VilaWeb a la trobada de mitjans digitals

Francesc Vila: “Amb Vilaweb, hem situat Gandia i la comarca en un mapa molt concret: el mapa de la llengua i la literatura catalanes”.

El passat divendres 13 de juny el projecte en xarxa Valldigna Som i Serem i la Fundació Casal Jaume I Safor-Valldigna organitzaren una taula redona sota el títol “La influència dels mitjans digitals en català”, amb motiu del segon aniversari a la xarxa de la web "www.valldigna.cat".  En ella participaren representants de L’Avanç, Pàgina 26, Llibertat.cat, Vilaweb-Gandia i Infosafor. La taula redona va estar moderada per Núria Cadenes, periodista d’El Temps, revista que s’edita a tot l’àmbit lingüístic i la primera que, el 1994, va tenir presència a Internet. [@more@]

Hui parlem de Vilaweb-Gandia. Aquell Internet, el de 1994, no té res a veure amb el que tenim hui dia, i probablement aquest de què parlem i vivim hui no té tampoc res a veure amb el que serà Internet d’ací a dos o tres anys. És ja un altre projecte diferent. Igual que també és diferent el que Vilaweb està germinant als ordinadors portàtils dels seus gestors, Partal i Maresme.

Cinc anys de Vilaweb-Gandia.

“El naixement de Vilaweb-Gandia, fa cinc anys, el vam fer coincidir en un 25 d’abril, una data molt especial; i ho vam fer a través d’una associació de comunicació –A Punt. Cultura i Comunicació Comarcal-.”

De l’aventura, cal destacar l’esforç i el cost de mantenir una edició local com la de Vilaweb. “Sempre que en fem balanç –i ho fem cada any, amb una xicoteta notícia-“, explica Vila, “ens agrada agrair el paper que han tingut determinades persones. En els últims dos o tres anys Vilaweb-Gandia no haguera estat res si no hi haguera hagut una activitat comunicativa important a la comarca, i a aquesta ciutat, sobretot des de diferents associacions, col•lectius, partits polítics i persones individuals, que han interactuat de manera desinteressada; són persones que saben que existeix aquella via i que saben que, enviant una informació concreta, una imatge, una dada, es pot construir una notícia”.

Des de Vilaweb Gandia “sempre ens hem intentat fer ressò del màxim nombre de notícies; evidentment, hi ha una faena de triar i de publicar allò que és realment important per situar-nos en el mapa que hem comentat al principi, que s’ha marcat Vilaweb. La funció de situar Gandia a través de Vilaweb ja es compleix”.

El futur de Vilaweb-Gandia.

Vila va fer una crida a totes aquelles que tinguen ganes d’aportar noves idees i va emfatitzar que Vilaweb és un projecte obert. “Estic molt satisfet de la faena que s’ha fet. Hi ha tres o quatre edicions locals importants i que funcionen, i aquesta és una d’elles; per això voldria obrir-ho”.

Vilaweb i la xarxa està evolucionant molt ràpidament; actualment ens basem en paràmetres d’Internet 2.0 i aquest mitjà està funcionant en molts dels seus apartats en l’Internet anterior, la pàgina web estàtica, sense cap mena d’interactivitat. Per altra banda, però, Vilaweb està posant en marxa altres canals, com són Vilaweb TV, un programa amb les escoles de tots els països catalans o els mateixos blogs; altres tecnologies, en definitiva, que també són molt modernes i que acabaran essent rebassades, perquè Internat no s’atura.

A tots els simposis internacionals s’està presentant l’Internet 3.0. Això és un altre element de reflexió per a tots; també per a Vilaweb Gandia.

