L’homenatge a Piera arriba a Barcelona
El dimarts 11
de novembre ( a les 20,30):
"De la Drova a l’Horiginal" Poefesta poètica en homenatge a Josep Piera [PUB "L’Horiginal"] [@more@]
A Barcelona, també s’ha organitzat un recital, amb el títol "De la Drova a l’Horiginal: Poefesta poètica". També hi haurà un dinar literari organitzat per Edicions 62 i la presentació dels dos nous llibres publicats per Denes Editorial. A Lleida, tindrà lloc una conferència sobre Josep Piera i una lectura de poemes a càrrec dels poetes de Ponent. A Dénia, es presentarà el número 35 de la revista L’Aiguadolç, que inclou el dossier "Josep Piera: Quaranta anys de vida literària". I a Palma, es realitzarà un recital amb el títol "Els poetes mallorquins a Josep Piera".
Dimarts 11 de novembre ( a les 20,30): "De la Drova a l’Horiginal" Poefesta poètica en homenatge a Josep Piera [PUB "L’Horiginal"]
Josep, Giuseppe, Pepito…
Sam Abrams Poeta, assagista i traductor
És Josep Piera en cercles literaris i entre els seus lectors. És Giuseppe Piera en el terreny de la projecció internacional de la seva obra. És Pep per als innombrables amics al País Valencià, Catalunya i la resta del món. És Pepito per a la seva família i els íntims. Josep, Giuseppe, Pep o Pepito representa moltíssimes coses per a moltes persones en aquest país i més enllà, i per això la seva personalitat humana, intel·lectual, literària, cultural i social ha estat i està sent objecte d’un extens homenatge.
Aquest homenatge s’ha traduït en un extraordinàriament plural ventall d’actes i intervencions de tota mena, que inclou exposicions biogràfiques, mostres de pintura i fotografia, presentacions de llibres, itineraris literaris, lectures, recitals, festivals, poefestes, dinars d’honor, conferències, muntatges teatrals, números monogràfics de revistes, articles de diari… I això sense comptar les petites iniciatives que s’han anat sumant a l’entorn del programa oficial.
A més, aquest autèntic torrent d’activitats, en una clara ona expansiva, entre el 21 d’octubre i el 29 de novembre, ha anat i anirà recorrent la geografia catalana des de Gandia, Dénia, Alacant i València fins a Barcelona, Lleida i Mallorca. I no cal dir que el concepte i l’organització de l’homenatge és obra d’amics escriptors de primera com ara Maria Josep Escrivà, Víctor Labrado, Ignasi Mora, Ferran Garcia-Oliver, Sebastià Alzamora i Manuel Forcano, amb la col·laboració d’una llarga llista d’ajuntaments, universitats, acadèmies de la llengua, associacions, institucions culturals, editorials i llibreries.[@more@]
El motiu real darrere el desplegament d’aquest magnífic tribut és la commemoració dels “40 anys de vida literària” de Piera, entre el 1968 i el 2008, tal com indica el subtítol del programa general d’actes. El tríptic diu literalment: “Homenatge a Josep Piera. 40 anys de vida literària”. Una bona indicació que l’homenatge funciona a dos temps, un temps lúdic i vital de pura celebració festiva i un temps de reflexió sobre la trajectòria literària de Piera vista en perspectiva.
I és aquí on vull anar a parar. El cava i el confeti estan molt rebé, però al final de la correguda és molt més important l’impacte que Piera ha tingut en la literatura en llengua catalana. Clarament l’impacte de Piera marca un abans i un després. I, baixant més al detall, crec que aquest impacte es pot mesurar en dos sentits diferenciats. El primer sentit seria estrictament la contribució artística original que Piera ha fet al sistema literari en català. I el segon sentit seria el sentit purament conceptual de la seva contribució a la cultura catalana.
Piera ha conreat a fons diversos gèneres literaris: la poesia, la crònica de viatge, el dietari, les memòries, la biografia, l’assaig i la traducció, sobretot en vers. Dins del món de cada gènere ha fet una tasca important que es caracteritza per la consolidació i l’enriquiment. A la poesia li ha tornat el seu caràcter oral, musical, sensorial i invocatiu. Ha fet de la crònica de viatge una eina literària, plural i poderosa, que serveix per explorar en profunditat la realitat pròpia i aliena, i els ponts subtils que els uneixen. Ha potenciat el dietari i les memòries, demostrant més enllà de qualsevol dubte que són formes literàries de primer ordre, peces absolutament decisives en la construcció d’una cultura d’una certa sofisticació. Ha injectat una bona dosi d’ambició literària al món de la biografia. Ha ajudat a alliberar l’assaig del seu captiveri acadèmic. I ha incorporat grans clàssics universals a la literatura catalana, clàssics com Ibn Khafaja i Sandro Penna. I en un sentit conceptual, Josep Piera és el gran autor català de l’alteritat. La situació arquetípica de la vida i l’obra de Piera és, en el fons, sempre la mateixa: la fascinació per l’altre, l’apropament a l’altre, el coneixement detallat de l’altre i la resolució de les diferències amb l’altre a partir d’una síntesi estable i duradora entre el jo de Piera i el tu de l’altre. És una situació paradigmàtica que recorre la seva obra i la seva vida de cap a cap. Per això Piera literalment s’ha passat la vida treballant a favor de l’entesa entre cultures i llengües llunyanes, a favor de la vertebració del territori lingüístic, a favor de la unitat de la llengua, a favor del mestissatge total entre els diferents gèneres literaris, a favor de la relació pluridisciplinària entre les diferents formes d’expressió artística (particularment la literatura, la dansa, la música, l’espectacle, la pintura i la fotografia), a favor dels lligams de complicitat intergeneracionals…
Hi ha homenatges que tenen més de misericòrdia i solidaritat que res més. Aquest homenatge a Piera, no. Aquest homenatge és un reconeixement explícit a un referent indispensable de la cultura catalana i del seu sistema literari. Josep, Giuseppe, Pep i Pepito, moltes coses per a moltes persones. Sense ell, ho puc dir, el meu món seria més petit i més fosc.
