Dia 27 de juny- Con la Iglesia Hemos Topao! L’Heretge de Xàtiva a Simat de la Valldigna
Month: juny de 2008
OPINIÓ: Els oblits dels Premis Ovidi Montllor
Per Vicent Company i Sancho
He tingut l’honor de viure els lliuraments de les tres edicions dels Premis Ovidi Montllor, organitzats pel col•lectiu de Músics en València, i sincerament crec que cal recolzar i incentivar iniciatives com aquestes.
En la darrera edició, celebrada al paranimf de la no massa normativa Universitat Politècnica de València, vaig gaudir d’una nit d’allò més inoblidable: amics com Pau Alabajos i l’olivera Clara Andrés, o els joves membres del grup Orxata Sound Sistem, rebien premis merescuts i evidents.
A més a més vaig tindré el goig d’anar de copes amb la "crem de la crem" de la Música Valenciana, amb la companyia del meu entranyable amic Penek.
Tot i dit això voldria reflexionar amb vosaltres sobre una qüestió, que tot i no llevar-me la son, en té una mica amoinat:
Com pot ser que grups i cantautors amb una trajectòria internacional no obtinguen el merescut homenatge del COM?, grups amb renom com Obirnt Pas, la Gossa Sorda o el cantautor socarrat Feliu Ventura.
[@more@]
Això que sembla ser tothom comenta entre bastidors, ningú n’es capaç de posar-ho a la palestra i a mi en sembla de justícia i coherència comentar-vos-ho. No estem parlant de gent sense trajectòria ni compromís, es tracta de gent que triomfa arreu del món i al seu propi país semblen obviats, grups que omplin recintes immensos i que el seu compromís és per tots sabut i corroborat. A més la qualitat dels seus últims treballs han estat reconeguts per revistes especialitzades com Enderroc i d’altres.
Estarem doncs davant del que el nostre amic, i també honorat als darrers premis, el sociòleg Josep Vicent Marques definia com l’autodi valencià, que impregna la vida social i cultural encara avui ????
O com diria el gran mestre de mestres Gonzal Anaya, (del qui m’honra dir que en sóc deixeble i també homenatjat "in memoriam" el passat dimarts a València), "ens cal una escola arrelada al medi i a la cultura immediata que no silencie la terra ????".
Què diria de tot això l’Ovidi, l’inestimable pare de tot aquest carxofar mediàtic ? Algú s’ha parat a pensar si ell n’estaria d’acord ?
Ens cal, als valencians una especie d’Acadèmia Valenciana de la Música que domestique als nostres músics per segons que ? O que filtre els seus missatges musicals i ideològics amb paral•lel al que fa l’acceptada i no menys qüestionada Acadèmia Valenciana de la Llengua, que com tots sabeu és filla del nostre Zaplana, i de la corrent més" paxanguera" de la tercera via encapçalada pel PP valencià ?????
Espere que la meua anàlisi sigui errònia o almenys li falten arguments de pes, per què en cas contrari caldria qüestionar la tasca del jurat i/o les possibles conseqüencies polítiques que, (perdoneu) de la seva constitució se’n deriven.
Bloc de Josep Vicent Frechina
Tercera Edició dels Premis Ovidi (II. Els seus presumptes oblits)
frechina | dimarts, 24 de juny de 2008 | 09:52h
"Els oblits dels Premis Ovidi" (II. Els oblits de Vicent Company) El que sí que hi ha hagut és l’habitual enrenou digital qüestionant o aplaudint la conveniència dels guardons. Destaca per damunt de tots l’article d’opinió que Vicent Company ha publicat a diversos mitjans de la xarxa (L’Avanç, Valldigna Digital, Llibertat.cat) on realitza greus acusacions envers el jurat.
Els comentaris a l’Avanç
|
Qué atrevida és la ignorància ! |
(2008-06-22 21:30:52) |
|
Després de llegir açò, el que m’ha quedat clar que ha aquest país a qualsevol indocumentat escriu articulets d’opinó, el més greu de tot és que els hi publiquen. Enguany els Ovidi han premiat gent com Clara Andrés i Pau Alabajos que tenen infinítament més qualitat que Feliu Ventura, però que no han tingut mai el suport mediàtic de Lluís Llach. A banda d’açò, també han premiat Orxata Sound System, Miquel Gil, Remigi Palmero, Si + No, Neuròtics i Bakanal. Segurament a tu t’haguera agradat que s’haguera premiat als de sempre, però afortundament la música en valencià té tanta bona salut que si demà es retiraren Obrint Pas, La Gossa Sorda i Feliu Ventura, hi haurien un fum de grups que continuarien tocant igual de bé. Anàlisi tan simples com aquestes no ajuden en res a la música en valencià. A veure si aquells que aneu de periodistes intenteu ser una miqueta més imparcials, que se us veu el llautó. |
|
|
|
|
|
No cal ser tan durs |
(2008-06-23 09:42:52) |
|
Ni l’article és encertat ni la resposta. Primer per premiar a uns no cal menysprear als altres, és a dir que per donar-li canxa al Pau Alabajos no cal desprestigiar al Feliu Ventura i segona recordar-li a Vicent Company que a la primera edició dels Premis Ovidi, Obrint Pas va rebre el premi forment per la seua trajectòria. Es a dir que d’oblidats res.
|
|
|
|
|
|
La conclusió de l’article és totalment falsa |
(2008-06-23 22:34:20) |
|
L’article es basa en l’opinió fonamentada per la visió a priori del Premis Ovidi. L’autor ha anat als tres Premis Ovidi però no s’ha preocupat per assabentar-se de quin és l’objectiu d’aquest. Els premis Ovidi, al igual que el COM, és un projecte per promocionar la música en català feta al País Valencià i donar a coneixer noves propostes musicals. En l’article dóna per sentat que Obrint Pas i etc són reconeguts per nosaltres, aleshores és necessari premiar-los considerant l’objectiu dels premis? no obstacularitzariem a les demés propostes? Jo de vosaltres em preguntaria coses molt més serioses i problemàtiques com per exemple; per què collons s’ha celebrat els premis en la UPV sent aquesta una universitat de fatxes. per què han publicat aquest article quan la redacció de l’Avanç sap ja que no té raó? i per què collons han donat el reconeixement a la trajectòria artística a una persona que ha acabat tocant a la copa amèrica?
