Mes: setembre de 2008

Article de Salvador Blasco [PSOE-Tavernes]

ELS SOCIALISTES CRITIQUEN LA NEFASTA GESTIÓ ECONÒMICA DEL PP AL FRONT DE L’AJUNTAMENT DE TAVERNES.


Salvador Blasco, Portaveu del Grup Municipal Socialista en l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna

“El PP porta 13 anys governant a Tavernes i no pot ocultar que és el culpable de la greu situació econòmica de l’Ajuntament, producte de la seua nefasta gestió”.

 

Després del resultat de la liquidació del pressupost de 2007, va quedar clara la delicada situació financera de l’ajuntament de Tavernes de la Valldigna, que el Grup Municipal Socialista va qualificar com nefasta.[@more@]


Els Socialistes de Tavernes porten molts anys avisant-ho, el govern municipal havia de prendre mesures per a reconduir la situació econòmica de l’ajuntament, però com a resposta del PP, sempre s’obtenien crítiques i al·lusions que eren catastrofistes ja que, segons l’opinió dels populars, la situació era molt bona. D’esta manera, els socialistes incidixen que, de la lectura dels comptes públics que oferix l’equip de govern, s’observa l’existència d’un dèficit de caixa de més de 3 milions d’euros que s’ha produït per ineficàcia, falta de previsió i per descomptat, de control pressupostari d’un govern dedicat a anar “salt de mata” i quadrar pressupostos unflats en els seus ingressos, que finalment no poden executar-se.


Esta situació arrossega des de fa molts anys: el 2002 ja es va arribar a un romanent negatiu de 335.000 euros que va haver de cobrir-se amb un préstec de legislatura, cosa que va fer acabar el 2003 amb 88.000 euros de superàvit. Els següents exercicis econòmics de l’Ajuntament de Tavernes van ser tancats TOTS amb romanents negatius, sent estos en 2004 de 273.000 euros, en 2005 de 1.686.000 euros, en 2006 de 141.000 € i enguany 3095.000 euros.



Blasco: “És el PP qui crea alarma social. Cada vegada que liquiden un pressupost ho fan amb més endeutament, però sense respondre a les necessitats dels ciutadans”.



D’esta manera, tenint en compte que des que en 2003 per última vegada el romanent va ser positiu, està clara la trajectòria de major endeutament que porta l’ajuntament, amb l’agreujant que que açò es va produir quan l’economia mundial anava bé, amb la qual cosa ara que esta no va tan bé, pareix lògic plantejar-se com reaccionarà l’equip de govern en una època en què s’està produint una reducció dels ingressos de les corporacions locals. Tots estos romanents negatius van ser coberts amb un major endeutament i es van produir amb l’agreujant que inclús va haver-hi pujades d’impostos, però sense complir-se cap dels plans de sanejament proposats i aprovats pel mateix govern municipal.


Com a exemple, valdria indicar que si el deute de les arques municipals fóra dividida entre els habitants de Tavernes, resultaria que cada valler deuria més de 1.700 euros. Tot això, sense comptar amb el deute amb els bancs, que és de més de 12.000.000 d’euros, ni a Aquagest a la qual l’ajuntament li permet que cobre directament als veïns a través del rebut de l’aigua.


Sorprén també que l’alcalde s’atrevisca a dir que la situació econòmica de l’ajuntament és bona atés que l’endeutament està en el 97% del pressupost d’ingressos.


Els Socialistes de Tavernes no poden acceptar que, davant d’estes xifres se’ls critique assegurant que creen alarma social, quan des de fa més de 6 anys estan avisant de la mala marxa econòmica i la necessitat prendre mesures per a no arribar a esta situació.

 

Tere de Benifairó al Bloc d’Alabajos

… comencem a arreplegar i ens emportem una sorpresa en trobar-nos amb Tere, de Benifairó, que estava de vacances a casa d’uns familiars a Vilanova i ens ha escoltat per pura casualitat (a més a més, ens informa que el grup de Tavernes de la Valldigna Amanida Peiot actuava el mateix dia, a la mateixa hora i en el mateix poble que nosaltres, però en un altre lloc, El Foment: però quina contraprogramació!). Portem les coses a l’hostal i ens arrimem al Lotus una altra vegada, per fer-nos una cerveseta amb Eduard, Rosa i tota la gent de Desperta! que han fet possible una nit màgica com aquesta: quan apaguen les llums del local, ens acomiadem de tothom i ens n’anem a dormir amb un gran somriure de satisfacció a la cara.

