King Juan Carlos to Chávez: «Por qué no te callas» (Shut up)

publicat el 12 de novembre de 2007–REEDICIÓ

[@more@]

El rei renya el veneçolà i abandona la Cimera. – King Juan Carlos of Spain tells Hugo Chávez to shut up and leaves the meeting of the Ibero-American Summit during a speech by Nicaragua's Daniel Ortega. – Pleno de la Cumbre Iberoamericana, Santiago de Chile, 10 de noviembre de 2007. El presidente de Venezuela, Hugo Chávez, discute con el presidente español José Luis Rodríguez Zapatero cuando éste interviene para pedir respeto hacia el ex presidente de España José María Aznar, ante lo cual el rey Juan Carlos dice a Chávez "Por qué no te callas". Más adelante, el presidente de Nicaragua Daniel Ortega acusa a la diplomacia española de interferir en las elecciones nicaragüenses y el rey de España abandona la reunión en señal de protesta. TV3, Telenotícies vespre, 10-11-2007

CARTA OBERTA A TOTES LES ESQUERRES, article d’opinió de Marc Cabanilles

"Si els que ens reclamem d’esquerres, férem l’esforç d’evitar caure en accions com les anteriorment esmentades i la generositat vertadera (no la simulada), fora bandera de la nostra actuació, entenc que s’obriria un camí que facilitaria una línia comuna d’actuació i un acostament a l’hora de treballar per un societat més justa, per un món on la vida, la llibertat, la solidaritat, l’ecologia, els drets humans es valoren més que el benefici econòmic i el fals progrés a costa de destruir-ho tot".

[@more@] 

