Trinitat Miró parla de La Valldigna en una entrevista al LEVANTE

 Trinitat Miró: "El President està satisfet després de veure com ha arribat a bon terme l’assumpte del Teatre Romà"

En tot just unes setmanes l’actual consellera de Cultura s’ha llevat de les mans el polèmic assumpte del teatre romà que duia 18 anys pendent. Assegura que la decisió adoptada de demanar la inejecució de la sentència era l’única sortida possible per a no fer-li mal al monument i mantenir-lo com espai cultural. Reclama al Ministeri de Cultura diners per al Palau dels Arts i advoca per poder aconseguir durant el seu mandat que el Convent del Carmen sigui un referent patrimonial i cultural. 

–En el cas del Monestir de la Valldigna, i ja que la nova Llei de Patrimoni ho permet, la idea és seguir reconstruint tot el complex?     -Queda per construir la hospedería el pla de la qual s’està elaborant.

LEVANTE-EMV 

Es fa Camps un monestir a mida? [Reportatge de Núria Cadenes]

Més enllà del fet que, probablement, i posats a restablir, no seria amb arquebisbes sinó amb monjos amb qui s’hauria de parlar (per bé que els uns tinguin tendència històrica a viure arran del poder polític i els altres, diguem-ne, a anar més a la seva), el debat ha saltat al carrer amb la possibilitat que la gestió d’un patrimoni rescatat de la desfeta amb diners públics i restaurat també amb diners públics passi a tenir “un ús privat”, raona Vicent Company, de Nacionalistes de la Valldigna. A més d’alertar sobre algunes pràctiques que poc de bo auguren (com ara que els vigilants de seguretat del monestir posin traves per a entrar-hi pel fet que el visitant porti posada una samarreta contra el projecte de línia d’alta tensió a la zona), l’entitat també denuncia que no hi hagi un pla director del procés restaurador (“ho va reconèixer el mateix arquitecte recentment”) ni “cap consell assessor per marcar directrius”; que no hi ha hagut “cap diàleg amb la societat civil de la comarca” a l’hora de plantejar la llei; la “possible creació d’un hotel de luxe dins d’un espai públic”; i, en fi, “el perill que el monestir es convertesca en un altre parc temàtic típic del PP”.

Reproduïm part de l’article que podeu llegir sencer al darrer número de la Revista "El Temps" i al següent enllaç:

    http://www.eltemps.net/art2.php?sec_id=cult

Sta Mª de Valldigna

El projecte de restauració del Monestir de Santa Maria de la Valldigna avança lentament però amb pas ferm per a que en un futur el complex monàstic recupere el seu explendor y siga un referent cultural per a tota la zona.

Hem volgut obtenir distints testimonis sobre qüestions molt impotants sobre el projecte de rehabilitació del Monestir i les repercusions sobre la Valldigna.

FONT: Isabel Sastre  Santa Maria de la Valldigna

[@more@]

Vicente Burgos, Director- Gerent de la Fundació Jaume II el Just, ens explica que el Pla Director de Restauració del Real Monestir de Santa María de la Valldigna es un document guía per la recuperació del conjunt monumental, declarat Be d’Interés Cultural, baix la tutela y supervisió de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. “Després de la rehabilitació de l’Almàssera, la Sala Capitular, l’Esglesia de Santa María de la Valldigna, i el retorn de la Font dels Tritons i del Claustre Alt del Palau de l’Abat, ara estem recuperant l’edifici destinat a Refectori o menjador dels frares, on la bòveda va ser dinamitada a la dècada dels 70. Amb aquesta obra, recuperem els edificis principals del conjunt monastic”.
També ens ha explicat que en breu, s’iniciaran dos proyectes més, per una banda el Centre de Bienvinguda al visitant, a les portes del monestir i que acollirà oficines, recepció, tenda i cafetería. I per altra l’antiga hospedería va a ser recuperada per albergar una Hospedería de alta categoría amb 54 habitacions y serveis propis d’Hotel.
Fonts relacionades amb el mon de la restauració ens expliquen que el projecte està plantejat de manera integral i que va realitzant-se per fases, ja que és molt extens i costos: Excavant, estudiant la zona, consolidant les restes existents i reposant allo que falta si es té informació suficient.

Encarna Sansaloni, historiadora i coordinadora de la UNED a Gandia, està molt involucrada des de fa anys en la recuperació del monestir i creu que el projecte de restauració és, en principi, correcte, però pensa que la Generalitat deuria crear uns cicles formatius o escoles-taller per a que la gent aturada podera ajudar en les tasques de recuperació i Aixa s’agilitzaria el procés.

Hi ha però un aspecte en el projecte de recuperació que es molt interessant: es tracta realment d’una restauració o parlariem millor d’un projecte de reconstrucció del monestir?