[@more@]Una pluja intermitent ens acompanya durant tot el trajecte d’autopista des de Castelló de la Plana fins a Vilanova i la Geltrú. Així i tot, arribem a les 19:30, una mitja horeta abans d’allò acordat. Els companys de l’associació Desperta! ens estan esperant al costat de l’església, amb l’equip ja montat i ultimant els darrers detalls. Avui compartim escenari i cartell amb Pere Tàpias, un cantautor local amb molta història a les esquenes i que actualment és el Defensor de la Ciutadania d’aquest municipi. Tots dos actuem en la primera jornada de la Mostra de Cançó d’Autor Ateveu, que enguany arriba a la segona edició: la jornada següent, que se celebra el diumenge 21 de setembre, compta amb la participació de Josep Romeu i Guillamino. Després de fer les proves de so, anem a sopar a un restaurant que es diu Lotus. El cel està núvol, però fa calor i s’està molt bé asseguts a la terrassa de l’establiment. Estem molt prop del lloc on es farà el concert, de manera que a un quart d’hora perquè comence l’espectacle, ens aproximem cap a la taula de mescles, parlem amb els tècnics, comencem a afinar i ens preparem per a l’actuació. Cinc minuts abans de l’hora oficial del recital comença a plovisquejar. Cauen quatre gotes només, però suficients per posar en perill la contribució de Laura a l’espectacle: el violí està fet amb una fusta molt delicada i vulnerable a la humitat i les baixes temperatures. Eduard ens aconsegueix no-se-sap-com un parasol molt gran per aixoplugar-la, però no farà falta finalment perquè, en cosa de deu minuts, para de ploure definitivament i podem encetar el recital sense problemes. La Plaça de l’Assumpció és un lloc ideal per a fer aquest tipus d’acte: és una replaça menuda i molt íntima, les façanes de les cases fan de pantalla acústica i ens escoltem de categoria. L’organització ha col·locat cadires de plàstic enfront de les escales de l’església, que fan el paper d’escenari obrat, i han vingut bastants espectadors. Farà un any aproximadament que actuàrem per primera vegada a Vilanova i la Geltrú, fou durant la vespra de l’Onze de Setembre de 2007 i ens ho passàrem molt bé, tot i els problemes tècnics que ens obligaren a fer una actuació en estricte unplugged. Avui presentem les cançons del darrer disc i el públic es mostra molt afectuós durant els seixanta minuts que ens corresponen. Acabem amb Futur en venda, però encara farem Pamflet i Aloma després d’acomiadar-nos en fals. En acabant, li toca el torn a Pere Tàpias, que ens deleita amb un concert ple d’ironia i sarcasme. Els espectadors estan familiaritzats amb el seu repertori fins al punt de demanar alguna de les seues cançons mítiques. En particular, hi ha un consens indisctutible pel que fa a les peticions: quan per fi interpreta La moto, un dels seus majors hits, el públic esclata en obvacions! Hem de tindre en compte que feia molts anys que Tàpias no actuava en el seu poble i la gent tenia bona cosa de ganes! Quan tot acaba, comencem a arreplegar i ens emportem una sorpresa en trobar-nos amb Tere, de Benifairó, que estava de vacances a casa d’uns familiars a Vilanova i ens ha escoltat per pura casualitat (a més a més, ens informa que el grup de Tavernes de la Valldigna Amanida Peiot actuava el mateix dia, a la mateixa hora i en el mateix poble que nosaltres, però en un altre lloc, El Foment: però quina contraprogramació!). Portem les coses a l’hostal i ens arrimem al Lotus una altra vegada, per fer-nos una cerveseta amb Eduard, Rosa i tota la gent de Desperta! que han fet possible una nit màgica com aquesta: quan apaguen les llums del local, ens acomiadem de tothom i ens n’anem a dormir amb un gran somriure de satisfacció a la cara.

