Manifestació contra el feixisme a València

 

Més de set-cents agressions durant l’any 2007 al País Valencià  [@more@]
Demà, a les 20h a les Torres de Serrans de la ciutat de València, Antifeixistes de l’Horta convoca un amanifestació sota el lema "Defensem la llibertat. Combatem el feixisme. Prou d’impunitat" per a denunciar la injustícia, l’opressió i l’assassinat que el feixisme comporta, així com per a homenatjar a tots aquells que dia rere dia segueixen lluitant per construir un món més just.

Els organitzadors de la marxa remarquen que:

En comptes d’actuar contra els grups ultradretans, els polítics:

-Ens condueixen cap a la precarietat i l’atur, el domini cultural i la inflació.

-Reprimeixen aquells que lluiten pel dret a decidir per aspectes bàsics de la vida com són el treball, l’habitatge o l’ensenyament.

-Redacten lleis que suposen importants retallades de les llibertats (llei de partits, la llei d’estrangeria, la llei antiterrorista.)

– Continuen buscant el seu propi benefici al marge del benestar del poble.Aquestes actituds fomenten el racisme i la intolerància.

No és estrany que aquests grups es llancen al carrer per "complementar" aquestes polítiques.

 

Per saber-ne més: 

Concentració a València per commemorar el "dia Internacional contra el feixisme i el racisme". Llibertat.cat

Acte unitari contra el racisme i el feixisme a València el dia 9. Llibertat.cat

9 de novembre: Dia internacional contra el feixisme i el racisme. Llibertat.cat

FUNDACIÓ RAMÓN LLULL: Gandia, Morella, Vinarós, Sueca i Simat

VALÈNCIA. Treballar per la difusió de la llengua i la cultura catalana en l’exterior. Amb aquest objectiu, els ajuntaments de Gandía, Morella,Vinaròs i Sueca s’han integrat en la la Fundació Ramón Llull.
Les quatre poblacions -a les quals se sumarà en breu Simat de la Valldigna– conten amb un denominador comú, més enllà del seu afany per la promoció dels senyals d’identitat valenciana. En tots els seus equips de govern figura el PSPV. De fet, en els tres primers casos el seu alcalde és socialista (José Manuel Orengo, Joaquim Puig i Jordi Romeu, respectivament). En el cas de Sueca, la vara de mà correspon al nacionalista Joan Baldoví, del Bloc, encara que governa en coalició amb el PSPV i Esquerra Unida (EU). La integració d’aquests municipis a la Fundació Llull, amb seu a Andorra i creada al març d’aquest any, es produïx després de la negativa de la Generalitat a formar part del seu patronat, que si compte amb la presència del govern del petit Principat, així com els de Balears i Catalunya. En ple debat sobre les esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat que contribuïxen al foment del català a la Comunitat Valenciana, les corporacions de signe socialista donen un nou pas en la promoció d’aquella llengua en l’exterior, mentre que el seu nou secretari general, Jorge Alarte, continua dues setmanes després sense pronunciar-se referent a això. Ahir mateix, el secretari general del PPCV, Ricardo Costa, no perdre l’oportunitat de recordar-ho. Preguntat sobre Educació per a la Ciutadania en anglès, va lamentar el suport dels socialistes al català. [@more@]

EDUCACIÓ MUSICAL PER LA CIUTADANIA

   Els músics de l’orquestra de Venezuela han fugit de la misèria i quasi segur de l’abisme mitjançant la música.

  L’educació musical és fonamental per desenvolupar la sensibilitat del xiquet, però també per ajudar a l’adolescent a veure el camí d’obstacles que els ofereix la societat i el concepte de vida i vivències noves que els fan ser tan "REVOLUCIONARIS".

   La música és l’expressió humana més abstracta, més llunyana a l’objecte.

