La primera resposta del govern espanyol a la reclamació d'ETA perquè l'esquerra abertzale sigui present a les eleccions del 27 de maig és que s'ha de respectar la llei de partits. En una llarga entrevista publicada avui al Gara, coincidint amb la celebració de l'Aberri Eguna (el dia de la pàtria), l'organització armada ha posat aquesta condició perquè el procés de pau al País Basc, paralitzat des de l'atemptat de Barajas, pugui …
[@more@]
|
DIADA COMMEMORATIVA DEL 25 D'ABRIL
[@more@]
En una iniciativa sense precedents que va començar la setmana passada en els estudis ’Tabalet’ d’Alboraia (L’Horta) amb la gravació de la cançó ‘Puja al tren republicà’ del grup VerdCel , i que ja es pot escoltar des de Ràdio Klara, l’editora ‘Cambra Records’ de Real de Montroi (La Ribera alta) i l’associació cultural i republicana Constantí Llombart estan a punt de fer possible que abans del dia 15 d’abril, –dia que el ‘Tren republicà’ eixirà des de Castelló a Alacant per portar els republicans valencians a la capital de l’Alacantí per participar en la manifestació d’enguany del País Valencià ‘Per la república’– puga eixir un CD on participen Raimon, Lluís Llach, Sabina amb Lluís Miquel, Pep Sala, Miquel Gil amb Pascal Comelade, Al Tall, Òscar Briz, Pep “Botifarra”, Rafa Xambó, Feliu Ventura, Cesk Freixas, Pau Alabajos, Paco Muñoz i La Romàntica del Saladar, amb les cançons que els han sigut demanades i que tenen relació amb l’objectiu de la iniciativa: donar suport al ‘Tren republicà’ i a la manifestació a Alacant del diumenge 15 d’abril que convoca la Coordinadora del País Valencià per la República i que agrupa a un centenar de col•lectius des de el Baix Maestrat fins al Baix Segura.
–>
Raimon, Llach, Lluís Miquel amb Sabina, Miquel Gil amb Pascal Comelade i onze artistes i grups més participen en el disc "Puja al tren republicà"
Redacció
La setmana passada va començar als estudis 'Tabalet' d'Alboraia (L'Horta) l'enregistrament de la cançó `Puja al tren republicà' del grup VerdCel. L'editora `Cambra Records' i l'associació cultural i republicana Constantí Llombart estan a punt de fer possible que abans del dia 15 d'abril puga eixir un CD on participen Raimon, Lluís Llach, Sabina amb Lluís Miquel, Pep Sala, Miquel Gil amb Pascal Comelade, Al Tall, Òscar Briz, Pep "El Botifarra", Rafa Xambó, Feliu Ventura, Cesk Freixas, Pau Alabajos, Paco Muñoz i La Romàntica del Saladar, amb les cançons que els han sigut demanades i que tenen relació amb l'objectiu de la iniciativa: donar suport al `Tren republicà' i a la manifestació a Alacant del diumenge 15 d'abril que convoca la Coordinadora del País Valencià per la República i que agrupa a un centenar de col•lectius des de el Baix Maestrat fins al Baix Segura.
El disc tindrà un tema inicial -estació d'origen – composat per VerdCel, a propòsit del tren republicà – "Puja al tren republicà!"- i comptarà amb les cançons:
0.- Puja al tren republicà.
1.-Somnis Republicans, de Rafa Xambó.
2.- Tirar a matar, d'Òscar Briz.
3.- Monocrom, de VerdCel.
4.- Alacant per interior, de Feliu Ventura.
5.- Homenatge a Teresa (d'Ovidi Monitor), interpretat per Miquel Gil i
Pascal Comelade.
6.- Cant dels Maulets, d´Al Tall.
7.- La princesa de la revolta, de Cesk Freixas.
8.- La casa que vull (S. Papasseit), de Lluís Llach.
9.- L'Arbre, de Lluís Miquel amb J. Sabina.
10.- El tren de mitjanit, de Sau (Pep Sala).
11.- Futur en venda, de Pau Alabajos.
12.- Jota de Xàtiva, de Pep "Botifarra".
13.- Paisatge de l'Ebre , de Paco Muñoz.
14.- Cantarem la vida , de Raimon
15.- Aurora, de La Romàntica del Saladar.
