El PP tanca TV3 amb covardia, valencià alçat i lluita.

Aconsegueix un Tàpies...

Funcionaris de la Generalitat van entrar al repetidor i van precintar-lo ahir a les deu del vespre

Avui s'acabava el termini autoritzat pel jutge per a tancar el repetidor de TV3 que Acció Cultural té a la Carrasqueta.


I els tècnics de la Generalitat Valenciana hi van entrar, sense avisar, ahir a les deu del vespre. En el moment de la clausura, no hi havia cap representant d'Acció Cultural. El govern valencià ha evitat, d'aquesta manera, una concentració que hauria provat d'impedir el tancament, com va passar el 27 d'abril. D'aquesta manera TV3 ha deixat de veure's a les comarques meridionals del país després de vint anys d'arribar-hi. [+ article]

+ Campanya d'ACPV per a pagar la multa per haver impedit a l'abril el tancament de La Carrasqueta

[@more@]
 El govern valencià tanca les emissions de TV3 a Alacant, de nit i sense avisar

El govern valencià tanca les emissions de TV3 a Alacant, de nit i sense avisar
Funcionaris de la Generalitat van entrar al repetidor i van precintar-lo ahir a les deu del vespre
Avui s'acabava el termini autoritzat pel jutge per a tancar el repetidor de TV3 que Acció Cultural té a la Carrasqueta. I els tècnics de la Generalitat Valenciana hi van entrar, sense avisar, ahir a les deu del vespre. En el moment de la clausura, no hi havia cap representant d'Acció Cultural. El govern valencià ha evitat, d'aquesta manera, una concentració que hauria provat d'impedir el tancament, com va passar el 27 d'abril. D'aquesta manera TV3 ha deixat de veure's a les comarques meridionals del país després de vint anys d'arribar-hi.

En saber-se la intenció de tallar les emissions el PSPV, el Bloc, EUPV i ERPV havien criticat durament la decisió de la Generalitat valenciana, afirmant que limita la llibertat d'expressió. L'oposició addueix, també, que en un món globalitzat prohibir les emissions d'una televisió com TV3 entre el Principat i el País Valencià és del tot anacrònic.

La Generalitat Valenciana va demanar l'autorització judicial del tancament perquè ACPV s'havia negat a clausurar les emissions com li havia exigit el govern valencià a través d'un expedient sancionador (pdf). Segons ACPV, tancar els repetidors és 'un atac a la llibertat d'expressió, un atac a la pluralitat informativa sense precedents a l'Europa occidental i una agressió a la llengua'.

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!

Aconsegueix un Tàpies...Campanya per a recollir diners

ACPV té oberta una campanya de recollida de diners per a pagar la multa de 300.000 euros que li ha imposat la Generalitat valenciana. A la campanya, s'hi han adherit alguns partits, com el Bloc, CDC i Esquerra, que animen els militants a comprar una litografia d'Antoni Tàpies feta expressament per a l'ocasió

Pàgina del cantautor Lluís Vicent

Marginació

Mena la ira la infantesa

l'avenir color de sutja
embalum de pobresa

A la carretera
hi ha un xiquet que plora sal
sense poder desprendre’s
ni tan sols d’una simple llàgrima

[@more@]Concert

En primer lloc, deixeu-me presentar-me: Sóc Lluís Vicent i faig música d’autor en català, tot i que, com tants altres cantautors del que podríem anomenar la segona fornada de la nova cançó, sol anar amb banda. Els músics que integren la meua formació són d’una exímia professionalitat i grans artistes .És al.lucinant per un xic que ve del carrer, com és el cas,tindre l’oportunitat de tocar aquelles cançons que ha composat al vostre local i acompanyat d’aquests músics, de diversa procedència i tots ells excepcionals. A saber: Alfred Lorente al baix, Eduardo Olmedo a les percussions i/o bateria, Alberto Sánchez a la guitarra i Pau Chàfer als teclats. Malgrat tot, i degut a l’ampli i divers repertori que tinc, la formació pot quedar reduïda a mi amb la guitarra.

