El PP de Simat aprova una moció a favor de TV3 mentre a Gandia la rebutja

La intenció del President de la Generalitat de prohibir les emissions de la televisió pública catalana a les comarques valencianes està provocant la divisió dins el seu propi partit. Així, les mocions que el BLOC està presentant als diferents ajuntaments de la comarca estan evidenciant discrepàncies notables amb l'estrategia electoral de Camps.D

 

[@more@]

Si fa uns dies informaven que els populars no havien assistit al plenari d'Almoines en el qual es debatia la qüestió, el passat 28 de març el plenari de Simat de la Valldigna aprovava amb el vot favorable del PP la reciprocitat televisiva en defensa de la llibertat d'expressió i de comunicació.

Foto: Polèmic mapa de l'oratge. Font: TV3.

Al plenari de Simat es van presentar dos mocions en este sentit. Una d'elles presentada pel BLOC i consensuada amb la resta de grups, i que va ser aprovada per unanimitat. I altra presentada per l'Agrupació Arc Iris, i que va comptar amb els vots a favor dels nacionalistes, l'abstenció socialista i el vot en contra dels populars.

Al mateix temps, en el darrer plenari celebrat a Gandia, els dos regidors encara fidels al Partit Popular votaven en contra de la mateixa iniciativa presentada pels nacionalistes. De fet, la moció va ser aprovada amb el vots en contra dels populars i del regidor no adscrit Joaquín Faus, qui, com sol ser habitual, va cridar contra "la colonització catalanista". Faus va considerar l'acció de Camps "purament electoralista" i va criticar que "el tancament de les emissions devia haver-se executat molt abans".

La moció, presentada a Gandia conjuntament pels grups del PSOE i del BLOC-EV va ser consensuada amb els regidors de la Plataforma de Gandia després d'alguna xicoteta modificació. Així, Fernando Mut, va criticar l'actuació de la Generalitat "per crear un agravi comparatiu amb altres emissores que emeten en la mateixa situació sense cap sanció".

Entrevistem a Carles Estruch, compositor i autor de l’audiovisual «Per una Vall Digna»

Carles Estruch, compositor de Tavernes de la Valldigna ha realitzat junt al seu germà Santi Estruch un excel·lent treball que combina música i grafisme per tal de reivindicar una "vall digna". Carles ha col·laborat a més en altres treballs audiovisuals junt Santi, com és la banda sonora de la películ·la "Bela Lugosi, PICKFAIR 5619 Hollywood" seleccionada al Festival de Sitges i rodada en valencià.

"…designar premis a polítics ja em sembla sospitós i lleig a la vegada, sabent tots els interessos que hi poden haver al darrere…"

Foto: Els germans Estruch.

[@more@]

"Per una vall digna" és un títol ben reivindicatiu i alhora clar. Ha perdut la Valldigna la seua dignitat per que ara calga reclamar-la?

Més que haver-la perdut, potser la perdrem si no hi actuem. En el meu cas, malgrat viure fora de la Valldigna des de fa més de vuit anys, no hi ha dubte que no visca al dia amb el que hi passa a aquesta zona d’on jo em sent identificat i per això faig tot això que hi puc fer per reclamar la seva dignitat.

Ho hem volgut fer d’una manera que ens convide a conèixer  aquelles zones de la Valldigna que potser més endavant les veurem molt canviades per aquest progrés. Es tracta de que l’audiovisual ajude a la gent a reflexionar sobre el progrés que està patint i el que pot patir durant els anys que els espera.

En l’audiovisual combineu esplèndidament la fotografia amb la música. Quines són les imatges més impactants de l’espectacle?

Hi ha molts moments on es troba aquesta combinació d’imatges més música de manera impactant, però sobretot jo vull reflexar alguns moments de l’audiovisual en el que apareix aquesta combinació impactant. És el cas quan apareixen els ullals de Simat de la Valldigna amb la calma de la música, el xicotet bosc de pins durant la pujada del Portitxol que la música canvia quan aquests pins es veuen cremats, molts moments del travelling de les imatges amb el caminar de la música….