Primer disc de «sak de gats»

  El primer disc de Sak de gats, grup de Benifairó de la Valldigna, sorprén pel so (bastant aconseguit), per la intensitat rítmica, per les lletres compromeses i molt interessants per la instrumentació clàssica del punk-rock interpretada amb bastant soltura i bon fer. [@more@]

  Les nou cançons que componen el disc formen una sólida proposta musical on resalten els timbres elèctrics clàssics del rock bàsic i autèntic.

  Diferents canvis rítmics en les cançons que demostren un treball compositiu alt.

 Dues lletres en castellà i set en valencià ( baix el meu punt de vista) és un poc arriscat i perd la compostura unitària del disc.

  Un disc notable, dins el seu estil, que com deia Santi  (guitarra) és pur Sak de gats.

   Enhorabona i endavant.  LLuís  13 setembre

Assemblea General de CLGS

Assemblea General de CLGS [@more@]

Estimades Socies i Socis,

Com sabeu en el Col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals de La Safor, realitzem la nostra Assemblea General en setembre, doncs, aquest any serà el 26, 27 i 28 en l’alberg Mar i Vent de la Platja de Piles.

Durant questos dies prendrem ,entre tots els socis, les decisions sobre el futur del col·lectiu: quines activitats farem en 2009, com ens finançarem, qui formarà part del grup Coordinador, quina serà la nostra postura com a entitat davant dels temes que ens afecten, a banda de passar-nos-ho molt bé amb totes les activitats que hi ha programades.

Com a entitat democràtica que som us animem a que participeu en la presa de decisions, a que participem tots activament en idear quin col·lectiu volem i com anem a seguir treballant, perquè a diferència de altres en CLGS qui pren les decisions sou vosaltres, els socis i sòcies.

Recordeu que qualsevol soci pot presentar a l’assemblea General qualsevol proposta per a sotmetre-la a votació, simplement heu d’emplenar la fitxa de propostes i enviar-nos-la per mail  a info@clgs.es abans del 12 de setembre.

una setmana abans de l’assemblea rebreu tota la documentació de la mateixa amb tot el que és tractarà.

Vos adjuntem el cartell anunciador de l’assemblea, la convocatòria amb el ordre del dia, el tríptic informatiu, i la fitxa de inscripció.

—
Mercedes Alcudia Sánchez
Secretària d’Organització
Col·lectiu de Lesbianes i Gais de La Safor
Carrer Santa Clara nº 7 46701 Gandia (València)
tlf: 96 287 68 16
Info@clgs.es www.clgs.es

Fitna, homosexualitat i estupidesa religiosa [Xavier Diez]



Atès que encara no m’he recuperat del Jet Lag, porto la setmana sencera zapejant de matinada, a la recerca d’algun programa amb prou capacitat somnífera. Tot just ahir, en una d’aquestes cadenes marginals pròximes a una ultradreta amb corbata, com “Intereconomia” van passar el documental holandès Fitna, dirigit i produït pel parlamentari Geert Wilders, que tanta controvèrsia va generar en el seu moment, i ja comentat en aquest mateix bloc. Entre la música de Txaikovski, els lemes inquietants de “Freedom go to hell” i les imatges esfereïdores d’adúlteres lapidades, gais penjats o avions estavellant-se contra les torres bessones, es conjuraven per produir l’insomni produït per la inquietud. No sé perquè, mentre que inquietants barbuts llegien sures pròpies dels guionistes de Pulp Fiction, per relaxar-me, alternava el documental amb el “Cuarto Milenio” d’Iker Jiménez amb el tema central del Ieti. Poc després, dos tertulians amb fila de fer hores a la Cope, tot i que amb capacitat de construir frases subordinades, anaven atiant el foc de la xenofòbia entre els escassos televidents de la matinada.[@more@]



He de dir que de totes les imatges i els fragments d’entrevistes amb talibans de garatge apareguts a la pel·lícula, el que més em va impactar és l’homofòbia patològica. Líders religiosos reclamaven que la “desviació” havia de castigar-se amb la mort amb la manera més cruel, i que aquesta “patologia” era pròpia d’occident decadent.