Seguiment de la MAT

El veïnat i la CUP havien denunciat abocaments il·legals de runa de les obres

Agents forestals i dels Mossos d’Esquadra van aturar ahir al matí les obres de construcció de la línia elèctrica de la MAT que està duent a terme l’empresa subcontractada per Red Eléctrica Española (REE) al nucli de Vilanna, al terme municipal de Bescanó. [@more@]

La companyia feia les obres sense la llicència municipal que cal per treballar al bosc en aquesta època a causa de l’elevat risc d’incendis. La denúncia l’havien feta veïns i la plataforma contrària a la línia, que ahir al matí es van concentrar al punt on es feien les obres per a protestar.

Forestals i Mossos van acudir a la zona on s’estava preparant la instal·lació en rebre la trucada de l’associació Avismat, formada per veïns de Vilanna, i el portaveu de la qual és el regidor a l’oposició Albert Serra.

Com no es disposava ahir d’un permís de Medi Ambient que és necessari per fer obres en zones forestals en època d’alt risc d’incendis van haver d’aturar l’obra.

Fa un parell de setmanes que el departament de Medi Ambient va fer aturar també les obres de construcció de la línia a Osona per manca d’estudis ambientals.

 

Per saber-ne més:

Les CUP de Bescanó i Girona protagonitzen una acció de rebuig a la MAT. Llibertat.cat

La CUP de Bescanó denuncia irregularitats en la construcció de la MAT. Llibertat.cat

Seguiment de la MAT

Expropiats vuit vegades 
Des que van començar els treballs, al setembre passat, Red Eléctrica Española (REE) ha denunciat als Mossos disset actuacions que, segons la companyia, constitueixen actes de sabotatge contra la MAT, segons informava ahir El Punt. REE no ha especificat totes les denúncies, però sí que va avançar a la redacció d’El Punt que, entre altres coses, s’han trobat amb l’incendi d’una grua, pintades a més grues i a vehicles, l’incendi d’un compressor i la col·locació de bales de palla de grans dimensions als forats del terra on s’han d’instal·lar les torres de molt alta tensió. [@more@]
Segons el diari, els actes contra la MAT estan repartits en el temps i en el territori, però és a les Masies de Roda on es concentren els actes de sabotatge. Segons els Mossos, entre el juliol del 2007 i l’abril passat s’han presentat set denúncies a aquesta població: per dos robatoris amb força i cinc apropiacions indegudes –tres apropiacions constituirien faltes i dues, delicte–. Al Brull es va denunciar al desembre una falta de danys; a Folgueroles, al gener, una altra falta de danys; a Seva, al març passat, un delicte de danys; a Folgueroles, a l’abril passat, una falta de coaccions; a Taradell, al març passat, una falta de danys; a Vic, al gener, una falta d’injúries; a Tona, al gener, un delicte de danys, i a Roda de Ter, al maig passat, també un delicte de danys. Hi ha dues denúncies més, però sense concretar. Els Mossos no han volgut aportar més informació per no perjudicar la investigació, que encara continua oberta.

Quan uns vehicles de la constructora van aparèixer amb pintades, al principi de juny, la Plataforma No a la MAT es va desvincular de l’incendi que el dia anterior havia destruït una grua de Grues Güell a Folgueroles. Diversos portaveus del col·lectiu contrari a la MAT van recordar que han impulsat «actes públics pacífics i divulgatius, utilitzant arguments i raons que han permès la sensibilització social de la comarca en contra d’aquesta línia». La Plataforma contra la MAT no va negar «la crispació que ha generat» la construcció de la línia de molt alta tensió entre Sentmenat i Bescanó. El col·lectiu contrari qualifica aquesta línia d’«infraestructura antidemocràtica» i ha organitzat diversos actes de protesta al carrer contra la construcció de la línia de 400 kV.

