Grup Parlamentari BLOC

ACTUALITZACIÓ DE LA WEB DEL GRUP PARLAMENTARI

Hem actualitzat la pàgina web del Grup Parlamentari (corts.bloc.ws) amb les propostes que els diputats del BLOC han presentat en els mesos d’abril i maig. Allí podreu trobar tota la informació relacionada amb l’activitat parlamentària del BLOC-Compromís a Les Corts. Podeu accedir directament a través del banner que hi ha a la columna de la dreta, que fa referència al Compromís pel País Valencià o clicant El BLOC en les Corts. Si voleu accedir directament a les propostes del mes d’abril i maig, cliqueu Propostes d’abril i maig del 2008

«Ciència ficció i política»

Article d’opinió de Marc Cabanilles i Marí, exregidor de l’Ajuntament de Simat de la Valldigna

Això diu que era un poble, l’ajuntament del qual tenia onze regidors. D’ells quatre eren blaus, tres eren de color rosa, hi havia dos de color indefinit, un de color roig i un últim multicolor. Els blaus (que eren quatre), gràcies a la falta d’acord de la resta de acolorits i indefinits (que eren set), s’havien fet amb el comandament i el poder.[@more@]

Això sí, els blaus exercien eixe poder a males penes, perquè no els aprovaven els pressupostos, ni les mocions que hagueren volgut, ni disposaven dels càrrecs remunerats que pensaven els feien falta per a portar millor l’ajuntament. En fi, un suplici per als blaus. A més, els blaus havien posat a un alcalde incompetent. Una persona a qui ningú coneixia en el poble, incapaç de fer les coses bé, que no dialogava amb ningú, que no acceptava propostes de ningú i, damunt, resultava ser un antipàtic i poc sociable.

Arribats a este punt, alguns dels acolorits i indefinits es preguntaven, i perquè no agafem nosaltres el comandament i duem a terme els nostres projectes? Gran idea, van pensar la resta d’acolorits i els indefinits. D’eixa forma, l’ajuntament durà a terme els projectes que la majoria del poble ha votat i que ens portaran a ser un model de llibertat, igualtat, fraternitat.

Però, tan bonics sons van topar amb una dificultat que ningú esperava. Es van trobar amb unes barreres que van resultar infranquejables per a tan modestos representants populars. Mai van imaginar que es trobarien davant del que es van trobar. Es podien imaginar altres coses, o haver entropessat amb mil dificultats, però mai van imaginar que seria el que va ser.

Quin era este problema tan insalvable? El problema era que acolorits i indefinits es portaven tan bé, confiaven tant els uns en els altres, veien tanta serietat en els contraris, estaven tan segurs els uns que els projectes dels altres eren millors, que mútuament se cedien l’alcaldia els uns als altres, sense que ningú vullguera tindre-la. Tots estaven convençuts que els altres ho farien millor. Tots estaven segurs que els altres eren més honestos. Ningú volia tindre l’alcaldia perquè pensaven que tindre-la un minut, era robar-li un minut de bona gestió a la ciutadania. Com tots volien el millor per al seu poble, pensaven que el més convenient era que l’alcaldia la tingueren els altres, bé fora un dels roses, o bé un dels indefinits.

En fi, un problema que només va agarrar per sorpresa els propis polítics, perquè el poble tenia més clar l’assumpte. La ciutadania, ja sabia des de feia molt de temps els que no eren molt de fiar, o sobre els que hi havia dubtes d’honestedat, o quins eren els que tenien ànsies de poder, o els que no volien l’alcaldia perquè altres vegades, podent tindre-la, no l’havien acceptat, o els que deien ara unes coses quan abans deien altres, etc. Però, clar, complint les lleis vigents, el poble ja havia votat feia un any, i no podia tornar a fer-ho fins d’ací a 3 anys. El poble, depositari de la sobirania, no podia tornar a parlar. Ja no tenia vela en este enterrament, millor dit, en esta festa de fraternitat, harmonia i confiança.

Què farem? Es preguntaven els polítics acolorits i els indefinits. Què faran? Es preguntava un poble atònit davant de semblant espectacle d’altruisme. Tot era un sense viure. Sense viure per als polítics pintats i indefinits que no podien dormir a les nits, convençuts com estaven que el millor alcalde per al seu poble estava en les files dels altres. Tot un sense viure per al poble, que veia com passava el temps sense poder fer res davant d’una situació que s’allargava ja per més d’un any, i que, de no posar remei, podia allargar-se per altres tres.

Era tal la generositat i l’amor d’acolorits i indefinits cap al seu poble, que davant de la impossibilitat que ningú agafara l’alcaldia, van decidir fer unes reunions per a concloure l’assumpte. Al contrari de com s’havia fet altres vegades, les esmentades reunions, en compte de ser secretes, serien públiques. S’anunciarien prèviament pel ban municipal perquè tot el poble poguera assistir i adonar-se’n de la bondat, de la transparència, de la neteja del procés. Per descomptat, tota la ciutadania tindria veu i vot.

Era tal el convenciment que tenien acolorits i indefinits, que el millor alcalde estava en les files dels altres, que veient la desesperació popular a pesar de tan bona voluntat demostrada després de nombroses reunions, i davant de la impossibilitat de convéncer als altres perquè accediren a prendre l’alcaldia, van decidir assumir la seua responsabilitat per la falta d’acord, dimitir tots en bloc, i donar-li la veu al poble perquè parlara de nou.