Sóc músic i poeta valencià i pertany al Col.lectiu de Músics i Cantants del País Valencià Ovidi Montllor (C.O.M) amb el propòsit de fer-me /nos escoltar davant les institucions valencianes (Canal 9, la Generalitat , ajuntaments, etc). Passa el temps i als que manen ja no els preocupem en absolut i continuen silenciant-nos. M’adrece al vostre local per dos motius. El primer és fer-nos escoltar, traspassant la censura política i la derivada de qüestions econòmiques. El segon és, degut a la meua convicció que cal fer teixit social, el qual implica obrir-se a altres associacions i col.lectius. No som partits polítics (que cadascú pense i crega en el que vulga, fins i tot en el No-res), però per poder eixir del “ghetto” cal obrir-se als altres per a que els altres s’obriguen a nosaltres. A Catalunya les bones relacions entre els casals independentistes, populars i anarquistes són un exemple a seguir. València és una ciutat epidèrmica, i tots sabem que, al nostre país, la capital irradia tota la seua influència a la resta. Sembla que no hi haja res, però s’escarba un poc i hi ha un gran moviment cultural, silenciat per supost per els qui manen, no massa amants de la llibertat!!Sols la unió fa la força i no m’interessa gens viure en la marginalitat, la veritat.

Resulta que jo tinc uns principis. Bé, sóc alienígena, ja ho tinc assumit! Bé. Sé que la llengua minoritzada al País Valencià és el català, per això cante en aquesta llengua. Cal tindre sentit d’universalitat, i més conforme ha canviat el món en els últims vint anys, pels processos `socioeconòmics i culturals de la darrera etapa del capitalisme, anomenda globalització…És indispensable per la nostra supervivència, que ens fem escoltar. Us propose una relació incestuosa entre poesia, compromís i música. Per supost els honoraris són del tot negociables i de segur que arribem a un acord.

Gràcies per la vostra atenció i espere, disposició

Salut!

LLUÍS VICENT
http://cantautorlluisvicent.blogspot.com

Detinguts a Huelva i a Tavernes de la Valldigna dos hòmens per possessió i distribució de pornografia infantil

ALACANT, 7 de desembre (EUROPA PRESS) 

Efectius de la Guàrdia Civil han detingut dos individus a Huelva i a Tavernes de la Valldigna (la Safor) acusats dels delictes relatius a la prostitució i a la corrupció de menors, a més de possessió i de distribució de pornografia infantil, segons han informat hui en un comunicat fonts de la Comandància d'Alacant. 

[@more@]

 L'operació es va iniciar arran de la denúncia interposada davant de la Guàrdia Civil d'Altea per una persona, després de descarregar accidentalment arxius de vídeo -a través de programes d'intercanvi d'arxius P2P en internet-, en què apareixien menors realitzant pràctiques sexuals.

   Iniciada la fase d'investigació tecnològica, els membres dels Equips de Policia Judicial de la Guàrdia Civil d'Alacant Equip EMUME van aconseguir localitzar els domicilis des d'on es distribuïen els esmentats arxius, situats a les localitats de Huelva i de Tavernes de la Valldigna, i van realitzar l'escorcoll de les vivendes amb l'autorització prèvia del Jutjat d'Instrucció número 3 de Benidorm.

   Com a conseqüència dels escorcolls, es va intervindre un ordinador portàtil, set discs durs externs i un intern, 15 DVD que contenien "milers" d'arxius d'imatges i de vídeos de pornografia infantil.

   Alguns dels arxius mostraven imatges d'"extrema cruesa", amb agressions físiques als menors i agressions sexuals a menors d'entre un i tres anys, segons han ressaltat les mateixes fonts, que han confirmat que es va procedir immediatament a la detenció dels residents en els respectius domicilis.

   Els dos detinguts són dos ciutadans espanyols, identificats com a F.G.M de 42 anys i F.V.C. de 25 anys, que ja han passat a disposició judicial.


http://www.europapress.es/00060/20071207181329/detinguts-huelva-tavernes-valldigna-dos-homens-per-possessio-distribucio-pornografia-infantil.html

Patrona de Valldigna????

La troballa d'una imatge que pot procedir de Valldigna unit al projecte de convertir-la en patrona de Valldigna i Reina del Mediterraneo ha posat d'actualitat quin va ser la destinació final de Santa Maria de Valldigna  sota que la seva advocación es va erigir el monestir cisterciense a la fi del segle XIII.

   LEVANTE-SAFOR 9-XII–07

[@more@] 

El hallazgo de una imagen que puede proceder de Valldigna unido al proyecto de convertirla en patrona de Valldigna y Reina del Mediterraneo ha puesto de actualidad cuál fue el destino final de Santa Maria de Valldigna bajo cuya advocación se erigió el monasterio cisterciense a finales del siglo XIII.