La data esperada per publicar aquest disc és la mateixa en què sortirà el "tren republicà", el proper 15 d'abril. La producció artística del cd "Puja al tren republicà" ha estat treball de Víctor Baeta (de l´associació Constantí Llombart), Alfons Olmo i Carles Llinares (VerdCel). El segell discogràfic que l'editarà és Cambra Records (Ribera Alta). La cançó "Puja al tren republicà" ha estat enregistrada als estudis Tabalet d'Alboraia (l'Horta).
Els guanys que genere la venda d'aquest disc, aniran exclusivament a costejar les despeses de l'organització del tren republicà, i els gestionarà l'associació Constantí Llombart.
http://www.radioklara.org/pujaaltrenrepublica.mp3
En una iniciativa sense precedents que va començar fa dos setmanes en els estudis ’Tabalet’ d’Alboraia (L’Horta) amb la gravació de la cançó ‘Puja al tren republicà’ del grup VerdCel , i que ja es pot escoltar des de Ràdio Klara, l’editora ‘Cambra Records’ de Real de Montroi (La Ribera alta) i l’associació cultural i republicana Constantí Llombart estan a punt de fer possible que abans del dia 15 d’abril, –dia que el ‘Tren republicà’ eixirà des de Castelló a Alacant per portar els republicans valencians a la capital de l’Alacantí per participar en la manifestació d’enguany del País Valencià ‘Per la república’– puga eixir un CD on participen Raimon, Lluís Llach, Sabina amb Lluís Miquel, Pep Sala, Miquel Gil amb Pascal Comelade, Al Tall, Òscar Briz, Pep “Botifarra”, Rafa Xambó, Feliu Ventura, Cesk Freixas, Pau Alabajos, Paco Muñoz i La Romàntica del Saladar, amb les cançons que els han sigut demanades i que tenen relació amb l’objectiu de la iniciativa: donar suport al ‘Tren republicà’ i a la manifestació a Alacant del diumenge 15 d’abril que convoca la Coordinadora del País Valencià per la República i que agrupa a un centenar de col•lectius des de el Baix Maestrat fins al Baix Segura.
—————–
NOTA DE PREMSA
Aquest és un missatge per donar a conèixer la notícia d’una nova publicació, el disc recopilatori “Puja al tren republicà”. Els artistes Raimon, VerdCel, Rafa Xambó, Lluís Llach, Òscar Briz, Al tall, Feliu Ventura, Miquel Gil, Cesk Freixas, Lluís Miquel amb J. Sabina, Pau Alabajos, Pep Sala,Pep “Botifarra”, Paco Muñoz, han unit esforços i cançons per donar llenya amb el tren republicà.
Aquesta iniciativa discogràfica parteix de l’associació, cultural i republicana, Constantí Llombart, forma part de la Col.lecció “Sobirania i república” i té el seu motiu dins l’acte que el proper dia 15 d’abril tindrà lloc al llarg i ample del País Valencià. Un tren que partirà de Castelló de la Plana, recollirà tot aquell que es vulgui sumar a una manifestació a la ciutat d’Alacant per la República. Aquest acte i aquest disc miren cap endavant, l’any 2007 hi ha convocades eleccions, on es decidirà el marc en què el País Valencià, a partir de llavors, comptarà per canviar o no el panorama polític i social. Aquest tren vol viatjar cap una visió republicana i sobiranista que vaja enllà de les nostàlgies, que propose opcions arrelades en la nostra realitat cultural i que la facen créixer, reconeixent-nos en el propi territori i també unint tot allò separat per la política aplicada els darrers anys indiscriminadament, Sénia amunt i avall.
El disc tindrà un tema inicial -estació d’origen – composat per VerdCel, a propòsit del tren republicà – “Puja al tren republicà!”- i comptarà amb les cançons:
0.- Puja al tren republicà.
1.-Somnis Republicans, de Rafa Xambó.
2.- Tirar a matar, d’Òscar Briz.
3.- Monocrom, de VerdCel.
4.- Alacant per interior, de Feliu Ventura.
5.- Homenatge a Teresa (d’Ovidi Monitor), interpretat per Miquel Gil i Pascal Comelade.
6.- Cant dels Maulets, d´Al Tall.
7.- La princesa de la revolta, de Cesk Freixas.
8.- La casa que vull (S. Papasseit), de Lluís Llach.
9.- L’Arbre, de Lluís Miquel amb J. Sabina.
10.- El tren de mitjanit, de Sau (Pep Sala).
11.- Futur en venda, de Pau Alabajos.
12.- Jota de Xàtiva, de Pep “Botifarra”.
13.- Paisatge de l’Ebre , de Paco Muñoz.
14.- Cantarem la vida , de Raimon
15.- Aurora, de La Romàntica del Saladar.
