El projecte de restauració del Monestir de Santa Maria de la Valldigna avança lentament però amb pas ferm per a que en un futur el complex monàstic recupere el seu explendor y siga un referent cultural per a tota la zona.
Hem volgut obtenir distints testimonis sobre qüestions molt impotants sobre el projecte de rehabilitació del Monestir i les repercusions sobre la Valldigna.
FONT: Isabel Sastre Santa Maria de la Valldigna
[@more@]
Vicente Burgos, Director- Gerent de la Fundació Jaume II el Just, ens explica que el Pla Director de Restauració del Real Monestir de Santa María de la Valldigna es un document guía per la recuperació del conjunt monumental, declarat Be d’Interés Cultural, baix la tutela y supervisió de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. “Després de la rehabilitació de l’Almàssera, la Sala Capitular, l’Esglesia de Santa María de la Valldigna, i el retorn de la Font dels Tritons i del Claustre Alt del Palau de l’Abat, ara estem recuperant l’edifici destinat a Refectori o menjador dels frares, on la bòveda va ser dinamitada a la dècada dels 70. Amb aquesta obra, recuperem els edificis principals del conjunt monastic”.
També ens ha explicat que en breu, s’iniciaran dos proyectes més, per una banda el Centre de Bienvinguda al visitant, a les portes del monestir i que acollirà oficines, recepció, tenda i cafetería. I per altra l’antiga hospedería va a ser recuperada per albergar una Hospedería de alta categoría amb 54 habitacions y serveis propis d’Hotel.
Fonts relacionades amb el mon de la restauració ens expliquen que el projecte està plantejat de manera integral i que va realitzant-se per fases, ja que és molt extens i costos: Excavant, estudiant la zona, consolidant les restes existents i reposant allo que falta si es té informació suficient.
Encarna Sansaloni, historiadora i coordinadora de la UNED a Gandia, està molt involucrada des de fa anys en la recuperació del monestir i creu que el projecte de restauració és, en principi, correcte, però pensa que la Generalitat deuria crear uns cicles formatius o escoles-taller per a que la gent aturada podera ajudar en les tasques de recuperació i Aixa s’agilitzaria el procés.
Hi ha però un aspecte en el projecte de recuperació que es molt interessant: es tracta realment d’una restauració o parlariem millor d’un projecte de reconstrucció del monestir?
Alguns restauradors opinen que la definició de restauració es la de recuperació, matèrica i estètica, d’una obra d’art dins el seu doble aspecte històric i artístic.
Quan s’aborda la recuperació d’un monument o edifici, es té en compte l’ús que se li donarà, i el compliment dela normativa en seguretat, instal.lacions,….
Històricamente han hagut dos vessants en el tema de la reconstrucció, la que respecta les ruïnes deixant-les tal qual, cosa que pot arribar a la pèrdua total, i la que ho reconstrueix tot, creant falsos històrics.
Hui en dia el criteri generalitzat és el de restaurar les parts existents i refer allò que falta, de manera que es diferencie de l’original però integrant-ho estèticament, sempre que existeixca informació suficient per a fer-ho i siga necessari per a entendre el conjunt.
Vicente Burgos opina “es tracta de la posada en valor d’un conjunt monumental que inclueix, no sols la reconstrucció dels edificis si no també l’adecuació com espai cultural i institucional recollit a l’article 57 de l’Estatut d’Autonomia”.
Segons Encarna Sansaloni, en aquest cas es tracta de donar-li una utilitat social i cultural al monestir i creu que aquesta reconstrucció és favorable per que respecta els elements que resten i recontrueix allò que no ha sobreviscut per a poder donar-li un us social.
Altra qüestió important és si la zona obtindrà beneficis d’aquest projecte, tant cultural com turisticament.
La historiadora Encarna Sansaloni opina que serà beneficios sempre i quan siguen molt respectuosos amb el patrimoni i es potencie la cultura. Pensa que l’hospederia recuperarà el turisme i dinamitzarà la Valldigna.
Alguns veïns de la Valldigna ens han contat que culturalment ja fa temps que és beneficiós, des que allà pels anys 70 un grup d’ "amics de la valldigna" van moure cel i terra davant les barbaritats que l’amo de la finca estava fent-li al patrimoni i ells intentàren evitar-ho per a que els seus fills pogueren heretar alguna cosa d’allò.
Hui és un centre de concerts, exposicions, conferències… que és beneficios per a tots. Encara que creuen que turisticament es tracta més d’una excursión dins un itinerari en el que no fan parada i fonda ja que está de pas a qualsevol altra part, Gandia, Xàtiva, València… on si hi ha més oferta hotelera i cultural.
“L’art i la cultura son rentables anímicament i culturalment però mai econòmicament. Es tracta de recuperar el patrimoni artistic i cultural, no traure diners. L’hospederia pot ser rentable si es fa una bona gestió i promoció”.Opina Encarna Sansaloni.
Des de la Fundació Jaume II el Just ens aseguren que el Monestir serà un dels motors d’una nova economía per a la Valldigna on el Turisme i la Cultura caminen necessariament de la mà. Ens informen que el nombre de visites anuals al Monestir supera els 100.000 i en constant augment. Açò ha de ser aprofitat per l’empresariat de la Valldigna per completar una oferta hui francament escasa.
“Crec en la rentabilitat econòmica del projecte però sobre tot m’interesa la seua rentabilitat social que, sense dubte, la podem contrastar día a día” Vicente Burgos, Director- Gerent de la Fundació.
El Claustre Alt del Palau de L’abat ha tornat a casa després de quasi 90 anys i la gent de la Valldigna l’ha rebut amb il.lusió i amb alegria.
Als veïns els sembla perfècte que haja tornat el claustret, a més, diuen que les administracions deurien implicar-se més per cuidar i recuperar el seu patrimoni artístic i històric perque és el llegat que heretaran els que venen darrere.
“Em pareix molt bé que l’hagen tornat per que pertanyia al monestir i era una part molt important d’ell. M’agradaria també que es recuperaren altres peces que falten i es troben repartides en diferents llocs o si no que feren una rèplica.. Es molt important que tornen les autèntiques perque aixi el monestir s’ompli i va recuperant l’explendor.”Diu Encarna Sansaloni.
Hem preguntat a la Fundació Jaume II el Just si ha costat molt recuperar el Claustre, “Ha costat lo propi d’un expedient administratiu en el que han intervingut cuatre administracions de dos comunitats autònomes distintes. Des que vam obtindre la llicencia d’obres, van transcorrer dos mesos fins la inauguració en Valldigna, Aixa que la Fundación complí amb el seu compromis.”
També ens han explicat que s’ha recuperat la postal del Monestir i part fonamental d’un edifici amb especial significació per a la nostra Historia, ja que el Reial Monestir es el primer hite després de la conformació territorial del Regne de Valencia després de la incorporació dels territoris d’Alacant pel Rei Jaume II el Just.
Trinitat Miró: "El President està satisfet després de veure com ha arribat a bon terme l’assumpte del Teatre Romà"
–En el cas del Monestir de la Valldigna, i ja que la nova Llei de Patrimoni ho permet, la idea és seguir reconstruint tot el complex? -Queda per construir la hospedería el pla de la qual s’està elaborant. 
Reproduïm part de l’article que podeu llegir sencer al darrer número de la Revista "El Temps" i al següent enllaç: 
Es tracta d’una de les xarxes socials més populars d’internet i té milions d’usuaris a tot el món
