-
La simatera Lourdes Boïgues guanya el premi PREMI DE NARRATIVA INFANTIL VICENT SILVESTRE, amb "La mascota que no existia".
-
Josep Ballester guanya el Premi Ciutat d’Alzira de Novel·la debutant en el gènere
Com ja va passar fa poques setmanes a València amb els Premis Octubre, la vintena edició dels Premis literaris Ciutat d’Alzira han reconegut autors valencians: Josep Ballester (Alzira, 1961) amb ‘El col·leccionista de fades’ ha guanyat el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira; el de poesia ha estat per Juli Capilla (València, 1970) amb ‘L’instant fugaç’; i el d’assaig per a Carmel Ferragud (Algemesí, 1969) amb ‘Medicina per a un nou regne’. El XIV Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General ha quedat desert. [@more@]
Josep Ballerter, arribar i moldre
Josep Ballester no és un autor debutant, tot el contrari: amb més de vint anys de trajectòria literària, ha conreat sobretot la poesia, però també l’assaig, el teatre, el dietari i fins i tot el guió. ‘Sempre he pensat, diu, que un escriptor ha de ser capaç d’enfrontar-se a qualsevol dels gèneres literaris i intentar fer-ho bé.’ Per això ha fet el salt cap a la ficció, però d’una manera reposada, amb una escriptura lenta que ha durat entre quatre i cinc anys.’
Ambientada en l’Oxford victorià, ‘El col·leccionista de fades’ narra la història d’un secret descobert gràcies a la troballa casual, per part d’un investigador, d’uns documents no classificats ni estudiats del llegat de Sigmund Freud, i que el pare de la psicoanàlisi va emportar-se de Viena a Londres quan va fugir de l’horror nazi. En aquests escrits el lector descobreix la vida íntima del protagonista, C.L.D., un jove professor de matemàtiques molt aficionat a la fotografia. La correspondència creuada amb Sigmund Freud, que el tractarà com a pacient, així com alguns fragments del seu diari personal, perfilen un fil argumental que ens revela la personalitat turmentada i inquietant de qui, amb el temps, esdevindrà cèlebre per la seva obra literària.
Segons ha explicat Josep Ballester a VilaWeb, es tracta d’una novel·la d’intrigues on el lector va descobrint elements que el portaran al final del llibre a esbrinar l’autèntica identitat de l’escriptor de rellevància universal que s’amaga sota les sigles C.L.D.
De fet, Freud i C.L.D. van ser contemporanis, però en la realitat no es van conèixer mai, encara que s’haurien pogut conèixer. Ballester extrema els trets de la personalitat de l’escriptor (una personalitat inquietant, fosca, reprimida) que lliguen molt bé i donen molt de joc amb les teories de Sigmund Freud.
Josep Ballester s’ha manifestat molt satisfet d’obtenir el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb la seva primera novel·la, sobretot perquè després de vint anys és un premi amb trajectòria consolidada i reconeguda. Aquest premi també suposa la primera vegada en vint anys que guanya un escriptor d’Alzira.
L’autor ha destacat el fet que tots els guardonats siguin valencians, un fet que remarca l’existència d’un gruix de bons autors valencians, de generacions diverses (Mira, Cucarella, Bodí, Baixauli…). ‘El fet crida l’atenció, sobretot quan veus que l’àmbit social i polític ens és tan advers. Els escriptors que escrivim en català al País Valencià som invisibles de cara a l’administració valenciana.’
Els altres premiats
Sobre ‘L’instant fugaç’, premi de poesia, l’autor, Juli Capilla ha declarat: ‘hi faig, en realitat, una exaltació vital, una reafirmació desesperada, hedonista, passional, dolorosa… de la vida en contraposició amb la mort.
En l’àmbit de l’assaig s’ha premiat ‘Medicina per a un nou regne’ de Carmel Ferragud. Doctor en geografia i història per la Universitat de València i especialista en la història de la medicina, explica: ‘Els problemes mèdics i sanitaris que van haver d’afrontar els colons instal·lats a València en temps de Jaume I continuen a hores d’ara suscitant el nostre interés, ja que, salvant les distàncies, mantenen la seua vigència. Els reis de la Corona d’Aragó baixmedieval eren conscients del paper determinant que jugava la Universitat per aconseguir el progrés i el benestar dels seus habitants. Quan es va fundar l’Estudi General de Lleida l’any 1300, Jaume II ho va justificar afirmant que els seus súbdits no podien mendicar ciència en altres llocs. Més de 700 anys després el missatge continua ben viu.’
Amb uns dies d’antelació es va donar a conèixer el veredicte dels premis de literatura infantil, juvenil i de teatre, que ahir al vespre també es van recollir. El XIII Premi de Narrativa Juvenil ha estat per ‘La llegenda del corsari’, de Francesc Gisbert. Es tracta d’una novel·la d’aventures protagonitzada per una jove morisca que ens recorda un episodi oblidat de la nostra història: la convivència entre cristians i musulmans a terres valencianes, fins al decret d’expulsió del 1609. El XIII Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre ha estat per a Lourdes Boïgues amb l’obra ‘La mascota que no existia’. I el III Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca l’ha obtingut ‘Natura morta’, de Jordi Faura, una obra colpidora que recrea la història de Josef Fritzl, el ‘monstre’ de Viena.
M. S.
A la foto, d’esquerra a dreta: Juli Capilla, Jordi Faura, Carmel Ferragud, Josep Ballester, Lourdes Boïgues i Francesc Gisbert.
+ Notícia anterior: ‘Premis Ciutat d’Alzira, 20 anys‘.
+ Més informació a VilaWeb Lletres.
Els Premis Mallorca son un dels més ben dotats de les lletres catalanes (70.000 €) i permeten a l’autor triar l’editorial que publicarà finalment el llibre. En aquesta ocasió el treball ha estat publicat per la mallorquina 
gnasi Mora va neixer a Gandia, la Safor, en 1952, es escriptor i llicenciat en Filosofia Pura, des de 1970 exerceix de periodista. La seva activitat professional es àmplia i variada: ha estat editor, professor de català, assessor cultural, locutor i guionista de TV, com a periodista ha col·laborat en El Dàtil, la cartellera Bagalina i també en els diaris Avui, El Observador, El País, Levante i Las Provincias, i en diverses revistes de viatges com Catalònia o Descobrir Catalunya, i culturals i literàries, com Caràcters i l’Espill. 
La 
[@more@]
Al llarg d’aquesta setmana es duen a terme tot tipus d’activitats i mobilitzacions en contra de la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), les més visibles de les quals tindran lloc el dijous amb la jornada de mobilitzacions universitàries que tindran lloc a 
