[@more@]
Mes: març de 2007
Signa/CAMPS «Amic Valldigna»
|
|
|
PROJECTE EN XARXA www.valldigna.cat valldignasomiserem.bloc.cat ddV.cat "diari digital de la Valldigna"
diada de La Valldigna, 15 de març de 2007
Ilms. Senyors
PRESIDENT i Consellers Comarcals de la Mancomunitat de la Valldigna. [] " Els sotasignats els volem manifestar què som de la Valldigna, què vivim a la Valldigna i què ni som ni serem amics de Francisco Camps. Els volem manifestar, així mateix , el nostre desacord amb l’estrany matrimoni entre la Mancomunitat que vostè presideix i la Fundació Jaume II el Just, convenientment dirigida pel PP, i que ha possibilitat la concessió del títol “Amic de la Valldigna” a un personatge que s’ha distingit pel seu interès destructor en la Valldigna, autoritzant el pas de la sinistra línia d’Alta Tensió (en contra de la qual s’ha alçat una important part de la població), possibilitant l’aprovació dels especulatius PAI, que són el brou de cultiu necessari per a la depredació del territori; i permetent el pas del transvasament Xuquer-Vinalopó, contra el qual vostè, President de la Mancomunitat, ha mantingut un sospitós silenci. Els volem manifestar també, el nostre desacord amb la política de menyspreu sistemàtic de la nostra cultura i del català com a llengua vehicular dels valencians, portada a terme des de la Fundació Jaume II el Just, amb la complicitat servil de la Mancomunitat que vostè presideix. També li manifestem la nostra estranyesa, que fa mal d’entendre, pel que respecta als criteris seguits per part de la Mancomunitat de la Valldigna per a la concessió d’ajudes a l’edició de llibres, i que any rere any recauen en la mateixa editorial. Demanem, també, la no utilització política de la Diada de la Valldigna, hereva del Col·lectiu d'Amics de la Valldigna, que reclamava i ara exigeix la recuperació del cenobi per l'us exclusiu del poble. Per tot això, rebutgem el tarannà d'alguns polítics valldignencs i ens reafirmem en el fet que som de la Valldigna i ni ens sentim ni som, amics de Francisco Camps. La Valldigna , Primavera de 2007" [] "Valldigna, som i serem"
|
[@more@]
NI EM SENT NI SÓC AMIC DE FRANCISCO CAMPS
 CAMPANYA DE SIGNATURES
|
[@more@]
TV3 i el Govern Valencià
|
.gif)
[@more@]
«Al Cèsar el que es del Cèsar» [Jesus Ferrando, Alcalde de Benifairó]
|
|
Jesús Ferrando [@more@]
La nit que es va celebrar la reposició del claustre del Palau de l’Abat al monestir tenia un cabreig de por. Ho confese. Era un dia on l’alegria havia de regnar per tot arreu, però aquells que estimem la nostra Valldigna no podíem estar contents. I és que cap representant dels estaments socials, cívics, culturals o ciutadans de la Valldigna havien estat considerats com a dignes per acudir al acte-sopar que cloïa la jornada.
Un oblit, per no dir un clar despreci, a tanta i tanta gent que ha lluitat i lluita per recuperar les arrels, perquè la Valldigna realment siga allò que ha estat plasmat al nou Estatut.
Confesse que dissabte i diumenge següents molts valldignencs i valldignenques m’expressaren la seua sensació d’haver estat com a forasters en la seua pròpia terra en recordar tot allò que va girar al voltant de l’acte aquella nit.
Tot això li ho comentava precisament el diumenge al gerent de la Fundació Jaume II el Just, denunciant la marginació de la Valldigna, i fins i tot la dels seus representants que ens hem assabentat per la premsa de l’anul·lació del lliurament dels premis.
Vaig quedar sorprés quan el mateix Vicent Burgos, gerent de la Fundació Jaume II el Just va manifestar que també s’havia assabentat per la premsa de l’ajornament del lliurament dels actes, per continuar dient que la seua voluntat era que al sopar assistira, com sempre, una ampla representació de la Valldigna. “No estic ací per separar, sinó per sumar, per aglutinar. I també estime la Valldigna”.
El gerent, quan es va assabentar de l’ajornament de lliurament dels premis, es va posar en contacte amb la Mancomunitat per recordar que la Fundació Jaume II el Just tenia contractat la instal·lació de la carpa i el sopar. A escassos dies de l’acte no es podien anul·lar les places ni el contracte, ni desconvocar els convidats ja avisats. Pert tant va dir al president de la Mancomunitat que el sopar es mantenia (el paga la fundació) i que li enviara la relació de entitats i persones de la Valldigna que com tots els anys anaven a ser convidades.
Preferesc callar la resposta del president de la Mancomunitat, però la bona qüestió es que la relació no va arribar mai a la Fundació Jaume II el Just. Dijous i divendres, l’entitat va haver de menejar-se perquè la carpa no es quedara buida.
Li vaig demanar disculpes al gerent de la Fundació, per haver-lo considerat l’autor. I ara em veig amb l’obligació de contar el que va passar perquè no poden quedar com a culpables persones que es veieren també perjudicades per l’actuació d’una sola persona.
