Marginació
Mena la ira la infantesa
l'avenir color de sutja
embalum de pobresa
A la carretera
hi ha un xiquet que plora sal
sense poder desprendre’s
ni tan sols d’una simple llàgrima
hi ha un xiquet que plora sal
sense poder desprendre’s
ni tan sols d’una simple llàgrima
[@more@]Concert
En primer lloc, deixeu-me presentar-me: Sóc Lluís Vicent i faig música d’autor en català, tot i que, com tants altres cantautors del que podríem anomenar la segona fornada de la nova cançó, sol anar amb banda. Els músics que integren la meua formació són d’una exímia professionalitat i grans artistes .És al.lucinant per un xic que ve del carrer, com és el cas,tindre l’oportunitat de tocar aquelles cançons que ha composat al vostre local i acompanyat d’aquests músics, de diversa procedència i tots ells excepcionals. A saber: Alfred Lorente al baix, Eduardo Olmedo a les percussions i/o bateria, Alberto Sánchez a la guitarra i Pau Chàfer als teclats. Malgrat tot, i degut a l’ampli i divers repertori que tinc, la formació pot quedar reduïda a mi amb la guitarra.
Sóc músic i poeta valencià i pertany al Col.lectiu de Músics i Cantants del País Valencià Ovidi Montllor (C.O.M) amb el propòsit de fer-me /nos escoltar davant les institucions valencianes (Canal 9, la Generalitat , ajuntaments, etc). Passa el temps i als que manen ja no els preocupem en absolut i continuen silenciant-nos. M’adrece al vostre local per dos motius. El primer és fer-nos escoltar, traspassant la censura política i la derivada de qüestions econòmiques. El segon és, degut a la meua convicció que cal fer teixit social, el qual implica obrir-se a altres associacions i col.lectius. No som partits polítics (que cadascú pense i crega en el que vulga, fins i tot en el No-res), però per poder eixir del “ghetto” cal obrir-se als altres per a que els altres s’obriguen a nosaltres. A Catalunya les bones relacions entre els casals independentistes, populars i anarquistes són un exemple a seguir. València és una ciutat epidèrmica, i tots sabem que, al nostre país, la capital irradia tota la seua influència a la resta. Sembla que no hi haja res, però s’escarba un poc i hi ha un gran moviment cultural, silenciat per supost per els qui manen, no massa amants de la llibertat!!Sols la unió fa la força i no m’interessa gens viure en la marginalitat, la veritat.
Resulta que jo tinc uns principis. Bé, sóc alienígena, ja ho tinc assumit! Bé. Sé que la llengua minoritzada al País Valencià és el català, per això cante en aquesta llengua. Cal tindre sentit d’universalitat, i més conforme ha canviat el món en els últims vint anys, pels processos `socioeconòmics i culturals de la darrera etapa del capitalisme, anomenda globalització…És indispensable per la nostra supervivència, que ens fem escoltar. Us propose una relació incestuosa entre poesia, compromís i música. Per supost els honoraris són del tot negociables i de segur que arribem a un acord.
Gràcies per la vostra atenció i espere, disposició
Salut!
LLUÍS VICENT
http://cantautorlluisvicent.blogspot.com
