![]()
La consellera de Cultura desconeix detalls de l'hotel de la Valldigna que es va presentar en 2005 

NOTÍCIA RELCACIONADA El Consell presentarà en les Corts valencianes la Llei Valldigna
[@more@]
La fiscalia de l'Audiència Nacional espanyola ha demanat presó provisional per als dirigents de Batasuna Pernando Barrena i Patxi Urrutia, que han declarat davant el jutge Baltasar Garzón per col·laboració amb ETA i d'actuar repetidament en nom d'una organització il·legalitzada. Garzón haurà de decidir ara si atén la petició de la fiscalia. Barrena era un dels pocs dirigents de la cúpula de l'esquerra independentista basca que quedava en llibertat. [+ article]
[@more@]
|
La policia va detenir bona part de l'executiva de Batasuna al municipi de Segura, el 4 d'octubre, quan també va ser detingut Urrutia, que va quedar en llibertat sota fiança. Garzón també havia ordenat que es detingués Unai Famo, assessor d'Arnaldo Otegi i responsable de preparar la mesa de partits durant la treva d'ETA. Els agents no el van trobar a casa i ara s'ha dictat una ordre de cerca i captura internacional. 'Aquesta gent no té relació amb la violència El jutge Garzón ha accelerat, doncs, el procés per a il·legalitzar ANB i el PCTB. Però aquests últims anys hi ha hagut més processos de la justícia espanyola contra l'esquerra independentista basca, com el del sumari 18/98. Ara el Col·legi d'Advocats de Barcelona, Justícia i Pau i observadors internacionals el qüestionen. En aquest vídeo podeu veure les explicacions dels advocats de la defensa i el tracte insòlit que la presidenta de l'Audiència, Ángeles Murillo, dispensava als acusats. Segons el president de l'Associació Europea d'Advocats demòcrates, August Gil Matamala, els empresonats arran d'aquests processos no tenen cap mena de relació amb la violència. Els advocats troben que el procés té punts febles, per exemple: que es consideressin proves neutrals les presentades per la policia, que haurien de considerar-se la versió d'una de les parts; o que els advocats de la defensa no poguessin veure totes les proves abans del judici. També parlen de Nekane Txapartegi, que va denunciar que la guàrdia civil l'havia torturada durant el període d'incomunicació, quan fou detinguda, el 1999. L'ONU investiga ara les denúncies presentades per aquest cas. |
![]() ![]() |
|
|
|
||
Google oficialitza el portal d'Andorra: Si bé fa gairebé un any, el febrer de 2007, es va posar en marxa el portal Google.ad, no ha estat fins ara que el portal del cercador per a Andorra ha passat a tenir les mateixes característiques que les de qualsevol altre estat. Així, s'ha inclòs la bandera andorrana a l'apartat on hi ha els estats amb portal de Google. Quan es va obrir Google.ad s'hi podia veure el logotip de Google amb l'afegit 'Català' i, de fet, tan sols era una redirecció a la versió en català del portal que ja funcionava des de Google.es. [+ article] 
[@more@]

Discurs joan fuster per la unitat de la llengua amb la cançó d'Obrint pas…obrint pas joan fuster discurs unitat llengua valencià poble obrintpas joanfuster ppcc
[@more@]
Ahir al matí, Vilaweb informava que el Consell General dels Pirineus Orientals va aprovar el passat dia 10 de desembre la Carta del Català, que reconeix oficialment la llengua catalana a Catalunya Nord. Globlament, la notícia s'ha valorat al nord de l'Albera com a històrica i fins i tot "revolucionària", però també amb prudència, ja que el Consell General té poques competències i caldrà veure, com aquesta declaració de reconeixement del català es trasllada al conjunt de la ciutadania. 
[@more@]
![]()
![]()
> Els governs català i balear celebren el reconeixement oficial de la llengua al nord El govern valencià no s'ha volgut pronunciar El secretari general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Bernat Joan, i la seva homòloga de les Illes Balears, Margalida Tous, han aplaudit que el Consell General dels Pirineus Orientals hagués aprovat la Carta del català, que és un reconeixement oficial de la llengua de Catalunya Nord. Joan creu que això trenca el tabú francès de les llengües minoritzades i Tous regalarà al Consell General deu exemplars del 'Diccionari Català-Valencià-Balear'. [+ article] .
[@more@]

