; altres ni tan sols s’hi volien dignar a acceptar al·legacions i ara els falten estudis; hi ha qui desafia els òrgans comarcals del seu partit; i encara d’altres que han baratat algun serveis com l’escoleta infantil per un “PAI ràpid”.

Diferents escenaris ben divertits, si no foren reals, amb eurodiputats amunt i avall i informes clarificadors, que alguns volen amagar o desprestigiar, que clamen per un altre tipus d’urbanisme. I el pare de tots, el Consell, fent victimisme perquè ‘tots venen contra nosaltres’, perquè ‘hi ha una confabulació madrileny-catalano-europea que està contra València’.

Tot un circ paral·lel, i que no coincideix en res a allò que havíem pogut somiar fa més de quatre anys, que faria riure si no fòra perquè és realitat i ens ha tocat a tots viure’l. Penseu-ho bé la propera vegada.

Bulleti nº3 Plataforma «Pels Pobles de La Safor»

La Plataforma Pels Pobles de La Safor, presenta un nou butlletí

El tercer butlletí de la Plataforma: "in memoriam" a Joan Pellicer.

VC/Redacció – La Valldigna

La Plataforma "Pels Pobles de La Safor", presenta un nou butlletí, el tercer, on vol retre un nou homenatge a Joan Pellicer: "Havíem estat conversant amb ell, i preparàvem una doble entrevista, una més curta per a aquests fulls solts i una més llarga per a publicar-la en la revista La Falzia, que editen els companys i companyes del Col·lectiu Vall de Vernissa. Ara, per força, les seues paraules ens ressonen d'una altra manera. El seu posicionament era més incisiu que mai, igual de compromés que sempre, afirmen des de la Plataforma.

L'entrevista ocupa les pàgines interiors.

La portada ha estat dedicada a un tema delicat però que està esdevenint el major enemics de les nostres muntanyes: les pedreres. L'acompanya un article d'opinió que signen totes les persones de la Plataforma pels pobles de la Safor, davant les imminents eleccions.

A més, hi ha fotografies que fan cinc cèntims de la faena de la Plataforma pels pobles de la Safor; i la ja coneguda vinyeta del Toni, que fa humor sobre les agressions al territori.

[@more@]

El tercer butlletí de la Plataforma: "in memoriam" a Joan Pellicer

La Plataforma pels pobles presenta un nou butlletí, el tercer, on vol retre un nou homenatge a Joan Pellicer.
Havíem estat conversant amb ell, i preparàvem una doble entrevista, una més curta per a aquests fulls solts i una més llarga per a publicar-la en la revista La Falzia, que editen els companys i companyes del Col·lectiu Vall de Vernissa. Ara, per força, les seues paraules ens ressonen d'una altra manera. El seu posicionament era més incisiu que mai, igual de compromés que sempre. L'entrevista ocupa les pàgines interiors.

La portada va dedicada a un tema delicat però que està esdevenint el major enemics de les nostres muntanyes. No parlem del foc sinó de les pedreres. L'acompanya un article d'opinió que signem totes les persones de la Plataforma pels pobles de la Safor, ara que s'apropen eleccions i tot el món és defensor del territori; justament ara…
A més, hi ha fotografies que fan cinc cèntims de la faena de la Plataforma pels pobles de la Safor; i la ja coneguda vinyeta del nostre amic Toni, que fa humor sobre les agressions al territori.

Espere que la gaudiu. Ja ens direu alguna cosa. També us animem a dir-nos i proposar-nos el que vulgueu a través del correu electrònic o contestant a qualsevol notícia que us interesse.

Teniu el nou núm. ací; i recordeu que a la columna de la dreta d'aquesta pàgina teniu tots els exemplars editats fins ara.

 

Palma viu la manifestació més multitudinària en defensa del territori.

SALVEM MALLORCA

 


Seixanta mil persones omplen el centre de la ciutat amb el lema 'Prou destrucció, salvem Mallorca'

Una multitud ha secundat la manifestació convocada a Palma per Salvem Mallorca. Amb aquesta gran resposta la plataforma espera que les institucions reaccionin sobre l'amenaça pel territori que suposen els projectes urbanístics i viaris que s'hi executen. Més de cent setanta entitats de l'illa, inclosos tots els partits polítics, tret del PP i UM, han donat suport a la mobilització, que tenia per lema 'Prou destrucció, salvem Mallorca'.