Pel que fa a la música, has comptat amb l'inestimable col·laboració de l'Orquestra Simfònica Santa Cecília de Cullera. Les peces musicals triades tenen alguna relació amb les fotografies? Com s'entremesclen unes amb les altres per dotar l'audiovisual d'espectacularitat?

Primer que res, la música ha estat pensada i feta per a ser interpretada sota unes imatges de l’actual Valldigna, per tant és clar que hi tenen aquesta relació. El muntatge s’ha fet al contrari de com anàvem fent els darrers els darrers audiovisuals, és dir, un música que havien d’estar a la disposició de les imatges. En aquest cas ha segut tot el contrari, les imatges han estat a la disposició de  la música i s’ha tingut en compte l’evolució i ritme d’aquesta música  per després poder-la entremesclar amb les imatges.

La Valldigna és notícia de portada quasi totes les setmanes. Des de les actuacions al monestir fins la conservació del seu entorn o l'amenaça de l'especulació urbanística amb camp de golf inclós. Quin futur li espera a l'antiga vall de l'Alfàndech en un moment en què l'agricultura està abandonant-se pel taulell? Serà "Per una vall digna" un record de desenes de racons perduts en la memòria?

No m’agradaria que fos així, un documental record de la Valldigna. Ho torne a dir, intente que l’audiovisual siga reflexiu i que en alguna cosa hi puga ajudar. Malauradament, el canvi que li espera a la Valldigna és denominador comú a molts altres indrets del nostre país, on l’agricultura està sent substituïda pel progrés urbanístic.

Com a amant de la teua comarca. Què penses de la designació del President de la Generalitat com a "Amic de la Valldigna 2007" per part de la presidència de la Mancomunitat de Municipis?

Primer que res, designar premis a polítics ja em sembla sospitós i lleig a la vegada, sabent tots els interessos que hi poden haver al darrere. En segon lloc, encara veig més lleig que li l’hagin dedicat al president Francisco Camps, ja que les primeres accions de recuperar i restaurar el monestir van ser cíviques i també pel simple motiu d’haver-se mantés ferm i contràriament al que pensava gran part de la població de la Valldigna en referència al pas de la línia d’alta tensió i els PAIS, afavorint així a una sola empresa: IBERDROLA.

Després de la presentació a Tavernes el passat 25 de març. Quines són les accions que tens previstes per tal de difondre este treball?

En principi el que volem fer és distribuir aquest audiovisual amb l’objectiu que es puga exhibir a la resta de poblacions de la Valldigna i de la resta de la Safor, i si és possible a altres poblacions del País Valencià, ja que és un problema denominador comú que es pot veure a molts indrets del País Valencià. Al mateix temps el que volem fer és acabar d’editar l’audiovisual per distribuir-lo arreu dels festivals de cinema de caire internacional.

Canal 33 emetrà un documental sobre Terra Lliure

4.04.07 El proper dissabte 14 d'abril a les 22:00 hores el programa El documental del Canal33 emetrà un documental sobre Terra Lliure ("Terra Lliure, punt final").

El documental, el primer que sobre aquesta temàtica emetrà TV3, ha estat escrit i dirigit per David Bassa, que ja l'havia abordada al llibre L'independentisme armat a la catalunya recent (Rourich, 2006). En la seva realització hi ha col·laborat també Euskal Telebista, que el passarà en basc i espanyol.
Al llarg de 70 minuts, aquest documental intentarà repassar els setze anys d'història de l'organització armada catalana. Per elaborar-lo s'han entrevistat vint-i-sis persones, entre les quals hi ha militants de Terra Lliure (Carles Sastre, Carles Benítez, Josep Serra, Josep Musté, David Martínez, etc.), politicòlegs com Roger Buch i membres destacats dels aparells repressius de l'Estat (Garzón o Martí Jusmet), del govern regional (Jordi Pujol) o d'ERC (Josep Colom o Carod-Rovira).

Uns dies després de la seva emissió Llibertat.cat en publicarà una ressenya. 


