RESERVA SOPAR/ INFO ACTE  / banners /cartelleria [@more@]

Des del projecte en xarxa VALLDIGNA, SOM I SEREM, junt a la Fundació CASAL JAUME I VALDLIGNA-SAFOR, volem fer-vos participes i convidar-vos a la TROBADA DE MITJANS DIGITALS en Català que es desenvoluparà el proper 13 de juny a les 20:00h al Casal Jaume I de Gandia amb motiu del segon aniversari a la xarxa de la nostra web referencial WWW.VALLDIGNA.CAT.

L’acte central constarà d’una taula rodona amb periodistes digitals amb una amplia trajectòria i estarà moderat per la periodista Núria Cadenes (EL TEMPS), i intervenen diferents periodistes digitals de reconeguda trajectòria com Carles Benítez (LLIBERTAT.CAT), Enric Gil (PÀGINA 26), Francesc Vila (VILAWEB – Gandia) i membres de la redacció del diari valencià L’Avanç i InfoSafor.

Per després estem preparant un sopar, en el mateix casal, per tal de compartir una estona entre periodistes i gent de la cultura saforenca, en el que esperem sirga un debat profitós, engrescador i ple d’esperança. Per tal de poder organitzar-ho com cal, us preguem feu la vostra reserva al telèfon del Casal Jaume I Valldigna – Safor de Gandia: 962 951 222 o al mail gandia@acpv.cat

VALLDIGNA, SOM I SEREM, comença a ser una web referencial a la nostra comarca i això ha estat possible a la suma de molt esforços, per això volem comptar amb la presència dels diferents escriptors/es, poetes, periodistes i músics, així com dels col·laboradors i seguidors que durant aquests dos anys ho participat en les diferents activitats programades o en les que hem col·laborat, es per això que us citem a totes i tots al nostre aniversari, sou els nostres convidats a primera fila:

Als mitjans de comunicació de la ciutat de Gandia i de la comarca de la Safor, per tal de que també digueu la vostra opinió, en el debat obert que acompanyarà les dissertacions dels ponents presents a la taula.
Als que re envieu les nostres convocatòries, quan no hi podeu participar amb l’eficàcia que ens caracteritza
A totes i tots els que ho signat al·legacions i iniciatives que des del projecte s’han engegat i/o promocionat
A qui en l’ombra, ens recolzeu dia a dia, visitant les nostres webs, fent comentaris, i/o enviant informació.
A tota la societat de la VALLDIGNA-SAFOR, interessada en rebre una millor informació, contrastada i de qualitat.

Fem una crida especial a tots els que ho intervingut en les activitats programades dins del FESTIHIVERN CULTURAL:

A les poetes i autores que intervinguéreu en el cicle POESIA DE PROXIMITAT, el passat NADAL a Benifairó.
Als cineastes i actors valldignecs i de la resta de les comarques del PV involucrats en el cicle “CINEMA DE LA TERRA” .
A les entitats i moviments ecologistes de la comarca i de salvaguarda del patrimoni, que formareu part del projecte “RUTA DE L’AIGUA”, així com les diferents plataformes i entitats cíviques amb les que mantenim un estret vincle d’amistat i col·laboració: PELS POBLES DE LA SAFOR, PKAT, ECOLOGISTES DE LA VALLDIGNA, GRUP DE MUNTANYA VIARANY, CENTRE ESCURSIONISTA DE LA VALLDIGNA, VALLDIGNA ACCESSIBLE, AV “LA VALLDIGNA”, Col·lectiu VALL de Vernissa, Col·lectiu “La Goleta de Xeraco” , la MITJA GALTA de Manuel (La Ribera Alta), Associació “Serra del Buixcarró” (La Costera – La Vall d’Albaida – La Valldigna), i totes aquelles entitats i col·lectius amb els que hem tingut el gust d’intercanviar informació o organitzar esdeveniments.
Als músics tan amics i tan engrescadors que ho participat a la xarxa o en diferents actes als que ho estat convocats, i que sempre ho recolzat les nostre iniciatives.
Als locals i tendes que ho col·laborat en la venda d’entrades i samarretes, així com en la difusió de les activitats programades,

A totes i tots us convidem al debat i vos incitem a vindre a sopar, en la que serà una primera trobada que esperem tinga continuïtat i esdevinga un clàssic en el calendari cultural saforenc.

Valldigna en xarxa – 2on ANIVERSARI

Tweet

www.tv3.cat/videos/488849

Entrevistem Núria Cadenes, escriptora i militant independentista catalana, que presenta un nou llibre, titulat "Vine al sud!"". També recordem amb ella l’època en què va estar empresonada i com aquella experiència la va canviar.