  La crítica literària utilitza referits al so (armonia, equilibri, ritme etc…)  perquè naix de la crítica musical que dona nom a l’abstracció, l’oscuritat lluminosa, que li representa una imatge sonora. [@more@]

     Així que, com no és una idea "desficacià" posar dins dels caps dels joves els valors de la societat democràtica donant-li a les coses el seu nom, com proposa  l’educació ciutadania; ¿ no seria millor redireccionar l’assignatura de música i donar-li força als plans d’estudi?

   L’exemple de Venezuela ens demostra la validesa del tòpic "la música amansa las fieras", no és que les amanse, es que educar al xiquet musicalment, escoltar Mozart i tant i tantes propostes actuals en tots els estils, els fa desenvolupar la percepció, l’oït, l’escolta, l’atenció, l’ordre conceptual, multiplicar les seues capacitats cognitives, la força per aprendre, comprendre i pensar.

     La música prepara la ment del nen per impregnar-se de la complexitat de l’abstracte, per entendre que la maquinària sentimental i intel-lectual funcionen amb missatges cifrats.

  I no serà altra que la societat que gaudeixca de membres, ciutadans que siguen capaços de treballar idees complexes la que cride al vent que té persones educades, equilibrades, i preparades per conviure en un món manipulat pel poder.

*Independentistes de la Safor presenta l’Observatori Gandia 2025*

Davant l’intenció per part de l’Ajuntament de Gandia de presentar del Pla Estratègic Gandia 2025,  Independentistes de la Safor hem cregut convenient crear una pàgina web de seguiment de la redacció del nou PGOU de Gandia, anomenada Observatori Gandia 2025.

Amb aquesta iniciativa, Independentistes de la Safor presenta un espai d’informació i debat independent a l’institucional. Volem que siga una eina útil per mantenir-nos informats i alerta front el que pot esdevenir la major operació especulativa els propers anys a Gandia. En aquesta pàgina podreu trobar notícies, opinions, un recull de premsa i enllaços amb institucions, empreses i col·lectius relacionats amb el projecte. [@more@]

A través d’aquesta web també volem donar a conéixer quines són les nostres propostes per a la ciutat. Es tractarà d’un espai obert i en contínua construcció on poder fer arribar opinions i informacions de manera directa a
l’adreça de correu electrònic gandia2025@gmail.com

Tresserras: ‘El retard del govern espanyol perquè TV3 es vegi al País Valencià és injustificable’

El conseller recorda que el ministeri d’Indústria encara ha d’aprovar el múltiplex per a la reciprocitat amb Canal 9

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha criticat que el govern espanyol encara no hagi aprovat el decret per fer possible legalment la reciprocitat de les emissions de TV3 i de Canal 9. ‘L’acord va ser amb el ministre Clos el 2007 i des de llavors tant el govern valencià com el català estem pendents d’aquest decret. El retard és injustificable’, ha dit Tresserras, en una entrevista amb l’agència ACN. [+ article] + Canal de VilaWeb TV: TV3 al País Valencià

Lluís Llach desautoritza l’ús que fa la Cope de ‘L’Estaca’

Lluís Llach desautoritza enèrgicament que la cadena Cope faci servir ‘L’Estaca’ com a música de fons de la falca que emet contra la decisió del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) de no atorgar-li cap llicència de ràdio FM. ‘Expresso el meu desacord amb la seva utilització’, diu. I rebla: ‘Com autor de la cançó no autoritzo el seu ús per part de la cadena Cope.’ L’emissora diu, a la falca, que quedar-se sense les llicències és el preu que l’emissora ha de pagar per ser lliure. [Escolta la falca de la Cope]

Llach argumenta que la simbologia i significat de la cançó no s’ajusten ‘ni de bon tros amb la ideologia i tarannà que caracteritza al citat mitjà de comunicació, que contínuament s’aixopluga sota la llibertat d’expressió per escarnir les llibertats i valors individuals i col·lectius de molts ciutadans.'[@more@]Textualment, la falca diu: ‘Avui som nosaltres, però demà pots ser tu. És aquest el preu que hem de pagar per la llibertat d’expressió? Callar-nos és actuar com covards. El preu de ser lliures.’

