Tot a punt per la magna beatificació de 498 màrtirs de la Guerra Civil i de la II República a la plaça Sant Pere del Vaticà. No hi haurà milions de fidels espanyols que segueixin la cerimònia a Roma, però sí més de 70 bisbes de pràcticament totes les diòcesis. I perquè no es pugui dir que el Govern espanyol boicoteja l’acte, ostentarà la representació el ministre d’Afers Exteriors, Miguel Ángel Moratinos. Al seu costat, el president de la Generalitat, consellers socialistes de diverses comunitats autònomes i per suposat una gran munió de líders del Partit Popular.
Malgrat els missatges que des de fa mesos ha llençat la cúpula de l’Església espanyola en el sentit que la beatificació no va “contra ningú”, la iniciativa ha causat una profunda divisió en el si de la societat. És impossible desvincular la data de la recta final de l’aprovació de la controvertida Llei de Memòria Històrica, que ha estat atacada frontalment pels bisbes més reaccionaris de l’Església espanyola, i del 25è aniversari del “canvi” socialista. No té cap credibilitat la justificació adduïda per la Conferència Episcopal Espanyola que la data està fixada amb molta antelació. Es podia haver canviat. Però el més important és la qüestió de fons: la beatificació ha aixecat moltes ampolles en molts sectors, també en moltes comunitats cristianes que no la veuen amb bons ulls i en destacats teòlegs i pensadors cristians. Alguns dels nous beats van tenir una actuació molt discutible, com diversos testimonis han revelat recentment. I encara que no sigui exactament el mateix, tots aquests sectors recorden dolguts que encara no s’ha fet cap homenatge o reconeixement als 16 capellans bascos assassinats per l’exèrcit de Franco, o altres capellans com el mallorquí Jeroni Alomar. Xabier Arzalluz en un punyent article ret un homenatge emocionat als capellans bascos assassinats i 224 altres capellans i religiosos empresonats, desterrats i exiliats per les seves conviccions democràtiques. Segons el veterà polític basc, aquests
[@more@]