Tu t’has cregut este conte? Jo tampoc, però com a relat de ciència-ficció queda molt bé. I encara que és veritat que els hi haurà millors, també és veritat, que n’hi ha de pitjors.

Marc Cabanilles
Exregidor de l’Ajuntament de Simat de la Valldigna

 

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2827491&p_edi=gandia

Valldigna, crònica negra

ASSASSINAT A LA VALLDIGNA

Troben a un home  mort a cops en una caseta de Tavernes de la Valldigna. La Guàrdia Civil sospita que la víctima va ser assassinada en altre lloc i duta després a l’edificació 
FOTO: Alçament del cadàver. Un furgó s´emporta la víctima a València per l´autòpsia

Edició Digital del Diari Levante-EMV. FONT: COMPROMÍS PER SIMAT [@more@]

Un home d’uns 30 anys d’edat va ser trobat mort en la tarda d’ahir en una caseta del Camí de la Depuradora, en la partida de Marjaletes, a Tavernes de la Valldigna. La imatge del cadàver no prestava lloc a dubtes: es tractava d’una mort violenta. Així, segons ha pogut LEVANTE-EMV, la víctima va ser copejada salvatgement abans de morir, encara que serà l’autòpsia la qual determinarà les causes exactes de la seva mort.
El jove havia estat lligat i, a pesar de trobar-se en l’interior d’una caseta, els investigadors no descartaven ahir que hagués estat copejat en altre lloc, donada l’absència de petjades que la pallissa s’hagués produït en l’interior d’aquesta construcció. Així, una vegada mort, els autors del crim o els seus còmplices ho haurien traslladat fins a la zona de Marjaletes.

Un home que realitzava tasques en un camp proper va ser qui va descobrir el cos sobre les sis i quart de la tarda d’ahir. L’agricultor va donar avís immediatament a la Policia Local, que al veure les condicions que es trobava el cadàver va informar de l’assumpte a la Guàrdia Civil. Tots les dades apunten que la víctima és estrangera, possiblement d’un país bàltic, encara que aquest fet no va poder ser confirmat anit. De fet, els agents de la Benemérita van interrogar ahir a diverses persones que podrien ser de la mateixa nacionalitat del mort.

La zona on es va trobar el cadàver es troba prop del ras on sol situar-se la fira i, de fet, està previst que sigui ocupat aquests dies per una nova atracció. La jutge decreta secret el sumari AL lloc va acudir també la comissió judicial, formada per la jutge de guàrdia de Sueca -funció que ahir ocupava la titular del Jutjat d’Instrucció nombre 3-, la secretària i el forense. La jutgessa va obrir ahir les diligències prèvies i va ordenar que aquestes siguin secretes. El cos va ser aixecat sobre les nou i quart de la nit, i traslladat per ordre judicial a l’Institut de Medicina Legal de València, on avui està previst que se li practiqui l’autòpsia. Després de l’aixecament, la inspecció ocular encara es va perllongar per espai de dues hores. La caseta, que dista uns cent metres dels primers blocs de cases de Tavernes, va ser acordonada des del camí d’accés -a uns 50 metres de la construcció- i una patrulla va romandre tota la nit custodiant l’entrada per a evitar que ningú accedeixi a l’escena del crim.
AL tancament d’aquesta edició, agents del Grup d’Homicidis de València, desplaçats al lloc, prenien declaració a diverses persones en la caserna de Gandia. Diversos veïns que van ser testimonis de l’enorme desplegament policial van assenyalar amb pesar: "Encara no ens hem reposat del de Pilar -la Perruquera de Tavernes- i ara assassinen a altra persona més".

Segon incendi en un mes

Aquest matí era visible una gran fumeral, molt a prop del casc urbà de Tavernes de la Valldigna, i dos helicòpters sobrevolaven el cel valldignenc.

Ara fa quinze dies un altre incendi cremava més de 5 fanecades de pinar a la partida de La Redonda, a Benifairó de la Valldigna. Diferents llauradors han estat citats ja a declarar per esclarir els fets.

 [Incendi a la Redonda de Benifairó]

«Reporters Sense Fronteres» recull el tacament dels repetidors de TV3 al sud de la nació

VOLEM TV3L’organització no governamental ‘Reporters Sense Fronteres‘, que vetlla per la llibertat de premsa als països d’arreu del món, recull el tancament de repetidors de la TV3 al País Valencià al seu informe anual d’enguany. També es fa ressò de les protestes que es van fer a l’abril de l’any passat  davant repetidor situat al Port de la Carrasqueta a Xixona (Alacantí), segons  l’edició d’Alacant de Vilaweb. [@more@]

L’informe posa èmfasi en el fet que s’haja multat a ACPV amb 300.000 euros, i que la televisió pública catalana s’emetia al país des de fa 20 anys. A hores d’ara, la justícia ha aturat el tancament dels altres dos repetidors principals, el de Perenxissa i el del Bartolo. No obstant això, les llars de localitats ubicades al sud de la Vila Joiosa continuen sense rebre els mitjans catalans als seus aparells, des de que el Govern valencià precintara l’antena de la Carrasqueta el 10 de desembre de 2007.
També dedica una atenció especial a la situació de la Unió Europea, pel que fa a la península no sols recull el conflicte basc o la protecció legal de la Corona espanyola com a fets negatius en la llibertat de premsa, sinò també fa un apartat especial quant als conflictes vinculats amb les "identitats regionals", tal com s’especifica al document.
Per saber-ne més: