IV Trobada d’Estudiants dels PPCC

Els propers dies 5, 6, 7 i 8 d'abril tindrà lloc la IV Trobada d'Estudiants dels Països Catalans a Cardedeu (Vallès Oriental). La primera organitzada pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i que recull els fruits de la tasca desplegada conjuntament entre l'Alternativa Estel i la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans en les passades edicions.

L'any 2003, amb la Trobada organitzada a la Vall de la Guard (Marina Alta), s'encetava un rumb que ens conduiria a la confluència definitiva el 2006, any què, tot i no celebrar-se la pertinent Trobada d'Estudiants, va ser escenari de l'Assemblea Constituent del nou Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC).

Comunicat del SEPC davant la reforma de la LOU

[@more@]

El Congrés dels Diputats de l’Estat espanyol ha aprovat, finalment, la reforma de la Ley Orgánica de Universidades (LOU). Tot i la espectacular oposició que va despertar aquesta llei quan va ser aprovada el 2001 pel govern del PP i que Zapatero va prometre abolir si guanyava les eleccions, hem pogut veure, un cop més, com les seves promeses quedaven en paper mullat. Així doncs, tal i com diu el preàmbul de la llei, “s’han revisat les deficiències de funcionament que s’havien detectat”.

Des del PSOE també es destaca que s’ha augmentat l’autonomia de les universitats i que la reforma permetrà respondre amb més eficiència a les necessitats canviants del mercat (o societat, segons diuen ells). De fet, la reforma de la LOU no és res més que l’adaptació de la llei als marcs del procés de Bolonya i a les directrius de la Comissió Europea, que des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) sempre hem denunciat per considerar-los l’inici d'una mercantilització encoberta de l’ensenyament Superior. Als afectes nefastos de l’EEES, a l’Estat espanyol hem de sumar-hi la manca d’inversió estatal, que agreujarà molt més la situació de tots els estudiants catalans.

Tot i que és cert que la reforma retoca alguns dels aspectes més aberrants de l’antiga LOU, al cap i a la fi tan sols es tracta d'una operació de maquillatge. Per marcar un exemple revelador de tot l'esperit de la reforma, és cert que es retorna al Consell de Govern alguns dels poders que l'antiga LOU cedia al Consell Social, però aquest continua tenint l'última paraula en relació amb els assumptes econòmics. Per altra banda, es cert que la reforma permetrà triar a les universitats el sistema d’elecció del rector, però de res en serveix als estudiants un canvi de procés electoral quan la representació al Claustre i a qualsevol òrgan de govern de la Universitat encara es manté elitista a través de la composició regulada per estaments, o­n el professorat doctor manté la majoria. Així doncs, en comptes de garantir als estudiants una presència adequada i en ple marc d'igualtat respecte a qualsevol altre sector de la comunitat universitària en tot òrgan de govern, es pretén impulsar la creació d’un Consell cupular d’estudiants per aconseguir tenir un interlocutor estudiantil que sigui fàcilment controlable. Tot això, sense tenir en compte l’opinió de les moltes associacions estudiantils que s'han mostrat fermament contràries i menyspreant altres models organitzatius com poden ser les assemblees de facultat o d’universitat, molt més horitzontals i representatives.

Un altre dels temes problemàtics i preocupants de la reforma continua sent l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA), creada a la LOU del PP i modificada ara per adaptar-la a la Llei d’Agències Estatals. Tot i el caràcter públic que li atorga la reforma, el seu funcionament és similar al del departament de recursos humans d’una empresa i serà l’encarregada d'avaluar les universitats i regular-ne el finançament, introduint tècniques de gestió privada en un organisme públic. Tota una idea, la del rendiment de comptes davant la societat, que amaga un sistema de finançament competitiu declarat per diferents economistes com la causa de la degradació del sistema educatiu públic estadounidenc. Un sistema que continua tendint a la creació d’universitats de 1a, 2a i 3a categoria sota la idea de la sana competència, que premiarà a les universitats que aconsegueixin més finançament privat, tot un exemple més de l'adopció dels criteris neoliberals que promulga l'esperit de la Convergència Europea.

