TV3 recordarà dilluns l'últim concert de Lluís Llach, amb l'emissió, a partir de les 21.55, del programa "Llach, l'últim concert", que recull algunes de les cançons que va interpretar el 24 de març passat a Verges, i les opinions d'alguns dels assistents.

El programa, amb direcció i realització de Lluís Danés, inclou les imatges de la interpretació que Llach va fer d'onze de les cançons del concert: "Els meus ulls aquí", "Venim del nord, venim del sud", "Alè", "A poc a poc", "País petit", "Jo hi sóc si tu vols ser-hi", "Amor particular", "Tendresa", "Viatge a Ítaca", "Que tinguem sort" i "Verges 2007", tema compost especialment per al comiat.

"Llach, l'últim concert" recull també les opinions d'alguns dels assistents, destacades personalitats de la política, l'actualitat i la cultura, com Ernest Benach, Laura Almerich, José Montilla, Joan Puigcercós, Mònica Terribas, Antoni Bassas, Antoni Castells, Ariadna Gil, Josep Guardiola, Joan Molas, Núria Batalla o Joan Manuel Tresserras, entre molts altres.

[@more@]

http://www.tv3.cat/ptvcatalunya/tvcItem.jsp?idint=4200&item=actualitats&seccio=actualitat

Tweet

9 detinguts i 11 ferits a la Marxa per l’Amnistia a Euskadi

ANNA – Redacció – La Marxa per l’Amnistia convocada a Sant Sebastià per l’esquerra abertzale el passat cap de setmana acabà en una batalla campal amb la intervenció de l’Ertzainza, després que el govern basc desautoritzara l’acte. Nou detinguts, entre ells Juan María Olano, i onze persones ferides, entre elles cinc membres de la policia basca, és el balanç de l’acció convocada per exigir l’alliberament dels presos bascos. Els enfrontaments entre manifestants i policia basca duraren algunes hores i s’estengueren a tot el centre de la ciutat.

[@more@]

Tweet

ETA acusa el govern espanyol d'impulsar un procés sense contingut polític

ETA ha fet arribar un comunicat als diaris Gara i Berria en què culpa el govern espanyol de la ruptura del procés de pau i reivindica la col·locació de cotxes bombes a Castelló, Durango i Belagua, aquest estiu. L'organització acusa l'executiu de Zapatero d'impulsar un procés sense contingut polític, un 'procés de rendició', i de voler desgastar l'esquerra abertzale i desactivar el projecte independentista pel País Basc.

Aquest és el primer comunicat d'ETA des de la ruptura oficial de la treva, el 5 de juny passat. L'organització avisa que continuarà colpejant les infrastructures de l'estat espanyol fins que 'tots els projectes puguin ser defensats en condicions democràtiques'.

L'organització també fa referència a la formació del nou govern de Navarra i acusa el PSOE d'haver fet prevaldre els interessos de l'estat per sobre dels interessos bascos. Recordem que els socialistes de Madrid van vetar l'acord del PSN amb Nafarroa Bai i IU i van preferir que governi UPN en minoria. El comunicat d'ETA també es queixa de l'actitud de Nafarroa Bai i, sense citar la formació explícitamet, l'acusa d'interessar-se més del repartiment de poder que del país.

+ Berria: Negoziazio prozesua 'PSOEren ukazio jarrerak' apurtu zuela adierazi du ETAk.

Una manifestació pels presos polítics a Sant Sebastià acaba amb càrrega policíaca i nou detingutsEntre els arrestats hi ha el portaveu del Moviment pro Amnistia La manifestació a favor de la llibertat dels presos polítics convocada avui a Sant Sebastià ha acabat amb nou detinguts, entre els quals el portaveu del Moviment pro Amnistia, Juan María Olano, i un mínim d'onze persones ferides. La marxa havia estat prohibida pel departament d'Interior basc i, un cop començada, l'Ertzaintza ha carregat amb força contra els manifestants per dissuadir-los. Els incidents han continuat al nucli antic de la ciutat.