Alguns restauradors opinen que la definició de restauració es la de recuperació, matèrica i estètica, d’una obra d’art dins el seu doble aspecte històric i artístic.
Quan s’aborda la recuperació d’un monument o edifici, es té en compte l’ús que se li donarà, i el compliment dela normativa en seguretat, instal.lacions,….
Històricamente han hagut dos vessants en el tema de la reconstrucció, la que respecta les ruïnes deixant-les tal qual, cosa que pot arribar a la pèrdua total, i la que ho reconstrueix tot, creant falsos històrics.
Hui en dia el criteri generalitzat és el de restaurar les parts existents i refer allò que falta, de manera que es diferencie de l’original però integrant-ho estèticament, sempre que existeixca informació suficient per a fer-ho i siga necessari per a entendre el conjunt.

Vicente Burgos opina “es tracta de la posada en valor d’un conjunt monumental que inclueix, no sols la reconstrucció dels edificis si no també l’adecuació com espai cultural i institucional recollit a l’article 57 de l’Estatut d’Autonomia”.

Segons Encarna Sansaloni, en aquest cas es tracta de donar-li una utilitat social i cultural al monestir i creu que aquesta reconstrucció és favorable per que respecta els elements que resten i recontrueix allò que no ha sobreviscut per a poder donar-li un us social.

Altra qüestió important és si la zona obtindrà beneficis d’aquest projecte, tant cultural com turisticament.

La historiadora Encarna Sansaloni opina que serà beneficios sempre i quan siguen molt respectuosos amb el patrimoni i es potencie la cultura. Pensa que l’hospederia recuperarà el turisme i dinamitzarà la Valldigna.


Alguns veïns de la Valldigna ens han contat que culturalment ja fa temps que és beneficiós, des que allà pels anys 70 un grup d’ "amics de la valldigna" van moure cel i terra davant les barbaritats que l’amo de la finca estava fent-li al patrimoni i ells intentàren evitar-ho per a que els seus fills pogueren heretar alguna cosa d’allò.
Hui és un centre de concerts, exposicions, conferències… que és beneficios per a tots. Encara que creuen que turisticament es tracta més d’una excursión dins un itinerari en el que no fan parada i fonda ja que está de pas a qualsevol altra part, Gandia, Xàtiva, València… on si hi ha més oferta hotelera i cultural.
“L’art i la cultura son rentables anímicament i culturalment però mai econòmicament. Es tracta de recuperar el patrimoni artistic i cultural, no traure diners. L’hospederia pot ser rentable si es fa una bona gestió i promoció”.Opina Encarna Sansaloni.

Des de la Fundació Jaume II el Just ens aseguren que el Monestir serà un dels motors d’una nova economía per a la Valldigna on el Turisme i la Cultura caminen necessariament de la mà. Ens informen que el nombre de visites anuals al Monestir supera els 100.000 i en constant augment. Açò ha de ser aprofitat per l’empresariat de la Valldigna per completar una oferta hui francament escasa.
“Crec en la rentabilitat econòmica del projecte però sobre tot m’interesa la seua rentabilitat social que, sense dubte, la podem contrastar día a día” Vicente Burgos, Director- Gerent de la Fundació.

El Claustre Alt del Palau de L’abat ha tornat a casa després de quasi 90 anys i la gent de la Valldigna l’ha rebut amb il.lusió i amb alegria.

Als veïns els sembla perfècte que haja tornat el claustret, a més, diuen que les administracions deurien implicar-se més per cuidar i recuperar el seu patrimoni artístic i històric perque és el llegat que heretaran els que venen darrere.
“Em pareix molt bé que l’hagen tornat per que pertanyia al monestir i era una part molt important d’ell. M’agradaria també que es recuperaren altres peces que falten i es troben repartides en diferents llocs o si no que feren una rèplica.. Es molt important que tornen les autèntiques perque aixi el monestir s’ompli i va recuperant l’explendor.”Diu Encarna Sansaloni.

Hem preguntat a la Fundació Jaume II el Just si ha costat molt recuperar el Claustre, “Ha costat lo propi d’un expedient administratiu en el que han intervingut cuatre administracions de dos comunitats autònomes distintes. Des que vam obtindre la llicencia d’obres, van transcorrer dos mesos fins la inauguració en Valldigna, Aixa que la Fundación complí amb el seu compromis.”
També ens han explicat que s’ha recuperat la postal del Monestir i part fonamental d’un edifici amb especial significació per a la nostra Historia, ja que el Reial Monestir es el primer hite després de la conformació territorial del Regne de Valencia després de la incorporació dels territoris d’Alacant pel Rei Jaume II el Just.

