Mes: juny de 2008

Destaquem les notícies aparegudes a: VilaWeb (representada pel Cooridinador de l’edició local a Gandia), Llibertat.cat(representat pel barceloní Carles Benítez), Pàgina26 (llegiu article d’opinió d’Enric Gil), i InfoSafor (representat per l’ideòlegc del diari Joan Faus. Després de l’acte tingue lloc un sopar a "TANO-Passeig de Gandia, amb la presència de tots els periodistes presents i una nutrida representació dels moviments socials de la comarca.

En l’introducció a l’acte la periodista Núria Cadenes destacava un paragraf de la nota de premsa enviada a la premsa en la que es destacava: El projecte en xarxa, neix i beu dels moviments contra la línia d’alta tensió, es des d’aquesta lluita des d’on s’engeguen les primeres webs destinades a l’hemeroteca i difusió dels moviments ecologistes de La Valldigna. Des d’aleshores que estem en xarxa i amb l’entrada dels primers punts cat engegarem la web, ara fa dos anys. Des d’aquest espai virtual i referencial hem teixit tot una xarxa que te com a objectiu posar els nostres pobles, les seues tradicions i costums, així com els seus trets culturals, llingüístics i socials a l’abast de tothom, mitjançant les noves les tecnologies que proporciona Internet.

En l’intervenció de la cloenda, Vicent Company,(que no hi era a la taula per tal de donar-li més fluidesa i agilitzar el debat), en nom de Valldigna, som i serem destacava que el projecte valldignenc es fill de L’Avanç i feia palés el seu agraiment al mitjà que els ha donat veu pròpia, i a l’ajud inestimable rebut des de VILAWEB, destacant l’experiència que s’havia tingut, pel que fa a la projecció de les lluites en defensa del territori, molt especialment en la lluita con les Línies d’Alta Tensió (LAT).  

Podeu consultar tot el publicat fins ara a l’espai web enllestit per la trobada:            Influència dels Mitjans Digitals en Català

Tweet

Divendres passat, Llibertat.cat va participar a la taula rodona sobre "Influència dels mitjans digitals en català" en motiu del segon aniversari del projecte en xarxa Valldigna, Som i Serem. A l’acte van participar Enric Gil, de Pàgina 26; Joan Faus, d’Infosafor, Francesc Vila, de Vilaweb Gandia i membres de l’L’Avanç. Fou moderat per Núria Cadenes, d’El Temps i estava convocat per la Fundació Casal Jaume I de la Safor-Valldigna [@more@]

Tots plegats van elogiar la persones de Vicent Partal i Assumpció Maresme per haver obert el camí i posar la nació a la xarxa  més enllà de les fronteres articials. La Núria Cadenes ho va assenyalar a la presentació de l’acte, tot dient que en aquells moments de l’inici d’Internet, la revista El Temps va ser una de les publicacions pioneres del país en l món digital.

Carles Benítez va remarcar que Llibertat.cat havia assolit en el seu curt temps existència un dels objectius que s’ha havia fixat, ajudar a difondre el dia a dia de l’Esquerra Independentista i els moviments populars en capes més àmplies de la societat amb articles d’opinió, documentació i també amb entrevistes. I el que és més important, visualitzar la lluita tota la nació en defensa del territori, la llengua i la cultura.

En aquesta direcció es va dir que Llibertat.cat havia col·laborat a difondre la lluita de la Costera i la Safor contra la LAT conjuntament amb la lluita contra la MAT, i fer veure com es va estendre la solidaritat amb els encausats de la crema de les fotos reials a traves de la nació i darrerament amb el cas del Franki. Tot plegat era fer nació i reflectir l’ideari d’un projecte polític, com es va fer durant les darreres eleccions municipals amb les CUP.

Enric Gil de Pàgina 26, com diu a la seva crònica,  va tractar d’explicar molt breument el nombre de valencians -el 5%- que visita webs en valencià i compare la xifra amb Catalunya -on el 50% dels internautes visita webs en català. Llance la pregunta a l’aire: pot funcionar un diari electrònic en valencià amb aquestes xifres? Vilaweb apareix en el debat, perquè tots en som fills. Sense Vilaweb, per exemple, no existiria Pàgina 26.