 

El destino que tras la desamortización de 1835 tuvo la imagen de Santa Maria de Valldigna, una talla de madera, es desconocido. Nadie sabe su destino final: si fue sacada en secreto por los monjes al abandonar el cenobio o si fue quemada o destrozada con los primeros asaltos tras la desamortización.

No existe ningún grabado. Sólo la descripción del inventario del monasterio efectuado el 22 de septiembre de 1648 por Fra Rafael Trobado, abad de la Valldigna, prior de Montsant (Xàtiva) y Vicario General de la Sagrada Congregación Cisterciense en los reinos de Valencia y Aragón.

El abad explica que “en dicho retablo (del Altar Mayor) se halla en medio la Virgen Nuestra Señora de Valldigna de madera dorada sentada en silla de lo mismo, con el niño Jesús y dos angelicos dorados a los lados y en la cabeza tiene la Virgen una corona imperial de plata sobredorada de piedras preciosas y el niño Jesús tiene una diadema de plata y en el pomico que tiene en las manos unan cruz de plata”.

Esa descripción de Santa Maria de Valldigna no se corresponde en modo alguno con la imagen encontrada en Torrelodones, una talla de piedra del siglo XV, sobe 1’60 m. de alta, que representa a la Virgen, de pie, sosteniendo en su mano derecha a su hijo que lleva un libro, la “Sapienza”, una simbología habitual en las imágenes góticas de esa época junto a la azucena, recordatorio de la virginidad de María. Todo apunta a que procede de la fachada de una iglesia pero cabe recordar que, en Valldigna, la segunda iglesia monacal de estilo gótico fue asolada por un terremoto en 1644.

La imagen de Torrelodones conserva trazos de policromía y se encuentra en mal estado de conservación. Esta tallada en piedra arenisca, de características semejantes a la cantera de la vecina Barxeta o de Novelda, coincidencia que ha llevado a suponer una posible procedencia del monasterio.

 

SIN MENCION EN EL INVENTARIO

La falta de estudios y las circunstancias vividas por el cenobio en los últimos siglos ponen más dudas sobre el supuesto origen monacal. Así, en el inventario realizado en 1648, cuatro años después del terremoto, el abad Trobado describe con profusión y detalle los bienes muebles de la iglesia, sala capitular y claustro del silencio, y no hace referencia alguna a una imagen de la Virgen, tallada en piedra y policromada, como la hallada en Torrelodones. Pero si precisa con minuciosa exactitud los cuadros, libros e incluso los altares e imágenes del claustro, con referencia a las capillas y altares de la Virgen del Rosario, la Concepción, los misterios de la Virgen o la Virgen del Pilar.

No hemos de olvidar que el expolio y destrucción de Valldigna se produce de forma inmediata tras la desamortización de 1835. El mismo día de la salida de los monjes se inició el saqueo y quema de bienes de modo que, al cabo de unos pocos años, el monasterio era una ruina y sus elementos constructivos se vendían al mejor postor.

A este respecto son esclarecedores los artículos publicados por el clérigo Roc Chabas, en la revista “El Archivo” de los meses de noviembre y diciembre de 1989. Se detalla las visitas que efectúa a la Valldigna los días 5 y 11 de septiembre de 1889 acompañado, entre otros, por el arabista Julián Ribera y el vicario de Benifairó.

 

 

NADA DE VALOR EN EL MONASTERIO

Roc Chabas apunta que “cuadros, estatuas, altares, sillería, todo ha desaparecido” para continuar luego “los monumentos del arte han desaparecido como por ensalmo. Los cuadros, los libros, papeles, alhajas no los busquéis en parte alguna, nadie sabe donde fueron a parar”.

Es improbable que una imagen de dimensiones y características como la encontrada en Torrelodones hubiese pasado inadvertida por Roc Chabas y el grupo de intelectuales que le acompañaban. Sin embargo, como ya hizo el abad Trobado siglos antes, el canónigo no hace ninguna referencia, ni la plasma en ninguna de las fotografías que toma en el cenobio, caso del baldaquino, Palau de l’Abat o claustro, difundidas tras su localización en el archivo de la catedral de Valencia.