En relació amb el camp de la recerca, es declara “l'impuls decidit de la vinculació entre la investigació universitària i l'entorn productiu del sistema de ciència i tecnologia”, tot apostant per la creació d’empreses privades per tal de gestionar i explotar descobriments realitzats en investigacions universitàries. D’aquesta manera, els resultats generats per la investigació pública, enlloc de garantir-ne el seu caràcter públic, passen a mans privades i no retornen a la universitat, qüestió que a més a més, marca una preocupant tendència a reduir els camps en la recerca i a propiciar una mercantilització paulatina de l'anomenada I+D+i.

A banda, tota la nova llei s'ompli la boca amb l'augment de l'autonomia universitària, quan queda palés sota el nou procés establert pel Registre de Titulacions, el claríssimament canvi d'orientació que ha sofert la idea d'autonomia. Aquesta tan sols es queda en un pla proposicional, o­n les Universitats han de fer tot un treball previ de composició dels nous plans d'estudi sense saber si les Comunitats Autònomes aprobaran les seus propostes el dia de demà.

A part d’això, com a sindicat estudiantil se’ns obren molt dubtes sobre l’estatut de l’estudiantat, ja que no sabem ni qui el farà ni com, tot i que esperem que les organitzacions estudiantils hi puguem participar, creiem que no serà així. Pel que fa l’estatut del professorat també hi ha molt interrogants i creiem que si la renovació del model pedagògic és un dels puntals de la reforma, aquest hauria de ser una eina clau, a més, cal recordar que amb el nou model que es proposa seran necessaris molts més recursos i que, a hores d’ara, el MEC encara no s’ha compromès a augmentar els pressupostos i equiparar-los als dels països bàltics.

Ja per acabar, des del SEPC volem denunciar la poca o ninguna consideració que han rebut diferents posicionaments aprovats per vàries universitats, o­n el Sindicat ha treballat especialment, en els quals s'exigien uns mínims per a la reforma de la LOU, com puguen ser el de la Universitat de València (UV-EG) o el de la Universitat de Barcelona (UB). També volem denunciar l’actitud poruga de partits com ERC i ICV-IU que tant es van oposar a l’aprovació de la LOU i que diuen defensar un altra model educatiu, ja que amb reformes com aquesta tornem a perdre una altra oportunitat de millorar el sistema universitari.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Països Catalans, 29 de març de 2007

CUP-Barxeta: «Entrevista 1 d’abril de 2007» {AVANÇ-Valldigna}

 

Julià Company candidat a l'alcaldia de Barxeta      

        Es presenta la primera Candidatura d'Unitat Popular a Barxeta [La Costera], baix el lema "Canviem d'imatge per una nova Barxeta"  

[@more@]VC/Barxeta [La Costera]

La CUP anirà encapçalada per Julià Company i Fenollar, i arreplega tots els sectors socials i cívics de la població de La Costera, nutrin-se especialment de gent que ha estat present en la lluita contra l'alta tensió. Acompanyen a Julià en aquesta candidatra: Imma Alberola, Ferran Berenguer, Lluís Segui, Juli, Darius …

El candidat ha estat vinculat als moviments de defensa del territori i de la llengua durant tot aquests anys, participant en campanyes de la CAL "Coordinadora d'Assossiacions per la Llengua", "Bloc de Progrés Jaume I", COS "Coordinadora Obrera Sindical", etc

" El col.lectiu independentista de Barxeta, va decidir, ahir dissabte 31 de març, després d'una reunió celebrada, a la Casa de la Cultura de Barxeta, presentar una "Candidatura d'Unitat Popular", CUP, a les properes eleccions municipals, farts de polítiques reduccioistes, clientelistes, i que a la fi, no estan enfocadese pels ciutadans. L'objectiu de la CUP, es doncs canviar aquesta tendència, per a que el poble tinga veu i no se'l redueixca al simple paper de votar cada quatre anys. Des de la CUP, potenciarem la participació ciutadana en la política activa, per tal d'assumir la seva sobirania.

En Barxeta hem trencat amb el passat, per construïr un futur lliure d'Alta Tensió i Trasvassaments i continuar caminant cap a la independència nacional. "

PER BARXETA !!!!
PELS PAÏSOS CATALANS !!!!

diari de l’Escola {VilaWeb}

J.S. Bach- Johannes-Passion – Von den Stricken meiner Sünden 

Però també hi ha els evangelis apòcrifs, que les esglésies cristianes, com hem dit, no consideren inspirats ni, per tant, revelats. Són els evangelis de Tomàs, de Judes, de Maria Magdalena, la 'Història de Josep el fuster' i més. Per bé que de tendències diverses i objecte de interpretacions vàries (i, a vegades, contraposades), els evangelis apòcrifs, a banda testimoniar la complexitat dels orígens del cristianisme, no han deixat de tenir una certa influència en devocions i festes populars. [Diari de l'Escola]

[@more@]

02/04/2007
Diumenge, dia de Pasqua, els cristians commemoraran la resurrecció de Jesucrist, fonament del cristianisme, religió que, comptant branques i subdivisions, suma més de dos mil milions de fidels a tot el món.