Francesc Vila, de Vilaweb Gandia, tal com reflecteix Infosafor a la seva crònica, "Amb Vilaweb, hem situat Gandia i la comarca en un mapa molt concret: el mapa de la llengua i la literatura catalanes”.

Jaon Faus d’Infosafor va explicar com s’havia fet el pas de publcació digital, sense abandonar-ho, a l’edició en paper, un cas atípic, en el sentit que la majoria d’experiècies el pas al revès. 

Des del public va participar, Vicent Company de l’Avanç (que no hi era a la taula per tal de donar-li més fluidesa i agilitzar el debat,  tot remarcant que el projecte es fill de l’Avanç i fent palés el seu agraiment al mitjà que els ha donat veu pròpia L’Avanç, i a l’ajud inestimable rebut des de VILAWEB), i va remarcar l’experiència que s’havia tingut en el projecte en xarxa Valldigna, Som i serem pel que fa a la projecció de les lluites en defensa del territori, molt especialment en la lluita con les Línies d’Alta Tensió (LAT)

Dos anys dinamitzant la xarxa
El projecte en xarxa Valldigna, Som i Serem neix i beu dels moviments contra la línia d’alta tensió per coordinar els diferents espais que es creen a la internet per informar i dinamitzar les campanayes dels diversos col·lectius ecologistes. Valldigna Digital, el Foro Valldigna, Valldigna TV i Marinyen Radio formen part d’aquest projecte en xarxa que va comançar a coordinar-se ara fa dos anys amb el registre del domini Valldigna.cat.

Tweet

diumenge, 15 juny de 2008

Gràcies a Vicent Company, ànima de Valldigna som i serem, ens desplacem a Gandia, on a la seu de la Fundació Casal Jaume I hem de debatre sobre la influència dels mitjans digitals en català. Des de Catalunya ha vingut Carles Benítez, de Llibertat.cat. Li comente que fóra una bona idea que uniren esforços amb Sa Meua, un projecte pense que proper ideològicament. Francesc Vila ha baixat des de Barcelona, encara que manté el contacte amb Gandia des de la distància, ja que s’encarrega des de fa cinc anys de l’edició de Vilaweb Gandia. Cinc anys en són molts, de faena. Ací podeu llegir part de la intervenció de Francesc, que a més manté aquesta bitàcola a Vilaweb. Joan Faus, d’InfoSafor, pot estar ben content del salt fora de la pantalla de l’ordinador. La revista fa goig, té una presentació molt professional. Fóra fonamental que InfoSafor es consolidara una proposta en paper i en valencià, més encara quan l’oferta de publicacions comarcals en castellà és aclaparadora. He de confessar que no havia pogut preparar una intervenció com la resta de companys, així que em quede gelat, en blanc, amb la clàssica por escènica. Tracte d’explicar molt breument el nombre de valencians -el 5%- que visita webs en valencià i compare la xifra amb Catalunya -on el 50% dels internautes visita webs en català. Llance la pregunta a l’aire: pot funcionar un diari electrònic en valencià amb aquestes xifres? Vilaweb apareix en el debat, perquè tots en som fills. Sense Vilaweb, per exemple, no existiria Pàgina 26 -algú des del públic recorda algunes de les darreres entrades en la bitàcola que mantenia a ca Partal. Abans de començar l’acte, veig una persona i pense que pot ser Juli Capilla. Em fa vergonya anar a saludar-lo per si clave la pota, però se m’acosta i es presenta. Parle de Juli, en una intervenció, i esmente que fa uns mesos va guanyar un premi de poesia que s’atorga a la ciutat de Castelló. El titular d’un diari de Castelló que informava del guardó era aquest: «Un valenciano gana el premio de poesia». Ja vaig parlar ací de la qüestió, però tracte d’explicar al públic que assisteix del grau de desinformació que tenim els valencians de les coses que passen a casa nostra. És clar, que si «un valenciano» és qui ha nascut a la província de València, s’entén perquè el país no apareix en el mapa de la gran majoria de la població entre el Sénia i el Segura. Aquest és un dels objectius de Pàgina 26, crear una consciència col·lectiva de país. D’això també se’n diu construir una nació.  Enric Gil és director de Pàgina 26

SEGUIMENT DE LA TROBADA (punxa banner)

Tweet

Francesc Vila: “Amb Vilaweb, hem situat Gandia i la comarca en un mapa molt concret: el mapa de la llengua i la literatura catalanes”.