|
|
|
|
|
|
|
(2008-06-24 01:58:04) |
|
El païset i la nostra podrida cultureta en va plena, de soparots, autobombos mutus, endollisme, enveges i mafietes. Sembla mentida que uns cercles tan esquifits donen tant de si per a fer la mà
|
|
|
|
|
|
|
(2008-06-24 10:11:51) |
|
A eixe tio millor no fer-li cas, que no té ni puta idea del que diu. Quin impresentable, senyor !
|
|
|
|
|
|
No és per portar la contrària |
(2008-06-25 09:45:37) |
|
Però una mica de raó sí que té. Per moltes reaccions irades al seu article cal reconèixer que, concretament OP, no ha estat massa ben tractat. Tampoc Feliu. OP va obtenir un premi pràcticament de consolació i Feliu gairé bé. No han tingut premis de relleu. És evident que ser els més importants no els fa ser els millors, i per això no critique els Premis en el seu funcionament, els organitzadors hauran de jutjar si el treball del jurat té la qualitat que pretenen jutjar als músics. El tema de l’auto odi dels valencians és més que evident. Sols cal veure la primera resposta a l’article en qüestió, ple d’ira i ràbia. No passa res per ser crític o manifestar certa inquietud ni amb els grups ni amb els premis ni amb res. Crec que el to de l’article no era pas ofensiu ni irós. Alguna de les respostes sí. Auto odi no és criticar, l’auto odi és destruir. Dóna ràbia, això sí, que els valencians vulguem tant les nostres figures quan ja han desaparegut. Tots ens les fem nostres, portem els seus retrats a la nostra capelleta i els ressem diàriament. Els Premis Ovidi poden millorar, han de millorar, són criticables, també OP i Feliu, però les formes, els tons, les maneres de fer-ho poden decantar la crítica cap a l’odi. Crec que els Premis han errat en lloc i en convidat en aquesta ocasió, i crec que el jurat no té en compte elements centrals de la nostra història musical. Som un país massa vegades derrotat i que es culpabilitaza a ell mateix de les derrotes. Que no es creu les victòries. No som un pais normal que haja de jutgar els temes per composició i rima, mètrica o com siga que siga. Si no, per què premis de la música en Valencià?.
|
|
|
|
|
|
quin destarifo d’article! |
(2008-06-25 18:58:19) |
|
Em sembla que l’autor d’aquest article no és precisament un crític musical. El seu article, sincerament, em sembla un destarifo, per dir-ho amb paraules suaus. És sectari, diu mentides i té un to crispat que pareix que només vulga que provocar mal rotllo. Just el que necessita la música en valencià! Sincerament pense que la seua publicació és un desprestigi per a L’Avanç, i ho dic sense ànim de crear cap polèmica. M’agrada molt la música d’Obrint Pas, però més enllà de l’èxit i del ressó d’aquest grup (per a mi ben merescut) al País Valencià es fa molta més música, més variada, a sovint també molt bona. I és que més enllà d’Obrint Pas hi ha vida a l’escena musical feta en valencià, i d’això tots ens n’hauríem d’alegrar. Els Premis del COM pretenen donar a conéixer totes eixes propostes a un públic més ampli. Em semblen molt fortes les acusacions al COM: I encara més fortes les mentides: M’imagine que als músics aludits els caurà la cara de vergonya quan llesgisquen açò. Podrien dir alguna cosa. Encara que pensant-ho bé, potser el millor siga no donar-li més importància, no fer massa cas.
|
|
|
|
|
|
El debat sempre és positiu |
(2008-06-26 00:33:02) |
|
A mi tampoc em sembla encertat l’article ni sobretot les seues conclusions, però el debat d’idees sorgeix de la confrontació de punts de vista oposats, per molt equivocats que estiguen. És cert que hi ha gent que es demana perquè grups com els Obrint Pas no són més premiats als Ovidi. Com també ho és que alguna d’eixes persones en trau conclusions destrellades i al·lucinògenes. Amagar eixe corrent d’opinió silenciant-li la veu no soluciona res, i em sembla un encert que L’Avanç haja publicat aquest equivocat article d’opinió perquè dóna peu a debatre-ho amb l’autor i amb qui pense com ell. Com ja s’ha explicat per ací, l’objectiu dels premis és promoure els grups de música en valencià que comencen o que són tradicionalment marginats malgrat la seua qualitat musical. Aquest no és el cas, afortunadament, dels grups que esmenta. També s’ha repetit fins la sacietat que els exemples que ha posat han sigut premiats en edicions anteriors i per tant no és cert que se’ls haja bandejat del tot. El més greu és que després Company filosofa amb què això és degut al tradicional auto-odi entre valencians. Això de l’auto-odi sembla un comodí que serveix per fer un cosit i també un descosit i que al final acaba per no dir res. A ell també se li podria retreure que cercar-li tres peus al gat a un acte en defensa de la música en valencià per acabar acusant els promotors de poc menys que de censura ideològica és també auto-odi de la pitjor mena. En realitat no ho és en cap dels dos casos, però el mecanisme que duu Company a pensar-ho dels premis serveix (i amb més raó) per acusar-lo a ell del mateix. Però no és auto-odi el que té Company. Quan es fa alguna cosa des del món de l’esquerra o del valencià sempre hi ha companys que al darrere hi veuen fantasmes. A d’això se li diu planerament desconfiança. Especialment fa vergonya l’acusació de control ideològic. Els premis se’ls atorguen els músics a ells mateixos. La COM no és cap organisme fantasma depenent de no sé quina autoritat. La COM són els músics i els seus premis s’atorguen amb els criteris que han aprovat els músics, els quals no tenen per què ser coincidents amb el del públic. Si el filtre de què parla existira els premis