Pels qui professen la religió cristiana, Jesús és, sobretot, el fill de Déu que es va fer home, va donar la vida per redimir la humanitat i va ressuscitar al terç dia després de mort. Pels no-cristians, Jesús és, si més no, el portador d'un missatge d'amor, justícia i fraternitat únic, proclamat fa dos mil anys a l'antiga Palestina, situada a banda i banda del riu Jordà; un missatge que irrità les autoritats jueves que el feren condemnar a mort pels romans, que en aquell temps ocupaven aquesta regió del Pròxim Orient.

Sigui com sigui, la figura de Jesús de Natzaret és una de les més influents de la història de la humanitat, objecte de documentats estudis i de debat, atiat ara pel gran interès que susciten els dits evangèlics apòcrifs, no reconeguts per les esglésies cristianes, que no l'inclouen al cànon bíblic. El monestir de Montserrat acaba de dedicar, precisament, unes jornades a ponderar l'origen, significat i importància d'aquests evangelis.

 Tornar a la portada
———-

+ Més notícies: Webs relacionades dins Nosaltres.Cat: Cristianisme.

Tres llibres
De l'interès per la figura de Jesús, en són testimoni els estudis publicats aquests últims anys a casa nostra mateix. Remarquem-ne tres, a tall d'exemple: 'Jesús, un perfil biogràfic' (2004) del biblista Armand Puig Tàrrech; 'Qui és Jesús de Natzaret' (2005) del teòleg i capellà Josep M. Rovira Belloso; i 'Última notícia de Jesús el Natzarè' de l'escriptor i periodista Lluís Busquets Grabulosa, que, aparegut a la darreria del 2006, ja ha arribat a la tercera edició. Aquest llibre, escrit des de la fe i crític amb la jerarquia catòlica, és prologat pel bisbe emèrit Pere Casaldàliga, premi Internacional Catalunya 2006 i figura visible de la dita teologia de l'alliberament, molt compromesa amb els sectors socials més oprimits.


+ 'Jesús, un perfil biogràfic', d'Armand Puig Tàrrech.
'Última notícia de Jesús el Natzarè'
El llibre de Busquets, molt documentat i desmitificador, presenta Jesús com un home de gran carisma, creient absolut en Jahvè (nom donat pels jueus a Déu), que desafià les estructures polítiques, socioeconòmiques i religioses del seu temps amb un missatge d'amor, de no-violència i de compromís amb els més desvalguts. L'estudi no defuig la polèmica ni la provocació. Sosté, per exemple, que Jesús era, segurament, analfabet, igual que el 99% de la població de l'època; que tenia germanastres; que el seu cos acabà, molt probablement, o bé en un pou de calç, o bé en una fossa comuna; i que no fou divinitzat fins als concilis dels segles IV i V.


+ L'estudi de Busquets no defuig la polèmica ni la provocació.
Evangèlics canònics i evangelis apòcrifs
La vida i les ensenyances de Jesús són recollides pels quatre evangelis del Nou Testament, anomenats canònics: de Mateu, Marc, Lluc i Joan. Però també hi ha els evangelis apòcrifs, que les esglésies cristianes, com hem dit, no consideren inspirats ni, per tant, revelats. Són els evangelis de Tomàs, de Judes, de Maria Magdalena, la 'Història de Josep el fuster' i més. Per bé que de tendències diverses i objecte de interpretacions vàries (i, a vegades, contraposades), els evangelis apòcrifs, a banda testimoniar la complexitat dels orígens del cristianisme, no han deixat de tenir una certa influència en devocions i festes populars.


+ 'Santa Cena' de Leonardo da Vinci.
 
 BANNER

# Vols el banner de la notícia a la teva web?

# Copia aquest codi i enganxa-l'hi:

<a href="http://www.vilaweb.cat/www/
diariescola/noticia?id=2339590">
<img src="http://www.vilaweb.cat/media/im
atges/diariescola/imatges/b_actualitat379.gif" border="0"/></a>

 MATERIALS

Titol: La Bíblia
Format: Web
# Edició catalana a cura de la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya.