Més enllà d’adonar-me de les alteracions de la psicologia individual del personatge, i la col·lectiva de molts musulmans més cremats que la moto d’un hippy, i on sovint la sodomia és freqüent, com a succedani, entre els adolescents i joves, no deixava de pensar en un dels meus amics d’infància i joventut que ja fa uns quants anys va decidir sortir de l’armari. I amb qui aquest matí, m’hi he trobat.

És curiós, X és una de les persones més centrades que he conegut mai. I això que la seva vida no ha sigut gens fàcil. De fet, la seva família, les seves històries familiars, donarien per fer un “culebrón” d’aquests que fan època, amb abandonaments, fills secrets, alcoholisme, depressió,… De tota la nissaga, ell és l’únic que podríem catalogar sota l’epígraf de “normal”. És monògam i fa una excel·lent parella amb un noi una mica més jove que ell. Tot just avui, mentre èrem a la platja amb una trobada amb altres amics de fa més de trenta anys, ens ha dit que aviat es casarien, i que farien una festa.

Jo sóc del tot heterosexual, i, tot i haver fet la meva tesina sobre el concepte  d’amor lliure en el pensament anarquista, amb els anys em vaig fent conservador. No em considero un absolut un “progre” per al qual, des d’un punt de vista moral, “tot s’hi val”. Ans al contrari, al llarg dels anys que porto com a professor, he assistit als estralls que comporta la relativitat moral dels temps actuals, i l’excessiva frivolitat amb què moltes persones tracten les relacions afectives. Si alguna cosa em molesta, és l’exhibicionisme, tant de la condició homosexual com l’heterosexual. Tanmateix, en el cas d’X, la seva opció no resulta altra cosa que una circumstància. Si he de definir-lo d’alguna manera, és com a amic. I prou. I en aquest sentit, l’amistat, que comporta una certa fidelitat, fa que em senti preocupat per ell, en una societat on encara la intolerància es tolera en excés. Sentir ahir com alguns barbuts que podria catalogar d’estúpids sinó fos perquè són perillosos, em generen hostilitat. Hostilitat contra tota creença que posi en perill la llibertat de l’individu.

Entenc a Nietzsche quan va decidir matar Déu. Un assassinat metafòric, per suposat. El filòsof alemany creia que havia arribat l’hora que l’home (i la dona) encaréssin la responsabilitat de la seva existència, i deixessin anar el ròssec de la creença, que qualsevol entel·lèquia pensés i decidís per ells.

Francament, jo que no sóc cap tertulià amb corbata d’Intereconomia, estic preocupat. L’única persona amenaçada per terroristes que he conegut, va ser un escriptor català, a qui havien ofert traduir Rushdie. Tenint en compte que el traductor japonès fou assassinat, el meu col·lega, amb una por raonable, va decidir acotar el cap. Tenim un problema, i val la pena deixar-se de collonades.

 

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/103525   Versió per imprimir (format PDF)

 
Fitna – Parte 2/2 

Drenatge conca Riu Vaca

INFORMACIÓ PÚBLICA DEL PROJECTE DE LES OBRES DE LAMINACIÓ I DRENATGE DE LA CONCA DEL RIU VACA

Per resolució del President de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, de data 4 de juny de 2008, s’ha acordat la incoació de l’expedient d’informació pública del projecte informatiu de les obres de laminació i millora del drenatge de la conca del riu Vaca i del seu estudi d’impacte ambiental.

La mencionada resolució s’ha publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat número 214, de data 4 de setembre de 2008, i en el Butlletí Oficial de la Província de València número 211, de data 4 de setembre de 2008.

El projecte i el seu estudi d’impacte ambiental podran ser examinats per qualsevol persona durant 30 dies, comptats des de la publicació d’aquesta resolució en els butlletins oficials, amb l’objecte de formular les al·legacions que estimen pertinents, les quals hauran de ser presentades en la Confederació Hidrogràfica del Xúquer com disposa la Llei 30/92.