no existirien perquè pràcticament no hi hauria grups als quals premiar. En l’edició d’enguany, com no podria ser d’una altra manera perquè això forma part de la realitat sociològica de la música en valencià, hi ha molts premiats d’esquerres i nacionalistes, alguns de l’EI, com també grups amb lletres polítiques, com no podria ser menys perquè -repetisc- això és inseparable de la música en valencià. Dit això, els Ovidi tenen els seus encerts i les seues errades. A mi personalment em sembla una errada el criteri de posar per davant els grups més desconeguts a l’hora de repartir els premis. Els premiats importants amb èxit de públic li donen prestigi a qualsevol premi que comença. Només cal comparar el ressò que va tindre l’edició en què Miquel Gil va eixir com a triomfador de la nit amb el que ha tingut la d’enguany. Al cap i la fi no es tracta de fer un acte de consum intern sinó de mostrar-li a la societat el millor de la música en valencià de cada any, i si s’opta per mig amagar els que paradoxalment tenen més èxit a la foto fixa que es dóna de la música en valencià li manca una pota important. Però això que critique és una qüestió tècnica amb la qual es pot estar d’acord o en desacord. Mai se m’ocorreria inferir d’una qüestió tècnica criteris ideològics. Cercar-li una motivació política on no n’hi ha. Pot estar tranquil Company, que la seua anàlisi és errònia i li falta pes als seus arguments. A veure si els premis de 2009 es fan en un lloc on siguen millor benvinguts (un segon any al Politècnic no per favor!!!!) i que alguns deixen de veure fantasmes on no hi ha i comencen a confiar una mica en la seua gent. |
|
LLEI-VALLDIGNA [EL PAÍS]
El ple de les Corts Valencianes va aprovar quatre lleis en la seva última sessió abans de les vacances. Des de l’arrencada de la legislatura fins a la jornada d’ahir s’havien aprovat 12. Però la sobtada voracitat legislativa no va venir acompanyada de capacitat de diàleg. El PP va assolir la unanimitat de la Càmera per a treure endavant la llei que recupera i defineix els usos futurs del Real Monestir de Santa María de La Valldigna, una norma que respon a un mandat del Estatut d’Autonomia.
Menys innòcua és la nova redacció de la llei de fundacions, una norma que obre la porta a les entitats sense ànim de lucre "activitats mercantils i complementàries", però que no introduïx cap cautela entorn de la transparència en la gestió de fons, ni tan sols per a les fundacions que es nodreixen de fons públics de la Generalitat.[@more@]
Aprovada la Llei Valldigna
FOTO: Un moment de l’intervenció de JM Panella a les CORTS VALENCIANES amb l’hemicicle mig buit i la majoria dels diputats en plena conversa com si d’una cafeteria es tractara.
Si amplieu notícia hi trobareu els resultats de la votació d’aquest matí[@more@]
VOTACIONS:
- Esmenes presentades pel Grup Parlamentari PSPV-PSOE: 34 vots a favor i 49 en contra
- Esmenes presentades pel Grup Compromís pel País Valencià: 34 vots a favor i 49 en contra
ARTICULAT:
Nº 1 83 vots a favor
Nº 2 51 vots a favor i 31 en contra
Nº 3-7 83 vots a favor.
Nº 8 52 vots a favor i 30 en contra
Nº 9 54 vots a favor i 29 en contra
Nº 10 81 vots a favor
Disposicións:
Disposicions transitòries i finals: 83 vots a favor
Exposició de motius: 83 vots a favor
Projecte de llei del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna. Dictamen de
la comissió
A LA MESA DE LES CORTS
La Comissió d’Educació i Cultura, reunida el dia 17 de juny de 2008, en la
Sala de Comissions del Palau de Les Corts, una vegada debatut el Projecte de
llei del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna, i també les esmenes
presentades, de conformitat amb els articles 116, 117, 118 i 119 del RC, tramet
el dictamen següent, acompanyat de les esmenes que es pretenen defensar davant
el Ple de Les Corts.
PROJECTE DE LLEI
DEL REIALMONESTIR
DESANTA MARIA DE LA VALLDIGNA
Exposició de motius
L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en l’article 57, establix
literalment que «el Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna és temple
espiritual, històric i cultural de l’antic Regne de València, i és, igualment,
símbol de la grandesa del Poble Valencià reconegut com a Nacionalitat
Històrica. La Generalitat recuperarà, restaurarà i conservarà el monestir, i
protegirà el seu entorn paisatgístic. Una llei de Les Corts determinarà la
destinació i utilització del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna com
a punt de trobada de tots els valencians, i com a centre d’investigació i
estudi per a recuperar la història de la Comunitat Valenciana».
Este precepte recull i eleva a rang estatutari el contingut de la disposició
addicional primera de la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat, del
Patrimoni Cultural Valencià, que disposava l’obligació de regular per llei la
destinació i utilització del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna,
monument on precisament Les Corts, en sessió plenària, van aprovar la Llei del
Patrimoni Cultural Valencià.
El Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna, fundat pel rei Jaume II el
Just l’any 1298 i confiat a l’orde del Cister, va ser un monumental cenobi
cristià, cap d’una fèrtil vall que s’obri al Mediterrani, la creació,
l’esplendor i la crisi en el segle xix del qual són fites indissociables de la
història de la Comunitat Valenciana.
Durant tot el segle XIX i bona part del segle XX, l’oblit i la destrucció
llevaren gran part de l’esplendor que havia tingut al llarg dels segles el
cenobi cistercenc.