La data esperada per publicar aquest disc és la mateixa en què sortirà el “tren republicà”, el proper 15 d’abril. La producció artística del cd “Puja al tren republicà” ha estat treball de Víctor Baeta (de l´associació Constantí Llombart), Alfons Olmo i Carles Llenares (VerdCel). El segell discogràfic que l’editarà és Cambra Records (Ribera Alta). La cançó “Puja al tren republicà” ha estat enregistrada als estudis Tabalet d’Alboraia (l’Horta).
Els guanys que genere la venda d’aquest disc, aniran exclusivament a costejar les despeses de l’organització del tren republicà, i els gestionarà l’associació Constantí Llombart.
Esperant la vostra col.laboració amb la difusió del projecte restem a la vostra disposició.
e.mail:
vbsubias@telefonica.net
verdcel@mixmail.com
telèfon : 600 505 700.
webs :
www.constantillombart.org
www.verdcel.com
www.cambrarecords.com
Moltes gràcies.
Salut!
Associació Constantí Llombart, VerdCel i Cambra Records
–>
La intenció del President de la Generalitat de prohibir les emissions de la televisió pública catalana a les comarques valencianes està provocant la divisió dins el seu propi partit. Així, les mocions que el BLOC està presentant als diferents ajuntaments de la comarca estan evidenciant discrepàncies notables amb l'estrategia electoral de Camps.D
[@more@]
Si fa uns dies informaven que els populars no havien assistit al plenari d'Almoines en el qual es debatia la qüestió, el passat 28 de març el plenari de Simat de la Valldigna aprovava amb el vot favorable del PP la reciprocitat televisiva en defensa de la llibertat d'expressió i de comunicació.
Foto: Polèmic mapa de l'oratge. Font: TV3.
Al plenari de Simat es van presentar dos mocions en este sentit. Una d'elles presentada pel BLOC i consensuada amb la resta de grups, i que va ser aprovada per unanimitat. I altra presentada per l'Agrupació Arc Iris, i que va comptar amb els vots a favor dels nacionalistes, l'abstenció socialista i el vot en contra dels populars.
Al mateix temps, en el darrer plenari celebrat a Gandia, els dos regidors encara fidels al Partit Popular votaven en contra de la mateixa iniciativa presentada pels nacionalistes. De fet, la moció va ser aprovada amb el vots en contra dels populars i del regidor no adscrit Joaquín Faus, qui, com sol ser habitual, va cridar contra "la colonització catalanista". Faus va considerar l'acció de Camps "purament electoralista" i va criticar que "el tancament de les emissions devia haver-se executat molt abans".
La moció, presentada a Gandia conjuntament pels grups del PSOE i del BLOC-EV va ser consensuada amb els regidors de la Plataforma de Gandia després d'alguna xicoteta modificació. Així, Fernando Mut, va criticar l'actuació de la Generalitat "per crear un agravi comparatiu amb altres emissores que emeten en la mateixa situació sense cap sanció".
Carles Estruch, compositor de Tavernes de la Valldigna ha realitzat junt al seu germà Santi Estruch un excel·lent treball que combina música i grafisme per tal de reivindicar una "vall digna". Carles ha col·laborat a més en altres treballs audiovisuals junt Santi, com és la banda sonora de la películ·la "Bela Lugosi, PICKFAIR 5619 Hollywood" seleccionada al Festival de Sitges i rodada en valencià.
"…designar premis a polítics ja em sembla sospitós i lleig a la vegada, sabent tots els interessos que hi poden haver al darrere…"
Foto: Els germans Estruch.
"Per una vall digna" és un títol ben reivindicatiu i alhora clar. Ha perdut la Valldigna la seua dignitat per que ara calga reclamar-la?
Més que haver-la perdut, potser la perdrem si no hi actuem. En el meu cas, malgrat viure fora de la Valldigna des de fa més de vuit anys, no hi ha dubte que no visca al dia amb el que hi passa a aquesta zona d’on jo em sent identificat i per això faig tot això que hi puc fer per reclamar la seva dignitat.
Ho hem volgut fer d’una manera que ens convide a conèixer aquelles zones de la Valldigna que potser més endavant les veurem molt canviades per aquest progrés. Es tracta de que l’audiovisual ajude a la gent a reflexionar sobre el progrés que està patint i el que pot patir durant els anys que els espera.
En l’audiovisual combineu esplèndidament la fotografia amb la música. Quines són les imatges més impactants de l’espectacle?
