La catosfera recorda Jaume I

La crida volia commemorar d'una manera especial els vuit-cents anys del naixement de Jaume I, fent que cada blocaire escrigués un apunt amb un fragment del 'Libre dels feits' i una reproducció del Penó de la Conquesta, la bandera que els andalusins van hissar a les Torres de Quart de València en senyal de rendició.

Les pàgines EstatPropi.cat i Criteri brinden un penó a tothom qui el vulgui incloure al bloc.

Tal dia com avui de fa vuit-cents anys va néixer a Montpeller el rei Jaume I el Conqueridor. En aquest vídeo podeu veure'n el perfil biogràfic: pràctic, realista, no tan sols va doblar el territori de la Corona Catalano-aragonesa, ans va bastir una potent administració. Els actes institucionals per a celebrar l'efemèride han començat a València a les vuit del matí i nou minuts, quan tots els campanars han interpretat alhora la nova composició de Llorenç Barber 'Sons d'epifania -una ciutat a trenc d'alba'. L'ajuntament ha permès l'accés a l'arxiu històric, on s'hi pot admirar el Penó de la Conquesta, peça que fins ara era molt reticent a mostrar.

A migdia hi ha hagut batallades de campanes per tota la ciutat. A continuació, vuit-cents músics de vint-i-quatre bandes, que fan tres itineraris per la ciutat, entren per la Porta de Serrans. Una 'mascletà' clou els actes del matí.

La Desfilada de l'Aniversari ha protagonitzat els actes de la tarda, amb grups de cultura que han recorregut la ciutat fins a la Porta de Serrans, des d'on ha sortit un correfoc. Finalment, al vespre, la companyia Xarxa Teatre du a terme l'espectacle pirotècnic 'Nit màgica'.

Els actes a Palma

El Consell de Mallorca ha declarat el 2008 Any Jaume I. Després de la lectura del 'Llibre dels feits', a què hi han assistit unes dues-centes cinquanta persones, el catedràtic d'història medieval Antoni Furió ha fet una conferència sobre Jaume I.

Aquests no són sinó els primers actes institucionals per a commemorar el naixement del monarca; però se'n faran molts més durant tot l'any. Segons el Consell de Mallorca, tots tindran un caràcter clarament divulgatiu, lúdic i pedagògic, i consistiran en presentacions de llibres, conferències i rutes literàries.

Els actes a Perpinyà

El Consell General dels Pirineus Orientals ha sigut la primera institució que ha commemorat la data. Va organitzar la conferència 'La memòria del rei Jaume' a càrrec de Robert Vinas, dijous, i ahir va inaugurar l'exposició 'Jaume I el Conqueridor'.

Els actes a Montpeller

Montpeller, ciutat natal de Jaume I, també commemora el seu naixement. Avui comença l'exposició 'Jaume d’Aragó, Rei d’Aragó', al museu Llenguadocià. A les dues, des de la plaça de l’Ou surt un seguici pel centre de la ciutat de les associacions de Montpeller amb vestits tradicionals. A dos quarts de quatre, el museu acull la presentació de dos llibres sobre Jaume I, seguit de la representació teatral 'Jaume I Senyor de Montpeller'. La vetllada, en què hi participen tant l’Institut d’Estudis Occitants (IEO) com el Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC), es clou amb un concert coral i una mostra de danses occitanes.

Per la Candelera, al balcó la senyera

Per internet també s'ha difós una campanya que anima els ciutadans a penjar avui, dia de la Candelera, la senyera als balcons de cada casa i fer així que les quatre barres de l'estendard reial adornin les viles i ciutats de tot el país.

El Rei Jaume I fou fill de Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller. Nascut a la ciutat occitana de Montpeller, regnà Aragó, Mallorca i València, fou comte de Barcelona i Urgell, i senyor de Montpeller entre el 1213 i el 1276. En Jaume conquerí i repoblà amb catalans Mallorca, Menorca, les Pitiüses, València i Múrcia. Tot i que més tard Múrcia fou lliurada generosament a Castella, quan encara les dues Corones mostraven signes de germandat. Les gestes del rei es conegueren pertot i la corona catalana, internacionalment respectada, restà a un pas d'esdevenir un veritable Imperi. El Rei en Jaume fou anomenat «el Conqueridor« per les seues accions memorables i victòries incontestables. Jaume I és doncs qui configurà la base del que avui són els Països Catalans.

Vuit-cents anys després del seu naixement, els membres d'estatpropi.cat volem recordar al regent que amb tarannà guanyador assentà les bases de l'actual nació catalana. Des d'EstatPropi.Cat us proposem que la campanya «Suma't al mapa per un Estat Propi», i per tant el seu mapa, esdevingui el millor homenatge a lo nostre rei. El mapa configura la nació que avui no només perviu sinó que lluita, fruit del seu regnat. La portada d'EstatPropi.Cat és doncs la demostració que vuit segles més tard, i malgrat les guerres perdudes i desventures trobades, seguim avançant amb la determinació de situar la nostra nació al nivell que per història, cultura, caràcter i voluntat ens pertoca. Aquest 2008, des dels territoris que ell regnà i des de multitud de contrades arreu del planeta, les catalanes i els catalans ens sentim hereus del seu projecte, que adaptem i fem nostre amb l'empenta necessària per a erigir un nostre propi Estat.