Titol: From Jesus to Christ
Format: Web
# Pàgina d'un documental centrat en Jesús i en els primers cristians.

Titol: Life in the Time of Jesus
Format: Web
# La vida en temps de Jesús, il·lustrada.

Titol: World Religions
Format: Web
# Pàgina juvenil de la United Religions Iniciative (URI), comunitat intercultural que treballa en favor de la pau.

Titol: Christianity
Format: Web
# Pàgina informativa de la BBC sobre el cristianisme.

Titol: El fet religiós a secundària
Format: Web
# Personatges bíblics i característiques d'algunes de les religions més seguides del món.

Titol: Evangelios polémicos
Format: Web
# Quatre valoracions aplegades per BBC Mundo.

 QUE HO SABÍEU?

# Els evangelis de Mateu, Marc i Lluc s'anomenen sinòptics, perquè, disposats en columnes paral·leles, se'n poden observar les similituds i diferències.

# L'evangeli de Judes, un papir que té devers mil set-cents anys, presenta Judes Iscariot no pas com un traïdor, sinó com l'apòstol predilecte i l'executor de la voluntat del Messies.

# Aquesta primavera es publicarà, segurament, la primera part d'un llibre del papa Benet XVI sobre Jesús de Natzaret.

 INVESTIGUEU


> Les benaurances del sermó de la muntanya, compendi de la doctrina de Jesús de Natzaret.

> La seva vida.

> La vida quotidiana, en temps de Jesús.

> Qüestionari bíblic.

> Quan s'escau Setmana Santa?

> Entrevista amb l'autor de 'Última notícia de Jesús el Natzarè'.

> Opinió vaticana sobre els texts apòcrifs.

diari de l¡Escola {VilaWeb}

[@more@]

02/04/2007
Diumenge, dia de Pasqua, els cristians commemoraran la resurrecció de Jesucrist, fonament del cristianisme, religió que, comptant branques i subdivisions, suma més de dos mil milions de fidels a tot el món.

Pels qui professen la religió cristiana, Jesús és, sobretot, el fill de Déu que es va fer home, va donar la vida per redimir la humanitat i va ressuscitar al terç dia després de mort. Pels no-cristians, Jesús és, si més no, el portador d'un missatge d'amor, justícia i fraternitat únic, proclamat fa dos mil anys a l'antiga Palestina, situada a banda i banda del riu Jordà; un missatge que irrità les autoritats jueves que el feren condemnar a mort pels romans, que en aquell temps ocupaven aquesta regió del Pròxim Orient.

Sigui com sigui, la figura de Jesús de Natzaret és una de les més influents de la història de la humanitat, objecte de documentats estudis i de debat, atiat ara pel gran interès que susciten els dits evangèlics apòcrifs, no reconeguts per les esglésies cristianes, que no l'inclouen al cànon bíblic. El monestir de Montserrat acaba de dedicar, precisament, unes jornades a ponderar l'origen, significat i importància d'aquests evangelis.

 Tornar a la portada
———-

+ Més notícies: Webs relacionades dins Nosaltres.Cat: Cristianisme.

Tres llibres
De l'interès per la figura de Jesús, en són testimoni els estudis publicats aquests últims anys a casa nostra mateix. Remarquem-ne tres, a tall d'exemple: 'Jesús, un perfil biogràfic' (2004) del biblista Armand Puig Tàrrech; 'Qui és Jesús de Natzaret' (2005) del teòleg i capellà Josep M. Rovira Belloso; i 'Última notícia de Jesús el Natzarè' de l'escriptor i periodista Lluís Busquets Grabulosa, que, aparegut a la darreria del 2006, ja ha arribat a la tercera edició. Aquest llibre, escrit des de la fe i crític amb la jerarquia catòlica, és prologat pel bisbe emèrit Pere Casaldàliga, premi Internacional Catalunya 2006 i figura visible de la dita teologia de l'alliberament, molt compromesa amb els sectors socials més oprimits.