 

Per saber-ne més:
Història de Terra Lliure

Terra Lliure (1979-1985) de Jaume Fernàndez Calvet

[@more@]

MANIFESTACIONS a Alacant, Castelló i València


Amics i amigues:
Com ja sabeu, diverses plataformes i entitats ciutadanes estan treballant a tot el País Valencià per tal de fer avant les MANIFESTACIONS que, amb caràcter simultani, organitza "Compromís pel Territori" per al dia 21 d'abril a les ciutats de València, Alacant i Castelló de la Plana, amb la participació de col·lectius, plataformes, associacions i entitats en defensa del territori i la cultura, i amb el suport dels sindicats.


PER LA NOSTRA TERRA

MANIFESTACIONS SIMULTÀNIES
DISSABTE 21 D'ABRIL
18 HORES
Alacant/Castelló de la Plana/València  


VOS

 CONVIDEM A ADHERIR-VOS,
A CONTACTAR I A ORGANITZAR DES DE CADA LLOC,
LA PARTICIPACIÓ DEL MÀXIM DE GENT EN CADA MANIFESTACIÓ


[@more@]

Recuperem la bandera de Sant Jordi

Segons el costumari Català d'en Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers, es deu a l’ajut que va fer el sant al rei Pere I l’any 1094. Segons s’explica, l’esmentat rei va guanyar una batalla contra els sarraïns després que aquest invoqués al sant. Per agrair la gesta, el rei va anomenar-lo no només patró de la cavalleria sinó també de la noblesa catalana. A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja és esmentat a principis del segle XIX.

[@more@]Sant Jordi era fill de la noblesa persa, possiblement va ser educat com a cristià; a l'edat d'entrar a l'exèrcit romà, doncs, no va tenir problemes, fins i tot va arribar a ser oficial. Però, l'emperador dels perses Dioclecià va disposar que els cristians fossin perseguits a mort, aleshores van començar els problemes per al nostre màrtir. Tossut a no voler adorar els déus romans, i a no renunciar a la seva fe cristiana, va començar a ser torturat, diu la llegenda que durant set anys. Va néixer a Capadòcia, cap a mitjan del tercer segle, i va morir un 23 d'abril de l'any 303 a Lidda. La figura de sant Jordi és un símbol a diferents indrets; el seu patronatge s'estén per Portugal, Anglaterra, l'Aragó, els Països Catalans, l'Antiga Antioquia, Armènia, Rússia, Geòrgia, Grècia, Gènova, Baviera, Lituània, Venècia, Ferrara, Nàpols i d'altres, repartides arreu del món. Les ordes de cavalleria que es van anar constituint a l'edat mitjana van arribar fins a Anglaterra, Alemanya, Rússia, Itàlia, Catalunya.   Proliferen les rondalles, les poesies, obres de teatre, pintures, escultures, obres d'art.  

 

           

Mª Carme Girau, rebrà la MEDALLA DE HONOR DEL PARLAMENT de Catalunya com a membre dels SETZE JUTGES

Els Setze Jutges rebran la Medalla d’Honor del Parlament català
Per la seva contribució a l'impuls, difusió i normalització de la llengua 


El dia 13 de abril , en una cerimonia institusional el PARLAMENT DE CATALUNYA imposara la MEDALLA DE HONOR DEL PARLAMENT a cada un dels components del SETZE JUTGES grup de cantautors , que a principis dels anys 60 funda i promogue LA NOVA CANÇO en la nostra llengua.Foren components d`aquest grup per ordre de incorporacio: MIQUEL PORTER, RAMEI MARGARIT,JOSEP MARIA ESPINAS,DELFI ABELLA FRANSESC PI DE LA SERRA,ENRIC BARBAT XAVIER ELIES GUILLERMINA MOTTA, Mª DEL CARME GIRAU (natural i veina de Simat de la vvalldigna-Pais Valencia),MARTI LLAURADO,JOAN RAMON BONET,MARIA AMELIA PEDREROL,JOAN MANEL SERRAT,MARIA DEL MAR BONET RAFAEL SUBIRACHSI LLUIS LLACH.

Maria del Carme Girau {Medalla d'or del Parlament Català "per la seva contribució a l'impuls, difusió i normalització de la llengua" }


De Viquipèdia

Maria del Carme Girau (València, 1940) és una cantant i compositora valenciana que va formar part de la Nova Cançó fins que, a finals dels anys 60, ho va deixar per continuar la carrera de farmacèutica.