L’acte d’homenatge a Joan Pellicer en el primer aniversari de la seua absència s’ha desenvolupat a la font de les Malladetes del Mondúver al matí del diumenge 3 de febrer.
[@more@]
En el seu
honor s’han llegit fragments dels seus llibres i alguns poemes escollits per a l’ocasió. L’acte ha acabat amb un esmorzar popular sota un sol d’hivern que s’esmunyia entre el cel enteranyinat de núvols.Des de la Plataforma pels Pobles de la Safor es vol reivindicar la figura d’aquest geni, coneixedor del bo i millor de les Comarques Centrals Valencianes en quant a natura, tradicions, etnobotànica i tot els coneixements que s’estan perdent en mans d’un progrés que en qüestió de dues generacions ha dinamitat el saber popular.
Volem demanar la implicació de les institucions públiques, tant dels ajuntaments a través del foment dels coneixements que divulgava Pellicer, com de les universitats, a través de la creació d’una càtedra que duga el seu nom, per a estudiar i difondre la seua obra i els temes de recerca i reflexió que va abordar en l'àmbit de l’etnobotànica i la cultura tradicional valenciana. Per a aquest fi considerem imprescindible la reedició de totes les seues obres i la implicació dels diferents sectors de la societat. 
La Plataforma pels pobles de la Safor vol felicitar COESMI pel segell de Qualitat, Medi Ambient i Prevenció de Riscos Laborals, que li ha estat atorgat per la concienciació de la plantilla, per minimitzar els residus i fomentar el reciclatge.
Des de la Plataforma, celebren aquest premi per la seua tasca a favor del medi ambient, per renunciar a urbanitzar l'entorn del monestir de Sant Jeroni de Cotalba, declarat Bé d'Interés Cultural BIC des de 1994, emprant l'empresa del seu grup Vernissa Golf. Tothom és conscient de la importància de preservar aques monument i que, sense el seu entorn paisatgístic, Sant Jeroni de Cotalba no pot ser interpretat. Per la seua vàlua mediambiental inqüestionable, l'entorn protegit del monestir caldria que fóra legalment protegit (ampliant el seu perímetre d'impacte) i respectat per ajuntaments, empreses i altres agents socials de la Safor.
[@more@]

El secretari del Bloc de València ciutat, Ximo López, ha qualificat aquest matí com a «molt preocupant i inquietant» que l'Ajuntament construïsca en els terrenys que ocupava el càmping del Saler. Per al responsable valencianista, les raons que addueix l'alcaldessa, Rita Barberà, per construir-hi aules educatives són «difícils de creure», ja que a la ciutat només hi hauria, segons López, dos centres de dia per a discapacitat intel·lectuals i mancaria un programa municipal específic per a persones invidents.
[@more@]
|
dimarts, 05 febrer de 2008 |
|
|
Ximo López valorava d'aquesta manera l'anunci del consistori per reprendre el projecte d'«El lugar de los sentidos», que consistiria en un complex urbanístic de quasi 4.000 metres quadrats amb una residència, uns tallers formatius i un museu. Aquest terreny havia estat alliberat d'obres perquè el medi ambient de la zona es regenerara. És per això que el responsable valencianista ha instat Barberà perquè explique «què amaga darrere del canvi d'opinió», ja que López sospita que aquesta represa podria respondre a «pressions de determinats grups d'interessos», una vegada ha explicat el cas del centre de serveis socials de Sant Marcel·lí, que tindria la gestió cedida a una empresa privada. Aquesta polèmica s'ha produït el mateix dia que Barberà visitava el parc natural del Saler per anunciar que s'ha finalitzat el projecte «Life-Enebro». Segons ha informat l'Ajuntament, açò suposa que l'àrea costanera ha recuperat l'aspecte original. Ha estat necessària una inversió de 3.278.216 euros (finançats al 50% entre la Unió Europea i l'Ajuntament) i unes actuacions que s'han allargat per un període de 38 mesos, des que començaren a l'octubre del 2004. Es tracta de l'últim dels projectes «Life» que s'han realitzat a València, els quals, en el seu conjunt, han permés invertir en la ciutat un total de 11.119.322 euros. Els projectes impulsats són els denominats Biocompost, Duna, Ecoligth, Ecorice i Ginebre. http://www.pagina26.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2087&Itemid=38 |