[@more@]
Mes: octubre de 2007
Moció Accessibilitat a l’Ajuntament de Tavernes
[@more@]
S'acosta l'aniversari de la moció que ha premés que s'avance en temes d'accessibilitat a Tavernes de la Valldigna. Ha suposat un punt d'inflexió, però encara hi ha moltes coses per resoldre. Podeu revisar els compromisos que es van prendre als següents vídeos.
Moció Accessibilitat a Tavernes de la Valldigna (1/2); Presentació i lectura del text
Moció Accessibilitat a Tavernes de la Valldigna (2/2); Postures i aprovació
Valldigna Accessible
L’alcalde de Benifairó Jesús Ferrando n’és reelegit secretari del Fons Valencià per la Solidaritat
|
El Fons Valencià per la Solidaritat ha celebrat l'Assemblea Extraordinària, que elegeix la Junta Executiva, sis mesos després de la constitució dels ajuntaments. Està presidida per l'alcalde de Benissa (la Marina Alta), Juan Bautista Roselló, i compta com amb dos membres saforencs: l'alcalde de Benifairó de la Valldigna, Jesús Ferrando, i la regidora de Benestar Social, Igualtat i Participació de Gandia, Liduvina Gil, que serà vocal. [+ article]
[@more@]
El Fons Valencià per la Solidaritat elegeix nova junta per al 2007-2011
L'alcalde de Benifairó Jesús Ferrando n'és reelegit secretari i la regidora de Gandia Liduvina Gil en serà vocal
El Fons Valencià per la Solidaritat ha celebrat l'Assemblea Extraordinària, que elegeix la Junta Executiva, sis mesos després de la constitució dels ajuntaments. Està presidida per l'alcalde de Benissa (la Marina Alta), Juan Bautista Roselló, i compta com amb dos membres saforencs: l'alcalde de Benifairó de la Valldigna, Jesús Ferrando, i la regidora de Benestar Social, Igualtat i Participació de Gandia, Liduvina Gil, que serà vocal.
La nova Junta Executiva del Fons Valencià per la Solidariat, que és l'òrgan de govern i administració de l'entitat, té un mandat fins l'any 2011. En ella estan representades totes les formacions polítiques amb representació municipal dels ens locals associats.
El Fons Valencià per la Solidaritat és una organització de segon grau i sense ànim de lucre. Té seu a Xàtiva (la Costera) i agrupa a més d'un centenar d'ajuntaments del País Valencià, 15 dels quals són de la comarca de la Safor, així com diverses mancomunitats de municipis, com ara la de la Safor. L'objectiu principal de l'entitat és posar en comú recursos i esforços per contribuir des de l'àmbit local al desenvolupament de zones empobrides i necessitades del planeta.
Més de cent projectes de cooperació
Durant l'assemblea també es va fer una valoració de legislatura 2003-2007. La junta eixint va fer un balanç positiu del treball realitzat, i en va destacar l'increment del nombre d'ajuntaments associats, que ha passat de 87 el 2003 a 119 el 2007, així com la gestió i el finançament de més de 100 projectes de cooperació, realitzats principalment en països d'Amèrica Central (Hondures, el Salvador, Nicaragua i la República Dominicana) i de la zona andina (Perú i Equador).
La junta eixint també va destacar que el tancament de la legislatura es realitzava amb un balanç econòmic positiu, amb tots els projectes compromesos finançats i pagats totalment.
El Fons Valencià per la Solidaritat elegeix nova junta per al 2007-2011
Gandia tria als seus representants en la Mancomunitat de Municipis de la Safor
El Ple de Gandia ha ratificat la proposta de la junta de Portaveus sobre els 12 membres de l'Ajuntament que representaran a Gandia en la Mancomunitat de la Safor. La ciutat ducal i Oliva eren els dos municipis que faltaven per concretar la seva representació en l'organisme comarcal. 