San Francisco Camps de la Valldigna

Ho sabia, ho sabia, no sé per què, ho sospitava. O bé, sí que sé per què, que ja ens coneixem i no vam nàixer ahir. Tants miraments i tant d’interés en la restauració del vell Convent de Simat no havia de portar-nos res de bo, o almenys no tot havia de ser bo i dur-hi un gat amagat.
Quan el president Camps ens va amollar allò tan transcendental i pompós de convertir l’antic recinte monacal en temple espiritual de tots els valencians, ja em vaig olorar alguna cosa (des de quan el país de les rajoles, l’asfalt i el formigó necessita temples espirituals? Ací el que calen són més grues, més pedreres i més aigua i electricitat. I deixeu-vos de progressos sostenibles que total, per a quatre dies que vivim!).
I vaig jo ara i llig al diari que el molt honorable president este, vol que el monestir de la Valldigna recupere l’ús religiós. Nyas, tasta! Serà possible? Eixe home és perillós, tu. No la pensa que no la fa! Que no voldrà tornar a omplir-nos casa de rectors i flares? Ah no, això sí que no, que per a gent malfaenera i gandula ja en tenim prou ací amb els polítics i les forces de seguretat. Només ens faltava això, tu! Quina barra!
Que no, que no volem més misses ni sotanes, que ja en van patir prou els nostres avantpassats. I al senyor Francisco Camps em permetré recordar-li que vivim en un estat laic i aconfessional, i que si les ruïnes de l’antic monestir de la Valldigna van ser adquirides –és a dir, expropiades– per la Generalitat valenciana, fou per al seu ús públic, cultural i social, i no per al servei de la comunitat catòlica. Vivim en el segle XXI i aquest país ha canviat molt –molt a desgrat d’alguna gent– i no hem d’oblidar que convivim amb persones que practiquen altres religions. I si es tracta de fomentar la religiositat d’aquestes comunitats, potser no seria mala idea retornar l’ermita de Santa Anna de Simat al seu vell culte i reconvertir-la de nou –perquè Al•là és gran i poderós– en la primitiva mesquita de la Xara. Què, li fa gràcia la idea, senyor Camps? Estic segur que sí. I si el que vol i desitja és guanyar-se el cel i menjar moltes coquetes amb mel, no patisca, Sr. Camps, que ja resarem entre tots bona cosa de Parenostres i rosaris –o el que calga– per a què se’n vaja directe i d’una tirada al seu paradís tan estimat i enyorat. Ja l’ajudem nosaltres a fer-lo sant, beat i el que vulga. Però faça el favor, deixe’ns tranquil el nostre estat laic, aconfessional i de dret. Déu no ho sé, però nosaltres li ho agrairem. De res.

Torrent per la diversitat

 

El proxim 7 de juny. El partit neonazi "Alianza Nacional" ve a fer de les seues a Torrent. Ha convocat una manifestació de clar caire xenofob i racista. Sota el lema "Por la justicia y el orden. Limpiemos Torrent", comparant com sempre immigració amb deliquencia. Aquesta manifestació té l’objectiu d’enrarir la convivència en la nostra població, ja que els lemes de la manifestació acusen i criminalitzen tot el col·lectiu d’immigrants, utilitzant-los com a cap de turc. Només pretenen desviar l’atenció dels problemes reals de la nostra societat, i que la gent no descobresca els vertaders culpables. Per això diferents col.lectius de l´Horta Sud sota el generic "Antifeixistes de Torrent" em convocat una concentració amb l´intenció de fer clar el nostra rebuig a aquesta gent i les seues proclames racistes. Ací teniu el cartell. Encartelleu l´institut, el barri, els bars de la zona, el treball, etc. Máxima difusió! Nazis ni ací ni enlloc!!!

NOTÍCIA-Extret d‘Indymedia Barcelona!

BANNER: L’Avanç

Facebook ja és en català

Es tracta d’una de les xarxes socials més populars d’internet i té milions d’usuaris a tot el món

Facebook, una de les principals xarxes socials d’internet, ja és en català. Centenars d’usuaris han col·laborat voluntàriament per traduir el portal i els serveis de Facebook al català, que s’ha convertit en l’onzena llengua d’aquest servei fundat per Mark Zuckerberg el 2004 i pensat, d’entrada, per als estudiants de Harvard però que s’ha escampat per tot el món. Ja feia temps que es reclamava una versió catalana de Facebook, de fet el grup d’usuaris ‘Facebook en català’ ha arribat a tenir més de nou-cents membres i la campanya en favor d’un Facebook en català, més de set mil cinc-centes adhesions. [+ article]

+ Blog de Rubèn Novoa i Arranz: Facebook estrena versió en català.
+ The Facebook Blog.[@more@]


http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2878290