El passat divendres 13 de juny el projecte en xarxa Valldigna Som i Serem i la Fundació Casal Jaume I Safor-Valldigna organitzaren una taula redona sota el títol “La influència dels mitjans digitals en català”, amb motiu del segon aniversari a la xarxa de la web "www.valldigna.cat".  En ella participaren representants de L’Avanç, Pàgina 26, Llibertat.cat, Vilaweb-Gandia i Infosafor. La taula redona va estar moderada per Núria Cadenes, periodista d’El Temps, revista que s’edita a tot l’àmbit lingüístic i la primera que, el 1994, va tenir presència a Internet. [@more@]

Hui parlem de Vilaweb-Gandia. Aquell Internet, el de 1994, no té res a veure amb el que tenim hui dia, i probablement aquest de què parlem i vivim hui no té tampoc res a veure amb el que serà Internet d’ací a dos o tres anys. És ja un altre projecte diferent. Igual que també és diferent el que Vilaweb està germinant als ordinadors portàtils dels seus gestors, Partal i Maresme.

Cinc anys de Vilaweb-Gandia.

“El naixement de Vilaweb-Gandia, fa cinc anys, el vam fer coincidir en un 25 d’abril, una data molt especial; i ho vam fer a través d’una associació de comunicació –A Punt. Cultura i Comunicació Comarcal-.”

De l’aventura, cal destacar l’esforç i el cost de mantenir una edició local com la de Vilaweb. “Sempre que en fem balanç –i ho fem cada any, amb una xicoteta notícia-“, explica Vila, “ens agrada agrair el paper que han tingut determinades persones. En els últims dos o tres anys Vilaweb-Gandia no haguera estat res si no hi haguera hagut una activitat comunicativa important a la comarca, i a aquesta ciutat, sobretot des de diferents associacions, col•lectius, partits polítics i persones individuals, que han interactuat de manera desinteressada; són persones que saben que existeix aquella via i que saben que, enviant una informació concreta, una imatge, una dada, es pot construir una notícia”.

Des de Vilaweb Gandia “sempre ens hem intentat fer ressò del màxim nombre de notícies; evidentment, hi ha una faena de triar i de publicar allò que és realment important per situar-nos en el mapa que hem comentat al principi, que s’ha marcat Vilaweb. La funció de situar Gandia a través de Vilaweb ja es compleix”.

El futur de Vilaweb-Gandia.

Vila va fer una crida a totes aquelles que tinguen ganes d’aportar noves idees i va emfatitzar que Vilaweb és un projecte obert. “Estic molt satisfet de la faena que s’ha fet. Hi ha tres o quatre edicions locals importants i que funcionen, i aquesta és una d’elles; per això voldria obrir-ho”.

Vilaweb i la xarxa està evolucionant molt ràpidament; actualment ens basem en paràmetres d’Internet 2.0 i aquest mitjà està funcionant en molts dels seus apartats en l’Internet anterior, la pàgina web estàtica, sense cap mena d’interactivitat. Per altra banda, però, Vilaweb està posant en marxa altres canals, com són Vilaweb TV, un programa amb les escoles de tots els països catalans o els mateixos blogs; altres tecnologies, en definitiva, que també són molt modernes i que acabaran essent rebassades, perquè Internat no s’atura.

A tots els simposis internacionals s’està presentant l’Internet 3.0. Això és un altre element de reflexió per a tots; també per a Vilaweb Gandia.

Tweet

El veïnat i la CUP havien denunciat abocaments il·legals de runa de les obres

La companyia feia les obres sense la llicència municipal que cal per treballar al bosc en aquesta època a causa de l’elevat risc d’incendis. La denúncia l’havien feta veïns i la plataforma contrària a la línia, que ahir al matí es van concentrar al punt on es feien les obres per a protestar.

Forestals i Mossos van acudir a la zona on s’estava preparant la instal·lació en rebre la trucada de l’associació Avismat, formada per veïns de Vilanna, i el portaveu de la qual és el regidor a l’oposició Albert Serra.

