Mes: juny de 2008

Compartesc amb Roger Cremades, que acaba d’obrir un bloc MésVilaweb, aquesta sensació de perfum a tarongina que se sent quan estàs a punt d’entrar a la comarca de la Safor-Valldigna. Tal com ho vaig expressar jo mateix, això es nota, fins i tot, si vas per l’autopista, a un poc més de 120 quilòmetres per hora, amb les finestres del cotxe tancades i l’aire condicionat posat. Si és de nit, la sensació encara és més forta.
Divendres passat, 13 de juny, a Tano Passeig, vam constatar aquesta sensació (no sé si real o suggerida) tot sopant amb la gent de la Valldigna i del Casal Jaume I de Gandia. Poc abans, a la sala d’actes del Casal de Gandia, va quedar clar que la influència dels mitjans digitals en català és més important del que ens pensem. El que passa és que, evidentment, amb això, no en tenim prou.

A la eixida de l’acte, més encertadament, comentàvem que per canviar la situació de la llengua en aquesta comarca tan perfumada només cal comprar Ràdio Gandia. I que per canviar la situació al País Valencià només cal assaltar Canal 9. O, el que és el mateix, guanyar les eleccions. I és que sense política, no tenim país. Però sense mitjans, encara que siguen digitals i en precari, tampoc.

Aquesta és la principal conclusió a la qual he arribat, després de la trobada de mitjans digitals que van organitzar la Fundació Casal Jaume I de la Safor-Valldigna i el projecte en xarxa Valldigna, Som i Serem, per tractar en una taula rodona la "Influència dels mitjans digitals en Català".

Ací teniu algunes de les repercusions del debat:
Fundació Casal Jaume I de la Safor-Valldigna
Internet: influència limitada però creadora de comunitat
Infosafor
"Amb Vilaweb hem situat Gandia i la comarca en el mapa de la llengua i la cultura catalanes"
Llibertat.cat
Llibertat.cat participa en el debat ‘Influència dels mitjans digitals en català’ a Gandia
Pàgina 26
Divendres a Gandia
L’Avanç
Trobada de Mitjans digitals en Català al Casal Jaume I de Gandia
Bloc de la trobada
Influència dels Mitjans Digitals en Català

 Bona nit. Abans de res, m’agradaria compartir aquest guardó amb l’altre 50% d’aquest projecte. Amb la persona que ha estat al meu costat des del principi i que ha cregut en mi des del primer dia, implicant-s’hi i renunciant a certes coses per acompanyar-me a tot arreu amb el seu violí. M’agradaria que pujara a l’escenari Laura Navarro i us demane un fort aplaudiment per a ella, si sou tan amables…

Volem dedicar aquest premi, en primer lloc, a les nostres famílies i als nostres amics més pròxims, que es troben aquesta nit en l’auditori. Sense ells, sense vosaltres, res d’açò no hauria estat possible i tampoc no hauria tingut cap sentit. Gràcies.

També voldríem dedicar aquest trofeu a Vicent Sengermés, Sant Vicent, que ens va brindar una oportunitat, la primera oportunitat, a nosaltres i a molts companys i companyes que estan asseguts en el pati de butaques. Vicent, ets el més paregut a una ONG per a músics i cantants en valencià que coneixem, la teua labor i la teua llavor expliquen moltes de les coses bones que li estan passant a la música en valencià els darrers anys. Ens llevem el barret!

D’altra banda, resultaria impossible enumerar totes les entitats i associacions en defensa de la llengua, la cultura i el territori a les quals voldríem agrair el seu compromís i dedicació i el fet d’haver comptat amb nosaltres per a posar-li banda sonora a les seues causes i lluites, que també són les nostres. Cantar per a fer del nostre País, del trosset de món que ens envolta, un lloc més habitable i més digne és un dels aspectes que més orgullosos ens fa sentir de la nostra feina, que no és vertaderament una professió, sinó més bé una manera d’entendre la vida.

Pel que fa al nostre disc, Teoria del caos, hem de donar les gràcies a totes aquelles persones que han participat desinteressadament en la gravació, que han contribuït amb el seu granet d’arena. Des dels integrants de la Jove Orquestra de Cambra de València fins a Toni Xuclà i Ruper Ordorika, passant pels músics amb els quals actuem en viu i en directe: Gus, Alfred, Fede, Mar, Mireia i Cristina. És tot un honor compartir carretera i escenari amb vosaltres, aquest premi és vostre també.

I no volem allargar-nos molt més: el trofeu que tenim entre les mans, cada centímetre quadrat del rostre de l’Ovidi, us correspon a vosaltres, al públic que acudeix als concerts, als espectadors que escolteu les nostres cançons en la intimitat, a tots aquells que feu que les nostres paraules, notes i acords no es dissolguen amb el silenci.

Moltes gràcies i bona nit.