         Taula de continguts

2 Discografia

3 Bibliografia

4 Referències



[@more@]

[ca.wikipedia.org/wiki/Maria_del_Carme_Girau] Biografia

Original de Simat de la Valldigna (la Safor), Maria del Carme es va integrar al grup Els Setze Jutges l'any 1964, mentre estudiava Farmàcia a Barcelona, però va ser una veu efímera: amb la separació dels Jutges, l'any 69 va abandonar la cançó i es va deslligar definitivament dels altres components del grup en traslladar-se a Madrid i Vigo[1] per motius professionals.

[edita] Discografia

L'escriptor Joan Fuster va reconéixer la vàlua de la Girau en una presentació d'un dels seus discs, l'any 66 [2]: la seua producció només abasta tres EP de quatre temes cada un, però significatius pel que fa a l'aportació valenciana a la Cançó.

  • Maria del Carme Girau: Les cançons dels 3 EP's (PM Produccions, 1998)

L'any 98, el també cantautor valencià Paco Muñoz va publicar una reedició en CD de la discografia completa en la seua productora, distribuïda per Actual Rècords[3]. Les cançons que conformen el repertori són:

  1. Bon amic
  2. Plou… plou
  3. Ben sols
  4. Si fa sol
  5. El camí
  6. L'arbre sec
  7. Que no, que sí
  8. Insomni
  9. Com una boira
  10. Cançó de bressol
  11. El testament d'Amèlia
  12. L'hereu Riera
  13. El rei mariner

Les quatre últimes són peces populars que també han sigut tocades o enregistrades per altres intèrprets com, per exemple, Al Tall (L'hereu Riera); a Maria del Carme Girau l'han versionada Paco Muñoz i Lluís Miquel (L'arbre sec, en el seu espectacle Cançons de la Cançó) i Les Mãedéus (Plou, plou, en un homenatge a Joan Pellicer).

[edita] Bibliografia

  • Mansanet i Boïgues, Víctor: Al Tall: vint anys (Ed. La Màscara, València 1995). ISBN: 84-7974-113-9.
  • Pujadó, Miquel: Diccionari de la Cançó. D’Els Setze Jutges al Rock Català (Edicions de l’Enciclopèdia Catalana, Barcelona 2000)

[edita] Referències



Encara estic commocionada pel recital d'en Lluis Llach! La seva veu, les seves paraules, les seves cançons, la seva mirada i el seu bon fer sempre m'han fet vibrar i m'han fet sentir un gran amor …
UNA CERVERINA DE 52 ANYS – 26/03/2007 17:56
Quin goig, ahir, sentir i veure el recital de Lluís Llach!! Sento el català dins meu, com un tresor que desde sempre s'em vol prendre… Vaig viure tota la meva infància, immersa en el català a cas…
Anònim – 26/03/2007 01:56
Sembla que el govern Català tingui por en exigir allò que és seu. S'ha acabat la repressió…. ups!!, no econòmica…. S'ha acabat la falta de llivertat d'expressió… ups!!!! si fas servir les tre…
Anònim – 25/02/2007 17:31


Jose Soler (laMalla.net)

No era una tasca fàcil cantar en català l'any 1961, de tots és sabut, i molt menys acabar articulant una xarxa de difusió de la cançó entesa com a eina d'expressió de la identitat nacional. Aquelles primeres passes les va donar el col·lectiu musical Els Setze Jutges, en el qual es van donar a conèixer bona part dels grans noms de la cançó catalana actual. 46 anys més tard, el Parlament català ha decidit reconèixer de manera institucional la tasca d'aquests músics per la decisiva contribució al coneixement, impuls i normalització del català en anys de clandestinitat.
"Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat", aquest joc de paraules de difícil pronunciació fins i tot pels catalanoparlants va ser el que va inspirar el nom d'un col·lectiu de músics que va néixer amb l'objectiu de provocar el règim franquista alhora que es reivindicava la llengua catalana i la seva expressió musical. Corria l'any 1961 i, tot i la lleu obertura del règim, el català no passava per bons moments.

