El proper congrés nacional del Bloc Nacionalista Valencià,
rediccionarà el partit cap a les tesis de l’anomenada "tercera via",
claudicant en la simbologia i postulant un gir cap al centre – dreta.
La ponència política del BLOC aposta per la necessitat d’una refundació
en el V Congrés Nacional, que se celebrarà a València entre els dies 28
de febrer i 1 de març de 2009.
Reafirmen el caràcter progressista de l’organització i defensen la
necessitat de liderar un tercer pol en la política valenciana, per a
la qual cosa proposen la denominació d’Espai Valencià de Progrés. La ponència demana recuperar el color taronja com a marca corporativa del BLOC i accepta la senyera amb blau com a ensenya nacional. [Actualitzat 16:44h]
cens oficial de la militància del BLOC amb dret de participació en el
Vé Congrés i els texos de les dues ponències. A principis de la setmana
vinent els secretaris i secretàries locals rebran el cens de cada
col.lectiu, al qual poden presentar al·legacions fins mitjans del mes
de desembre. Teresa Garcia Muñoz, Presidenta de la COC, ha fet una crida a tots els afiliats i afiliades a la participació “.[@more@]El partit actualment compta amb tres corrents internes:
-
Els primers a nàixer van ser els d’esquerres i sobiranistes, reaccionant al valencianisme taronja impulsat per Pere Mayor
en el camí a les autonòmiques de 2003. Volen més esquerra i més Unitat
del Poble Valencià -l’element que s’havia volgut superar precisament
amb el BLOC-. Durant un temps són l’únic lobby de pressió que actua
sobre una Executiva feble nascuda d’una diferència de dos vots i
després d’un procés de desmembració de l’anterior. I aconsegueixen els
seus objectius. El BLOC canvia la imatge, aprofundeix en el seu
radicalisme d’esquerres i de plantejaments antisistema, fins i tot
canvia el color de la seua imatge cap al roig arquetípic de l’esquerra.
Però el BLOC no abandona la seua pluralitat interna.
-
Els "altres sectors"
aprenen ràpidament que l’única manera d’influir és seguir el sistema
BES i intentar equilibrar el partit que en zones del Palància i cap
amunt i en altres zones del sud manté plantejaments més moderats. De la
reacció naix el Bloc de Progrés Valencianista. Els seus plantejaments són bastant esquemàtics i simplements volen retrobar el camí del 2003 fent incís en un tercer espai que qualifiquen de triangulació.
-
Bloc de Convergència Valencianista.
Que no es conforma amb retrobar el camí del 2003 sinó que en vol
aprofundir. El BdC és probablement el més moderat però el més
revolucionari. Mentre els altres dos gestionen una realitat amb
matissos importants; la transformació que vol el BdC esdevé
pràcticament una refundació. El Congrés de 2009 tindrè per primera
vegada tres corrents. Massa corrents probablement per a tan poc de riu.
han demanat incloure el terme valencià o valencianista dins de
l’eslògan del Congrés. entenent que fa que més gent puga convergir a
les propostes del BLOC a diferència de "nacionalista".
Respecte a la imatge; per als convergent el color del coporatiu hauria
de ser el taronja que és el color de la transició i del canvi i que
resulta identificatiu de “valencianisme” després del seu ús per Pamesa
i València CF i que, a més a més, permet una combinació perfecta amb el
blau, el color de la serenitat i la profunditat, el color del mar
mediterrani. Els convergents presents a la COC han demanat que la
senyera oficial de la Comunitat Valenciana presidisca el Congrés i que
l’Himne Oficial de la Comunitat Valenciana sone per a cloure’l
juntament amb les músiques i símbols tradicionals del moviment
valencianista d’arrel fusteriana.
ha promogut un manifest per la unitat del valencianisme polític que
compta amb el suport d’un heterogeni grup de polítics, i personalitats
de la cultura i el valencianisme.
ha manifestat quelcom al voltant del proper congrés i quines seràn les
propostes que plantejarà en el debat, però de segur que la dialèctica
política està garantida, i des d’aquest mitjà ens en farem ressó.
"El
BLOC ha d’assumir com a pròpies, totes les diferents manifestacions
simbòliques representatives del ser valencià: banderes, escut, himnes,
etc. Cal recuperar l’herència del valencianisme de preguerra, fent
nostre, per exemple, el Cant de Lluita o Redempció, i fer-ho de manera
compatible amb la tradicional Moixeranga, o fins i tot amb l’himne
oficial, tot i que en la seua versió més digna.""El
valencianisme polític fuig de discursos polítics inservibles com a marc
de relacions amb el Principat i resta dels territoris de l’antiga
Corona d’Aragó, bé siga des de posicions unitaristes de caràcter
nacional, bé siga amb l’anticatalanisme com a instrument de definició
pròpia o eina per traure rèdits electorals. El valencianisme polític
reclama un nou marc de relacions amb Catalunya basat en el respecte i
la confiança mútua i el desplegament de les oportunitats presents i
futures que unes bones relacions poden ajudar a desenvolupar."