+ Comunicat de Lluís Llach desautoritzant l’ús de ‘L’Estaca’ per part de la Cope.
+ Cope: Reparto de licencias de radio en Cataluña: nuevas irregularidades del CAC.
+ CAC: El CAC adjudica l’explotació comercial de 83 emissores de ràdio en freqüència modulada.

La Revolta Permanent (Lluís Llach)


 

 "LLACH, LA REVOLTA PERMANENT" Premi Memorial Democràtic del Festival Memorimage de Reus   guardó que atorga a pel·lícules i documentals que recuperen la memòria històrica de Catalunya del festival de Cinema ‘Memorimage Reus-Films d’avui amb imatges d’ahir’ al documental ‘Lluís Llach, revolta permanent’. Dirigit per Lluís Danès, el film se centra en els fets del tres de març de 1976 a Vitòria, en què en el transcurs d’una assemblea de treballadors, l’actuació policial va causar cinc morts i més de cent ferits de bala. Aquella mateixa nit, Llach va compondre la cançó ‘Campanades a morts’.

[@more@]


    

3 de marzo, Gasteiz

La Revolta Permanent (Lluís Llach)

El Fòrum 21 de Gandia contra l’Alta Tensió

El Fòrum 21 reclama a l’Ajuntament major implicació amb els temes mediambientals
Membres de l’assemblea local s’oposen a la línia d’alta tensió al Verger
L’assemblea del Fòrum 21 de Gandia ha demandat als departaments de Seguretat, Mobilitat i Serveis Bàsics al Ciutadà i al del Territori, Sostenibilitat i Habitatge de l’Ajuntament de Gandia una major participació i informació sobre els temes importants que afecten el correcte desenvolupament sostenible de la ciutat. Consideren que el Fòrum "és la instància natural per al debat i per arribar a acords consensuats", van explicar.

En la reunió feta a la Casa de Cultura, els representants municipals van informar sobre el projecte d’execució de la instal·lació de la línia d’alta tensió corresponent al traçat entre Gandia i El Verger. Es pot recordar que el Consistori ha presentat al·legacions al projecte demanant el soterrament de la línia al seu pas pel terme municipal. En aquest sentit, membres del Fòrum van sol·licitar que l’esmentat projecte no es dugui a terme. [@more@]

També es va informar del Pla Director de l’Aigua, document que resumeix les actuacions a realitzar (unes finançades per l’empresa concessionària, altres per l’Ajuntament i altres pels promotors de PAI), en tot el relacionat amb l’abastaments|proveïments i ús de l’aigua potable.

El coordinador de Gandia 2025 va presentar el procés participatiu d’aquest projecte. El coordinador del Fòrum 21, Jaume Serra va convidar la gent a participar "en aquestes decisions tan importants".

«No a la MAT» CatNord no exclou mobilitzacions

El president de la plataforma anti-MAT Jean-Jacques Planes està a punt de tornar a baixar al carrer si les empreses Xarxa de Transport d’Electricitat (RTE) i la seua homòloga espanyola REE neguen que científics independents controlin les obres d’enterrament de la Línia de Molt Alta Tensió entre Baixàs, al Rosselló, i Santa Llogaia, a l’Alt Empordà, previstos de 2011 a 2013. Aqueixa eventualitat va ser comunicada dissabte passat a Bao, a la plana del Rosselló. 
Arran d’un debat en el qual el director del Centre d’Investigacions Independents sobre les Radiacions Electromagnètiques Pierre Le Ruz va considerar indispensable que els cables siguin aïllats per matèries de molt bona qualitat i enterrats a un mínim d’1,20m de fondo. Per costat seu el metge gironí Joan Martí va indicar que les MAT aèries, segons la solució considerada al sud de Santa Llogaia, afavoreixen el càncer de la pell i la leucèmia en cas d’exposició prolongada. [@more@]
El 28 d’octubre, una causalitat entre una MAT aèria i trastorns sanitaris sobre animals va ser establerta per la justícia, que va condemnar RTE a pagar 390.648 euros a un ramader de la Corrèsa els animals del qual, exposats a una línia, pateixen una taxa de natalitat feble i una mortalitat infantil alta.
Per saber-ne més:
La MAT provoca malalties Llibertat.cat 
La MAT i la salut del Dr. Joan Martí Colomer, en nom de la Comissió Tècnica de la Plataforma No a la MAT, publicat a El PUNT el 22.01.07 