Expropiats vuit vegades 
Aquest diari
també esmenta que,  al mas La Casanova de Puigseslloses, situat al terme municipal de Folgueroles, no se’n saben avenir: amb la de la MAT la seva finca ja ha estat objecte de vuit expropiacions per projectes diversos, segons va publicar el diari El 9 Nou en l’edició de divendres passat. Per l’eix transversal la família Coma va haver de cedir 28.000 m² de terrenys, i el futur desdoblament d’aquest mateix vial els obligarà a cedir un altre cop una superfície similar; pel polígon situat al voltant de l’ermita de Sant Francesc els van expropiar dues hectàrees; també van perdre 21 quilòmetres lineals per la instal·lació de tres línies elèctriques, i encara els han d’expropiar un espai pendent de determinar pel futur Eix Transversal Ferroviari, el projecte del qual encara s’ha de definir. Ara, a tot això, s’hi afegeixen els 21.500 metres de superfície de finca que seran necessaris per implantar tres torres del nou corredor elèctric.

Això no obstant, els propietaris del mas no es resignen i demanen públicament explicacions i un tracte millor: «Només demanem que ens justifiquin el projecte, que les indemnitzacions estiguin a l’altura de l’impacte de les obres i que ens plantegin un calendari de desmantellament de les antigues línies elèctriques», va comentar el fill del propietari, Jordi Coma.

De moment, però, el tracte que han obtingut de Red Eléctrica de España, que ja treballa en els terrenys del mas La Casanova per alçar la primera de les tres torres de la MAT, ha estat més aviat el contrari, segons denuncia Coma: «Ens van entrar a la finca amb els Mossos d’Esquadra i el notari. Es podria haver fet amb més educació. Han actuat de manera dictatorial.» Coma també està preocupat, com moltes plataformes i entitats contràries al projecte, per l’impacte d’aquesta infraestructura.


Per saber-ne més:
Incendiat un camió-grua que aixecava les torres de la MAT a Folgueroles. Llibertat.cat   

http://www.llibertat.cat/content/view/3050/1/

 

Per la Defensa del Massís del Boscarró

 

Dissabte es va fer a Barxeta la primera de les presentacions de l’Associació per la Defensa del Massís del Boscarró. En passar l’estiu és previst de presentar-la en altres poblacions de l’àmbit d’acció de l’entitat, com ara Simat i Quatretonda.

L’acte, que va tenir lloc a la Casa de Cultura de Barxeta, va ser presentat i moderat per qui signa aquesta crònica. Intervingueren Rafael Pastor, enginyer agrònom, Josep E. Oltra, biòleg, i Lluís Seguí, president de l’Associació.

En la presentació, vaig explicar que l’Associació per la Defensa del Massís del Boscarró naixia a partir de l’experiència de la Plataforma NAT (No a l’Alta Tensió) de Barxeta i que amb la seua constitució feia homenatge permanent a la tasca realitzada per l’etnobotànic i amic Joan Pellicer, traspassat fa any i mig.

FONT: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/comment/id/97120[@more@]

Rafael Pastor va argumentar sobre la necessitat de conservar el nostre entorn natural, pels beneficis que ens reporta com a ésser vius. Segons Rafael Pastor és un error de conseqüències gravíssimes considerar el nostre entorn natural des d’una perspectiva només de valor econòmic, posant preu als rius, a les muntanyes: «Són béns intangibles, d’un valor incalculable, ja que formen part indissociable de la nostra cultura i de la nostra forma de vida».

Lluís Seguí va indicar que l’Associació organitzarà activitats de recuperació d’espais naturals, realitzarà estudis mediambientals i econòmics, amb els quals demostrar que l’agricultura i la ramaderia tradicionals són rendibles econòmicament si tenen el suport i la promoció adequades: «És fals que la riquesa econòmica provinga només del ciment i la rajola. Al contrari, aquesta economia especulativa produeix greus desquilibris socials i destrueix el nostre entorn vital». També apuntà algunes propostes de dinamització econòmica de les poblacions del Massís del Boscarró a partir de la recuperació d’espais naturals. Lluís Seguí va advertir que la tasca de l’Associació anava a ser també molt política, ja que té previst pressionar els partits polítics i les corporacions municipals perquè assumesquen les seues responsabilitats i acutuen en defensa del nostre territori, i denunciar els ajuntaments que afavoreixen l’especulació urbanística i amb ella la destrucció del nostre entorn natural, o bé no actuen amb la fermesa que caldria contra projectes clarament agressius com són les línies d’alta tensió i el transvasament Xúquer-Vinalopó.