Es veritat que en el ple i quan el president va informar de la proposta d’elegir Francisco Camps com “Amic de la Valldigna”, cap dels consellers presents va expressar la seua disconformitat. EU no va assistir. Després van ser els partits polítics, PSOE, BLOC i EU, els que van manifestar el seu rebuig.
Aquest fet ha marcat enguany els actes de la Valldigna, però la Mancomunitat no és només el president. Aquest no pot decidir unilateralment l’ajornament d’actes i no comunicar-ho almenys als alcaldes que, com a vicepresidents de la Mancomunitat, també tenen alguna cosa a dir. Ens hem assabentat per la premsa, i després per altres conductes que no va voler convidar al sopar a ningun estament social,cívic, cultural o ciutadà de la Valldigna.
Lamentem que des de la Presidència de la Mancomunitat de la Valldigna no s’acomplesca el paper de consens a l’hora de prendre decisions i que només es faça la seua voluntat. Aquestes formes d’actuar han creat malestar, confusió i són poc democràtiques i participatives.
Aquestes lletres volen deixar clar el perquè i el com s’han fet les coses, i que cadascú en traga les conclusions .
Jesús Ferrando Peris
Activitats al Terra
Amb un interessant debat sobre els 300 anys de la nostra història!
Cal aprendre de la nostra història per recuperar el nostre futur.
Països Catalans cap a la llibertat!
[@more@]
Recurs al Suprem {No a la MAT}
No a la MAT presenta un recurs al Suprem per aturar el projecte
La plataforma acusa el govern català d'ocultar informació i amenaça de protestar al Parlament Europeu
La plataforma No a la MAT ha fet un pas més amb la voluntat d'aturar el projecte de la línia elèctrica de 400 Kv que ha d'unir el sud i el nord de Catalunya. Ha presentat un recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem espanyol contra l'execució del projecte entre Sentmenat i Bescanó, aprovada pel govern espanyol. A més, amenaça de dirigir-se al Parlament Europeu si el govern català no els dóna les dades que, segons l'executiu, demostren que la línia és necessària. [+ article]
+ Reportatge de VilaWeb TV: 'Noves línies d'alta tensió: necessitat o negoci?'.
+ Plataforma NO a la MAT i col·lectiu Non à la THT de Catalunya Nord.
[@more@]
ACPV informarà demà en roda de premsa sobre el possible tancament de les emissions de TV3 al País Valencià
El Ministeri d'Indústria es desentén del tancament ordenat per la Generalitat ValencianaAquesta ordre administrativa del Consell suposa l'atac més important al nostre espai comunicatiu, el qual s'havia consolidat al conjunt de l'àmbit lingüístic des que el 1984 s’iniciaren les emissions de TV3 a les comarques Catalana de Ràdio i Televisió a tots els territoris de parla catalana.
+ Notícia anterior de VilaWeb: La Sexta ocupa la freqüència de TV3 al País Valencià.
+ Webs relacionades dins Nosaltres.cat: Televisió.
+ Webs relacionades dins Nosaltres.cat: Televisió.
[@more@]
|
+ Notícia anterior de VilaWeb: La Sexta ocupa la freqüència de TV3 al País Valencià. 
|
||
| Què és Vilaweb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |   |
«Monestir», article d’opinió d’Enric Morera
|
|
[@more@]
No fa bona cara. Alguna cosa li va fatal. La seua gran obra, el Monestir de la Valldigna acaba de recuperar el claustre gòtic. De veritat que ens alegrem de què ens tornen una part del patrimoni valencià que en el seu moment va ser esquilmat i que, en este cas en concret, va acabar a un xalet a Torrelodones. Patrimoni de l’Estat no ha dit res, i com sempre els valencians hem hagut de pagar per una cosa que era nostra. Fins i tot el nostre Estatut contempla un article per a l’únic Monestir que hem tingut al País Valencià. Ves per on, President de la Generalitat no va poder assistir-hi.
Ho tenien tot preparat. Fins i tot es va auto-atorgar un premi, Amics de la Valldigna, per a emmarcar amb més pompa i color l’acte del retrobament. I no hi era. Un símptoma més dels 4 anys perduts del nostre President. Quatre anys d’esterilitat d’una presidència que s’ha caracteritzat per l’arrancà de cavall i parà de burra. Es va proclamar austriacista. Van llançar la Declaració d’Ares i ha acabat danyant la institucionalitat del càrrec que ostenta acudint a una manifestació organitzada sobre falsetats i la utilització del dolor de les víctimes. No hi era a la Valldigna perquè havia d’anar a Madrid. No sé per què però tots els nostres presidents acaben a Madrid quan han d’abandonar el vaixell. Bé a Madrid. No sé per què però tots els nostres presidents acaben a Madrid quan han d’abandonar el vaixell. Bé a Madrid, alguns perquè d’altres es queden a fer de banquers i de (des)normalitzadors lingüístics. Trist final per a un PP que ha perdut el nord i sols es pot mantenir al poder a través de la propaganda, l’engany i la mentida. 