Durant el segle XX, intel·lectuals i historiadors del prestigi, denunciaren a
través dels seus escrits el desinterès i la destrucció que patia el conjunt
monumental.
Però fou a partir de l’any 1976, fruit de la mobilització dels pobles de
Tavernes, Benifairó, Simat i Barx, i de l’Associació d’Amics de la Valldigna,
que organitzaren una exposició històrica a l’Ateneu Mercantil de València, que
va marcar un punt d’inflexió en la postergació que patia el monestir
valldignenc.
Finalment, l’acció decidida de La Generalitat en l’adquisició i la
rehabilitació posterior del conjunt monacal, junt amb la gran quantitat de
treballs i publicacions produïts per historiadors i investigadors valencians,
ha situat el monestir en el lloc i la dignitat que mai havia d’haver perdut.
Article 1
Objecte
És objecte de la present llei la regulació de la destinació i utilització del
Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna com a punt de trobada i unió
sentimental de tots els valencians i com a centre d’investigació i estudi per a
la recuperació de la història de la Comunitat Valenciana.
Article 2
Consideració com a Bé d’Interés Cultural
i com a símbol del poble valencià
1. La regulació a què es referix l’article
anterior i la que, si és el cas, s’establirà en la normativa de desplegament,
hauran de tindre en compte el següent:
a) La consideració del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna com a Bé
d’Interés Cultural, ja que va ser declarat Monument Historicoartístic pel
Decret 1777/1970, de 29 de maig, d’acord amb la terminologia legal d’aquell
moment.
b) La consideració del Reial Monestir com a temple espiritual, històric,
cultural i institucional.
c) La consideració del Reial Monestir com a centre cívic, institucional i
religiós disponible per a activitats i usos de les institucions i de la
ciutadania.
2. En la seua qualitat de Bé d’Interés Cultural li és aplicable en particular
el règim de protecció i foment establit en la Llei del Patrimoni Cultural
Valencià.
Article 3
Seu de les institucions d’autogovern
1. El Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna, com a exponent de
l’autonomia política de la Comunitat Valenciana, és seu addicional de les
institucions d’autogovern que constituïxen la Generalitat.
2. Per tant, podrà albergar sessions i actes oficials de Les Corts, del
president, del Consell, de la Sindicatura de Comptes, del síndic de greuges,
del Consell Valencià de Cultura, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, del
Consell Jurídic Consultiu i del Comité Econòmic i Social, amb l’acord adoptat
de conformitat amb la seua normativa d’aplicació.
Article 4
L’Alt Patronat del Reial Monestir
de Santa Maria de la Valldigna
Amb el nom d’Alt Patronat del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna es
crea l’òrgan col·legiat encarregat de vetlar per la conservació, restauració i
millora del recinte monumental, així com de l’establiment i del foment de les
activitats culturals i científiques relacionades amb el Reial Monestir.
Article 5
Naturalesa de l’Alt Patronat del Reial
Monestir de Santa Maria de la Valldigna
1. L’Alt Patronat del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna es
configura jurídicament com un òrgan adscrit a la conselleria competent en
matèria de cultura, que ha d’exercir les funcions que corresponen a la
Generalitat sobre aquell.
2.
L’Alt Patronat del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna té la seu
oficial al cenobi de Santa Maria de la Valldigna.
Article 6
Composició i funcionament de l’Alt Patronat
del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna
1. L’Alt Patronat del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna està
integrat per:
a) El president o la presidenta de la Generalitat, com a president o presidenta
d’honor.
b) El o la titular de la conselleria competent en matèria de cultura, com a
president o presidenta efectiu/va.
c) El o la titular de la conselleria competent en matèria de desplegament
estatutari, com a vicepresident o vicepresidenta efectiu/va.
d) El o la titular de la secretaria autonòmica competent en matèria de cultura,
com a secretari o secretària.
I els vocals de caràcter nat següents:
a) Els presidents o les presidentes de les diputacions provincials d’Alacant,
Castelló i València.
b) El president o la presidenta del Consell Valencià de Cultura.
c) El o la titular de la direcció general competent en matèria de patrimoni
cultural.
d) El o la titular de la direcció general competent en matèria de coordinació
del desplegament estatutari i promoció de l’autogovern.
e) Els alcaldes o les alcaldesses dels ajuntaments de Simat de la Valldigna,
Benifairó, Tavernes de la Valldigna i Barx.
f) Un representant de la Fundació de la Comunitat Valenciana Jaume II el Just.
g) El president de la Mancomunitat de la Valldigna.
h) Un representant de les universitats valencianes.
2. L’Alt Patronat s’ha de reunir amb caràcter ordinari com a mínim una vegada
l’any. També s’ha de reunir amb caràcter extraordinari quan així ho sol·licite,
com a mínim, la tercera part dels seus membres.
3. Les convocatòries ordinàries i extraordinàries i l’orde del dia les ha de
fixar el president efectiu.
4. Tots els càrrecs són no retribuïts.
5. Tots els càrrecs poden ser delegats amb caràcter permanent o temporal i amb
l’abast que es determine en el Reglament de Règim Interior.
Article 7
Vocals honorífics
1. L’Alt Patronat del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna pot
designar, per majoria absoluta dels seus membres, vocals honorífics les
persones que hagen realitzat servicis rellevants en relació amb el Reial
Monestir de Santa Maria de la Valldigna i amb la seua significació cultural.