Chabas remarca que en 1898 en el monasterio no quedaba nada de valor, excepto el claustro del Palau de l’Abad y apunta premonitorio “que se conserva erguido porque no ha encontrado comprador”, observación reveladora sobre el destino que se daba a los elementos constructivos del monasterio.

Se hace, por tanto, difícil pensar que el monasterio conservase una imagen de la Virgen y que se trasladase veinte años más tarde a Torrelodones junto al claustrillo de Palau de l’Abat. La tradición oral de Simat nada indica al respecto, pero sí que los más viejos del lugar describían hace poco “las carretas arrastradas por bueyes para llevarse las piedras del palaciet”.

Las informaciones recogidas por este periódico señalan que en el inventario de Canto del Pico se dice que el claustrillo procede de Valldigna y se diferencia de la imagen de una Virgen “procedente de Valencia”. Estos expertos indican que “hace falta un estudio a fondo, acudir al expediente de 1931 que declaraba BIC al Canto del Pico”.

La Valldigna se alegraría de recuperar otro elemento patrimonial. Los mismos expertos indicaban que aunque “finalmente se demuestre que procede de Valldigna” está claro que no es la imagen de la patrona ni históricamente tiene un privilegio que sólo alcanzaría tras el nombramiento que puede realizar el Papa en un futuro inmediato.

Entrevista: Christian Minyana

“L’artista que no s’arrima al poder ho té molt cru”.

Fa poc temps ens va sorprendre una exposició de pintura al pub Magik de Tavernes. El seu autor era Christian Minyana, un jove de Benifairó inquiet i autodidacta que ens va omplir un local habitualment ple de sorolls i un bon grapat de fum de diverses procedències amb la frescor i la gosadia dels seus llenços desenfadats. Entrevista: Sico Fons. Foto: Christian Minyana.

 

[@more@]

Christian, parla’ns, si t’abelleix, del teu passat artístic. Com vas trobar la teua vocació?

La vaig trobar ja de menut. A l’escola ja m’agradava dibuixar i els altres xiquets em sol•licitaven la seua ajuda quan havien de fer algun dibuix una miqueta difícil. Recorde que, quan em van fer la típica pregunta “Què vols ser de major?”, vaig contestar sense dubtar-ho: “pintor”.

Com bé ens has dit, ets autodidacta. Això creus que et limita, o potser et dóna algun avantatge?

Jo crec que em dóna avantatges, perquè així em descobresc a mi mateix i trobe millor el meu propi estil. Per descomptat que també admire els grans pintors i vaig nodrint-me d’ells.

T’agradaria ampliar els teus coneixements en Belles Arts?

No. De moment, no. Com ja t’he dit adés, preferesc anar descobrint-me a mi mateix, jo sol i a poc a poc. Vaig ampliar la meua formació en una acadèmica de Castelló de la Plana on vivia, i crec que ja ho tinc bé.

Quins són els teus gustos artístics? No ens negaràs que t’encanta el Pop Art.

No, no ho negue gens. Veig que és una pintura relativament fàcil de fer i que dóna bons resultats. M’encanta Andy Warhol, però també Van Gogh, l’expressionisme o l’impressionisme. Com a fenomen curiós, Botero. Dalí és una màquina, l’admire. I també el color i la llum de Sorolla.

Vam conèixer la teua obra al pub Magik. Has exposat en altres llocs?

Sí, la primera vegada a l’hotel Doña Lola de Castelló de la Plana. Era una exposició conjunta de tots els estudiants de l’acadèmia que t’he esmentat adés. També he exposat quatre voltes a la Sala d’Exposicions de Benifairó, ací ja en solitari, dos voltes a la Casa de la Cultura de Barx, he fet una exposició col•lectiva a l’aire lliure a Sollana. Allò va ser molt interessant i divertit. He exposat també en llocs tan curiosos com dos pubs de Simat, una hamburgueseria de Xeraco o un restaurant de Gandia.

I ara has exposat a la Casa de la Cultura de Tavernes. És difícil entrar dins dels circuits habituals de l’art?

Sí, si ets autodidacta i no ets conegut, és molt difícil, quasi impossible.

I, tal volta per això, les teues exposicions es fan sovint al marge dels llocs habituals com les galeries o les cases de cultura. És així?

On tinc oportunitat expose. Jo el que vull és mostrar la meua obra al públic.

Ens vas contar que tens un quadre dedicat a l’anterior Papa Joan Pau II. Ens podries relatar aquesta història?

