[@more@]

[ca.wikipedia.org/wiki/Maria_del_Carme_Girau] Biografia

Original de Simat de la Valldigna (la Safor), Maria del Carme es va integrar al grup Els Setze Jutges l'any 1964, mentre estudiava Farmàcia a Barcelona, però va ser una veu efímera: amb la separació dels Jutges, l'any 69 va abandonar la cançó i es va deslligar definitivament dels altres components del grup en traslladar-se a Madrid i Vigo^[1] per motius professionals.

[edita] Discografia

L'escriptor Joan Fuster va reconéixer la vàlua de la Girau en una presentació d'un dels seus discs, l'any 66 ^[2]: la seua producció només abasta tres EP de quatre temes cada un, però significatius pel que fa a l'aportació valenciana a la Cançó.

• Maria del Carme Girau: Les cançons dels 3 EP's (PM Produccions, 1998)

L'any 98, el també cantautor valencià Paco Muñoz va publicar una reedició en CD de la discografia completa en la seua productora, distribuïda per Actual Rècords^[3]. Les cançons que conformen el repertori són:

1. Bon amic
2. Plou… plou
3. Ben sols
4. Si fa sol
5. El camí
6. L'arbre sec
7. Que no, que sí
8. Insomni
9. Com una boira
10. Cançó de bressol
11. El testament d'Amèlia
12. L'hereu Riera
13. El rei mariner

Les quatre últimes són peces populars que també han sigut tocades o enregistrades per altres intèrprets com, per exemple, Al Tall (L'hereu Riera); a Maria del Carme Girau l'han versionada Paco Muñoz i Lluís Miquel (L'arbre sec, en el seu espectacle Cançons de la Cançó) i Les Mãedéus (Plou, plou, en un homenatge a Joan Pellicer).

[edita] Bibliografia

• Mansanet i Boïgues, Víctor: Al Tall: vint anys (Ed. La Màscara, València 1995). ISBN: 84-7974-113-9.
• Pujadó, Miquel: Diccionari de la Cançó. D’Els Setze Jutges al Rock Català (Edicions de l’Enciclopèdia Catalana, Barcelona 2000)

[edita] Referències

1. ↑ Article en El Periòdico 10/01/2005
2. ↑ Pàgina no oficial amb informació relacionada
3. ↑ Web d'Actual Rècords amb informació del recopilatori

---

http://www.subirachs.com/setze.html

---

http://www.radiocatalunya.ca/1003/

---

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/44332

---

Viatge a la lluna de Xavier Montsalvatge i Josep Maria Espinàs

---

Encara estic commocionada pel recital d'en Lluis Llach! La seva veu, les seves paraules, les seves cançons, la seva mirada i el seu bon fer sempre m'han fet vibrar i m'han fet sentir un gran amor …

UNA CERVERINA DE 52 ANYS – 26/03/2007 17:56

Quin goig, ahir, sentir i veure el recital de Lluís Llach!! Sento el català dins meu, com un tresor que desde sempre s'em vol prendre… Vaig viure tota la meva infància, immersa en el català a cas…

Anònim – 26/03/2007 01:56

Sembla que el govern Català tingui por en exigir allò que és seu. S'ha acabat la repressió…. ups!!, no econòmica…. S'ha acabat la falta de llivertat d'expressió… ups!!!! si fas servir les tre…

Anònim – 25/02/2007 17:31

---

Jose Soler (laMalla.net)

No era una tasca fàcil cantar en català l'any 1961, de tots és sabut, i molt menys acabar articulant una xarxa de difusió de la cançó entesa com a eina d'expressió de la identitat nacional. Aquelles primeres passes les va donar el col·lectiu musical Els Setze Jutges, en el qual es van donar a conèixer bona part dels grans noms de la cançó catalana actual. 46 anys més tard, el Parlament català ha decidit reconèixer de manera institucional la tasca d'aquests músics per la decisiva contribució al coneixement, impuls i normalització del català en anys de clandestinitat.

"Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat", aquest joc de paraules de difícil pronunciació fins i tot pels catalanoparlants va ser el que va inspirar el nom d'un col·lectiu de músics que va néixer amb l'objectiu de provocar el règim franquista alhora que es reivindicava la llengua catalana i la seva expressió musical. Corria l'any 1961 i, tot i la lleu obertura del règim, el català no passava per bons moments.

La Nova Cançó, la cançó catalana que es va inspirar en Brassens per assolir una pròpia veu, no hagués estat el mateix si un bon dia Lluís Serrahima, marit de Remei Margarit (jutgessa número dos), escrivís el manifest fundacional del grup, un article a la revista Germinàbit (predecessora de Serra d'Or) que duia el títol d' "Ens calen cançons d'ara". Miquel Porter, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs van cantar poc temps després al Centre d'Influència Catòlica Femenina les primeres cançons en català d'Els Setze Jutges. Va ser un 19 de desembre de 1961.

Ara, 46 anys més tard d'aquell concert el Parlament de Catalunya ha decidit per unanimitat reconèixer a petició del seu president Ernest Benach concedir la Medalla d'Honor en la seva categoria d'or als Setze Jutges per "la decisiva contribució a la cultura catalana en els seus anys de clandestinitat".

Benach espera que el reconeixement sigui lliurat entre finals d'abril i principis de maig. A més dels membres del col·lectiu, acudiran familiars dels dos desapareguts, Miquel Porter (mort l'any 2004) i Delfí Abella (el passat 1 de febrer).

Per ordre d´ingrés Els Setze Jutges van ser Miquel Porter, Remei Margarit, Josep Maria Espinàs, Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Rafael Subirachs.

Tweet