Els comentaris a l’Avanç

Qué atrevida és la ignorància !

Després de llegir açò, el que m’ha quedat clar que ha aquest país a qualsevol indocumentat escriu articulets d’opinó, el més greu de tot és que els hi publiquen.

Enguany els Ovidi han premiat gent com Clara Andrés i Pau Alabajos que tenen infinítament més qualitat que Feliu Ventura, però que no han tingut mai el suport mediàtic de Lluís Llach.

A banda d’açò, també han premiat Orxata Sound System, Miquel Gil, Remigi Palmero, Si + No, Neuròtics i Bakanal.

Segurament a tu t’haguera agradat que s’haguera premiat als de sempre, però afortundament la música en valencià té tanta bona salut que si demà es retiraren Obrint Pas, La Gossa Sorda i Feliu Ventura, hi haurien un fum de grups que continuarien tocant igual de bé.

Anàlisi tan simples com aquestes no ajuden en res a la música en valencià.

A veure si aquells que aneu de periodistes intenteu ser una miqueta més imparcials, que se us veu el llautó.

No cal ser tan durs

Ni l’article és encertat ni la resposta. Primer per premiar a uns no cal menysprear als altres, és a dir que per donar-li canxa al Pau Alabajos no cal desprestigiar al Feliu Ventura i segona recordar-li a Vicent Company que a la primera edició dels Premis Ovidi, Obrint Pas va rebre el premi forment per la seua trajectòria. Es a dir que d’oblidats res.

La conclusió de l’article és totalment falsa

L’article es basa en l’opinió fonamentada per la visió a priori del Premis Ovidi. L’autor ha anat als tres Premis Ovidi però no s’ha preocupat per assabentar-se de quin és l’objectiu d’aquest.

Els premis Ovidi, al igual que el COM, és un projecte per promocionar la música en català feta al País Valencià i donar a coneixer noves propostes musicals. En l’article dóna per sentat que Obrint Pas i etc són reconeguts per nosaltres, aleshores és necessari premiar-los considerant l’objectiu dels premis? no obstacularitzariem a les demés propostes?
A més a més que Obrint Pas, La Gossa Sorda i Feiu ja han segut premiats anteriorment.

Jo de vosaltres em preguntaria coses molt més serioses i problemàtiques com per exemple; per què collons s’ha celebrat els premis en la UPV sent aquesta una universitat de fatxes. per què han publicat aquest article quan la redacció de l’Avanç sap ja que no té raó? i per què collons han donat el reconeixement a la trajectòria artística a una persona que ha acabat tocant a la copa amèrica?

El païset i la nostra podrida cultureta en va plena, de soparots, autobombos mutus, endollisme, enveges i mafietes. Sembla mentida que uns cercles tan esquifits donen tant de si per a fer la mà

A eixe tio millor no fer-li cas, que no té ni puta idea del que diu. Quin impresentable, senyor !

No és per portar la contrària

Però una mica de raó sí que té. Per moltes reaccions irades al seu article cal reconèixer que, concretament OP, no ha estat massa ben tractat. Tampoc Feliu.

OP va obtenir un premi pràcticament de consolació i Feliu gairé bé. No han tingut premis de relleu.

És evident que ser els més importants no els fa ser els millors, i per això no critique els Premis en el seu funcionament, els organitzadors hauran de jutjar si el treball del jurat té la qualitat que pretenen jutjar als músics.

El tema de l’auto odi dels valencians és més que evident. Sols cal veure la primera resposta a l’article en qüestió, ple d’ira i ràbia. No passa res per ser crític o manifestar certa inquietud ni amb els grups ni amb els premis ni amb res. Crec que el to de l’article no era pas ofensiu ni irós. Alguna de les respostes sí. Auto odi no és criticar, l’auto odi és destruir.
Aito odi són les ferotges crítiques que se li fan a Obrint Pas en comptades ocasions, però molt virulentes. Se’ls critica tot, no faré d’altaveu d’eixes crítiques, quan més populars es fan més càrrega contra ells.

Dóna ràbia, això sí, que els valencians vulguem tant les nostres figures quan ja han desaparegut. Tots ens les fem nostres, portem els seus retrats a la nostra capelleta i els ressem diàriament.

Els Premis Ovidi poden millorar, han de millorar, són criticables, també OP i Feliu, però les formes, els tons, les maneres de fer-ho poden decantar la crítica cap a l’odi.

Crec que els Premis han errat en lloc i en convidat en aquesta ocasió, i crec que el jurat no té en compte elements centrals de la nostra història musical. Som un país massa vegades derrotat i que es culpabilitaza a ell mateix de les derrotes. Que no es creu les victòries. No som un pais normal que haja de jutgar els temes per composició i rima, mètrica o com siga que siga. Si no, per què premis de la música en Valencià?.

quin destarifo d’article!

Em sembla que l’autor d’aquest article no és precisament un crític musical. El seu article, sincerament, em sembla un destarifo, per dir-ho amb paraules suaus. És sectari, diu mentides i té un to crispat que pareix que només vulga que provocar mal rotllo. Just el que necessita la música en valencià!

