La sèquia Mare de La Valldigna

Ahir anava a Benifairó pel caminal que des de darrere de la nova gasolinera de Simat i seguint el curs de la sèquia Mare arriba fins al mateix centre del poble veí, el camí sense asfaltar, el sol, la llum i tot plegat em feren centrar l’atenció novament en les sèquies i el sistema de reg de La Valldigna.

Actualment i des del Ministeri de Medi Ambient es projecta el drenatge del llit del Riu Vaca, i tot preveu que aquest macroprojecte hidràulic que se’ns presenta sobre el paper, puga crear problemes de cohabitació amb la xarxa de reg medieval que perdura encara a La Valldigna i que, a més, alguns indrets peculiars puguen ser alterats paisatgísticament com és el cas del “Molí Company”, on per cert hi visc actualment i des d’on ara mateix escric. [@more@]

És curiós que el pas de l’aigua de tota La Valldigna estiga regulat just sota de l’ordinador que hi faig servir i que des de la finestra tinga com a primer pla el partidor de “La Xara” des d’on un ramal de la sèquia mare s’introdueix al cup del molí, que a Simat mal nomenem “el pantano”. I no menys curiós és la quantitat de documentació existent sobre la regulació d’aigües de La Font Gran i l’utilització de l’aigua com a força centrífuga que des d’aquest antic Molí feia possible moldre dacsa, arrós o altres cereals.

Ara tota una teranyina administrativa afecta l’indret on habite i he viscut part de la meua infantesa: la recent declaració de Bé de Rellevància local de l’indret i la possible al·legació de l’Ajuntament al projecte del Ministeri en el Riu Vaca, preveuen temps de papers, plànols, inquietuds davant l’impacte sobre el territori i confusió en els posicionaments inicials, ara sacsejats per tanta documentació.

Entre la documentació i l’observació directa dels usos i costums de la comunitat de regants simatera al llarg del cicle de l’any, hem pogut deduir el cicle del pas per l’indret que coincideix amb la descripció que en fa el reglament del diferents Sindicats i Jurats de Reg de la Valldigna: Totes les nits de l’any, els dilluns a la vesprada [“partatre”] (un sí i un no), els dimarts tot el dia i els tres dies anomenats de Gràcia, que són el divendres dissabte i diumenge següents a la festivitat de la Verge d’Agost.

Ja quasi arribant a Benifairó, la reflexió és clara i evident des de fa 4 anys quan de nou vaig tornar al poble: “ l’aigua és fonamental en aquestes terres com element cultural i mediambiental a protegir davant qualsevol actuació sobre el territori i també els paratges que li donen dignitat, singularitat i raó de ser”.

Afortunadament el bon cafè de la meua amiga benifaironera Tere, i les seues inquietuds culturals em trauen del malson al·legatori en què de sobte s’ha convertit el meu cap, i la cerveseta que el meu cosí m’ofereix al mateix temps que m’ensenya casa, és més que reconfortant.

* La SÈQUIA MARE recorre els termes de Benifarió i Simat de la Valldigna, on recentment s’ha exposat públicament l’esmentat projecte de LAMINACIÓ DEL RIU VACA.

Tweet