Han passat 3 anys des de la detenció dels anomenats "13 de Gandia". Crec que ja he parlat abans sobre aquest tema, però avui m’agradaria fer una reflexió a un altre nivell: com és possible que la fiscalia demane per als independentistes encausats una multa de deu mesos a 12 euros diaris (el que suposa un total de 48.000 euros si sumem tots els casos) per concentrar-se pacíficament en contra del secessionisme lingüístic de la Real Academia de Cultura Valenciana i del seu padrí Fernando Giner?
La llibertat d’expressió funciona com un termòmetre que marca la salut democràtica d’un Estat: amb quines garanties podem exercir legalment la nostra dissidència si les mobilitzacions cíviques se sufoquen sistemàticament i, fins i tot, es produeixen dins d’espais acadèmics i de debat com la Universitat Politècnica de València (UPV)?[@more@]
La Justícia utilitza una doble vara de mesurar que evidencia que no tots els ciutadans som iguals davant la Llei. D’una banda, 13 persones són encausades per recordar públicament que les tesis secessionistes de la RACV estan absolutament fora de la legalitat: molt lluny dels postulats científics de la romanística internacional i, fins i tot, invalidades per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) que, amb fórmules perifràstiques i gens ortodoxes, ha certificat en un dels seus dictàmens aprovats en ple la unitat de la llengua catalana. D’altra banda, els grupuscles feixistes poden actuar amb total llibertat en l’àmbit del País Valencià i són permeses manifestacions amb claríssimes consignes xenòfobes, com ara la convocada per Alianza Nacional a Torrent el passat mes de juny de 2008, que tenia com a eslògan "Limpiemos Valencia, limpiemos Torrent", escrit amb lletres roges sobre el rostre d’un immigrant subsaharià, en un dels cartells més desagradables i ofensius que recorde. No debades, la policia nacional va encerclar la conntramanifestació de rebuig organitzada pels Antifeixistes de Torrent i, en canvi, va autoritzar que els neonazis avançaren pels carrers de la capital de l’Horta Sud sense problemes i va escortar-los fins a la Plaça de la Llibertat, on estaven programats els parlaments finals.
Sembla que les alternatives i propostes de caràcter cívic que tracten de qüestionar les estructures obsoletes de l’Estat al qual pertanyem per imperatiu legal són més perilloses que les reiteratives mostres de violència gratuïta perpetrades per nombrosos grups feixistes, que gaudeixen d’una impunitat desconcertant. Posa literalment la pell de gallina llegir l’informe Raxen i comprovar que, en un any, a casa nostra es poden arribar a produir 600 agressions de caràcter feixista. Això és una mitjana de quasi dues agressions diàries per any! L’eclosió d’aquesta mena de partits obertament neonazis i la seues frenètiques activitats (cada vegada més), respon a la passivitat de les forces de seguretat i de la justícia que, simplement, miren cap a un altre costat.
