Sam Abrams Poeta, assagista i traductor
És Josep Piera en cercles literaris i entre els seus lectors. És Giuseppe Piera en el terreny de la projecció internacional de la seva obra. És Pep per als innombrables amics al País Valencià, Catalunya i la resta del món. És Pepito per a la seva família i els íntims. Josep, Giuseppe, Pep o Pepito representa moltíssimes coses per a moltes persones en aquest país i més enllà, i per això la seva personalitat humana, intel·lectual, literària, cultural i social ha estat i està sent objecte d’un extens homenatge.
Aquest homenatge s’ha traduït en un extraordinàriament plural ventall d’actes i intervencions de tota mena, que inclou exposicions biogràfiques, mostres de pintura i fotografia, presentacions de llibres, itineraris literaris, lectures, recitals, festivals, poefestes, dinars d’honor, conferències, muntatges teatrals, números monogràfics de revistes, articles de diari… I això sense comptar les petites iniciatives que s’han anat sumant a l’entorn del programa oficial.
A més, aquest autèntic torrent d’activitats, en una clara ona expansiva, entre el 21 d’octubre i el 29 de novembre, ha anat i anirà recorrent la geografia catalana des de Gandia, Dénia, Alacant i València fins a Barcelona, Lleida i Mallorca. I no cal dir que el concepte i l’organització de l’homenatge és obra d’amics escriptors de primera com ara Maria Josep Escrivà, Víctor Labrado, Ignasi Mora, Ferran Garcia-Oliver, Sebastià Alzamora i Manuel Forcano, amb la col·laboració d’una llarga llista d’ajuntaments, universitats, acadèmies de la llengua, associacions, institucions culturals, editorials i llibreries.[@more@]
El motiu real darrere el desplegament d’aquest magnífic tribut és la commemoració dels “40 anys de vida literària” de Piera, entre el 1968 i el 2008, tal com indica el subtítol del programa general d’actes. El tríptic diu literalment: “Homenatge a Josep Piera. 40 anys de vida literària”. Una bona indicació que l’homenatge funciona a dos temps, un temps lúdic i vital de pura celebració festiva i un temps de reflexió sobre la trajectòria literària de Piera vista en perspectiva.
I és aquí on vull anar a parar. El cava i el confeti estan molt rebé, però al final de la correguda és molt més important l’impacte que Piera ha tingut en la literatura en llengua catalana. Clarament l’impacte de Piera marca un abans i un després. I, baixant més al detall, crec que aquest impacte es pot mesurar en dos sentits diferenciats. El primer sentit seria estrictament la contribució artística original que Piera ha fet al sistema literari en català. I el segon sentit seria el sentit purament conceptual de la seva contribució a la cultura catalana.
Piera ha conreat a fons diversos gèneres literaris: la poesia, la crònica de viatge, el dietari, les memòries, la biografia, l’assaig i la traducció, sobretot en vers. Dins del món de cada gènere ha fet una tasca important que es caracteritza per la consolidació i l’enriquiment. A la poesia li ha tornat el seu caràcter oral, musical, sensorial i invocatiu. Ha fet de la crònica de viatge una eina literària, plural i poderosa, que serveix per explorar en profunditat la realitat pròpia i aliena, i els ponts subtils que els uneixen. Ha potenciat el dietari i les memòries, demostrant més enllà de qualsevol dubte que són formes literàries de primer ordre, peces absolutament decisives en la construcció d’una cultura d’una certa sofisticació. Ha injectat una bona dosi d’ambició literària al món de la biografia. Ha ajudat a alliberar l’assaig del seu captiveri acadèmic. I ha incorporat grans clàssics universals a la literatura catalana, clàssics com Ibn Khafaja i Sandro Penna. I en un sentit conceptual, Josep Piera és el gran autor català de l’alteritat. La situació arquetípica de la vida i l’obra de Piera és, en el fons, sempre la mateixa: la fascinació per l’altre, l’apropament a l’altre, el coneixement detallat de l’altre i la resolució de les diferències amb l’altre a partir d’una síntesi estable i duradora entre el jo de Piera i el tu de l’altre. És una situació paradigmàtica que recorre la seva obra i la seva vida de cap a cap. Per això Piera literalment s’ha passat la vida treballant a favor de l’entesa entre cultures i llengües llunyanes, a favor de la vertebració del territori lingüístic, a favor de la unitat de la llengua, a favor del mestissatge total entre els diferents gèneres literaris, a favor de la relació pluridisciplinària entre les diferents formes d’expressió artística (particularment la literatura, la dansa, la música, l’espectacle, la pintura i la fotografia), a favor dels lligams de complicitat intergeneracionals…
Hi ha homenatges que tenen més de misericòrdia i solidaritat que res més. Aquest homenatge a Piera, no. Aquest homenatge és un reconeixement explícit a un referent indispensable de la cultura catalana i del seu sistema literari. Josep, Giuseppe, Pep i Pepito, moltes coses per a moltes persones. Sense ell, ho puc dir, el meu món seria més petit i més fosc.
http://www.avui.cat/article/opinio//46064/josep/giuseppe/pepito.html