Sincerament pense que la seua publicació és un desprestigi per a L’Avanç, i ho dic sense ànim de crear cap polèmica.

M’agrada molt la música d’Obrint Pas, però més enllà de l’èxit i del ressó d’aquest grup (per a mi ben merescut) al País Valencià es fa molta més música, més variada, a sovint també molt bona. I és que més enllà d’Obrint Pas hi ha vida a l’escena musical feta en valencià, i d’això tots ens n’hauríem d’alegrar. Els Premis del COM pretenen donar a conéixer totes eixes propostes a un públic més ampli.

Em semblen molt fortes les acusacions al COM:
– una mena d’Academia Valenciana de la Música que preten domesticar l’ideologia dels músics?
– auto-odi valencià?
– ens cal … no silenciar la terra?

I encara més fortes les mentides:
– perquè el disc "Garrotades" de La Gossa Sorda va guanyar el premi corresponent a la seua categoria en la primera edició dels Premis (només fa dos anys)
– A més Feliu Ventura ja ha guanyat més d’una vegada algun dels premis. Si enguany no ha tret cap disc, difícilment li poden donar cap premi.

M’imagine que als músics aludits els caurà la cara de vergonya quan llesgisquen açò. Podrien dir alguna cosa. Encara que pensant-ho bé, potser el millor siga no donar-li més importància, no fer massa cas.

El debat sempre és positiu

A mi tampoc em sembla encertat l’article ni sobretot les seues conclusions, però el debat d’idees sorgeix de la confrontació de punts de vista oposats, per molt equivocats que estiguen. És cert que hi ha gent que es demana perquè grups com els Obrint Pas no són més premiats als Ovidi. Com també ho és que alguna d’eixes persones en trau conclusions destrellades i al·lucinògenes. Amagar eixe corrent d’opinió silenciant-li la veu no soluciona res, i em sembla un encert que L’Avanç haja publicat aquest equivocat article d’opinió perquè dóna peu a debatre-ho amb l’autor i amb qui pense com ell.

Com ja s’ha explicat per ací, l’objectiu dels premis és promoure els grups de música en valencià que comencen o que són tradicionalment marginats malgrat la seua qualitat musical. Aquest no és el cas, afortunadament, dels grups que esmenta. També s’ha repetit fins la sacietat que els exemples que ha posat han sigut premiats en edicions anteriors i per tant no és cert que se’ls haja bandejat del tot.

El més greu és que després Company filosofa amb què això és degut al tradicional auto-odi entre valencians. Això de l’auto-odi sembla un comodí que serveix per fer un cosit i també un descosit i que al final acaba per no dir res. A ell també se li podria retreure que cercar-li tres peus al gat a un acte en defensa de la música en valencià per acabar acusant els promotors de poc menys que de censura ideològica és també auto-odi de la pitjor mena. En realitat no ho és en cap dels dos casos, però el mecanisme que duu Company a pensar-ho dels premis serveix (i amb més raó) per acusar-lo a ell del mateix. Però no és auto-odi el que té Company. Quan es fa alguna cosa des del món de l’esquerra o del valencià sempre hi ha companys que al darrere hi veuen fantasmes. A d’això se li diu planerament desconfiança.

Especialment fa vergonya l’acusació de control ideològic. Els premis se’ls atorguen els músics a ells mateixos. La COM no és cap organisme fantasma depenent de no sé quina autoritat. La COM són els músics i els seus premis s’atorguen amb els criteris que han aprovat els músics, els quals no tenen per què ser coincidents amb el del públic. Si el filtre de què parla existira els premis no existirien perquè pràcticament no hi hauria grups als quals premiar. En l’edició d’enguany, com no podria ser d’una altra manera perquè això forma part de la realitat sociològica de la música en valencià, hi ha molts premiats d’esquerres i nacionalistes, alguns de l’EI, com també grups amb lletres polítiques, com no podria ser menys perquè -repetisc- això és inseparable de la música en valencià.

Dit això, els Ovidi tenen els seus encerts i les seues errades. A mi personalment em sembla una errada el criteri de posar per davant els grups més desconeguts a l’hora de repartir els premis. Els premiats importants amb èxit de públic li donen prestigi a qualsevol premi que comença. Només cal comparar el ressò que va tindre l’edició en què Miquel Gil va eixir com a triomfador de la nit amb el que ha tingut la d’enguany. Al cap i la fi no es tracta de fer un acte de consum intern sinó de mostrar-li a la societat el millor de la música en valencià de cada any, i si s’opta per mig amagar els que paradoxalment tenen més èxit a la foto fixa que es dóna de la música en valencià li manca una pota important.

Però això que critique és una qüestió tècnica amb la qual es pot estar d’acord o en desacord. Mai se m’ocorreria inferir d’una qüestió tècnica criteris ideològics. Cercar-li una motivació política on no n’hi ha. Pot estar tranquil Company, que la seua anàlisi és errònia i li falta pes als seus arguments.

A veure si els premis de 2009 es fan en un lloc on siguen millor benvinguts (un segon any al Politècnic no per favor!!!!) i que alguns deixen de veure fantasmes on no hi ha i comencen a confiar una mica en la seua gent.