2n.- Les coses no són roges o blaves, això és d’altres temps.
3r.- A les persones les hem de jutjar pels projectes en els que creuen i en els que volen portar endavant, en les seues idees polítiques i especialment, pels seus fets i actuacions.
4t.- Si a més a més, són fets o decisions que sorgeixen després d’un debat, de valoracions de diferents col•lectius i després d’una votació, encara s’han de respectar més, com demòcrates que som.
[@more@]
Les regles de joc no són les que uns quants han decidit, sinó les que els ciutadans i ciutadanes de l’estat espanyol democràticament han decidit, encara que moltes de les regles, com el no reconèixer la meua Nació, no les compartisc. Però, no per això insulte, maltracte, cride o agredisc físicament als que en neguen allò que pense.
Com és possible que un poble com Simat que és diu tranquil, el quatre d’agost afloraren, encara que fóra momentàniament, actituds airades, tant primàries com desmesurades en contra de la decisió democràtica dels seus representants? La veritat és que sols eren quatre i això és un dir. El problema és el beneplàcit de la majoria davant aquestes actituds…
I això que diuen que Simat és un poble tranquil!!
Conec persones que per menys estan esperant un judici des de fa tres anys. Mentre uns actuen impunement, altres són imputats i estan indefensos.
El quatre d’agost del 2008 estarà marcat per sempre com el dia de la intolerància. Per a mi va ser un dia molt trist, on la dreta i alguns que es diuen d’esquerres, s’uniren per maltractar les regles de joc, regles que de bo van ser impulsades pels seus partits, sobre tot els de la dreta, per a què altres, amb idees diferents, no pogueren accedir a ser representants del Poble((el topall del 3%, la llei d’Hont…). Dia trist, però dia per a no oblidar, al contrari, dia per a reflexionar, i encoratjar si més no, a defensar les idees pròpies, les maneres de fer, el tractament a les persones diferents, etc.
Espere que amb la col•laboració de totes i tots, es projecte el millor pel nostre Poble.
No voldria acabar, sense agrair als bons amics i amigues, als joves i no tant joves, que han estat en tot moment al meu costat , donant -me soport incondicional.