2. Els vocals honorífics han d’assistir a les sessions amb veu però sense vot.
Article 8
Funcions de l’Alt Patronat del Reial Monestir
de Santa Maria de la Valldigna
Corresponen a l’Alt Patronat del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna
les funcions següents:
a) Establir les línies generals d’actuació tendents a conservar i restaurar el
Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna i el seu entorn de protecció;
protegir la singularitat dels valors culturals, històrics, arqueològics,
monumentals, artístics i paisatgístics que atresora, i facilitar-ne el gaudi
públic.
b) Fomentar i promoure iniciatives d’investigació per a la recuperació de la
història de la Comunitat Valenciana i del seu patrimoni cultural, i les que
perseguisquen el coneixement i la difusió del recinte monumental, dels seus
valors artístics i culturals i de la seua història. En especial totes aquelles
que tinguen com a objectiu estudiar els temes que afecten el patrimoni, la
comunicació i la cultura, així com el medi ambient, la indústria, el comerç,
les noves tecnologies i les realitats científiques i socials. Tot això amb
preferència de les regions en què l’antic Regne de València tingué més
influència i relació, com van ser les de l’àmbit mediterrani.
c) Proposar les inversions i els plans de conservació, consolidació,
manteniment, restauració, excavacions i investigacions dels béns que estan dins
del recinte monumental.
d) Aprovar el seu Reglament de Règim Interior i les normes internes de
funcionament.
e) Aprovar la memòria anual.
f) Aprovar la memòria de la despesa del pressupost.
g) Aprovar, amb un informe previ de la direcció general competent en matèria de
patrimoni cultural, el Pla Director del Monestir i les seues modificacions,
informe que es publicarà en el DOCV.
h) Proposar a l’òrgan competent l’acceptació de subvencions, aportacions,
donacions, herències o llegats a favor de l’Alt Patronat.
i) Sol·licitar l’adscripció de béns per al Reial Monestir de Santa Maria de la
Valldigna.
j) Autoritzar la celebració d’actes organitzats per altres persones o entitats
alienes.
k) Impulsar la formació de personal per a atendre les necessitats de
conservació i restauració dels monuments del recinte.
l) Adoptar totes les mesures i accions que es jutgen necessàries per al millor
compliment dels fins de l’Alt Patronat, i qualsevol altra tendent a fer
ressaltar el recinte monumental.
m) Proposar, si és el cas, les contraprestacions econòmiques per la utilització
i prestació dels servicis públics que s’instal·len en el recinte monumental,
amb subjecció a la normativa vigent.
n) Proposar a l’òrgan competent l’aprovació dels instruments de col·laboració
necessaris amb l’Arxidiòcesi de València per a regular l’ús religiós de l’antic
monestir i del seu temple.
o) Fomentar i impulsar la participació de la societat en el manteniment del
recinte monumental.
p) Qualsevol altra funció relacionada amb l’objecte d’esta llei.
Article 9
Gestió ordinària
1. Correspon desplegar la gestió ordinària del Monestir de Santa Maria de la
Valldigna, davall les directrius establides per l’Alt Patronat, a la
conselleria competent en matèria de cultura.
2. L’Alt Patronat del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna ha
d’establir els mecanismes de col·laboració necessaris amb la Fundació de la
Comunitat Valenciana Jaume II el Just per a la consecució dels fins que es
preveuen en esta llei.
3. Són funcions de gestió ordinària:
a) Desplegar i executar les línies d’actuació establides per l’Alt Patronat.
b) Coordinar les activitats culturals a què es referix l’apartat b) de
l’article anterior.
c) Garantir la protecció i conservació dels béns mobles i immobles de valor
històric que estan dins del recinte monumental, així com promoure’n la millora.
d) Supervisar tècnicament i culturalment el conjunt d’activitats i continguts
que tinguen lloc en el recinte monumental.
e) Fomentar i impulsar la participació de la societat.
f) Elaborar i desplegar els plans de conservació, consolidació, manteniment,
restauració, excavacions i investigacions dels béns que estan dins del recinte
monumental.
g) Adoptar totes les mesures cautelars que siguen necessàries per a la
conservació material, paisatgística i ambiental del recinte, així com per a
impedir usos incompatibles amb el seu caràcter històric.
h) Possibilitar l’accés al recinte de tots els visitants, garantint l’ús
correcte del mateix.
i) Desenrotllar programes d’investigacions, culturals, arqueològics,
epigràfics, o d’anàloga naturalesa i de cooperació amb altres institucions
culturals, centres d’investigació i universitats.
j) Elaborar i elevar a l’Alt Patronat, perquè els aprove, el projecte de
pressupost i la memòria anual d’activitats.
k) Proposar a l’Alt Patronat la celebració d’actes i exposicions organitzades
per persones o entitats alienes.
l) Impulsar els acords de cooperació amb altres centres i institucions afins, i
l’organització d’activitats educatives, culturals i científiques.
m) Exercir qualsevol altra funció que li siga atribuïda o encomanada per l’Alt
Patronat.
Article 10
Arquitecte conservador o arquitecta conservadora
1. Sense perjuí de les funcions dels òrgans d’inspecció i vigilància establits
en la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural
Valencià, el Reial monestir de Santa Maria de la Valldigna ha de comptar amb un
arquitecte conservador o arquitecta conservadora, que ha de tindre com a
funcions la coordinació i supervisió de les intervencions que, en el marc de
les directrius fixades per l’Alt Patronat, es duguen a terme en el recinte
monumental per a conservar-lo, restaurar-lo i millorar-lo.
2. Correspon al o a la titular de la conselleria competent en matèria de
cultura, escoltat el parer de l’Alt Patronat, la lliure designació i la
separació de l’arquitecte conservador o arquitecta conservadora del Reial
monestir de Santa Maria de la Valldigna.
3. L’arquitecte conservador o l’arquitecta conservadora, a sol·licitud de l’Alt
Patronat, ha d’assistir a les seues sessions amb veu però sense vot.
4. Són funcions específiques de l’arquitecte conservador o arquitecta
conservadora, a més de les reflectides en l’apartat 1:
– Coordinar i supervisar l’elaboració i execució del Pla Director del monument.
– Elaborar, per a la posterior elevació a l’Alt Patronat, un informe anual
relatiu a l’estat de conservació, les necessitats i les actuacions realitzades
en el recinte monumental.