+ 'Jesús, un perfil biogràfic', d'Armand Puig Tàrrech.
'Última notícia de Jesús el Natzarè'
El llibre de Busquets, molt documentat i desmitificador, presenta Jesús com un home de gran carisma, creient absolut en Jahvè (nom donat pels jueus a Déu), que desafià les estructures polítiques, socioeconòmiques i religioses del seu temps amb un missatge d'amor, de no-violència i de compromís amb els més desvalguts. L'estudi no defuig la polèmica ni la provocació. Sosté, per exemple, que Jesús era, segurament, analfabet, igual que el 99% de la població de l'època; que tenia germanastres; que el seu cos acabà, molt probablement, o bé en un pou de calç, o bé en una fossa comuna; i que no fou divinitzat fins als concilis dels segles IV i V.


+ L'estudi de Busquets no defuig la polèmica ni la provocació.
Evangèlics canònics i evangelis apòcrifs
La vida i les ensenyances de Jesús són recollides pels quatre evangelis del Nou Testament, anomenats canònics: de Mateu, Marc, Lluc i Joan. Però també hi ha els evangelis apòcrifs, que les esglésies cristianes, com hem dit, no consideren inspirats ni, per tant, revelats. Són els evangelis de Tomàs, de Judes, de Maria Magdalena, la 'Història de Josep el fuster' i més. Per bé que de tendències diverses i objecte de interpretacions vàries (i, a vegades, contraposades), els evangelis apòcrifs, a banda testimoniar la complexitat dels orígens del cristianisme, no han deixat de tenir una certa influència en devocions i festes populars.


+ 'Santa Cena' de Leonardo da Vinci.
 
 BANNER

# Vols el banner de la notícia a la teva web?

# Copia aquest codi i enganxa-l'hi:

<a href="http://www.vilaweb.cat/www/
diariescola/noticia?id=2339590">
<img src="http://www.vilaweb.cat/media/im
atges/diariescola/imatges/b_actualitat379.gif" border="0"/></a>

 MATERIALS

Titol: La Bíblia
Format: Web
# Edició catalana a cura de la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya.

Titol: From Jesus to Christ
Format: Web
# Pàgina d'un documental centrat en Jesús i en els primers cristians.

Titol: Life in the Time of Jesus
Format: Web
# La vida en temps de Jesús, il·lustrada.

Titol: World Religions
Format: Web
# Pàgina juvenil de la United Religions Iniciative (URI), comunitat intercultural que treballa en favor de la pau.

Titol: Christianity
Format: Web
# Pàgina informativa de la BBC sobre el cristianisme.

Titol: El fet religiós a secundària
Format: Web
# Personatges bíblics i característiques d'algunes de les religions més seguides del món.

Titol: Evangelios polémicos
Format: Web
# Quatre valoracions aplegades per BBC Mundo.

 QUE HO SABÍEU?

# Els evangelis de Mateu, Marc i Lluc s'anomenen sinòptics, perquè, disposats en columnes paral·leles, se'n poden observar les similituds i diferències.

# L'evangeli de Judes, un papir que té devers mil set-cents anys, presenta Judes Iscariot no pas com un traïdor, sinó com l'apòstol predilecte i l'executor de la voluntat del Messies.

# Aquesta primavera es publicarà, segurament, la primera part d'un llibre del papa Benet XVI sobre Jesús de Natzaret.

 INVESTIGUEU


> Les benaurances del sermó de la muntanya, compendi de la doctrina de Jesús de Natzaret.

> La seva vida.

> La vida quotidiana, en temps de Jesús.

> Qüestionari bíblic.

> Quan s'escau Setmana Santa?

> Entrevista amb l'autor de 'Última notícia de Jesús el Natzarè'.

> Opinió vaticana sobre els texts apòcrifs.

Bulletins 118/119 {«Compromís pel Territori»}

PER LA NOSTRA TERRA
MANIFESTACIONS SIMULTÀNIES
DISSABTE 21 D'ABRIL
18 HORES


 

Alacant/Castelló de la Plana/València  

Amics i amigues:
Com ja sabeu, diverses plataformes i entitats ciutadanes estan treballant a tot el País Valencià per tal de fer avant les MANIFESTACIONS que, amb caràcter simultani, organitza "Compromís pel Territori" per al dia 21 d'abril a les ciutats de València, Alacant i Castelló de la Plana, amb la participació de col·lectius, plataformes, associacions i entitats en defensa del territori i la cultura, i amb el suport dels sindicats.
L'objectiu de les manifestacions és expressar a les forces polítiques que volen governar la Generalitat i els nostres ajuntaments, la  necessitat d'una altra política territorial, tenint en compte l'opinió de la ciutadania i la seua participació activa en les decisions administratives.
El futur de la nostra terra està en joc, i depén de nosaltres i de la nostra capacitat de mobilització, abans i després de les eleccions.
VOS CONVIDEM A ADHERIR-VOS, A CONTACTAR I A ORGANITZAR DES DE CADA LLOC, LA PARTICIPACIÓ DEL MÀXIM DE GENT EN CADA MANIFESTACIÓ.