[@more@]
|
Juanjo Benítez 29/10/2007 Els vocals de Gandia que participaran en la Mancomunitat de Municipis de la Safor seran: per part del PSOE, José Manuel Orengo, Vicent Mascarell, Alfred Boix, Ana García, Liduvina Gil i Emparo Miret; per part del PP, Arturo Torró, Carla Ripoll, José Barber i Inma Banyuls; per part de Plataforma de Gandia, Fernando Mut i per part del Bloc, Josep Miquel Moya. La Mancomunitat de Municipis de la Safor estava pendent de l'elecció dels vocals de Gandia i Oliva, per a poder constituir-se i triar al seu president. |
| http://www.saforguia.com/ACTUALIDAD/Noticias/tabid/62/NoticiasPageID/1/ID/11217/Default.aspx |
XXXVI Premis Octubre
Un mexicà i un català resident a Londres guanyen el premi d'assaig i el de narrativa dels XXXVI Premis Octubre 
Amb el lliurament dels guardons literaris s'han acabat els Octubre d'enguany. A la vetllada d'anit, en què es va substituir el tradicional sopar per un àpat dempeus, es va fer un homenatge al cantant Lluís Llach, que enguany s'ha retirat dels escenaris després de quaranta anys de carrera musical. Un espectacle sorpresa amb música i teatre va precedir el lliurament del guardó, que Llach va rebre molt emocionat i amb aplaudiments del públic. [+ article]
+ Levante: Los Octubre premian el ensayo de un profesor mexicano sobre la literatura catalana del exilio.+ Web de l'AELC: David Vilaseca i Carlos Guzmán, Premis Octubre de narrativa i assaig.
+ Avui: Els Octubre, més universals.
[@more@]
600 signatures contra la MAT
| Lliuren més 600 signatures contra la MAT a l'alcalde de Folgueroles |
 28.10.07 La Plataforma No a la MAT de Folgueroles ha lliurat un plec amb 607 signatures de veïns i veïnes a Carles Baronet, alcalde de Folgueroles. Això representa, segons el comunicat de la Plataforma, 'que un 38 % de la població amb dret a vot és contraria a la línia de Molt Alta Tensió i exigeix que els representants del seu Ajuntament els defensi actuant en contra d’aquesta infrastructura'. En aquesta línia, a Viladrau es començara una recollida de signatures contra la MAT aquest cap de setmana, coincidint amb la Fira de la Castanya. |
|
| Llegeix més… |
[@more@]
| Lliuren més 600 signatures contra la MAT a l'alcalde de Folgueroles |  |
 |
 28.10.07 La Plataforma No a la MAT de Folgueroles ha lliurat un plec amb 607 signatures de veïns i veïnes a Carles Baronet, alcalde de Folgueroles. Això representa, segons el comunicat de la Plataforma, 'que un 38 % de la població amb dret a vot és contraria a la línia de Molt Alta Tensió i exigeix que els representants del seu Ajuntament els defensi actuant en contra d’aquesta infrastructura'. En aquesta línia, a Viladrau es començara una recollida de signatures contra la MAT aquest cap de setmana, coincidint amb la Fira de la Castanya. Text de la declaració: “Des de l’11 de setembre d’enguany la Plataforma No a la MAT ha estat recollint signatures dels veïns de Folgueroles contraris a la MAT.
Les 607 signatures recollides tenen com a objectiu canviar la posició del consistori municipal de Folgueroles, favorable al pas de la Línia de Molt Alta Tensió de 400 kV. Els signants són persones majors d’edat que ens han donat fe de viure a Folgueroles. El total de població oficial és de 1905 habitants (segons l’Institut d’estadística de Catalunya, any 2005) i de 1587 electors (segons la Oficina de Censo Electoral, setembre 2007). Això representa que un 38 % de la població amb dret a vot és contraria a la Línia de Molt Alta Tensió i exigeix que els representants del seu Ajuntament els defensi actuant en contra d’aquesta infrastructura. Amb aquests resultats és evident que una part important dels veïns de Folgueroles diuen No a la MAT i que no permeten que se’ls ocultin els inconvenients i alternatives a aquest projecte elèctric. És el deure dels representants municipals fer cas de la voluntat dels seus veïns i posicionar-se clarament en contra dels interessos econòmics de les multinacionals energètiques, per la defensa del seu territori, del seu patrimoni cultural i vetllar per la salut del poble que representen. És per això que demanem al consistori municipal que actuï en conseqüència i es manifesti d’una forma clara i contundent en contra del projecte MAT i que emprengui accions necessàries per impedir l’execució d’aquest projecte. Val a dir que en altres pobles d’Osona es segueix la mateixa iniciativa, com a Viladrau on es començarà la recollida de signatures per la fira de la Castanya" Per saber-ne més:
|
Liciten el nou IES «La Valldigna»
La Generalitat Valenciana ha tret a licitació el nou institut d'educació secundària de Tavernes de la Valldigna quan han passat 25 anys des que aquest centre es projectés. En aquest mig segle les reivindicacions s'han succeït gairebé contínuament. Tant des de l'ajuntament com des de la comunitat educativa de l'actual institut Valldigna s'han felicitat per «una realitat que comença després de més de 25 anys d'espera i promeses».
