Acabe de de rebre la factura mensual de Telefónica, la cova de lladres que acaba d’incorporar a la seua mamella el mangante Zaplana. M’adone que m’han cobrat uns dinerets per “90X A Servicis Avançats (Nou-cents)”. M’escame. Comprove els dos números pels quals m’han cobrat: 901 200 345 i 901 12 12 24. Tots dos pertanyen a l’Agencia Tributaria Española. D’aquella aventura, ja en vaig fer la crònica ací: Surrealisme lingüístic a l’Agencia Tributaria. O siga: estic obligat –per llei o per collons, com vullgueu– a fer la declaració de renda, i aquest estat corrupte que es diu Espanya aprofita aquesta obligació per fer-me telefonar a uns números que no són gratuïts, i així, tant si vols com si no vols, em pispa uns cèntims. Una aportació o impost mafiós que va a parar a la cova de lladres de Telefònica, i supose que una part del botí anirà també al sac del ministeri de Solbes. [@more@]
La màfia de l’empreses elèctriques ha demanat al govern de Zapatero que apuge les tarifes un 11%, i el govern de Zapatero, tan d’esquerres, ha dit que d’acord. Pa’ que te fies, que diuen ells. La pujada es destinarà a pagar l’augment de sous dels principals capos de l’empreses elèctriques. Com a exemple, Francesc Sanuy explicava setmanes arrere a la revista El Temps el cas del President d’Iberdrola, “Sánchez Galán, que es va doblar ell mateix el sou fins a 2.000 milions de pessetes, a part de percebre 3,5 milions d’euros en concepte de premi de gestió i dels 10 milions d’euros que li tocarien en cas d’acomiadament.”
La política i les grans empreses tenen unes vinculacions massa estretes, massa connivents. Aquestes empreses demanen i els polítics acaten, o deixen fer, és a dir, permeten que ens roben amb total impunitat. Òbviament, aquests “serveis” polítics es paguen. D’una manera o altra. Perquè “pa’ ser político y no ganar nà, mas vale ser persona honrà”. Per exemple, amb aportacions publicitàries als diferents partits que s’avenen a co·laborar-hi, o col·locant en les seues empreses alguns d’aquests polítics, amb sous espectaculars, sovint barat a tocar-se els collons, i valga com exemple paradigmàtic el de l’adés esmentat Eduardo Zaplana.
De polític mudaràs, però de lladre no t’escaparàs. Sí, assenyaleu Berlusconi i digueu-li corrupte, però el pa que s’hi dóna per aquestes andoles també està a muntó de florit.
Fotografia: vaixell pirata tunejat a la moda