El biòleg Josep Enric Oltra va descriure sumàriament les característiques geològiques, botàniques i faunístiques del massís del Boscarró, i anuncià que un dels objectius fonamentals de l’Associació és aconseguir la declaració del Massís del Boscarró com a Parc Natural.

Al final de l’acte és Lluís Seguí i Josep Enric Oltra comentaren un seguit de diapositives sobre paratges del massís del Boscaró, com la Font Roja del Pla de Corrals, la de l’Ametler de Barxeta o el Pla de Suros, on encara hi ha alguns exemplars de carrasques sureres, així com les espècies amimals que encara habiten al massís, com el duc, el teixó, la mustela, el gat cerval, la geneta, l’escurçó… entre d’altres.

Pau Viciano al Casal de Gandia

L’historiador Pau Viciano parla de la construcció nacional a través de la història

Va centrar la seua intervenció al Casal de Gandia en la celebració del 9 d’Octubre

L’historiador Pau Viciano va explicar que "la història és una eina al servei de la construcció del País Valencià lliure" en la conferència que va realitzar ahir dijous al Casal Jaume I de Gandia. En la conferència, que va presentar el tembé historiador Carles Miret, Viciano va fer un repàs històric a la celebració del 9 d’Octubre i va constatar la creació i l’ús d’elements per crear referents ideològics al llarg de la història. [+ article]

De símbol a fallida econòmica

 La fundació Jaume II el Just acumula 9 milions de dèficit i ha deixat un cúmul de deutes.


La Fundació Jaume II el Just, l’entitat cridada a rearmar ideològicament el Monestir de la Valldigna, el recinte que el president de la Generalitat, Francisco Camps, va elevar als altars del Estatut menjo tempero espiritual dels valencians ha entrat en fallida. L’antic complex monacal, oblidat durant segles i al que la Carta Magna valenciana situa com "símbol de la grandesa del poble valencià", acumula un dèficit de nou milions d’euros i ha deixat un reguero de deutes entre empreses de la Valldigna, entre elles Simat, on es troba el monestir. 

[15/06/08] LEVANTE-COMUNITAT VALENCIANA[@more@]


http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008061500_19_460489__ComunitatValenciana-simbolo-quiebra-economica

La Jaume II reclama els diners de la venda de la taronja del monestir per la seva falta de liquiditat

 La fundació reduïx el seu pressupost a només 5.000 euros pel dèficit de 5 milions generat en els últims anys


La nefasta gestió desenvolupada pels responsables de la Fundació Jaume II el Just, entitat que regeix les destinacions del Monestir de Santa María de la Valldigna, ha desembocat en una falta de liquiditat que ha dut a sol·licitar a l’Ajuntament de Simat, que cobra l’import de la venda de les taronges dels horts monacales, que destini aquests diners a les despeses de neteja i manteniment del recinte. El consistori ja ha respost que aquests diners no dóna ni per a mantenir els horts .

[14/06/08] LEVANTE-LA VALLDIGNA/SAFOR[@more@]http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008061400_12_460111__Comarcas-Jaume-reclama-dinero-venta-naranja-monasterio-falta-liquidez

Ni ni rei ni Rus. Xàtiva, memòria viva

Us convide a visitar un altra casa que he obert: Xàtiva, memòria viva. Hi faig de transcriptor i editor de les trobades que hem fet a CaMot dins la campanya Ni ni rei ni Rus. Xàtiva, memòria viva. Al blog trobareu les motivacions d’aquella campanya que, de manera esporàdica i intermitent, encara continuem realitzant. La primera transcripció correspon a la tertúlia que organitzàrem sota el títol de Llavar i viure a la plaça de la Bassa.[@more@]

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/95247