Hi ha molts moments on es troba aquesta combinació d’imatges més música de manera impactant, però sobretot jo vull reflexar alguns moments de l’audiovisual en el que apareix aquesta combinació impactant. És el cas quan apareixen els ullals de Simat de la Valldigna amb la calma de la música, el xicotet bosc de pins durant la pujada del Portitxol que la música canvia quan aquests pins es veuen cremats, molts moments del travelling de les imatges amb el caminar de la música….
Pel que fa a la música, has comptat amb l'inestimable col·laboració de l'Orquestra Simfònica Santa Cecília de Cullera. Les peces musicals triades tenen alguna relació amb les fotografies? Com s'entremesclen unes amb les altres per dotar l'audiovisual d'espectacularitat?
Primer que res, la música ha estat pensada i feta per a ser interpretada sota unes imatges de l’actual Valldigna, per tant és clar que hi tenen aquesta relació. El muntatge s’ha fet al contrari de com anàvem fent els darrers els darrers audiovisuals, és dir, un música que havien d’estar a la disposició de les imatges. En aquest cas ha segut tot el contrari, les imatges han estat a la disposició de la música i s’ha tingut en compte l’evolució i ritme d’aquesta música per després poder-la entremesclar amb les imatges.
La Valldigna és notícia de portada quasi totes les setmanes. Des de les actuacions al monestir fins la conservació del seu entorn o l'amenaça de l'especulació urbanística amb camp de golf inclós. Quin futur li espera a l'antiga vall de l'Alfàndech en un moment en què l'agricultura està abandonant-se pel taulell? Serà "Per una vall digna" un record de desenes de racons perduts en la memòria?
No m’agradaria que fos així, un documental record de la Valldigna. Ho torne a dir, intente que l’audiovisual siga reflexiu i que en alguna cosa hi puga ajudar. Malauradament, el canvi que li espera a la Valldigna és denominador comú a molts altres indrets del nostre país, on l’agricultura està sent substituïda pel progrés urbanístic.
Com a amant de la teua comarca. Què penses de la designació del President de la Generalitat com a "Amic de la Valldigna 2007" per part de la presidència de la Mancomunitat de Municipis?
Primer que res, designar premis a polítics ja em sembla sospitós i lleig a la vegada, sabent tots els interessos que hi poden haver al darrere. En segon lloc, encara veig més lleig que li l’hagin dedicat al president Francisco Camps, ja que les primeres accions de recuperar i restaurar el monestir van ser cíviques i també pel simple motiu d’haver-se mantés ferm i contràriament al que pensava gran part de la població de la Valldigna en referència al pas de la línia d’alta tensió i els PAIS, afavorint així a una sola empresa: IBERDROLA.
Després de la presentació a Tavernes el passat 25 de març. Quines són les accions que tens previstes per tal de difondre este treball?
En principi el que volem fer és distribuir aquest audiovisual amb l’objectiu que es puga exhibir a la resta de poblacions de la Valldigna i de la resta de la Safor, i si és possible a altres poblacions del País Valencià, ja que és un problema denominador comú que es pot veure a molts indrets del País Valencià. Al mateix temps el que volem fer és acabar d’editar l’audiovisual per distribuir-lo arreu dels festivals de cinema de caire internacional.
 4.04.07 El proper dissabte 14 d'abril a les 22:00 hores el programa El documental del Canal33 emetrà un documental sobre Terra Lliure ("Terra Lliure, punt final").
El documental, el primer que sobre aquesta temàtica emetrà TV3, ha estat escrit i dirigit per David Bassa, que ja l'havia abordada al llibre L'independentisme armat a la catalunya recent (Rourich, 2006). En la seva realització hi ha col·laborat també Euskal Telebista, que el passarà en basc i espanyol.
Al llarg de 70 minuts, aquest documental intentarà repassar els setze anys d'història de l'organització armada catalana. Per elaborar-lo s'han entrevistat vint-i-sis persones, entre les quals hi ha militants de Terra Lliure (Carles Sastre, Carles Benítez, Josep Serra, Josep Musté, David Martínez, etc.), politicòlegs com Roger Buch i membres destacats dels aparells repressius de l'Estat (Garzón o Martí Jusmet), del govern regional (Jordi Pujol) o d'ERC (Josep Colom o Carod-Rovira).
Uns dies després de la seva emissió Llibertat.cat en publicarà una ressenya.
|
[@more@]
Amics i amigues:
VOS
[@more@]
Segons el costumari Català d'en Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers, es deu a l’ajut que va fer el sant al rei Pere I l’any 1094. Segons s’explica, l’esmentat rei va guanyar una batalla contra els sarraïns després que aquest invoqués al sant. Per agrair la gesta, el rei va anomenar-lo no només patró de la cavalleria sinó també de la noblesa catalana. A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja és esmentat a principis del segle XIX.