Article 11
Àmbit d’actuació
1. L’àmbit d’actuació territorial en què l’Alt Patronat i els
altres òrgans establits en esta llei han d’exercir les seues competències és el
del recinte monumental del Monestir de Santa Maria de la Valldigna i el del seu
entorn de protecció.
2. L’Alt Patronat ha de realitzar, tant a l’interior de la Comunitat
Valenciana com fora, les actuacions tendents a la recuperació, i si és el cas
al retorn, de tots aquells elements originals del monument que es troben
desplaçats. Així mateix, ha de divulgar les actuacions que, en compliment del
que disposa l’apartat b) de l’article 8 de la llei, tinguen lloc en el recinte
monumental, i pot establir o, si és el cas, proposar a l’òrgan competent, amb
estos fins, els oportuns intercanvis culturals, convenis o acords amb
organismes públics i particulars, nacionals, supranacionals o estrangers.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera
La convocatòria de la reunió constitutiva de l’Alt Patronat del Reial Monestir
de Santa Maria de la Valldigna l’ha d’efectuar el president de la Generalitat
durant els dos mesos següents a la data d’entrada en vigor de la present llei.
Segona
L’Alt Patronat del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna haurà
d’aprovar el seu Reglament de Règim Interior en el termini de sis mesos des de
la seua constitució.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
El Consell ha de dictar totes les disposicions complementàries necessàries per
a l’aplicació i el desplegament de la present llei.
Segona
La present llei entra en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana.
ESMENES QUE ES PRETENEN
DEFENSAR EN EL PLE DE LES CORTS
A l’article 1
No hi ha esmenes presentades.
A l’article 2
Esmena número 1 De modificació
GP Socialista
Apartat b
On diu: temple,
Ha de dir: centre.
A l’article 3
No hi ha esmenes presentades.
A l’article 4
Esmena número 4 De modificació
GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís
On diu: Es crea l’òrgan col·legiat encarregat de vetllar per la conservació,
la restauració i la millora del recinte monumental,
Ha de dir: Es crea l’òrgan col·legiat encarregat de vetllar per la conservació,
la gestió, la restauració i la millora del recinte monumental.
A l’article 5
No hi ha esmenes presentades.
A l’article 6
Esmena número 5 De supressió
GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís
Punt 1
Cal suprimir el següent:
a) Els presidents o les presidentes de les diputacions provincials d’Alacant,
Castelló i València.
Esmena número 7 D’addició
GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís
Punt 1
Cal afegir un nou apartat, després de l’apartat d, amb el text següent:
Un representant de cadascun dels grups polítics amb representació a Les Corts.
A l’article 7
No hi ha esmenes presentades.
A l’article 7
No hi ha esmenes presentades.
A l’article 8
Esmena número 11 D’addició
GP Socialista
Apartat b
Cal afegir al final: pertanyents a l’antiga Corona d’Aragó com, entre d’altres,
Sicília, Nàpols i l’Alguer, reforçant els vincles culturals comuns.
Esmena número 13 D’addició
GP Socialista
Apartat k
Cal afegir al final: a través de les competències de les universitats
valencianes.
Esmena número 14 De modificació
GP Socialista
Apartat n
On diu: Proposar […] temple,
Ha de dir: Proposar a l’òrgan competent la regulació i l’aprovació de l’ús
religiós de l’antic monestir en els casos excepcionals en què així es
sol·licite.
A l’article 9
Esmena número 15 De supressió
GP Socialista
Punt 2
Cal suprimir el punt 2.
Esmena número 16 De supressió
GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís
Punt 2
Cal suprimir el punt 2.
A l’article 10
Esmena número 20 De modificació
GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís
Punt 1
On diu: ha de comptar amb un arquitecte conservador o arquitecta conservadora,
Ha de dir: ha de comptar amb un equip multidisciplinari, compost per
professionals de reconegut prestigi i proposat per la comunitat universitària.
A l’article 11
No hi ha esmenes presentades.
A la disposició transitòria primera
No hi ha esmenes presentades.
A la disposició transitòria segona
No hi ha esmenes presentades.
A una disposició transitòria nova
Esmena número 21 D’addició
GP Socialista
Cal afegir una disposició transitòria nova:
Tercera
La Fundació Jaume II el Just quedarà dissolta l’endemà d’entrar en vigor la
present llei.
A la disposició final primera
No hi ha esmenes presentades.
A la disposició final segona
No hi ha esmenes presentades.
A l’exposicio de motius
No hi ha esmenes presentades.
Palau de les Corts Valencianes
València, 17 de juny de 2008
La presidenta
M.ª Soledad Linares Rodríguez
El secretari
Manuel Bueno Ortuño
L’Avanç: PLE DE CORTS
El Ple de Corts s’ha pogut seguir en directte per internet a través de la web del Parlament i aviat dispondrem dels links per tal de veure’l en diferit. L’Avanç oferirà en paper un ampli reportatge sobre La Valldigna, on es tractarà tant el debat de hui a Les Corts com el futur Patronat que conviurà amb la desacretitada Fundació Jaume II "El Just" i on estarà present també la no menys questionada Mancomunitat de La Valldigna.
Aquest matí ha quedat aprovada la Llei que regularà els usos i rehabilitació del Monestir de La Valldigna. Moments abans el mateix Ple aprovava també la nova Llei de Fundacions que la diputada de Compromís Mireia Mollà ha qualificat de de disfressa per tal de diluir el control parlamentari i ha recordat les malversacions de fons d’algunes fundacions públiques, (com la Jaume II), denunciades recentment en premsa. [@more@]
Ja dins del debat de la Llei Valldigna, (que no ha estat objecte de cap esmena a la totalitat), les intervencions dels diputats de Compromís i PSPV, no han servit per que cap de les seues esmenes parcials foren acceptades per la resta de la cambra. No obstant, i sorprenentment tots dos grups han donat el seu suport a la Llei en diferents votacions de l’articulat de la mateixa.