Com no es disposava ahir d’un permís de Medi Ambient que és necessari per fer obres en zones forestals en època d’alt risc d’incendis van haver d’aturar l’obra.

Fa un parell de setmanes que el departament de Medi Ambient va fer aturar també les obres de construcció de la línia a Osona per manca d’estudis ambientals.

 

Per saber-ne més:

Les CUP de Bescanó i Girona protagonitzen una acció de rebuig a la MAT. Llibertat.cat

La CUP de Bescanó denuncia irregularitats en la construcció de la MAT. Llibertat.cat

Tweet

Quan uns vehicles de la constructora van aparèixer amb pintades, al principi de juny, la Plataforma No a la MAT es va desvincular de l’incendi que el dia anterior havia destruït una grua de Grues Güell a Folgueroles. Diversos portaveus del col·lectiu contrari a la MAT van recordar que han impulsat «actes públics pacífics i divulgatius, utilitzant arguments i raons que han permès la sensibilització social de la comarca en contra d’aquesta línia». La Plataforma contra la MAT no va negar «la crispació que ha generat» la construcció de la línia de molt alta tensió entre Sentmenat i Bescanó. El col·lectiu contrari qualifica aquesta línia d’«infraestructura antidemocràtica» i ha organitzat diversos actes de protesta al carrer contra la construcció de la línia de 400 kV.

Expropiats vuit vegades 
Aquest diari també esmenta que,  al mas La Casanova de Puigseslloses, situat al terme municipal de Folgueroles, no se’n saben avenir: amb la de la MAT la seva finca ja ha estat objecte de vuit expropiacions per projectes diversos, segons va publicar el diari El 9 Nou en l’edició de divendres passat. Per l’eix transversal la família Coma va haver de cedir 28.000 m² de terrenys, i el futur desdoblament d’aquest mateix vial els obligarà a cedir un altre cop una superfície similar; pel polígon situat al voltant de l’ermita de Sant Francesc els van expropiar dues hectàrees; també van perdre 21 quilòmetres lineals per la instal·lació de tres línies elèctriques, i encara els han d’expropiar un espai pendent de determinar pel futur Eix Transversal Ferroviari, el projecte del qual encara s’ha de definir. Ara, a tot això, s’hi afegeixen els 21.500 metres de superfície de finca que seran necessaris per implantar tres torres del nou corredor elèctric.

Això no obstant, els propietaris del mas no es resignen i demanen públicament explicacions i un tracte millor: «Només demanem que ens justifiquin el projecte, que les indemnitzacions estiguin a l’altura de l’impacte de les obres i que ens plantegin un calendari de desmantellament de les antigues línies elèctriques», va comentar el fill del propietari, Jordi Coma.

De moment, però, el tracte que han obtingut de Red Eléctrica de España, que ja treballa en els terrenys del mas La Casanova per alçar la primera de les tres torres de la MAT, ha estat més aviat el contrari, segons denuncia Coma: «Ens van entrar a la finca amb els Mossos d’Esquadra i el notari. Es podria haver fet amb més educació. Han actuat de manera dictatorial.» Coma també està preocupat, com moltes plataformes i entitats contràries al projecte, per l’impacte d’aquesta infraestructura.

Per saber-ne més:
Incendiat un camió-grua que aixecava les torres de la MAT a Folgueroles. Llibertat.cat   

http://www.llibertat.cat/content/view/3050/1/

 

Tweet

Dissabte es va fer a Barxeta la primera de les presentacions de l’Associació per la Defensa del Massís del Boscarró. En passar l’estiu és previst de presentar-la en altres poblacions de l’àmbit d’acció de l’entitat, com ara Simat i Quatretonda.

L’acte, que va tenir lloc a la Casa de Cultura de Barxeta, va ser presentat i moderat per qui signa aquesta crònica. Intervingueren Rafael Pastor, enginyer agrònom, Josep E. Oltra, biòleg, i Lluís Seguí, president de l’Associació.

En la presentació, vaig explicar que l’Associació per la Defensa del Massís del Boscarró naixia a partir de l’experiència de la Plataforma NAT (No a l’Alta Tensió) de Barxeta i que amb la seua constitució feia homenatge permanent a la tasca realitzada per l’etnobotànic i amic Joan Pellicer, traspassat fa any i mig.