[@more@]Sant Jordi era fill de la noblesa persa, possiblement va ser educat com a cristià; a l'edat d'entrar a l'exèrcit romà, doncs, no va tenir problemes, fins i tot va arribar a ser oficial. Però, l'emperador dels perses Dioclecià va disposar que els cristians fossin perseguits a mort, aleshores van començar els problemes per al nostre màrtir. Tossut a no voler adorar els déus romans, i a no renunciar a la seva fe cristiana, va començar a ser torturat, diu la llegenda que durant set anys. Va néixer a Capadòcia, cap a mitjan del tercer segle, i va morir un 23 d'abril de l'any 303 a Lidda. La figura de sant Jordi és un símbol a diferents indrets; el seu patronatge s'estén per Portugal, Anglaterra, l'Aragó, els Països Catalans, l'Antiga Antioquia, Armènia, Rússia, Geòrgia, Grècia, Gènova, Baviera, Lituània, Venècia, Ferrara, Nàpols i d'altres, repartides arreu del món. Les ordes de cavalleria que es van anar constituint a l'edat mitjana van arribar fins a Anglaterra, Alemanya, Rússia, Itàlia, Catalunya. Proliferen les rondalles, les poesies, obres de teatre, pintures, escultures, obres d'art.
[@more@]
Original de Simat de la Valldigna (la Safor), Maria del Carme es va integrar al grup Els Setze Jutges l'any 1964, mentre estudiava Farmàcia a Barcelona, però va ser una veu efímera: amb la separació dels Jutges, l'any 69 va abandonar la cançó i es va deslligar definitivament dels altres components del grup en traslladar-se a Madrid i Vigo[1] per motius professionals.
L'escriptor Joan Fuster va reconéixer la vàlua de la Girau en una presentació d'un dels seus discs, l'any 66 [2]: la seua producció només abasta tres EP de quatre temes cada un, però significatius pel que fa a l'aportació valenciana a la Cançó.
L'any 98, el també cantautor valencià Paco Muñoz va publicar una reedició en CD de la discografia completa en la seua productora, distribuïda per Actual Rècords[3]. Les cançons que conformen el repertori són:
Les quatre últimes són peces populars que també han sigut tocades o enregistrades per altres intèrprets com, per exemple, Al Tall (L'hereu Riera); a Maria del Carme Girau l'han versionada Paco Muñoz i Lluís Miquel (L'arbre sec, en el seu espectacle Cançons de la Cançó) i Les Mãedéus (Plou, plou, en un homenatge a Joan Pellicer).
Jose Soler (laMalla.net)
La Nova Cançó, la cançó catalana que es va inspirar en Brassens per assolir una pròpia veu, no hagués estat el mateix si un bon dia Lluís Serrahima, marit de Remei Margarit (jutgessa número dos), escrivís el manifest fundacional del grup, un article a la revista Germinàbit (predecessora de Serra d'Or) que duia el títol d' "Ens calen cançons d'ara". Miquel Porter, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs van cantar poc temps després al Centre d'Influència Catòlica Femenina les primeres cançons en català d'Els Setze Jutges. Va ser un 19 de desembre de 1961.
Ara, 46 anys més tard d'aquell concert el Parlament de Catalunya ha decidit per unanimitat reconèixer a petició del seu president Ernest Benach concedir la Medalla d'Honor en la seva categoria d'or als Setze Jutges per "la decisiva contribució a la cultura catalana en els seus anys de clandestinitat".
Benach espera que el reconeixement sigui lliurat entre finals d'abril i principis de maig. A més dels membres del col·lectiu, acudiran familiars dels dos desapareguts, Miquel Porter (mort l'any 2004) i Delfí Abella (el passat 1 de febrer).
Per ordre d´ingrés Els Setze Jutges van ser Miquel Porter, Remei Margarit, Josep Maria Espinàs, Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Rafael Subirachs.
Pancatalanisme-I-Entrevista a Joan Fuster
 |
|
|
Anàlisis polític (Part 2/3)
|
|
El Pancatalanisme (Part 3/3)
|
[@more@]
Joan Fuster " in memoriam "
La primera resposta del govern espanyol a la reclamació d'ETA perquè l'esquerra abertzale sigui present a les eleccions del 27 de maig és que s'ha de respectar la llei de partits. En una 