  

  

 

[@more@]

TV3 i el Govern Valencià (II)

Acció Cultural del País Valencià ha valorat positivament les negociacions obertes entre el govern català i el valencià per aconseguir un acord de reciprocitat entre TV3 i Canal 9. De tota manera, també ha alertat 'que el PP intentarà influir sobre la línia editorial de TV3', en referència a l'avís del conseller Vicent Rambla que l'acord només serà possible si TV3 es compromet a canviar la denominació de 'País Valencià' per l'oficial de 'Comunitat Valenciana'

El coordinador d'ACPV, Toni Gisbert, ha explicat que 'el PP valencià intentarà convertir aquest acord en un instrument de control polític de les emissions de TV3'.

Mobilitzacions

Acció Cultural ha anunciat que farà mobilitzacions amb el lema 'Salvem TV3, per la llibertat d'expressió'. L'entitat prepara un acte el 25 d'abril i una manifestació el 5 de maig. A més, ha enviat als ajuntaments de tot el país una proposta de moció perquè condemnin la clausura de les emissions. Un dels consistoris que l'ha subscrit és el de Cocentaina, on fins i tot el grup municipal del PP hi ha votat a favor. Acció Cultural ha rebut més de 50.000 adhesions particulars de suport.

Ahir al capvespre, més de 2.000 persones van participar en una concentració espontània a Castelló en favor de la continuïtat de les emissions de TV3 al País Valencià. La convocatòria feta només a través de SMS i correu electrònic cridava a concentrar-se al davant de la Casa dels Caragols, seu de la delegació de la Generalitat Valenciana. Llegiu la crònica de la concentració, que va obligar a tallar el trànsit al carrer Major, a VilaWeb Castelló.

Josep Piqué

Per una altra banda ahir el dirigent del PP català Josep Piqué va parlar per primera vegada en públic sobre aquest tema i va dir que és 'indiscutible que TV3 ha d'emetre a la Comunitat Valenciana'. Les seves declaracions semblen confirmar el canvi d'actitud del PP envers les emissions de TV3, malgrat que encara no ha aturat el procés judicial del tancament.

Piqué també va tenir paraules de lloança per a l'actitud del conseller Tresserras, de qui va dir que tracta el tema 'amb serietat, rigor, sense demagògies i sense distribuir a priori responsabilitats que no toquen'. En canvi, el líder català del PP va criticar José Montilla i el va acusar d'haver deixat les emissions de TV3 'en una situació il·legal' al País Valencià quan era ministre d'Indústria del govern espanyol. 'Per poder concedir la llicència analògica a La Sexta, Montilla va haver de cercar espectre radioelèctric on fos i una de les coses que va fer va ser treure l'espai pel qual emetia TV3', va afirmar Piqué. El polític popular també va lamentar que a Catalunya no hi hagi ningú que hagi mostrat interès real per veure Canal 9.

Canvi de rumb

El govern valencià va obrir divendres per primera vegada la porta a un acord amb la Generalitat de Catalunya per la reciprocitat de les emissions de TV3 i Canal 9. El conseller Vicent Rambla va confirmar que s'han iniciat converses amb el conseller Joan Manuel Tresserras i va posar dues condicions: que TV3 abandoni la denominació País Valencià i que el govern espanyol habiliti l'espai radioelèctic necessari. Amb tot, el govern de Camps no ha aturat el procés judicial per a tancar les emissions el 25 d'abril. El govern valencià ha escollit la data del tres-centè aniversari de la batalla d'Almansa per a tancar el primer repetidor.Acció Cultural del País Valencià ha valorat positivament les negociacions obertes entre el govern català i el valencià per aconseguir un acord de reciprocitat entre TV3 i Canal 9. De tota manera, també ha alertat 'que el PP intentarà influir sobre la línia editorial de TV3', en referència a l'avís del conseller Vicent Rambla que l'acord només serà possible si TV3 es compromet a canviar la denominació de 'País Valencià' per l'oficial de 'Comunitat Valenciana'. Acció Cultural del País Valencià ha valorat positivament les negociacions obertes entre el govern català i el valencià per aconseguir un acord de reciprocitat entre TV3 i Canal 9. De tota manera, també ha alertat 'que el PP intentarà influir sobre la línia editorial de TV3', en referència a l'avís del conseller Vicent Rambla que l'acord només serà possible si TV3 es compromet a canviar la denominació de 'País Valencià' per l'oficial de 'Comunitat Valenciana'

.