La Nova Cançó, la cançó catalana que es va inspirar en Brassens per assolir una pròpia veu, no hagués estat el mateix si un bon dia Lluís Serrahima, marit de Remei Margarit (jutgessa número dos), escrivís el manifest fundacional del grup, un article a la revista Germinàbit (predecessora de Serra d'Or) que duia el títol d' "Ens calen cançons d'ara". Miquel Porter, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs van cantar poc temps després al Centre d'Influència Catòlica Femenina les primeres cançons en català d'Els Setze Jutges. Va ser un 19 de desembre de 1961.

Ara, 46 anys més tard d'aquell concert el Parlament de Catalunya ha decidit per unanimitat reconèixer a petició del seu president Ernest Benach concedir la Medalla d'Honor en la seva categoria d'or als Setze Jutges per "la decisiva contribució a la cultura catalana en els seus anys de clandestinitat".

Benach espera que el reconeixement sigui lliurat entre finals d'abril i principis de maig. A més dels membres del col·lectiu, acudiran familiars dels dos desapareguts, Miquel Porter (mort l'any 2004) i Delfí Abella (el passat 1 de febrer).

Per ordre d´ingrés Els Setze Jutges van ser Miquel Porter, Remei Margarit, Josep Maria Espinàs, Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Rafael Subirachs.

Joan Fuster [«In Memoriam»]

Pancatalanisme-I-Entrevista a Joan Fuster

Pancatalanisme/Entrevista a Joan Fuster (Part 1/3)
 Perfil Biogràfic de Joan Fuster.  (Part 1/3)
 Índice de Valldigna, som i serem  

[@more@]

 

Joan Fuster " in memoriam "

"La Xara" (CULTURA) — Enviat per Elisenda @ 01:19

IV Trobada d’Estudiants dels PPCC

Els propers dies 5, 6, 7 i 8 d'abril tindrà lloc la IV Trobada d'Estudiants dels Països Catalans a Cardedeu (Vallès Oriental). La primera organitzada pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i que recull els fruits de la tasca desplegada conjuntament entre l'Alternativa Estel i la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans en les passades edicions.

L'any 2003, amb la Trobada organitzada a la Vall de la Guard (Marina Alta), s'encetava un rumb que ens conduiria a la confluència definitiva el 2006, any què, tot i no celebrar-se la pertinent Trobada d'Estudiants, va ser escenari de l'Assemblea Constituent del nou Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC).

Comunicat del SEPC davant la reforma de la LOU

[@more@]

El Congrés dels Diputats de l’Estat espanyol ha aprovat, finalment, la reforma de la Ley Orgánica de Universidades (LOU). Tot i la espectacular oposició que va despertar aquesta llei quan va ser aprovada el 2001 pel govern del PP i que Zapatero va prometre abolir si guanyava les eleccions, hem pogut veure, un cop més, com les seves promeses quedaven en paper mullat. Així doncs, tal i com diu el preàmbul de la llei, “s’han revisat les deficiències de funcionament que s’havien detectat”.

Des del PSOE també es destaca que s’ha augmentat l’autonomia de les universitats i que la reforma permetrà respondre amb més eficiència a les necessitats canviants del mercat (o societat, segons diuen ells). De fet, la reforma de la LOU no és res més que l’adaptació de la llei als marcs del procés de Bolonya i a les directrius de la Comissió Europea, que des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) sempre hem denunciat per considerar-los l’inici d'una mercantilització encoberta de l’ensenyament Superior. Als afectes nefastos de l’EEES, a l’Estat espanyol hem de sumar-hi la manca d’inversió estatal, que agreujarà molt més la situació de tots els estudiants catalans.