FONT: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/comment/id/97120[@more@]

Rafael Pastor va argumentar sobre la necessitat de conservar el nostre entorn natural, pels beneficis que ens reporta com a ésser vius. Segons Rafael Pastor és un error de conseqüències gravíssimes considerar el nostre entorn natural des d’una perspectiva només de valor econòmic, posant preu als rius, a les muntanyes: «Són béns intangibles, d’un valor incalculable, ja que formen part indissociable de la nostra cultura i de la nostra forma de vida».

Lluís Seguí va indicar que l’Associació organitzarà activitats de recuperació d’espais naturals, realitzarà estudis mediambientals i econòmics, amb els quals demostrar que l’agricultura i la ramaderia tradicionals són rendibles econòmicament si tenen el suport i la promoció adequades: «És fals que la riquesa econòmica provinga només del ciment i la rajola. Al contrari, aquesta economia especulativa produeix greus desquilibris socials i destrueix el nostre entorn vital». També apuntà algunes propostes de dinamització econòmica de les poblacions del Massís del Boscarró a partir de la recuperació d’espais naturals. Lluís Seguí va advertir que la tasca de l’Associació anava a ser també molt política, ja que té previst pressionar els partits polítics i les corporacions municipals perquè assumesquen les seues responsabilitats i acutuen en defensa del nostre territori, i denunciar els ajuntaments que afavoreixen l’especulació urbanística i amb ella la destrucció del nostre entorn natural, o bé no actuen amb la fermesa que caldria contra projectes clarament agressius com són les línies d’alta tensió i el transvasament Xúquer-Vinalopó.

El biòleg Josep Enric Oltra va descriure sumàriament les característiques geològiques, botàniques i faunístiques del massís del Boscarró, i anuncià que un dels objectius fonamentals de l’Associació és aconseguir la declaració del Massís del Boscarró com a Parc Natural.

Al final de l’acte és Lluís Seguí i Josep Enric Oltra comentaren un seguit de diapositives sobre paratges del massís del Boscaró, com la Font Roja del Pla de Corrals, la de l’Ametler de Barxeta o el Pla de Suros, on encara hi ha alguns exemplars de carrasques sureres, així com les espècies amimals que encara habiten al massís, com el duc, el teixó, la mustela, el gat cerval, la geneta, l’escurçó… entre d’altres.

Tweet

L’historiador Pau Viciano parla de la construcció nacional a través de la història

Va centrar la seua intervenció al Casal de Gandia en la celebració del 9 d’Octubre

L’historiador Pau Viciano va explicar que "la història és una eina al servei de la construcció del País Valencià lliure" en la conferència que va realitzar ahir dijous al Casal Jaume I de Gandia. En la conferència, que va presentar el tembé historiador Carles Miret, Viciano va fer un repàs històric a la celebració del 9 d’Octubre i va constatar la creació i l’ús d’elements per crear referents ideològics al llarg de la història. [+ article]

Tweet

El motociclista professional de Simat, Carlos Ferrando, ha patit un greu accident avui al circuït de Jerez al Campionat d´Espanya de Velocitat. Segons ens informen, Carlos té una lesió a la cama esquerra.

FONT: compromispersimat.bloc.cat

Tweet

 La fundació Jaume II el Just acumula 9 milions de dèficit i ha deixat un cúmul de deutes.

La Fundació Jaume II el Just, l’entitat cridada a rearmar ideològicament el Monestir de la Valldigna, el recinte que el president de la Generalitat, Francisco Camps, va elevar als altars del Estatut menjo tempero espiritual dels valencians ha entrat en fallida. L’antic complex monacal, oblidat durant segles i al que la Carta Magna valenciana situa com "símbol de la grandesa del poble valencià", acumula un dèficit de nou milions d’euros i ha deixat un reguero de deutes entre empreses de la Valldigna, entre elles Simat, on es troba el monestir. 

[15/06/08] LEVANTE-COMUNITAT VALENCIANA[@more@]

http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008061500_19_460489__ComunitatValenciana-simbolo-quiebra-economica

Tweet