Entre els convidats valldignencs situats a la tribuna de convidats, hem pogut veure a Luís Brines de la Universitat de València, Vicent Company de L’Avanç, Sebastiàn Mahiques, Alcalde del PP de Simat de la Valldigna, Jose Luís Ferrando, President de la Mancomunitat de La Valldigna i regidor del PP de Benifairó de la Valldigna i Joan Mª Mansanet de l’executiva nacional del BLOC.
L’us eclesiàstic del cenobi queda doncs garantit i emparat per la citada Llei, que com resaltaven els portaveus del PP i PSOE, formava part del pacte de l’Estatut, que tots dos partits signaren en la passada legislatura.
El Sr. Bueno diputat a Corts pel PP, deprés de fer un repàs sobre la tramitació en la cambra de l’esmentada Llei, ha resaltat en una dura i enèrgica intervenció que la Llei garanteix els tres usos que el govern valencià vol donar al cenobi: l’institucional, l’eclesiàstic i el civil, responent així a les necessitats i desitjos de la societat valenciana, segons les seues paraules.
La portanveu del PSPV-PSOE, coincidia amb el criteri de Compromís, alhora de denunciar la duplicitat de funcions i presupostos que implica la creació d’un nou Patronat en convivència amb la Fundació Jaume II "El Just", recentment esguitada pels escàndols de la gestió de l’anterior gestor Sr. Vicente Burgos, àmic personal del Molt Honorable President de la Generalitat, Francisco Camps.
El diputat JM Panellà que ha defensat en tribuna les esmenes de Compromís, resaltava moments abans del Ple, l’inclusió de les Universitats valencianes i de la Presidència de la Mancomunitat de La Valldigna, com a membres del nou Patronat, i que ha estat fruit de les diferents aproximacions dels grups parlamentaris en la Comissió de Cultura i Educació, prèvia al debat.
La sessió de hui s’ha caracteritzat per un alt grau d’abstencionisme entre els diputats en un hemicicle que transpirava apatia i desfici, on els diputats xarraven descaradament durant les intervencions dels seus companys. A continuació teniu detallats els resultats de les votacions corresponents a la Llei del Reial Monestir de Sta. Mª de La Valldinga:
Esmenes presentades pel Grup Parlamentari PSPV-PSOE:
34 vots a favor i 49 en contra
Esmenes presentades pel Grup Compromís pel País Valencià:
34 vots a favor i 49 en contra
ARTICULAT:
Nº 1 83 vots a favor
Nº 2 51 vots a favor i 31 en contra
Nº 3-7 83 vots a favor.
Nº 8 52 vots a favor i 30 en contra
Nº 9 54 vots a favor i 29 en contra
Nº 10 81 vots a favor
Disposicions transitòries i finals: 83 vots a favor
Exposició de motius: 83 vots a favor
Llei Valldigna [Corts Valencianes]
Projecte de llei del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna
(RE número 13.135)
Exposició de motius
L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en l’article 57, establix literalment que «el Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna és temple espiritual, històric i cultural de l’antic Regne de València, i és, igualment, símbol de la grandesa del Poble Valencià reconegut com a Nacionalitat Històrica. La Generalitat recuperarà, restaurarà i conservarà el monestir, i protegirà el seu entorn paisatgístic. Una llei de Les Corts determinarà la
destinació i utilització del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna com
a punt de trobada de tots els valencians, i com a centre d’investigació i estudi per a recuperar la història de la Comunitat Valenciana». Este precepte recull i eleva a rang estatutari el contingut de la disposició addicional primera de la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, que disposava l’obligació de regular per llei la destinació i utilització del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna, monument on precisament Les Corts, en sessió plenària, van aprovar la Llei del Patrimoni Cultural Valencià. El Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna, fundat pel rei Jaume II el Just l’any 1298 i confiat a l’orde del Cister, va ser un monumental cenobi cristià, cap d’una fèrtil vall que s’obri al Mediterrani, la creació, l’esplendor i la crisi en el segle xix del qual són fites indissociables de la història de la Comunitat Valenciana. La seua història és testimoni de la permanència de les arrels culturals valencianes, en convivència amb diverses cultures. Per això la seua rehabilitació ha de ser prova de la voluntat d’entesa, tolerància i progrés, així com de l’aportació del patrimoni historicoartístic a la creació de benestar social i econòmic. Així mateix, el Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna està cridat a ser un document viu de la història de la Comunitat Valenciana. El seu procés de recuperació constituïx un model que ha de ser seguit per aquelles entitats i institucions interessades en la conservació i revitalització del patrimoni cultural i religiós. Tot això contribuïx a destacar el valor d’este monument i del seu enclavament, i legitima que s’hi incardinen totes les actuacions que impulsen i coordinen l’ús respectuós del patrimoni com a motor d’un creixement econòmic sostenible i com a instrument de col·laboració entre els pobles.
+INFO: CORTS VALENCIANES[@more@]
Article 1
Objecte
És objecte de la present llei la regulació de la destinació i utilització del
Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna com a punt de trobada i unió
sentimental de tots els valencians i com a centre d’investigació i estudi per a
la recuperació de la història de la Comunitat Valenciana.
Article 2
Consideració com a Bé d’Interés Cultural
i com a símbol del poble valencià
1. La regulació a què es referix l’article
anterior i la que, si és el cas, s’establirà en la normativa de desplegament,
hauran de tindre en compte el següent:
a) La consideració del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna com a Bé
d’Interés Cultural, ja que va ser declarat Monument Historicoartístic pel
Decret 1777/1970, de 29 de maig, d’acord amb la terminologia legal d’aquell
moment.
b) La consideració del Reial Monestir com a temple espiritual, històric i
cultural.
c) El manteniment de l’ús del temple per al culte.