Tot i que és cert que la reforma retoca alguns dels aspectes més aberrants de l’antiga LOU, al cap i a la fi tan sols es tracta d'una operació de maquillatge. Per marcar un exemple revelador de tot l'esperit de la reforma, és cert que es retorna al Consell de Govern alguns dels poders que l'antiga LOU cedia al Consell Social, però aquest continua tenint l'última paraula en relació amb els assumptes econòmics. Per altra banda, es cert que la reforma permetrà triar a les universitats el sistema d’elecció del rector, però de res en serveix als estudiants un canvi de procés electoral quan la representació al Claustre i a qualsevol òrgan de govern de la Universitat encara es manté elitista a través de la composició regulada per estaments, o­n el professorat doctor manté la majoria. Així doncs, en comptes de garantir als estudiants una presència adequada i en ple marc d'igualtat respecte a qualsevol altre sector de la comunitat universitària en tot òrgan de govern, es pretén impulsar la creació d’un Consell cupular d’estudiants per aconseguir tenir un interlocutor estudiantil que sigui fàcilment controlable. Tot això, sense tenir en compte l’opinió de les moltes associacions estudiantils que s'han mostrat fermament contràries i menyspreant altres models organitzatius com poden ser les assemblees de facultat o d’universitat, molt més horitzontals i representatives.

Un altre dels temes problemàtics i preocupants de la reforma continua sent l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA), creada a la LOU del PP i modificada ara per adaptar-la a la Llei d’Agències Estatals. Tot i el caràcter públic que li atorga la reforma, el seu funcionament és similar al del departament de recursos humans d’una empresa i serà l’encarregada d'avaluar les universitats i regular-ne el finançament, introduint tècniques de gestió privada en un organisme públic. Tota una idea, la del rendiment de comptes davant la societat, que amaga un sistema de finançament competitiu declarat per diferents economistes com la causa de la degradació del sistema educatiu públic estadounidenc. Un sistema que continua tendint a la creació d’universitats de 1a, 2a i 3a categoria sota la idea de la sana competència, que premiarà a les universitats que aconsegueixin més finançament privat, tot un exemple més de l'adopció dels criteris neoliberals que promulga l'esperit de la Convergència Europea.

En relació amb el camp de la recerca, es declara “l'impuls decidit de la vinculació entre la investigació universitària i l'entorn productiu del sistema de ciència i tecnologia”, tot apostant per la creació d’empreses privades per tal de gestionar i explotar descobriments realitzats en investigacions universitàries. D’aquesta manera, els resultats generats per la investigació pública, enlloc de garantir-ne el seu caràcter públic, passen a mans privades i no retornen a la universitat, qüestió que a més a més, marca una preocupant tendència a reduir els camps en la recerca i a propiciar una mercantilització paulatina de l'anomenada I+D+i.

A banda, tota la nova llei s'ompli la boca amb l'augment de l'autonomia universitària, quan queda palés sota el nou procés establert pel Registre de Titulacions, el claríssimament canvi d'orientació que ha sofert la idea d'autonomia. Aquesta tan sols es queda en un pla proposicional, o­n les Universitats han de fer tot un treball previ de composició dels nous plans d'estudi sense saber si les Comunitats Autònomes aprobaran les seus propostes el dia de demà.

A part d’això, com a sindicat estudiantil se’ns obren molt dubtes sobre l’estatut de l’estudiantat, ja que no sabem ni qui el farà ni com, tot i que esperem que les organitzacions estudiantils hi puguem participar, creiem que no serà així. Pel que fa l’estatut del professorat també hi ha molt interrogants i creiem que si la renovació del model pedagògic és un dels puntals de la reforma, aquest hauria de ser una eina clau, a més, cal recordar que amb el nou model que es proposa seran necessaris molts més recursos i que, a hores d’ara, el MEC encara no s’ha compromès a augmentar els pressupostos i equiparar-los als dels països bàltics.

Ja per acabar, des del SEPC volem denunciar la poca o ninguna consideració que han rebut diferents posicionaments aprovats per vàries universitats, o­n el Sindicat ha treballat especialment, en els quals s'exigien uns mínims per a la reforma de la LOU, com puguen ser el de la Universitat de València (UV-EG) o el de la Universitat de Barcelona (UB). També volem denunciar l’actitud poruga de partits com ERC i ICV-IU que tant es van oposar a l’aprovació de la LOU i que diuen defensar un altra model educatiu, ja que amb reformes com aquesta tornem a perdre una altra oportunitat de millorar el sistema universitari.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Països Catalans, 29 de març de 2007

CUP-Barxeta: «Entrevista 1 d’abril de 2007» {AVANÇ-Valldigna}

 