[ValldignaDigital] L’autora moderarà el debat convocat el divendres 13 de juny al Casal Jaume I de Gandia.

Tweet

Franki obté el tercer grau penitenciari

Francesc Argemí, conegut com a "Franki", ha sortit de la presó en tercer grau penitenciari després de passar un mes i mig reclòs a Can Brians. Està complint condemna per desordres públics i per haver despenjat una bandera espanyola durant la Festa Major de Terrassa l’any 2002. El cas ha estat polèmic i ha rebut molts suports

www.tv3.cat/videos/490039

Tweet

El món educatiu saforenc enalteix el pedagog Gonzalo Anaya

El Col·lectiu de Mestres de la Safor i la UIG mostren el seu condol

Dimecres, 11 de juny, va morir a València, a l’edat de 93 anys, l’insigne mestre republicà, pedagog i catedràtic de Filosofia Gonzalo Anaya i Santos. La Universitat Internacional de Gandia (UIG) ha suspés els actes que tenia previstos i ha informat del comiat que s’ha organitzat al Paranimf de la Universitat de València. Vilaweb Gandia ha publicat un article d’opinió de Joan Baptista Malonda, del Col·lectiu de Mestres de la Safor.

Des de la UIG han lamentat aquesta pèrdua i han informat que divendres, 13 de juny, al matí, al Paranimf de la Universitat de València, tindrà lloc el comiat al "mestre de mestres". Des del Col·lectiu de Mestres de la Safor, Joan Baptista Malonda, han recordat que "Gonçal Anaya sempre estava disposat a baixar a la Safor quan el cridàvem", i que "vingué les 23 edicions anteriors de l’Escola d’Estiu del País Valencià Marina-Safor, on sempre feu de forma ininterrompuda la conferència cloenda". [@more@]

Mestre de mestres, militant d’ERPV

Gonzalo Anaya Santos (Burgos, 1914-València 2008), mestre des dels anys de la Segona República, doctor en Filosofia, catedràtic de Filosofia a instituts i escoles de Magisteri des de 1953, va exercir una llarga tasca professional, primer a Santiago de Compostel·la i, des de 1973, a l’Escola de Magisteri de València. Va ser membre del Departament de Sociologia de la Universitat de València i professor emèrit de 1985 a 2002, i va pertanyer al Consell Escolar Valencià des de la seua creació. Diverses institucions porten el seu nom, ha rebut nombrosos reconeixements i distincions.

Gonzalo Anaya també va ser militant d’Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) des de 2003, únic partit al qual va estar afiliat en la seua vida d’acord amb les seues sòlides conviccions republicanes i esquerranes. Va encapçalar la candidatura per València d’Esquerra al Senat en les passades eleccions generals de 2008 i en les anteriors de 2004.

Tweet

[Política 10/06/2008]

El Franki, Francesc Argemí, ha sortit en llibertat aquest matí de la presó Can Brians 2, després que li hagin concedit el tercer grau en règim obert. Es tracta d’una llibertat parcial i vigilada, ja que haurà de dormir algunes nits a la presó que se li assigni (amb tota probabilitat a la presó Model de Barcelona). La seva advocadessa Montserrat Salvador, ha explicat que el Franki dormirà a la presó i però durant el dia podrà reemprendre els seus estudis i la feina. El Franki ha agraït les mobilitzacions per la seva llibertat.

Tweet

Potries, contra l’homofòbia, la transfòbia i la bifòbia 

L’Ajuntament de Potries signa una declaració recolzant el 17 de maig.

El passat dimecres 21 de maig a les 20 hores l’alcalde de Potries, Juan Fernando Monzó, es va reunir amb representants del Col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals de la Safor (CLGS) per a signar una declaració adreçada al govern espanyol per a que inste a les Nacions Unides a declarar el 17 de maig Dia Internacional contra l’homofòbia, la transfòbia i la bifòbia.
Aquest fet és una nova demostració de recolçament al moviment LGTB per l’Ajuntament de Potries després de signar, l’any passat, la declaració de Montreal en favor dels drets humans de les persones LGTB i un conveni de colaboració amb CLGS.

CLGS va presentar a l’alcalde les noves propostes i activitats per al municipi. El coordinador general Carlos Carrillo declarà: "És admirable veure com un municipi tan menut aposta tan fort per la normalització de les persones LGTB".
(Font: CLGS)

 

Tweet

La parella de joves estava besant-se públicament al centre comercial La Vital.