La documentació corresponent estarà a disposició dels interessats en els oficines de Acuamed en València, Av. de les Corts Valencianes, núm. 36-5é-C i en les oficines de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en València, Av. Blasco Ibañez, núm. 58.

font:  Regidoria de Medi Ambient – Ajuntament de Simat www.simat.cat

Cloenda del Tirant

escola d’estiu del Tirant tanca amb un gran èxit de públic i conclusions

Les jornades d’este 2008 han tingut com a màxim protagonista la figura del rei Jaume I,en el 800 aniversari del seu naixement

El Monestir de Santa Maria de la Valldgina ha assistit a la cloenda de la divuitena edició de l’Escola d’Estiu del Tirant lo Blanc, al suport de la Fundació Jaume II El Just. Durant estos dies aquest lloc emblemàtic de la Valldigna ha assistit a unes jornades culturals que han tingut com a màxim protagonista a Jaume I, en el 800 anivesari del seu naixement. Però també hi ha hagut temps per a les projeccions de documentals, teatre o espai per al cinema amb el Festival Inquiet.

L’última jornada de diumenge s’obert amb la taula redona "Què faria Jaume I si estiguera en Les Corts", amb la participació de representants de tots els grups parlamentaris de Les Corts: Alicia de Miguel (PP), Antoni Such (PSOE) i Enric Morera (BLOC). Els parlamentaris de Corts han desenvolupat la teoria política i lesgislativa del primer rei dels valencians i l’han volgut actualitzar a la societat valenciana del segle XXI.

Les jornades s’han tancat amb la cloenda a càrrec de David Joan Garcia i Marí, president de l’ACV Tirant lo Blanc. “Estes jornades s’han convertit en una referència com a espai de reflexió i debat de temes valencians. Per aquest motiu estem molt orgullosos del nivell que hem adquiritit, i que a través d’elles es puga promoure la cultura en la nostra llengua”, ha assenyalat el director de l’organització Gonçal Grau. [@more@]

La segona jornada de l’Escola d’Estiu del Tirant analitza la figura del professor Marqués i el rei Jaume I

 

El Monestir de Santa Maria de la Valldgina ha continuat com a esnecari de les segones jornades de l’Escola d’Estiu del Tirant lo Blanc, al suport de la Fundació Jaume II El Just. Esta segona jornada ha arrancat amb una interessant visita al Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna i a l’ermita de Santa Anna, antiga mesquita de la Xara. Però el desenvolupament general del dia ha estat dedicat a parlar de les figures del professor Josep vicent Marqués, desaparegut als darrers messos, i del rei conqueridor Jaume I.

El professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València Rafael Castelló ha obert el matí parlant de Josep Vicent Marqués i de l’actual entramat sociològic del País Valencià. Una xerrada interessant que ha conduït als assistens a un viatge per la història més pròxima dels valencians a través de la figura del socioleg valencià, Josep Vicent Marqués. La jornada de vesprada de dissabte ha començat amb la projecció del documental “Jaume I, rei dels valencians” emès per Canal 9, presentat per Josep Montesinos, i el qual s’endinsa dins de la biografia del rei que va fundar el poble valencià.

Les activitats han continuat poc després amb la realització d’una taula redona que ha tigut com a principal eix de desenvolupament "La figura de Jaume I 800 anys després", amb Enric Guinot, catedràtic d’Història Medieval de la UVEG; Antoni Mas i Forners, professor d’història de la UIB; Eduard Mira, comissari general de l’Any Jaume I, i Ernest Belenguer, catedràtic d’Història Moderna de la UB. La Fàbrica dels somnis tancarà la nit de dissabte amb la seua divertida obra de teatre “69 maneres de fer l’humor amb amor i humor amb amor”.

 

Jornada de diumenge

La Jornada de diumenge s’obrirà amb la taula redona "Què faria Jaume I si estiguera en Les Corts", amb la participació de representants de tots els grups parlamentaris de les Corts: Alicia de Miguel (PP), Antoni Such (PSOE) i Enric Morera (BLOC); i es tancarà amb la cloenda a càrrec de David Joan Garcia i Marí, president de l’ACV Tirant lo Blanc. “Estes jornades s’han convertit en una referència com a espai de reflexió i debat de temes valencians. Per aquest motiu estem molt orgullosos del nivell que hem adquiritit, i que a través d’elles es puga promoure la cultura en la nostra llengua”, ha assenyalat el director de l’organització Gonçal Grau.