Julià Company candidat a l'alcaldia de Barxeta      

        Es presenta la primera Candidatura d'Unitat Popular a Barxeta [La Costera], baix el lema "Canviem d'imatge per una nova Barxeta"  

[@more@]VC/Barxeta [La Costera]

La CUP anirà encapçalada per Julià Company i Fenollar, i arreplega tots els sectors socials i cívics de la població de La Costera, nutrin-se especialment de gent que ha estat present en la lluita contra l'alta tensió. Acompanyen a Julià en aquesta candidatra: Imma Alberola, Ferran Berenguer, Lluís Segui, Juli, Darius …

El candidat ha estat vinculat als moviments de defensa del territori i de la llengua durant tot aquests anys, participant en campanyes de la CAL "Coordinadora d'Assossiacions per la Llengua", "Bloc de Progrés Jaume I", COS "Coordinadora Obrera Sindical", etc

" El col.lectiu independentista de Barxeta, va decidir, ahir dissabte 31 de març, després d'una reunió celebrada, a la Casa de la Cultura de Barxeta, presentar una "Candidatura d'Unitat Popular", CUP, a les properes eleccions municipals, farts de polítiques reduccioistes, clientelistes, i que a la fi, no estan enfocadese pels ciutadans. L'objectiu de la CUP, es doncs canviar aquesta tendència, per a que el poble tinga veu i no se'l redueixca al simple paper de votar cada quatre anys. Des de la CUP, potenciarem la participació ciutadana en la política activa, per tal d'assumir la seva sobirania.

En Barxeta hem trencat amb el passat, per construïr un futur lliure d'Alta Tensió i Trasvassaments i continuar caminant cap a la independència nacional. "

PER BARXETA !!!!
PELS PAÏSOS CATALANS !!!!

diari de l’Escola {VilaWeb}

J.S. Bach- Johannes-Passion – Von den Stricken meiner Sünden 

Però també hi ha els evangelis apòcrifs, que les esglésies cristianes, com hem dit, no consideren inspirats ni, per tant, revelats. Són els evangelis de Tomàs, de Judes, de Maria Magdalena, la 'Història de Josep el fuster' i més. Per bé que de tendències diverses i objecte de interpretacions vàries (i, a vegades, contraposades), els evangelis apòcrifs, a banda testimoniar la complexitat dels orígens del cristianisme, no han deixat de tenir una certa influència en devocions i festes populars. [Diari de l'Escola]

[@more@]

02/04/2007
Diumenge, dia de Pasqua, els cristians commemoraran la resurrecció de Jesucrist, fonament del cristianisme, religió que, comptant branques i subdivisions, suma més de dos mil milions de fidels a tot el món.

Pels qui professen la religió cristiana, Jesús és, sobretot, el fill de Déu que es va fer home, va donar la vida per redimir la humanitat i va ressuscitar al terç dia després de mort. Pels no-cristians, Jesús és, si més no, el portador d'un missatge d'amor, justícia i fraternitat únic, proclamat fa dos mil anys a l'antiga Palestina, situada a banda i banda del riu Jordà; un missatge que irrità les autoritats jueves que el feren condemnar a mort pels romans, que en aquell temps ocupaven aquesta regió del Pròxim Orient.

Sigui com sigui, la figura de Jesús de Natzaret és una de les més influents de la història de la humanitat, objecte de documentats estudis i de debat, atiat ara pel gran interès que susciten els dits evangèlics apòcrifs, no reconeguts per les esglésies cristianes, que no l'inclouen al cànon bíblic. El monestir de Montserrat acaba de dedicar, precisament, unes jornades a ponderar l'origen, significat i importància d'aquests evangelis.

 Tornar a la portada
———-

+ Més notícies: Webs relacionades dins Nosaltres.Cat: Cristianisme.

Tres llibres
De l'interès per la figura de Jesús, en són testimoni els estudis publicats aquests últims anys a casa nostra mateix. Remarquem-ne tres, a tall d'exemple: 'Jesús, un perfil biogràfic' (2004) del biblista Armand Puig Tàrrech; 'Qui és Jesús de Natzaret' (2005) del teòleg i capellà Josep M. Rovira Belloso; i 'Última notícia de Jesús el Natzarè' de l'escriptor i periodista Lluís Busquets Grabulosa, que, aparegut a la darreria del 2006, ja ha arribat a la tercera edició. Aquest llibre, escrit des de la fe i crític amb la jerarquia catòlica, és prologat pel bisbe emèrit Pere Casaldàliga, premi Internacional Catalunya 2006 i figura visible de la dita teologia de l'alliberament, molt compromesa amb els sectors socials més oprimits.