El passat cap de setmana la ciutat de Gandia va ser l’escenari d’una altra agressió de caràcter homofòbic. Els fets van ocòrrer al Centre Comercial La Vital, on dos joves del mateix sexe estaven besant-se. Així, els agents de seguretat privada del centre, van agredir verbalment els joves i els van instar a abandonar el centre comercial. La policia local de Gandia es va presentar al centre en ser avisats per un dels joves agredits, que finalment van abandonar les instal·lacions de la Vital. Dilluns Miquel Aleixit, president del Consell dels Joves de Gandia i membre del col·lectiu CLGS es va entrevistar amb responsables de l’espai comercial per tal d’aclarir els fets i demanar explicacions per la lamentable actuació de la seguretat privada que l’empresa té contractada.[@more@]

Esta mateixa setmana la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Gandia ha retirat una campanya amb un lema homòfob. "No m’agrada perdre l’oli" era l’eslògan d’una campanya que s’ha fet per radio, premsa i televisió i que pretenia fomentar el reciclatge d’oli usat. El CLGS, el BLOC i CCOO havien manifestat el seu desacord total amb la campanya.

http://www.infosafor.com/index.php?option=com_content&task=view&id=941&Itemid=1

Tweet

Pretenen corregir les errades ambientals dels plans municipals i advertir sobre les possibles agressions al territori

La Plataforma pels Pobles de la Safor realitza un seguiment dels processos de revisió dels plans generals d’ordenació urbana (PGOU) dels municipis de la comarca. Fruit d’aquest treball, han presentat un total de 16 al·legacions al PGOU de Barx i 23 al d’Almiserà. Aquetes al·legacions presentades tenen com a objectiu "millorar i corregir el que des de la perspectiva ambiental considerem errades o possibles perills contra el nostre territori".[@more@]

Amb les al·legacions presentades al PGOU d’Almiserà, la Plataforma pels Pobles de la Safor, a través de del Col·lectiu Vall de Vernissa i el Grup d’Estudis Mediambientals de la Safor (Gemas), vol impedir el condicionament del principal recurs d’aquest municipi saforenc: "el paisatge i la idiosincrasia del nucli poblacional". A la vegada, reclamen que es tinga en compte el riu Vernissa, que es mantinga o puge mínimament la població, que es cree un paratge natural municipal al voltant del Castell de Vilella, que es creen carrils bici als camins que conecten amb els pobles veïns i, sobre tot, que no es reserve espai per al futur polígon a la nova entrada del poble.

Preservar el paisatge de Barx i la Drova

Pel que fa a les al·legacions presentades al PGOU de Barx, des de la Plataforma pels Pobles de la Safor també han insistit en el "caràcter paisagístic d’aquest municipi" i la "importància que això té sobre la seua població". D’aquesta manera, les al·legacions presentades preten evitar la creació de nou sòl urbrà als voltants de la cova del Parpalló i al costat del paratge natural Parpalló-Borrell. Al mateix temps, demanen que no es regulen les zones no urbanitzables que ha estat contruïdes de manera il·legal.

D’altra banda, la Plataforma considera molt greu el projecte de "connexió densa" entre el nucli poblacional de Barx i el de la Drova, el qual tallaria el corredor verd que actualment uneix el massís del Montdúver i l’Obaga d’Aldaia. Les al·legacions també fant referència a la necessitat d’intengració de les granges de pollastre de la plana de Barx i el trasllad de la circumval·lació cap al nucli de població per afectar el mínim possible el paisatge.

Tweet

Tweet

+ FOTOS: Francisco Teodoro 

Podeu llegir l’intervenció de la simatera Victòria Brines i Palomar, professora de Valencià del IES "La Valldigna" de Tavernes de La Valldigna.

[@more@]Bona vesprada. M’ha correspost el plaer de donar-los la benvinguda a l’acte de presentació del llibre Or i vellut que Isabel Canet, una simatera inquieta i agosarada, ha escrit sobre la història recent de les nostres terres a partir de les veus callades d’unes dones per a les quals la Història en majúscules es va escriure amb desolació i dol; però no amb rancor ni amargor, ja que, tot i les tristes experiències viscudes, van lluitar per continuar endavant sense oblidar ni el somriure ni l’esperança.