No sé perquè li tenia simpatia. Hi havia alguna cosa en ell que em queia bé. I al final de la seua vida em feia molta llàstima veure’l com estava de fet pols, el pobre. Un dia vaig descobrir una foto seua en una revista i em va agradar tant que vaig decidir plasmar-la en un llenç. Finalment el quadre el vaig donar a l’església Sant Joan Evangelista de Benifairó on està penjat, em pense, dins la vicaria.

Sigues sincer, què pretens amb la teua pintura. Comunicar? Provocar? Mostrar? Passar el temps? Divertir-te?

Doncs mira, tot això que has dit alhora. M’agrada comunicar i m’agrada provocar. Divertir-me també, clar. I també pretenc que la gent jove s’afeccione a l’art. Que no tot en aquesta vida han de ser porros, festes i futbol.

Què esperes del futur? Tens algun projecte immediat digne de ser esmentat ací?

No sé. La veritat és que ho he pensat moltes vegades i crec que m’agradaria fer exposicions diferents a les habituals, més entretingudes i interessants. Una cosa així com una exposició-festa on barrejaria la pintura, la música i altres facetes de l’art en general. I, finalment, arredonir-ho tot amb un bon soparot (rialles).

I per a finalitzar, com veus el futur per als artistes més joves? Està tot acaparat pels vells i pels que s’arrimen al poder?

Sí clar, per descomptat. L’artista que no s’arrima al poder ho té molt cru.

I amb aquesta frase tan contundent ens acomiadem d’aquest benifaironer nascut a Bagnols (França) el 1975 i que ja ens ha deixat un bon “sabor” visual amb els seus paisatges i els seus rostres tan especials. Potser ja haurà trobat definitivament el seu estil?

Concert al Casal Jaume I d’Oliva

Donant pel Sak +The Skartats+Odi

[@more@]

Concert de Donant pel Sak , The Skartats i Odi al Casal Jaume I d'Oliva amb actes previs.A partir de les 19h , aquest divendres a les 22:00 hores al Casal Jaume I d'Oliva, amb prèvia xarrada i sopar

DONANT PEL SAK
THE SKARTATS
ODI

CAJEI «menja’t la constitució»

[@more@]

Jornades anticonstitucionals

Sènia, Benimaclet, Vinaròs, Casinos i Oliva celebren diferents actes Anticonstitucionals coincidint amb la data del 6 de desembre.

Jornades Anticonstitucionals al PV:

La Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista, CAJEI convoca diferents actes demà 6 de desembre en els que tindran lloc les presentacions de les assemblees de Sènia, Benimaclet, Vinaròs, Ribera Baixa i Casinos durant el matí, el migdia i la tarda. Destaquem l'acte de Casinos, Camp de Túria a les 22:00 h, al C/ Ferran de la localitat, on actuaràn els grups musicals: "Skalingrad", "Rapsodes", "Insurgentes", "En Jake", "Pd Nelo".


 

L'Assemblea de Maulets de l'Horta organitzen la Jornada Anticonstitucional que es realitzarà el pròxim dia 6 de desembre al Centre Social Terra: 18:00 hores passe de vídeo de "La fuga de Segovia" , 20:00 hores Xerrada sobre la constitució espanyola i sobre la seua funció al context polític del moment. A càrrec d'una llicenciada en dret i d'un historiador. 22:00 hores: sopar popular al Terra (prèvia inscripció) i després Concert amb "Naia".


 

 

Des de l'Assemblea de Maulets de La Safor, s'ha organitzat una festa sota el lema "Trenquem la Constitució" el proper divendres 7 de desembre, en el Casal Jaume I d'Oliva, que inclou un passe de video (19:00h), un sopar popular(22:00h) i un concert (00:00h) amb els grups "Donant pel Sak", "The Skartats" i "Odi".

Cremem la Constitució espanyola

[@more@]

Jornada Anticonstitucional a Benimaclet (València)

Des de l'Assemblea de Maulets de l'Horta organitzen la Jornada Anticonstitucional que es realitzarà el pròxim dia 6 de desembre al Centre Social Terra:

18:00 hores passe de vídeo de "La fuga de Segovia"
20:00 hores Xerrada sobre la constitució espanyola i sobre la seua funció al context polític del moment. A càrrec d'una llicenciada en dret i d'un historiador.
22:00 hores: sopar popular al Terra (prèvia inscripció) i després Concert amb Naia.