[@more@]

Tweet

[@more@]

Tweet

La consellera de Cultura i Esport, Trinidad Miró, després d'acordar el Ple del Consell que 2008 siga declarat ‘Any Jaume I' amb motiu del 800 aniversari del seu naixement,  ha assenyalat que la Generalitat "prepara un complet calendari de celebracions i commemoracions amb què es pretén recuperar la figura del Rei en Jaume com a arquitecte, constructor i dissenyador del Regne de València, i superar així el tradicional paper de conquistador".

En aquest sentit, la consellera ha indicat que la figura de Jaume I ha estat unida al llarg de la història com la del guerrer que va guanyar les terres del Regne de València als musulmans. No obstant això, la seua figura transcendeix aquest paper, perquè va ser Jaume I qui va dotar al Regne de València dels seus propis Furs i va crear institucions econòmiques, polítiques i socials que posteriorment "serien copiades, no sols a Barcelona i Mallorca, sinó a bona part d'Europa".

Identitat del poble valencià

Trinidad Miró ha indicat que des de la Generalitat "acostarem als valencians la figura de Jaume I perquè és un element fonamental de la nostra identiat, fundador del Regne de València i el precursor del que hui som i sentimels valencians". Així mateix, la consellera de Cultura i Esport ha assenyalat que el programa commemoratiu contemplarà també activitats relacionades amb el rei Alfons el Magnànim i amb el papa Calixt III, dues figures que representen l'esplendor i la puixança del Regne de València i de les que, en 2008, es compleixen 550 anys de la seua mort. Trinitat Miró ha conclós afirmant que "la figura de Jaume I i el que representa és patrimoni de tots els valencians" i per això es presentarà a les Corts la proposta perquè se sumen a la declaració de 2008 com "Any Jaume I".

[@more@]

Tweet

[@more@]

Tweet

[@more@]

Tweet

http://www.algemesi.es/Default.asp?DocID=1156

[@more@]

Tweet

L'ex regidor socialista, de Benifairó de La Valldigna, ha estat proposat pel gerent de la Fundació Jaume II El Just, Vicente Burgos.

L'esmentada Fundació té per fins “la recuperació, potenciació, posada en ús i divulgació del patrimoni històric valencià, particularment del monestir de Santa María de Valldigna, fundació del monarca Jaume II el Just, així com l'organització d'una sèrie d'activitats culturals que coincideixen en el temps amb una important efemèride com fou el 700 aniversari de la fundació de la Valldigna.

Foto: Agustí Pascual, el dia del darrer plenari d'investidura. Font: Infosafor-redacció la Valldigna..

[@more@]

La Fundació, que es va constituir arrel d’aquest aniversari –el 700 aniversari- compta amb Francisco Camps com a president d’Honor i amb el conseller de Cultura com a president executiu, tal com marca la llei de fundacions públiques.

Des de la seua creació, ha estat en mans dels governs del PP, i ha engegat grans esdeveniments, en el marc del monestir; tot i això, cal destacar la desconnexió existent entre el món associatiu i cultural de la mateixa comarca, un aspecte que podria intentar cobrir Pasqual amb aquesta nova funció, tot i que, segons reconegué al diari Levante-EMV, encara “s’han d’anar definint les seues funcions”. Aquesta, però, tampoc serà una tasca fàcil: entre diverses entitats valldignenques se li ha retret que en els actes de la fundació predominen “la vistositat i la manca de contingut, tot i deixant de banda la cultura, la música i la llengua de les nostres comarques, i promovent esdeveniments de caire elitista, i amb un cert obscurantisme informatiu”.