La manifestació, amb moltes pancartes contra les autopistes, les urbanitzacions, els camps de golf i l'especulació, ha sortit a les sis de la plaça d'Espanya de Palma. Després de passar pel carrer Oms, la Rambla, el carrer de la Unió, el del Born, el de Conqueridor, el de Cort i el de Colom, s'ha acabat a la plaça Major, plena de gom a gom, i on molts manifestants no han pogut accedir. A la plaça s'ha hagut de llegir periòdicament el manifest (en pdf) perquè no parava d'arribar-hi gent.

Els convocants, que confiaven en l'èxit de la manifestació, diuen que no s'ha fet pas contra un projecte concret, sinó contra 'un model de destrucció generalitzada'. Segons els responsables del GOB, aquests últims mesos hi ha hagut mostres d'impunitat i de prepotència, en casos com el d'Andratx i l'adjudicació de la construcció del nou hospital de referència a les Illes a So n'Espases.

Publicat per 1715, 17 Març 2007 23:47 | NOTÍCIES | Comentaris (0) | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

+VIDEOS MALLORCA

[@more@]

LA MALLORCA QUE ENS FASCINA

 

Publicat per 1715, 07 Març 2007 20:25 | NOTÍCIES | Comentaris (0) | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)


LA MALLORCA MALMENADA

Col.lectiu LAMBDA

Lambda atorga el premi Arc Iris a Na Jordana

El col·lectiu Lamda ha atorgat el premi Arc Iris a Na Jordana i ha fet una menció especial a la Falla Cadis-Retor Femenia-Puerto Rico del barri de Russafa. Aquest premi que atorga Lamda per cinqué any consecutiu premia les falles que donen una visió moderna i desacomplexada de la diversitat sexual allunyant-se de la tradicional homofòbia i del masclisme barroer d'una gran majoria dels monuments fallers.

AVANÇ GIF

[@more@]

Redacció

El col·lectiu Lambda de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals ha decidit atorgar el Premi Arc Iris en la seua cinquena edició a la falla que millor tracta l’homosexualitat i la transsexualitat a la Falla Na Jordana, de la secció Especial, pel seu monument faller "I want to be freak", que inclou tota una sèrie d’escenes relatives, dins de la temàtica de la falla, a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. El jurat de Lambda ha valorat la visibilitat que realitza la falla sobre la realitat gai així com la seua manera de tractar-la, sense por a la crítica i al plantejament de qüestions d’actualitat amb enginy, gràcia, ironia i encert.

Els ninots de l’escena "El retrat de Dorian Gai –variacions Wilde" estan situats dins d’uns anells als quals es pot llegir el nom de dos homes, fent referència al matrimoni de parelles de lesbianes i gais. Així mateix, la falla també fa referència a la visita del Papa a la ciutat de València i a la plataforma crítica amb aquesta, "Jo no t’espere", de la qual Lambda fou impulsora.

Per altra banda, el Col•lectiu Lambda també ha volgut fer una menció especial a la Falla Cadis-Retor Femenia-Puerto Rico amb el seu monument "Falla Noscarmientas", de la secció 4A, pel seu monument faller "Porno", el qual ha estat realitzat per la comissió i que repassa tota una sèrie de temes socials des d’un punt de vista crític. Entre les escenes la titulada "Xno eixir de l’armari", que fa referència a la llibertat per a viure obertament la sexualitat i inclou a la mateixa una estàtua de la llibertat amb els colors de l’Arc de Sant Martí.

El Col•lectiu Lambda també està present a altres actes de les falles, com són les mascletaes, a les quals repartirà enganxines amb el lema "estes falles… crema l’homofòbia" i "estes falles… crema la transfòbia", així com una campanya especial per a aquestes falles de promoció del sexe més segur. Així mateix, Lambda organitza sopars a la seu i eixides a veure les falles i la nit del foc.

Per últim, el Col•lectiu Lambda ha fet una crida a la ciutadania a gaudir de les falles amb total llibertat, i especialment a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, que des de dins –no hem d’oblidar que moltes i molts també som fallers i falleres– o fora de les falles, visquem obertament la nostra sexualitat en aquests dies de festa.