CARTA OBERTA A TOTES LES ESQUERRES, article d’opinió de Marc Cabanilles

Classificat com a: Notícies — ANNA_J.Sorribes @ 3:47 pm

Tot el que té alguna possibilitat d’ocórrer, tard o prompte ocorre. Si parlem de la natura, simplement es tracta de lleis i probabilitats. En el cas de l’esquerra, les seues relacions i els seus pactes, es tracta dels principis amb què s’actua i les conseqüències (lògiques) d’eixes actuacions.
Per a partir d’una base comuna, i assegurar-se que tots treballem amb el mateix vocabulari, podríem fer l’intent de definir, mínimament i de forma molt general, que suposa o implica, avui en dia, ser d’esquerres.
Imagine que açò podria suposar, rius i rius de tinta, hores i hores de discussions, segurament no ens posaríem d’acord en que és ser d’esquerres, i per tant, fàcilment s’explica el que en tants llocs no puga hi haver “pactes d’esquerres” o actuacions comunes. I si som conscients d’açò, almenys, evitarem anar pel món donant pals de cec, creant falses esperances i reclamant “governs d’esquerra” on no pot haver-los-hi, simplement perquè els que ho intenten, no es posen d’acord, ni tant sols, en el llenguatge, que al cap i a la fi és el fonament i la base per a qualsevol mena d’enteniment.
Llavors, si no és possible posar-se d’acord en el que és ser d’esquerres, podríem intentar el camí invers. O siga, posar-nos d’acord en el que no és d’esquerres (o almenys, com no haurien d’actuar els que es diuen d’esquerres). Potser açò siga més fàcil, perquè d’eixa forma, podem eliminar una sèrie d’actuacions o actituds, de les que el sentit comú, diu que no són correctes o adequades per a assolir els objectius que es diuen perseguir.
Per exemple, l’anar donant girades ideològiques en funció de les circumstàncies, del rèdit electoral que s’espera obtenir, de la comarca on estem, o simplement en funció del temps que faça, podem estar d’acord en què no facilita l’enteniment.
El fer coalicions o recolzar a certs partits, seguint únicament el criteri de les sigles, condueix al desastre, perquè l’important no és la sigla, sinó allò que es fa en el seu nom.
El posar els interessos personals o del partit a què es pertany, per davant dels interessos ciutadans, denota un menyspreu cap als que es vol representar.
El reclamar insistentment la participació ciutadana, i a continuació, deixar de costat a tot el món, manejant-ho tot entre quatre, sense comptar amb ningú, porta al desengany i l’abstenció.
Les negociacions d’amagat o en secret, sobre assumptes que afecten tota una col•lectivitat, o fent una “selecció” de la gent que deu anar a eixes reunions, indueix a la desconfiança, quan costaria el mateix fer-ho públicament, amb llum i taquígrafs.
L’aparençar actituds de negociació o consens, i a continuació posar condicions impossibles, intentant carregar sobre els altres la responsabilitat del “no acord”, suposen un frau a la democràcia.
L’intentar emmascarar o fer oblidar actuacions passades amb el truc de canviar els càrrecs directius o les llistes electorals, només serveix per a descarregar la responsabilitat sobre altres que ja no estan i a més, provoca l’absència de la sempre necessària autocrítica. S’intenta il•lusionar als potencials clients (votants), mostrant cares noves, però sense deixar d’usar tàctiques antigues.
El donar per correcta la idea que l’arribada al poder implica això de “jo mane i ací es fa el que em dóna la gana”, genera desconfiança, ajuda a distanciar-se de la realitat i impedeix el consens, no ja en temes claus o prioritaris, sinó també, en qualsevol altre aspecte, per insignificant que siga.
El menyspreu i la falta de respecte cap a les opinions i idees dels que ens envolten, per absurdes o difícils que pareguen, materialitzades en contestacions del tipus “no esteu bé del cap”, “no tens ni idea”, “no et creus el que escrius” o “a eixe no el vota ni la seua família”, denota una prepotència , un complex de superioritat o una manca d’educació bàsica, que impedirà qualsevol tipus de reflexió o debat. I per als que es consideren d’esquerres, estarem d’acord, que la reflexió i el debat, són tan necessaris com l’aigua per als peixos.
La sed de poder i protagonisme, arribant inclús al transfuguisme amb tal de continuar apareixent en la foto, demostren una falta d’escrúpols que espanta.
El substituir la voluntat popular, per unes negociacions entre buròcrates comarcals o per les pressions de telefonades des de “executives nacionals”, els interessos i objectius de les quals no tenen perquè coincidir amb la voluntat dels electors que han delegat la seua representació, en res beneficia a la credibilitat i transparència enfront de qui se suposa és l’actor principal, o siga, la ciutadania.
La falta de transparència en la gestió de diners públics, l’ús discrecional, privilegiat o restringit de la informació, l’impediment o la no promoció de la participació ciutadana en els assumptes que li afecten, la falta d’una mínima ètica en l’exercici dels càrrecs, suposen una gangrena del sistema democràtic, que poc a poc afectarà tota la societat.
Se que aquet article generarà opinions (també entre alguna gent que es diu d’esquerres), del tipus “és molt bonic però impossible”, “este xic ha perdut el nord”, “alguns no tenen els peus a terra”, ” o “deixeu-lo anar, este xic és com és”, etc. la qual cosa reforça la meua teoria que així, mai arribarem a cap lloc que valga la pena. Este discurs prepotent, els pot servir a alguns per a mantenir la seua posició, el seu poder i el seu càrrec, però a la resta no ens serveix per a res, i a més, ens confirma que el NO enteniment dels qui es reclamen d’esquerres, sols és una conseqüència natural de com s’actua.
En la meua humil opinió, l’ús i abús d’aquestes actituds per part dels qui es diuen d’esquerres, ha propiciat una mala predisposició i unt mal ambient, i per tant, és lògic que estiguem on estem. I si no ens adonem de tot açò, ho tenim fàcil: Només hem de continuar pel mateix camí per a seguir recollint els mateixos resultats durant anys i anys. Hem de mirar cap al futur, sens dubte, però ho tenim que fer, sense perdre de vista el passat, per tal de no repetir actuacions i tàctiques que no són (ni seran mai) pròpies d’una esquerra que busque la credibilitat en quant a principis, valors i projectes.
Si els que ens reclamem d’esquerres, férem l’esforç d’evitar caure en accions com les anteriorment esmentades i la generositat vertadera (no la simulada), fora bandera de la nostra actuació, entenc que s’obriria un camí que facilitaria una línia comuna d’actuació i un acostament a l’hora de treballar per un societat més justa, per un món on la vida, la llibertat, la solidaritat, l’ecologia, els drets humans es valoren més que el benefici econòmic i el fals progrés a costa de destruir-ho tot.
En definitiva, fer del món un lloc habitable (sense més adjectius), i on no faça falta esperar a morir-se per a poder gaudir d’una millor vida.

Marc Cabanilles és ex-regidor de l’Ajuntament de Simat

«Or i Vellut. Retrat de dones de Gandia» de la Simatera, Isabel Canet

 L'acte tindrà lloc hui a les 20:30h a la Casa de la Marquesa, i es una iniciativa del Centre de la Dona de l'Ajuntament de Gandia per tal de recuperar la memòria història de les dones de la Gandia del SXX. “S'han seleccionat dones representatives dels diferents extractes i estatus socials, que han estat representatives de la ciutat"


FOTO MALONDA: "Ajuntament de Gandia"

[@more@]

Redacció-Gandia, (La Safor):

La simatera Isabel Canet i Ferrer presentarà hui el seu primer llibre “Or i Vellut. Retrat de dones de Gandia”, un treball fruit d'un encàrrec del Centre de la Dona de l'Ajuntament de Gandia per tal de recuperar la memòria història de les dones de la Gandia del SXX.