Premi Memorial Democràtic

Un documental sobre Lluís Llach guanya el Premi Memorial Democràtic al Festival Memorimage de Reus

El film analitza la cançó ‘Campanades a morts’, composta després d’una brutal actuació policial a Vitòria

La directora general de la Memòria Democràtica, Maria Jesús Bono, ha lliurat aquest dissabte el primer guardó que el Memorial Democràtic atorga a pel·lícules i documentals que recuperen la memòria històrica de Catalunya del festival de Cinema ‘Memorimage Reus-Films d’avui amb imatges d’ahir’ al documental ‘Lluís Llach, revolta permanent’. Dirigit per Lluís Danès, el film se centra en els fets del tres de març de 1976 a Vitòria, en què en el transcurs d’una assemblea de treballadors, l’actuació policial va causar cinc morts i més de cent ferits de bala. Aquella mateixa nit, Llach va compondre la cançó ‘Campanades a morts’.

Ara, trenta anys més tard, Lluís Llach va tornar a Vitòria per interpretar-la en un concert multitudinari en record de les víctimes d’aquells fets. ‘Lluís Llach, la revolta permanent’ és la història d’una cançó, el relat dels fets que la van inspirar i el retrat de la persona que la va escriure.[@more@]

El treball dirigit per Lluís Danès se centra en els fets del tres de març de 1976 a Vitòria, en què en el transcurs d’una assemblea de treballadors, l’actuació policial va causar cinc morts i més de cent ferits de bala. Aquella mateixa nit, Llach va compondre la cançó ‘Campanades a morts’. Ara, trenta anys més tard, Lluís Llach va tornar a Vitòria per interpretar-la en un concert multitudinari en record de les víctimes d’aquells fets. ‘Lluís Llach, la revolta permanent’ és la història d’una cançó, el relat dels fets que la van inspirar i el retrat de la persona que la va escriure.

El jurat ha escollit com a finalistes dos treballs dedicats als bombardejos sobre la població civil durant la guerra, ‘La canalla(da) de Sant Felip Neri’ i ‘El braç de les fúries’, que també han rebut el suport de la DG de la Memòria Democràtica. ‘La canalla(da) de Sant Felip Neri’, dirigit per Pablo Tulián i Nicolás Escobar, recull testimonis de l’atac aeri que el matí del 30 de gener de 1938 va provocar la mort de 42 civils, majoritàriament nens, a l’església barcelonina de San Felip Neri. ‘El braç de les fúries’, de Jordi Guardiola i José Carlos Miranda, narra alguns dels atacs aeris que va sofrir la ciutat de Lleida.

La Generalitat pretén fomentar la creació de productes audiovisuals inspirats en la història recent de Catalunya, amb la utilització d’imatges d’arxius.

El Premi Memorial premia el treball a concurs que millor aborda la recuperació de la memòria històrica de la lluita per la democràcia i contra el franquisme en el període comprès entre 1931 i 1980. El Parlament va aprovar el passat mes de juliol la llei del Memorial Democràtic. Es tracta de la primera institució de l’Estat dedicada a la recuperació de la memòria democràtica.