http://www.avui.cat/article/opinio//46064/josep/giuseppe/pepito.html
Poema de Josep Piera
Educació per a la ciutadania + gent al carrer
Les manifestacions contra el boicot polític del govern valencià al voler imposar l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania en anglés continuen asustant
. L’última concentració, diuen, ha convocat a més 30.000 persones a tota la Comunitat, que ja en són. Esta gent no es cansa, pensaran els nostres governants. I fins i tot sembla que noten la por al vore com la gent ha pres el vici de manifestar-se per norma i que les noticies que abans quallaven ara ja no ho fan. Mentre, les noticies que sí podrien interessar a tots són considerades com "confidencials". I Font de Mora no deixa de tindre problemes. [@more@]
http://cornadasparatodos.blogspot.com/2008/11/leducaci-per-la-ciutadania-trau-ms-gent.html
VAGA a l’ensenyament públic
Hem creme per dins quan reflexione al voltant de les movilitzacions que la comunitat educativa estem realitzant.
La vaga del 17 de desembre ès la decadència i la tristesa d’una educació que ha caigut a l’oscuritat i el pesimisme per part de tots els que la manteniem i ara se n´anat de les nostres mans.
Manifeste que: faré vaga si tots els centres educatius es tanquen i tots TOTS!!! parem, i fem la força que cal per traure d’eixa oscuritat l’educació.
Els 100 euros que em lleven del meu sou seràn per els seus Xanxullos, que contents i feliços estaran… NO,NO,nnnn
Faré vaga si tots units aturem els illuminats del poder que patim i els convertim en democràtics que accepten la majoria com ara estem tots aguantant perquè som demócrates i no com ells que es delaten com dictadors amb disfressa de demócrates.
Per tant com que el que he dit és una utopia al meu moribund pais, no faré vaga a no ser que un miracle ens done la força per paralitzar TOTS A UNA!!!! i demostrar la força d’un poble unit.Ja,ja,ja…..
L’Ajuntament de Benifairó desmenteix l’informació de PANORAMA ACTUAL
Segons comunica l’Ajuntament de Benifairó telefònicament, l’informació apareguda ahir al mig dia al rotatiu digital PANORAMA ACTUAL, sobre la celebració del proper FESTIVERN a LA VALLDIGNA no es correcta, i anuncien que properament emetran un comunicat per tal d’explicar per què el proper FESTIVERN, no es celebra a BENIFAIRÓ DE LA VALLDIGNA.
Des de l’organització del FESTIVERN, confirmen el que diu l’esmentat Ajuntament i comuniquen que les declaracions que apareixen en el citat rotatiu corresponen a una entrevista del cantant d’OBRINT PAS, Xavi Sarrià el març d’aquest any, quan encara es preveia la realització a LA VALLDIGNA.
2 anys de la mort de Miquel Martí i Pol
Miquel Martí i Pol. In memoriam Avui, 11 de novembre, fa cinc anys que un dels més grans poetes catalans contemporanis, va morir.
Miquel Martí i Pol, el poeta de Roda de Ter, que tants cops va acompanyar Lluís Llach, amb la seua amistat, amb la seua presència, amb els seus textos, i que malgrat la seua esclerosi múltiple intentà assistir a tots aquells aplecs nacionalistes, on la seua presència era requerida.
Vull deixar aquí, com a homenatge uns pocs poemes (junt amb les meues pobres i aproximades traduccions), un dels quals, "No demano gran cosa" en l’esplèndida versió que el cantautor Ramon Muntaner en va fer.
[@more@]
«in memoriam» Miquel Martí i Pol
PANORAMA ACTUAL dona informació incorecta sobre el Festivern
Sobre el grup, Sarrià, que ja te des d’ahir nou llibre en veda ["Històries del Paradís"] va indicar que en 2009 es prendran un "descans" perquè han estat "15 anys sense parar" de donar concerts i, encara que no tenen la intenció de "deixar-lo", sí volen reflexionar: "Parar un poc per a valorar el que tenim i quin futur volem", va dir. 
No obstant això, va avançar que l’any que ve faran "uns sis" concerts pels territoris de parla catalana i que, potser, l’últim concert d’aquest any siga per fi d’Any en el festival Festivern de La Valldiga, a València
www.panorama-actual.es/noticias/not277906.htm
L’Ajuntament de Benifairó de la Valldigna ha desmentit la notícia[@more@]