2. En la seua qualitat de Bé d’Interés Cultural li és aplicable en particular
el règim de protecció i foment establit en la Llei del Patrimoni Cultural
Valencià.
Article 3
Seu de les institucions d’autogovern
1. El Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna, com a exponent de
l’autonomia política de la Comunitat Valenciana, és seu addicional de les
institucions d’autogovern que constituïxen la Generalitat.
2. Per tant, podrà albergar sessions i actes oficials de Les Corts, del
president, del Consell, de la Sindicatura de Comptes, del síndic de greuges,
del Consell Valencià de Cultura, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, del
Consell Jurídic Consultiu i del Comité Econòmic i Social, amb l’acord adoptat
de conformitat amb la seua normativa d’aplicació.
Article 4
L’Alt Patronat del Reial Monestir
de Santa Maria de la Valldigna
Amb el nom d’Alt Patronat del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna es
crea l’òrgan col·legiat encarregat de vetlar per la conservació, restauració i
millora del recinte monumental, així com de l’establiment i del foment de les
activitats culturals i científiques relacionades amb el Reial Monestir.
Article 5
Naturalesa de l’Alt Patronat del Reial Monestir
de Santa Maria de la Valldigna
1. L’Alt Patronat del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna es
configura jurídicament com un òrgan adscrit a la conselleria competent en
matèria de cultura, que ha d’exercir les funcions que corresponen a la
Generalitat sobre aquell.
Sense perjuí de les funcions dels òrgans d’inspecció i vigilància establits
en la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural
Valencià, el Reial monestir de Santa Maria de la Valldigna ha de comptar amb un
arquitecte conservador o arquitecta conservadora, que ha de tindre com a
funcions la coordinació i supervisió de les intervencions que, en el marc de
les directrius fixades per l’Alt Patronat, es duguen a terme en el recinte
monumental per a conservar-lo, restaurar-lo i millorar-lo.
2. Correspon al o a la titular de la conselleria competent en matèria de
cultura, escoltat el parer de l’Alt Patronat, la lliure designació i la
separació de l’arquitecte conservador o arquitecta conservadora del Reial
monestir de Santa Maria de la Valldigna.
3. L’arquitecte conservador o l’arquitecta conservadora, a sol·licitud de l’Alt
Patronat, ha d’assistir a les seues sessions amb veu però sense vot.
4. Són funcions específiques de l’arquitecte conservador o arquitecta
conservadora, a més de les reflectides en l’apartat 1:
– Coordinar i supervisar l’elaboració i execució del Pla Director del monument.
– Elaborar, per a la posterior elevació a l’Alt Patronat, un informe anual
relatiu a l’estat de conservació, les necessitats i les actuacions realitzades
en el recinte monumental.
Article 11
Àmbit d’actuació
1. L’àmbit d’actuació territorial en què l’Alt Patronat i els
altres òrgans establits en esta llei han d’exercir les seues competències és el
del recinte monumental del Monestir de Santa Maria de la Valldigna i el del seu
entorn de protecció.
2. L’Alt Patronat ha de realitzar, tant a l’interior de la Comunitat Valenciana
com fora, les actuacions tendents a la recuperació, i si és el cas al retorn,
de tots aquells elements originals del monument que es troben desplaçats. Així
mateix, ha de divulgar les actuacions que, en compliment del que disposa
l’apartat b de l’article 8 de la llei, tinguen lloc en el recinte monumental, i
pot establir o, si és el cas, proposar a l’òrgan competent, amb estos fins, els
oportuns intercanvis culturals, convenis o acords amb organismes públics i
particulars, nacionals, supranacionals o estrangers.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera
La convocatòria de la reunió constitutiva de l’Alt Patronat del Reial Monestir
de Santa Maria de la Valldigna l’ha d’efectuar el president de la Generalitat
durant els dos mesos següents a la data d’entrada en vigor de la present llei.
Segona
L’Alt Patronat del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna haurà
d’aprovar el seu Reglament de Règim Interior en el termini de sis mesos des de
la seua constitució.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
El Consell ha de dictar totes les disposicions complementàries necessàries per
a l’aplicació i el desplegament de la present llei.
Segona
La present llei entra en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana.
Debat i votació: Projecte de llei del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna
2. Debat i votació del dictamen de la Comissió d’Educació i Cultura sobre el Projecte de llei del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna (BOC n. 80)
Podeu serguir el dijous al matí a partir de les 10:00h el Ple des de la web del Parlament
PLE DE CORTS 26/06/08 “Llei Valldigna”
DIJOUS 26 de juny – Corts Valencianes: ple escombra, l’últim de l’actual període de sessions, amb un ordre del dia que inclourà el debat de cinc iniciatives legislatives i tres proposicions no de llei però en el qual no haurà sessió de control al Consell ni al president de la Generalitat. L’oposició va censurar al PP el "corró" i la "prepotència" amb la qual, al seu judici, actua l’adreça de la Càmera. Els populars van acudir a la junta de portaveus amb la intenció que el 26 només es veiessin les lleis, però la protesta de l’oposició va dur a incloure les propostes. Les lleis són les de fundacions, Monestir de la Valldigna, participació ciutadana i protecció de la infància. Recurs al TSJ D’altra banda, la Taula, d’acord amb el criteri del PP, va tombar el recurs del PSPV contra la decisió del vicepresident José Cholbi en el ple del dia 11 que decaigués una pregunta socialista sobre quan pensa informar Canal 9 de la crisi del Pàg. El PSPV va avisar que recorrerà al TSJ per mitjà de la protecció dels drets fonamentals. * [LEVANTE-EMV 21/06/08]
[@more@]4 d’abril:
inici de la tramitació a Corts
19 de maig:
acaba el termini per presentar esmenes
4 de juny:
Debat de totalitat del Projecte de llei del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna
(RE n. 13.135, BOC n.56) [Corts Valencianes]