[@more@]
+ temporals a La Safor-Valldigna
La pluja enfonsa una teulada en Simat i inunda un tram de la AP-7 entre València i Alacant . Amb menor intensitat que en dies anteriors, la pluja va obligar a treure de nou els paraigües. Es manté la preemergencia per a avui. Comunitat Valenciana La pluja va afectar ahir amb fortes trombes a diverses comarques valencianes, amb xàfecs que van arribar fins als 35 litres per metre quadrat i que en alguns punts van arribar intensitat torrencial.
[@more@]
Tavernes estudia que fer amb les aigües pluvials en la platja
[@more@]
El papa nomenarà cardenals l’arquebisbe de Barcelona i el de València
Segons han informat fonts de l'Arquebisbat en un comunicat, l'arquebisbe de València ha afegit que el seu nomenament "és també un indubtable gest de gratitud del Sant Pare a València per l'inoblidable acollida que li va tributar quan va vindre a la V Trobada Mundial de les Famílies, que es va celebrar el juliol del 2006". Alhora, monsenyor García-Gasco ha expressat el seu agraïment al papa "perquè este nomenament significa que el meu treball al servici de l'Església podrà realitzar-se ara de manera més pròxima al que és la seua persona i el seu ministeri".
[@more@]
El prelat ha recordat també el treball realitzat durant els anys que ha estat al capdavant de la diòcesi de València des que va ser nomenat per Joan Pau II el 1992. "Hem tingut en este temps dos papes excepcionals que han conegut sempre la disponibilitat de l'Església a València, i el treball que s'ha realitzat des d'ací, i este nomenament és un reconeixement d'alguna manera a esta tasca, però sobretot a la importància que ha de tindre esta diòcesi en el conjunt de l'Església", ha precisat.
L'arquebisbe de València, en conéixer la seua designació, ha compartit el res de l'Angelus amb la Cúria Diocesana i el personal del Palau Arquebisbal, als quals ha comunicat la notícia, que ha estat acollida amb una "ovació" per totes les persones.
L'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, serà nomenat cardenal el mes que ve. La notícia s'ha sabut després que el papa Benet XVI anunciés que l'ha inclòs en la llista de divuit cardenals electors que ordenarà el proper 24 de novembre. Martínez Sistach, considerat catalanista moderat, formarà part del consell cardenalici que decidirà el nomenament del pròxim Papa. A més de l'arquebisbe de Barcelona,, en aquesta llista també hi figura l'arquebisbe de València, Agustín García-Gasco Vicente.
Després de 20 anys com a bisbe, Lluís Martínez Sistach rep amb honor el reconeixement per la seva tasca. Amb el nomenament de Martínez Sistach, la diòcesi de Barcelona recuperarà la condició de cardenalícia, com tradicionalment havia estat, al costat de Madrid i Toledo. L'any 2004 s'havia jubilat el cardenal Ricard Maria Carles i des de llavors no hi havia cap representant de l'Església catalana a la cúria romana.
El nomenament del Vaticà es produirà tres anys després de la partició de la diòcesi de Barcelona, entre les regions de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat, que es va interpretar en clau política com un intent de debilitar el nervi catalanista a l'antiga tarraconense. Tradicionalment la de Barcelona havia estat, darrere de la de Milà, una de les demarcacions eclesials europees més poblades.
El nou cardenal és considerat un catalanista moderat, separat de posicions més conservadores d'altres cardenals espanyols, com Rouco Varela o Cañizares. En el món catòlic hi havia expectació sobre aquests nomenaments, perquè alteren els equilibris que hi ha dins del col·legi cardenalici, l'òrgan de futurs electors del successor del papa quan aquest mori.
Martínez Sistach, de 70 anys, serà així un dels consellers més immediats del papa, cosa que li suposarà viatjar un cop per setmana al Vaticà i, des dels despatxos de l'arquebisbat de Barcelona, haurà de prendre més decisions de la cúpula eclesiàstica.
D'altra banda, el Vaticà ha informat que en el mateix consistori es nomenarà també cardenal l'arquebisbe de València, Agustín García Gasco.
A més, també serà nomenat cardenal l'arquebisbe argentí Leonardo Sandri, prefecte per a les esglésies orientals.
Des de l'inici del pontificat de Benet XVI, només s'havia convocat un consell cardenalici, el març del 2006.
http://www.catedraldevalencia.es/enconstruccion/va/el-arzobispo.php