Actualment el nou director adjunt és encara president en funcions de la Mancomunitat de la Valldigna, fins que aquesta es constituïsca de nou. Pascual va ser elegit la darrera legislatura, quan el nacionalista Jesus Ferrando el rellevà en l'Alcaldia de Benifairó, i ostenta des d’aleshores la representació dels quatre alcaldes en l'òrgan de govern. La Mancomunitat, de recent creació, és l'encarregada de promoure culturalment i turística la comarca, així com de vetlar per la rehabilitació del Reial Monestir de Sta. Maria de Valldigna. Es tracta, doncs, d'una entitat merament representativa, ja que les tasques de serveis les asumeix la Mancomunitat de Municipis de la Safor, a la qual també pertanyen els municipis de la Valldigna.

Com a president de la Mancomunitat de la Valldigna, l'exregidor de Benifarió també va ser qüestionat per diferents sectors socials, així com partits polítics, entre d’altres motius, per proposar Camps com a Amic de la Valldigna, a la darrera diada del passat mes de març; des de la xarxa, s'han fet públics diferents documents fets públics per tal de criticar “durament la seva gestió i tarannà”, uns esdeveniment que han somogut l'opinió pública de la Valldigna. Al llarg d'aquests anys, les Plataformes Contra l'Alta Tensió han criticat el silenci i la manca de presència de la institució presidida per Agustí Pascual, en tot el procés de lluita portat a terme per la comarca.

Pasqual va dimitir com a regidor de l'Ajuntament de Benifairó de la Valldigna, en el segon plenari d'aquesta legislatura, després que un pacte entre BLOC, EU i PP impedirà la seva investidura com a batlle. En el darrer plenari celebrat el passat dilluns va prendre possessió el nou regidor socialista Jesus Àlvarez, que el substitueix en el càrrec.

– Notícia relacionada: "Agustí Pascual dimiteix com a regidor" (Infosafor).

Tweet

   L’ÈTICA I L’INEXPLICABLE 

---

       

 Notícies  utopiaXXI     

 El Grup municipal d’Esquerra Unida-Arc Iris de l’Ajuntament de Simat ha presentat per al seu debat un codi de Comportament Ètic dels Regidors.
Aquets codi, basat en el sentit comú i en aspectes establerts en la Constitució, arreplega una sèrie de principis com ara la incompatibilitat de càrrecs, la lluita contra la corrupció, el rebuig al transfuguisme, la transparència informativa, l’escrupolosa gestió dels fons públics, la separació institucional entre església i estat, el compromís de compliment dels programes electorals, el correcte ús de les infraestructures municipals (telèfon, ordinadors, despatxs, transports), etc.
Doncs bé, la primera resposta rebuda va ser la de l’alcalde (PP), que només llegir el títol de la proposta, literalment, va dir: “Amb el treball que tenim, ara veniu presentant açò”.

---

Marc Cabanilles i Martí

és exregidor de l’Ajuntament de Simat de la Valldigna i Coordinador de l’Agrupació Ciutadana Arc Iris

[@more@]