 
MANIFESTACIÓ CASTELLÓ DE LA PLANA
dissabte 31 de març de 2007 

DIUMENGE, 01/04/2007 – 18:00h
ACPV veu bé les negociacions per aconseguir la reciprocitat, però hi afegeix un toc d'alerta
Sospita que el govern valencià voldrà exercir un control polític de TV3 · Castelló va reclamar ahir al carrer de poder veure TV3


CAMPANYES
 


[@more@]

TV3 i el Govern Valencià II

DIUMENGE, 01/04/2007 – 18:00h
ACPV veu bé les negociacions per aconseguir la reciprocitat però hi afegeix un toc d'alerta
Sospita que el govern valencià voldrà exercir un control polític sobre TV3 · Castelló va reclamar ahir al carrer poder veure TV3

Acció Cultural del País Valencià ha valorat positivament les negociacions obertes entre el govern català i el valencià per aconseguir un acord de reciprocitat entre TV3 i Canal 9. De tota manera, també ha alertat 'que el PP intentarà influir sobre la línia editorial de TV3', en referència a l'avís del conseller Vicent Rambla que l'acord només serà possible si TV3 es compromet a canviar la denominació de 'País Valencià' per l'oficial de 'Comunitat Valenciana'.

El coordinador d'ACPV, Toni Gisbert, ha explicat que 'el PP valencià intentarà convertir aquest acord en un instrument de control polític de les emissions de TV3'.

Mobilitzacions

Acció Cultural ha anunciat que farà mobilitzacions amb el lema 'Salvem TV3, per la llibertat d'expressió'. L'entitat prepara un acte el 25 d'abril i una manifestació el 5 de maig. A més, ha enviat als ajuntaments de tot el país una proposta de moció perquè condemnin la clausura de les emissions. Un dels consistoris que l'ha subscrit és el de Cocentaina, on fins i tot el grup municipal del PP hi ha votat a favor. Acció Cultural ha rebut més de 50.000 adhesions particulars de suport.

Ahir al capvespre, més de 2.000 persones van participar en una concentració espontània a Castelló en favor de la continuïtat de les emissions de TV3 al País Valencià. La convocatòria feta només a través de SMS i correu electrònic cridava a concentrar-se al davant de la Casa dels Caragols, seu de la delegació de la Generalitat Valenciana. Llegiu la crònica de la concentració, que va obligar a tallar el trànsit al carrer Major, a VilaWeb Castelló.

Josep Piqué

Per una altra banda ahir el dirigent del PP català Josep Piqué va parlar per primera vegada en públic sobre aquest tema i va dir que és 'indiscutible que TV3 ha d'emetre a la Comunitat Valenciana'. Les seves declaracions semblen confirmar el canvi d'actitud del PP envers les emissions de TV3, malgrat que encara no ha aturat el procés judicial del tancament.

Piqué també va tenir paraules de lloança per a l'actitud del conseller Tresserras, de qui va dir que tracta el tema 'amb serietat, rigor, sense demagògies i sense distribuir a priori responsabilitats que no toquen'. En canvi, el líder català del PP va criticar José Montilla i el va acusar d'haver deixat les emissions de TV3 'en una situació il·legal' al País Valencià quan era ministre d'Indústria del govern espanyol. 'Per poder concedir la llicència analògica a La Sexta, Montilla va haver de cercar espectre radioelèctric on fos i una de les coses que va fer va ser treure l'espai pel qual emetia TV3', va afirmar Piqué. El polític popular també va lamentar que a Catalunya no hi hagi ningú que hagi mostrat interès real per veure Canal 9.

