La jerarquia espanyola, i també, però més discretament, la catalana, estan preparant amb molts mitjans la cerimònia de beatificació de 498 víctimes catòliques de la Guerra Civil espanyola.
[@more@]
El Catecisme de l’Església Catòlica, diu, en el seu 2473, “El martiri és el testimoniatge suprem donat a la fe; significa un testimoniatge que arriba a la mort …” Discutir si a totes les víctimes catòliques de la guerra del 36 se’ls pot considerar màrtirs o no seria molt llarg i costós, però si algun testimoniatge important ens van deixar una bona part d’aquestes persones va ser la voluntat de perdó envers els seus assassins. Aquest testimoniatge va ser, i és, oblidat sistemàticament per la institució eclesiàstica. La quasi totalitat dels jerarques que van protagonitzar aquells dramàtics moments i els de la posterior dictadura, van preferir triar, enlloc del camí del perdó, el de la revenja, el ressentiment, i la imposició, i instrumentalitzar el drama viscut per recuperar el poder perdut, afavorint, justificant i participant d’una cruel dictadura i repressió que va durar quaranta anys. Una bona manera de respectar la memòria de les víctimes, moltes de les quals van apostar per la República com a mitjà per avançar vers una major justícia social i una recuperació de les llibertats individuals i nacionals.
Des de fa uns anys, coincidint amb el perfil ultraconservador de molts membres de la jerarquia espanyola i dels nous aires vaticans que es van instaurar des de l’arribada al papat de Joan Pau II, s’està portant a terme un procés massiu de beatificació dels anomenats màrtirs de la “creuada”. Ara són 498, però segons sembla hi ha en marxa altres processos que les poden fer arribar a una xifra total propera a les 3.000 persones.
Qui negui intencionalitat político-eclesiàstica a aquestes beatificacions senzillament menteix, entre altres moltes coses perquè el promotor de les mateixes és un capellà proper a la ultradretana Fuerza Nueva. No es pot servir dos senyors … i la institució eclesiàstica generalment, i des de fa molts segles, ja té feta la tria. Ha escollit el senyor del poder, del diner, dels privilegis, de la llibertat restringida, perquè de la seva mà pensa que podrà recuperar l’esplendorosa cristiandat perduda.
Tot el respecte per a totes les persones que víctimes d’una guerra que va ser culpa dels dos bàndols, però ni ha un de bàndol, el dels guanyadors, que s’ha passat quaranta anys reten homenatge a les seves víctimes i utilitzant-les per justificar crims igualment detestables. Cal, quan els perdedors volen homenatjar les seves víctimes, entrar en una competició de qui ho és més? Tots varem ser perdedors, tots varem ser víctimes i botxins, i no pas l’oblit sinó el perdó ens pot ajudar a comprendre la inutilitat de tant de patiment.
L’Església té molta culpa de tot plegat, una culpa que ve de lluny i que ha anat enverinant el cor de les persones que han patit les seves accions injustes, la manipulació de tantes consciències, la complicitat amb els explotadors, quan no era ella mateixa qui feia aquest paper. I En un moment tràgic, degudament instrumentalitzada i planificada, arriba la venjança. L’Església feia nosa, no pas per la fe en Jesús, ni per l’acció social que desenvolupava, feia nosa perquè era la principal valedora d’un sistema econòmic i polític que aixafava a les classes més desfavorides.
L’Església és culpable i mentre no demani perdó sincer no té cap mena de reconeixement moral perquè la societat miri amb compassió les seves víctimes, no perquè aquestes no siguin plenament mereixedores de solidaritat, ho són totalment, sinó perquè la institució que patrimonialitza el dolor d’aquestes persones no n’és mereixedora perquè no ha manifestat en cap moment penediment, ben al contrari, ara, avui en dia, fa servir sovint la mateixa estratègia frontista dels anys previs i de durant la guerra.
En nom de Jesús, plenitud de l’amor de Déu, fem una crida a la jerarquia catòlica perquè assumeixi les responsabilitats i faci penediment públic de l’actuació que la institució eclesial va tindre durant el prop de mig segle de guerra i dictadura que van patir els pobles d’Espanya, i rectifiqui aquelles actituds presents que no estan de cap manera en sintonia amb la fe que volen representar.
ALGUNES NOTÍCIES RELACIONADES AMB AQUEST TEMA
L´Església llença dos himnes per a la macrobeatificació –
Escoltar els himnes Los obispos niegan que sus beatos sean una respuesta al Gobierno –
Público
Los obispos quieren llenar el Vaticano para reivindicar su visión de la Guerra Civil –
El País
Cardenal Amigó: Alguien quiere ganar una guerra que todos queremos olvidar –
Ecclesia Digital
Durán afirma que la Llei de Memòria Històrica pot inclure la persecució religiosa –
El Periódico.
del valor d'una vida de fe fonamentada en Jesús, en el seu evangeli,
i en la crida personalíssima que l'Esperit fa a cadascú. ''
FOTO ANNA: Moment en que Milagrosa Martínez talla la veu a Marina Albiol
Dissabte 27 d'octubre a les 24.00h Amanida Peiot al café-pub Padur de la platja de Tavernes de la Valldigna. Entrada lliure.
Tavernes de la Valldigna: 
Notícia al LEVANTE-Safor (20-X)
El Consell de Ministres va aprovar ahir un reial decret llei pel qual s'adopta una sèrie de mesures urgents per a reparar els danys causats per les intenses tempestes de pluja i vent i inundacions que han afectat a gran part de la Comunitat Valenciana des del 11 al 18 d'octubre. Es contemplen ajudes a habitatges i produccions agrícoles, beneficis fiscals i mesures laborals i de seguretat social, entre unes altres. El Govern Valencià va aprovar també una primera fase d'ajudes, per valor de 60,5 milions d'euros, per als afectats. El temporal es va perllongar ahir i el riu Vaca es va desbordar al seu pas pel municipi valencià de Tavernes, el que va provocar el tall de la N-332. 
