Segons el costumari Català d'en Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers, es deu a l’ajut que va fer el sant al rei Pere I l’any 1094. Segons s’explica, l’esmentat rei va guanyar una batalla contra els sarraïns després que aquest invoqués al sant. Per agrair la gesta, el rei va anomenar-lo no només patró de la cavalleria sinó també de la noblesa catalana. A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja és esmentat a principis del segle XIX.
[@more@]Sant Jordi era fill de la noblesa persa, possiblement va ser educat com a cristià; a l'edat d'entrar a l'exèrcit romà, doncs, no va tenir problemes, fins i tot va arribar a ser oficial. Però, l'emperador dels perses Dioclecià va disposar que els cristians fossin perseguits a mort, aleshores van començar els problemes per al nostre màrtir. Tossut a no voler adorar els déus romans, i a no renunciar a la seva fe cristiana, va començar a ser torturat, diu la llegenda que durant set anys. Va néixer a Capadòcia, cap a mitjan del tercer segle, i va morir un 23 d'abril de l'any 303 a Lidda. La figura de sant Jordi és un símbol a diferents indrets; el seu patronatge s'estén per Portugal, Anglaterra, l'Aragó, els Països Catalans, l'Antiga Antioquia, Armènia, Rússia, Geòrgia, Grècia, Gènova, Baviera, Lituània, Venècia, Ferrara, Nàpols i d'altres, repartides arreu del món. Les ordes de cavalleria que es van anar constituint a l'edat mitjana van arribar fins a Anglaterra, Alemanya, Rússia, Itàlia, Catalunya. Proliferen les rondalles, les poesies, obres de teatre, pintures, escultures, obres d'art.