Canvi de rumb

El govern valencià va obrir divendres per primera vegada la porta a un acord amb la Generalitat de Catalunya per la reciprocitat de les emissions de TV3 i Canal 9. El conseller Vicent Rambla va confirmar que s'han iniciat converses amb el conseller Joan Manuel Tresserras i va posar dues condicions: que TV3 abandoni la denominació País Valencià i que el govern espanyol habiliti l'espai radioelèctic necessari. Amb tot, el govern de Camps no ha aturat el procés judicial per a tancar les emissions el 25 d'abril. El govern valencià ha escollit la data del tres-centè aniversari de la batalla d'Almansa per a tancar el primer repetidor.

 
_________________________________________

El govern valencià vol executar de manera imminent el tancament de la recepció de TV3 al País Valencià. A les Illes, la recepció de TV3 també es troba greument amenaçada. Protesta als presidents Montilla, Camps i Matas per aquest atac a la llengua i la cultura catalanes i a la llibertat d’expressió. Evitem el tancament de les emissions del TV3 a part del territori!
Participa-hi!
Quan cliquis ENVIA'L, dirigirem el següent correu a:
 
El President de la Generalitat de Catalunya
El President de la Generalitat del País Valencià
El President del Govern Balear
El Ministre d'Indústria espanyol

Sr. President:
 
Com a ciutadà d’aquest país, els exigeixo una acció ferma i decidida per garantir la continuïtat de l’emissió de TV3 al País Valencià i també a les Illes Balears on també es veu amenaçada. TV3 és actualment una de les poques televisions que emet íntegrament en llengua catalana i el seu tancament a part del territori és un atac a la llengua, la cultura i la llibertat d’expressió.
 
Els ciutadans d’aquest país que tant hem lluitat per aconseguir aquest dret democràtic de comunicació ens mereixem un major respecte per part dels nostres governants davant aquests atacs a la llibertat.
 
Atentament,
 

  Josep Piqué

Per una altra banda ahir el dirigent del PP català Josep Piqué va parlar per primera vegada en públic sobre aquest tema i va dir que és 'indiscutible que TV3 ha d'emetre a la Comunitat Valenciana'. Les seves declaracions semblen confirmar el canvi d'actitud del PP envers les emissions de TV3, malgrat que encara no ha aturat el procés judicial del tancament.

Piqué també va tenir paraules de lloança per a l'actitud del conseller Tresserras, de qui va dir que tracta el tema 'amb serietat, rigor, sense demagògies i sense distribuir a priori responsabilitats que no toquen'. En canvi, el líder català del PP va criticar José Montilla i el va acusar d'haver deixat les emissions de TV3 'en una situació il·legal' al País Valencià quan era ministre d'Indústria del govern espanyol. 'Per poder concedir la llicència analògica a La Sexta, Montilla va haver de cercar espectre radioelèctric on fos i una de les coses que va fer va ser treure l'espai pel qual emetia TV3', va afirmar Piqué. El polític popular també va lamentar que a Catalunya no hi hagi ningú que hagi mostrat interès real per veure Canal 9.

Canvi de rumb

El govern valencià va obrir divendres per primera vegada la porta a un acord amb la Generalitat de Catalunya per la reciprocitat de les emissions de TV3 i Canal 9. El conseller Vicent Rambla va confirmar que s'han iniciat converses amb el conseller Joan Manuel Tresserras i va posar dues condicions: que TV3 abandoni la denominació País Valencià i que el govern espanyol habiliti l'espai radioelèctic necessari. Amb tot, el govern de Camps no ha aturat el procés judicial per a tancar les emissions el 25 d'abril. El govern valencià ha escollit la data del tres-centè aniversari de la batalla d'Almansa per a tancar el

[@more@]

CAMPANYES

 

 

ADHEREIX-TE A LA CAMPANYA !

Titol: Volem TV3 a València, Alacant i Castelló
Finalitza: 2007-05-31

Destinatari de la petició:: Ministeri d'industria i President del Govern Espanyol

Text de la campanya:
No hi ha cap un motiu per a tancar una cadena amb un contingut televisiu de qualitat, un 0% de matèria rosa,i reconeguda com a un exemple a seguir les demés cadenes autonòmiques.

Pantalla Completa | Campanyes.org

 

 Campanya on-line en contra del tancament de TV3 al País Valencià         Recurs d'Acció Cultural del País Valencià.
+ Campanya per internet per demanar que s'aturi el tancament de TV3 al País Valencià.
+ VilaWeb TV: Lluís Llach s'adreça als espectadors de TV3 al País Valencià a l'inici del seu últim concert.

[@more@]

  WWW.VALLDIGNA.CAT