L'autora destacava que es tracta de dones singulars, amb noms i cognoms, remarcant el caràcter biogràfic de l'obra, que tot i no parlar de la Guerra Civil, te aquest tema com a nexe d'unió de les 9 dones entrevistades. “S'han seleccionat dones representatives dels diferents extractes i estatus socials, que han estat representatives de la ciutat: Paquita Egea (vídua de Damià Català, Anarquista destacat de Gandia, i fundador del Club Nàutic de Gandia), Maria Magdalena San Miguel (que va entrar al servei d'una casa des de ben jove), Otília Sancho (pastissera), Claudia Garcia (mestra), Adelina Bataller (professora d'institut, muller del poeta Joan Climent), Mariles Azcón(farmacèutica del C/ Major), Consuelo Tomàs (encaixadora d'un magatzem de taronja), Sor Josefina Navarro (monja franciscana, Sagristana de l'Esglesia del Beato) i Rosa Aparicio (brodadora de la Casa Signes de Gandia".

La presentació tindrà lloc aquesta vesprada a partir de les 20:30h a la Casa de la Marquesa, en el Passeig Germanies de Gandia i on està prevista la presència del Sr. Jose Manuel Orengo, Alcalde de la Ciutat i la Sra. Liduvina Gil, Regidora de Benestar Social

Canet, es natural de Simat de la Valldigna, i resideix a la Ciutat Ducal. Llicenciada en Geografia i Història treballa en projectes d'investigació del patrimoni cultural de la Ciutat de Gandia en l'Ajuntament. Entre els diferents articles publicats per l'historiadora destaquen “L'urbanisme a la Gandia Medieval” i “El Monestir de la Valldigna”. Recentment va rebre el premi IARANI, que atorga la Junta Central Fallera de Gandia al millor article de llibret de falla.

FOTO MALONDA: "Ajuntament de Gandia"

III Aplec de Muixerangues del País Valencià a Gandia

El dissabte 24 de novembre, va tindre lloc a la Plaça del Prado de Gandia el III Aplec de Muixerangues del País Valencià, prèvia a la concentració castellera, va tindré lloc una cercavila pel casc antic en la que van participar: Els Locos de l'Olleria, Els Negrets de l'Alcúdia, Muixeranga de Sueca, Nova Muixeranga d'Algemesí,i la colla de Gandia la Muixeranga de la Safor. 

El fi de festa el protagonitzaren els saforencs  Semeneska, i els grups de rock "marjaler" i "portuari" del Grau de Gandia


VÍDEO: III Aplec de Muixerangues a Quarts de Nou

[@more@]

Extret de la Columna esquerra de l'Avanç

La vesprada amenaçava amb la pluja, però només van caure quatre gotes mal contades. A les 15:30 hores des de a eixirem cap Gandia un autobús cap a Gandia. Les ganes de trobar-se amb la resta de els colles muixerangueres era evident i més després d'assjar aquestes darreres setmanes per ensenyar les teues figures i balls.

Una vegada allí ens fan de guies gent de la Muixeranga de La Safor per acompanyar-nos on teniem que canviar-nos i on teníem que actuar. Aleshores la muixeranga de Sueca i la de La Safor actuem junts començant una Sènia. Després férem una cercavila per trobar-se amb les altres colles. Així successivament fins arribar tots plegats a la Plaça Prado. Llavors cada colla per rondes fèiem les nostres actuacions. Cadascuna tres figures corresponents.

La plaça estava de goma gom malgrat el fred, no tanta, però si el justet. Després vingueren els premis o obsequis per part de la Colla de casa la de La Safor. I tot seguit, la festa fent-nos colpets de cassalla hehehe.

El programa del Canal 33 "quarts de nou" flipaven de la nostra fortalesa, ritme i esperit combatiu. La resistència en la festa, perquè després de sopar ja mig tocats tots i totes ens eixien figures de puta mare.. sense parar-.. el grup SEMENESKA va triomfar, sobretot, quan van eixir a actuar vestits casdascú amb roba muixeranguera de cada colla participant. Fins i tot, de la que s'està cuayant, la de Carcaixent.

buff s'escapa molts detalls, però més o menys vos he fet un resum acurat. I el que volguera saber més que haguera vingut collona!

I colló! Amunt s'ha dit!

Jordi Joan Huguet, de Tavernes, guanya el Premi Nacional de Matemàtiques

El "Premio Nacional de Terminación de Estudios Universitarios" és un premi d'àmbit nacional que concedeix el MEC (Ministerio de Educación y Ciencia) cada any als millors recents llicenciats de cadascuna de les especialitats valorant l'expedient acadèmic i el currículum vitae …


[@more@]

Jordi Joan ha sigut premiat en l'especialitat de Matemàtiques y la ceremònia d'entrega de premis   se celebrarà a Madrid i estarà presidida per una alta autoritat com la Ministra d'Educació, el príncep o inclús el rei.