Però no es queden arrere la resta de grups polítics de la denominada “esquerra” local. Cada grup se sent molest amb determinats aspectes, en funció de les acusacions rebudes o de les actuacions realitzades en els últims mesos.
A un grup li molesta el punt de la corrupció i el clientelisme, perquè durant la campanya electoral van aparéixer una sèrie de factures, que res demostraven, però si podien induir a sospites.
Un altre grup, només posa pegues al tema del transfuguisme, perquè durant la legislatura anterior, algun regidor va actuar i finalment es va presentar, en nom d’un partit distint pel que havia sigut triat.
A altres regidors els molesta la separació entre església i estat, perquè pareix que una de les seues màximes aspiracions és la de tancar les processons catòliques, exhibint la vara de comandament. Dic jo que si algun dia convivim amb una comunitat musulmana, també l’ajuntament participarà en el Ramadà.
Finalment, hi ha un altre grup, que ni tan tan sols es pronuncia, agafat per sorpresa davant d’un tema com el de l’ètica, a la que mai van tindre en compte, perquè de tots és conegut la seua facilitat per a fer i desfer acords o participar en reunions nocturnes i clandestines a diverses bandes.
No s’adonen, que davant de qualsevol actuació, del tipus que siga, el primer és l’ètica, perquè si tot quant es realitza (PAI’s, pressupostos, projectes, convocatòries, etc), es fera amb un comportament ètic, tot resultaria molt millor, més fàcil i més comprensible, més correcte, inclús més humà.
Que en un ajuntament com el de Simat, on 7 dels 11 regidors es reclamen d’esquerres, una proposta de comportament ètic, tan ajustada al sentit comú, haja alçat tal polèmica i tinga problemes per a la seua aprovació, és un greu símptoma del fang moral en què s’afona una esquerra que cada vegada ho és menys (uns volen caminar al centre, altres cap a la independència i altres depén de cada any o de cada elecció).
És un greu símptoma del cúmul d’interessos personals o partidistes, molts d’ells ocults o inconfessables, que impedixen la posada en pràctica d’un mínim comportament ètic.
I voldria equivocar-me, però tinc la impressió que este ombriu panorama per a l’ètica, no és exclusiu de l’Ajuntament de Simat, sinó que està prou estés, més enllà inclús, del nivell municipal.
A propòsit de tot açò, voldria recordar una cosa que a molta gent, per raons diverses, li convé oblidar. I és que per a ser d’esquerres, és necessari (encara que no suficient), tindre uns determinats principis, uns ideals, uns valors i un comportament ètic impecable. Mentres que per a ser de dretes, com tot el mon sap, només fa falta una cosa: Tindre interessos.
Algú podrà dir que la dreta també té principis i valors, pero la diferència, és que la’esquerra no pot prescindir d’ells, mentre que la dreta, segons la situació, no els necessita.
Llavors, quan no hi ha principis, ni ideals, ni valors, ni un comportament ètic, és indiferent el reclamar-se d’esquerres o de dretes, perquè el resultat és el mateix, i a partir d’ací, s’expliquen algunes circumstàncies que d’una altra forma resultarien inexplicables:
S’explica que la majoria que es diu d’esquerres en un ajuntament, siga incapaç d’arribar a acords per a governar amb un programa comú, basat en eixos principis i valors que com a esquerra que es diuen haurien de professar.
S’explica que l’esquerra majoritària d’un ajuntament, siga incapaç de posar-se d’acord en un mínim comportament ètic dels seus regidors.
S’explica que un ajuntament que es reclama d’esquerres, siga incapaç de fer un “urbanisme ètic”, afavorint no obstant això, un “urbanisme especulatiu” que arrasa territori i només beneficia a uns pocs.
I així, podríem continuar explicant moltes altres situacions, que aparentment, només aparentment, resulten “inexplicables”, com per exemple el resultat en l’elecció de molts alcaldes.
Tant en la vida de les persones, com de les institucions, en determinats moments, ú es troba en un encreuament en què cal prendre certes decisions. I segons quina siga la decisió presa, es posa de manifest, quines són les nostres prioritats, els nostres principis i els nostres ideals. Si en un encreuament de camins, vull anar a l’esquerra, simplement he de girar a l’esquerra, encara que sempre hi haja qui gira a la dreta amb l’excusa de voler anar a l’esquerra donant una volta.
Per al grup municipal d’Esquerra Unida-Arc Iris de Simat, el Codi de Comportament Ètic, suposa un d’estos encreuaments, com en el seu dia ja ho va ser, en la legislatura passada, l’aprovació del Reglament de Participació Ciutadana, presentat per l’Agrupació Ciutadana Arc Iris.
Amb un poc de salut i un molt d’ètica, potser faríem el que hauríem de fer i seria més fàcil arribar a on hauríem d’arribar.
Doncs això, salut i ètica.

Tweet