Tindre un llibre a les mans sempre em provoca una barreja de vertigen i ansietat per resseguir els camins que l’autor ha obert fins l’ànima dels seus personatges. He de confessar-los que amb el llibre d’Isabel aquests sentiments s’esvaïren davant la gran curiositat que l’obra va despertar en mi. No solament es tractava de l’expectació per assabentar-me de les històries d’aquestes dones que pressuposava excepcionals; sinó que, sobre tot, delerava comprovar com havia resolt Isabel aquesta delicada comanda.

Com que vaig tindre la sort d’assistir a la presentació del llibre que la pròpia autora havia fet a Benifairó, abans d’obrir la primera pàgina ja sentia com de la família les dones que s’hi retrataven. En aquella ocasió, Isabel, amb la seua dolça veu, ens embolcallà els cors tot esbossant-nos fragments de l’obra. La prosa que s’hi traspuà revelava una dona afable i jove però decidida i madura, com les dones dels seus relats. Ella era la veu de les nou dones retratades a Or i vellut, i totes les nou es fonien en l’autora com en un fascinant gresol. Escoltar-la va desvetlar en tot el públic el desig de llegir-ne l’obra. Jo, és clar, no en vaig ser l’excepció.

Així que, deixant de costat altres ocupacions, em vaig disposar a gaudir-ne de la lectura. Sorprenentment, però, jo no vaig llegir el llibre. Sí, sí, ho han sentit bé. Jo no el vaig llegir! Aleshores, es preguntaran estranyats, com puc estar parlant d’una obra que no he llegit. És molt senzill: me l’ha anat xiuxiuejant Isabel a cau d’orella. Ella se n’acaba d’assabentar, i això no obstant la sensació ha sigut tan certa i tan vívida com qualsevol fet real. Els meus ulls resseguien les lletres impreses, però al meu cervell arribaven transformades en paraules pronunciades nítidament amb la veu de cirera madura d’Isabel (com la de la protagonista de La veu de la ràdio) amb un punt just d’acidesa per no resultar mel·líflua. He de confessar-los que per a mi ha estat una experiència única, quasi màgica, i crec que difícilment repetible.

Com que la raça humana no pot estar-se d’escorcollar els motius d’allò que li ocorre, em vaig posar a reflexionar sobre les raons que havien provocat aquest prodigi. Així que imbuïda de racionalisme, em vaig llançar a la tasca d’analitzar i esmicolar la narració fins a descobrir-hi tots els recursos textuals i retòrics emprats. Volia trobar etiquetes on classificar i recloure la prosa d’aquesta jove simatera. La conclusió, però, fou tan evident com aclaparant: Isabel no sols és una historiadora rigorosa, sinó que, a més a més, és una magnífica comunicadora i, en conseqüència, una excel·lent narradora.

Tot i que al pròleg d’Or i vellut la pròpia autora s’autodefineix modestament com “una aprenent de l’ofici” guiada per “la pura intuïció”, el seu lèxic ric i variat, exempt de termes grandiloqüents i pomposos, i la riquesa i l’originalitat de les metàfores amb què ha abillat la narració parlen a bastança de la seua mestria. Malgrat la dificultat d’entrellaçar vivències tan diverses i tan dramàtiques com les de les protagonistes, la perícia de l’autora aconsegueix un relat viu i sentit sense caure ni un segon en el tòpic femení del sentimentalisme.

L’encert d’Isabel ha sigut parlar-nos d’elles com parlaven les nostres àvies de les nostres besàvies, com parlen les nostres mares dels nostres avis… a cau d’orella, des de la grandesa de la quotidianitat, amb paraules farcides d’emoció i tendresa, però sense estridències ni cursileries. Ella s’ha posat respectuosament al servei de les dones amb la intenció de fer-les visibles; no ha buscat el lluïment personal, sinó esdevenir la veu de les dones per a donar-les noms i cognoms propis. Si Paquita Egea, Mª Magdalena San Miguel, Otília Sancho, Clàudia Garcia, Adelina Bataller, Mariles Azcón, Consuelo Tomàs, sor Josefina Navarro i Rosa Aparicio són l’or i el vellut, Isabel ha estat l’agulla que amb paraules fetes de bocins de vida ha teixit, discretament i eficaç, el tapís de la història silenciada de totes aquestes dones perquè se’ns presenten als nostres ulls amb tot el seu valor i perquè no se’ns oblide mai més que la història també l’han escrita elles.

Gràcies Isabel per retornar-nos la veu de les dones.

Text de presentació de l’obra Or i vellut d’Isabel Canet a la casa de la Cultura de Simat de la Valldigna el divendres 6 de juny a les 20:00.

Presentació de Victòria Brines Palomar

Tweet