Jordi Joan Huguet va nàixer a Tavernes en 1983 i és llicenciat en Matemàtiques per la Universitat de València amb una nota mitjana de 9'9, que li va fer obtindre el Premi Extraordinari Final de Carrera de la Universitat de València i una Menció al Rendiment Acadèmic de la Generalitat Valenciana i ara, el Premio Nacional de Matemáticas pel MEC. Va estar becat ampliar estudis al CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) a la seu de Madrid.

Actualment és membre del Instituto Universitario de Matemática Pura y Aplicada de la Universitat Politècnica de València on desenvolupa la seua tasca investigadora en el camp de les ecuacions en derivades parcials   amb l'equip del prestigiós matemàtic José Bonet Solves.

Persona compromesa amb el seu poble i la seua gent, és també regidor del Bloc Nacionalista Valencià a l'ajuntament de Tavernes.

Hemeroteca:
• Entrevista a Jordi Juan Huguet

Jordi Joan Huguet, de Tavernes, guanya el Premi Nacional de Matemàtiques

Dia per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones

 Tolerància Zero, fundació de la GV contra la discriminació sexista.
+ VDay, moviment mundial per aturar la violència envers les dones.
+ Secció d'Amnistia Internacional contra la violència masclista.
+ Mujeres de Juárez, organització que treballa per aturar els assassinats de dones a Ciutat Juárez.
+ VilaWeb Mollerussa: Bell-lloc celebra unes jornades contra la violència de gènere.

[@more@]

Vint-i-dues dones han estat assassinades el 2007 al país

Vint-i-dues dones han mort assassinades al país l'any 2007, víctimes de la violència masclista. Dotze a Catalunya, deu al País Valencià i una a les Illes Balears, segons dades oficials. Avui, 25 de novembre, es commemora a tot el món el Dia per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, designat per l'ONU el 1999. La data recorda que el 25 de novembre de 1960 foren assassinades les germanes Mirabal: Patria, Minerva i Maria Teresa, tres activistes que lluitaren contra la dictadura del general Trujillo a la República Dominicana i que han esdevingut el símbol de la violència contra les dones.

A tots els punts del país se celebren avui actes per protestar contra la violència que pateixen les dones. A Barcelona, l'acte institucional serà a la plaça Sant Jaume al migdia, i la jutgessa Montserrat Comes en llegirà el manifest. A les sis, hi ha convocada una concentració sota el lema 'Les violències ens aïllen, enllacem-nos'. A Palma, també hi haurà la lectura d'un manifest i una concentració, que es farà al migdia a la plaça Joan Carles I i al passeig del Born. L'acte l'organitzen conjuntament el govern balear i la Plataforma per la Igualtat. A València, el Palau de la Música acollirà un concert benèfic a dos quarts de set de la tarda amb l'actuació de l'Orquestra del Mediterrani. Els diners recollits es destinaran a donar suport a dones agredides i a prevenir agressions.

Tant l'Institut Català de la Dona com la Conselleria de Justícia de la Generalitat Valenciana han llençat sengles campanyes en contra de la violència masclista. L'objectiu és que les dones denunciïn i no tolerin les agressions de què són víctimes. A les Balears, la Fundació Balear Contra la Violència de Gènere treballa en la mateixa direcció.

STATICS en concert [Pub «Dalt la Font»]

Huí a partir de les 23:30h actuació dels Simaters Vicent Mahiques (Baix), Enric Palomares (Guitarra) i Llorenç Martí (Veu), junt al bateria Miguel Angel Llacer de Tavernes, on ens presentaran els temes del seu nou CD "FASEDONIA".
Aquest es el segon CD del grup, l'anterior datat en 1998 el van titular "ALATRABU".

[@more@]

PP-VALLDIGNA rebutja el FESTIVERN

  • edicionimpresaDES DEL PP ANUNCIEN UNA MOCIÓ DE REBUIG DEL FESTIVERN EN EL PROPER PLE DE BENIFAIRÓ DE LA VALLDIGNA.


  • PSOE, es desenten del festival argumentant que no van estar consultats abans  d'autoritzar-lo.
  • Toni Vercher (EU), tinent d'Alcalde, dona el seu suport incondicional al Festivern i la promoció cultural que se'n deriva
  • L'Alcalde JESUS FERRANDO (BLOC), confirma que el FESTIVERN, es reaslitzarà amb normalitat i anuncia tot un seguit d'activitats culturals programades  des de l'Ajuntament de Benifairó de la Valldigna

[@more@]