+ 'Jesús, un perfil biogràfic', d'Armand Puig Tàrrech.
'Última notícia de Jesús el Natzarè'
El llibre de Busquets, molt documentat i desmitificador, presenta Jesús com un home de gran carisma, creient absolut en Jahvè (nom donat pels jueus a Déu), que desafià les estructures polítiques, socioeconòmiques i religioses del seu temps amb un missatge d'amor, de no-violència i de compromís amb els més desvalguts. L'estudi no defuig la polèmica ni la provocació. Sosté, per exemple, que Jesús era, segurament, analfabet, igual que el 99% de la població de l'època; que tenia germanastres; que el seu cos acabà, molt probablement, o bé en un pou de calç, o bé en una fossa comuna; i que no fou divinitzat fins als concilis dels segles IV i V.


+ L'estudi de Busquets no defuig la polèmica ni la provocació.
Evangèlics canònics i evangelis apòcrifs
La vida i les ensenyances de Jesús són recollides pels quatre evangelis del Nou Testament, anomenats canònics: de Mateu, Marc, Lluc i Joan. Però també hi ha els evangelis apòcrifs, que les esglésies cristianes, com hem dit, no consideren inspirats ni, per tant, revelats. Són els evangelis de Tomàs, de Judes, de Maria Magdalena, la 'Història de Josep el fuster' i més. Per bé que de tendències diverses i objecte de interpretacions vàries (i, a vegades, contraposades), els evangelis apòcrifs, a banda testimoniar la complexitat dels orígens del cristianisme, no han deixat de tenir una certa influència en devocions i festes populars.


+ 'Santa Cena' de Leonardo da Vinci.
 
 BANNER

# Vols el banner de la notícia a la teva web?

# Copia aquest codi i enganxa-l'hi:

<a href="http://www.vilaweb.cat/www/
diariescola/noticia?id=2339590">
<img src="http://www.vilaweb.cat/media/im
atges/diariescola/imatges/b_actualitat379.gif" border="0"/></a>

 MATERIALS

Titol: La Bíblia
Format: Web
# Edició catalana a cura de la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya.

Titol: From Jesus to Christ
Format: Web
# Pàgina d'un documental centrat en Jesús i en els primers cristians.

Titol: Life in the Time of Jesus
Format: Web
# La vida en temps de Jesús, il·lustrada.

Titol: World Religions
Format: Web
# Pàgina juvenil de la United Religions Iniciative (URI), comunitat intercultural que treballa en favor de la pau.

Titol: Christianity
Format: Web
# Pàgina informativa de la BBC sobre el cristianisme.

Titol: El fet religiós a secundària
Format: Web
# Personatges bíblics i característiques d'algunes de les religions més seguides del món.

Titol: Evangelios polémicos
Format: Web
# Quatre valoracions aplegades per BBC Mundo.

 QUE HO SABÍEU?

# Els evangelis de Mateu, Marc i Lluc s'anomenen sinòptics, perquè, disposats en columnes paral·leles, se'n poden observar les similituds i diferències.

# L'evangeli de Judes, un papir que té devers mil set-cents anys, presenta Judes Iscariot no pas com un traïdor, sinó com l'apòstol predilecte i l'executor de la voluntat del Messies.

# Aquesta primavera es publicarà, segurament, la primera part d'un llibre del papa Benet XVI sobre Jesús de Natzaret.

 INVESTIGUEU


> Les benaurances del sermó de la muntanya, compendi de la doctrina de Jesús de Natzaret.

> La seva vida.

> La vida quotidiana, en temps de Jesús.

> Qüestionari bíblic.

> Quan s'escau Setmana Santa?

> Entrevista amb l'autor de 'Última notícia de Jesús el Natzarè'.

> Opinió vaticana sobre els texts apòcrifs.