Escola Valenciana presenta el Llibre Verd del Territori Valencià

Escola Valenciana ha demanat avui, en el marc de la presentació del llibre verd del territòri valencià, a la Conselleria de Territori i Habitatge "un canvi radical de fets, atés que, de moment el conseller Esteban González Pons continua la mateixa línia de destrucció de territori que el seu predecessor", ha assegurat el president de l’entitat, Diego Gómez, que ha asseverat que "és impossible educar en la sostenibilitat si els polítics continuen llançant-nos a perdre el medi ambient".

[@more@]

XM / Redacció

Gómez ha realitzat estes declaracions durant la presentació a l’IES Lluís Vives de València del "Llibre Verd-Diagnòstic mediambiental del País Valencià", editat dins del IV Congrés Escola Valenciana i Societat Sostenible i en què han participat 17 especialistes de camps com la política, la docència o el periodisme.

A l’acte han assistit la coordinadora del congrés, Carme Miquel, i alguns dels autors participants, com Emèrit Bono, Carles Arnal, Maria Josep Picó, Ricardo Amenar, M. Àngels Ull i Fernando Gaja.

El president d’Escola Valenciana ha ressaltat que "el territori valencià és la nostra xicoteta llar, on tots els sers que vivim també ens interrelacionem, alhora que mantenim la interdependència amb els sers de la resta del món". "De la riquesa i diversitat biològica depén en gran part el nostre futur", ha asseverat.

La presentació del "Llibre Verd" arriba després d’haver donat a conéixer ja diversos informes i d’haver celebrat el curs d’extensió universitària "Territori valencià i sostenibilitat" a la Universitat d’Alacant i que les pròximes setmanes també acolliran la UJI, UPV i UV, han recalcat fonts d’Escola Valenciana.

El volum està dividit en diversos capítols que analitzen qüestions com els boscos i els espais naturals protegits valencians; la degradació del sòl i els processos de desertificació; els riscos naturals a la Comunitat Valenciana; o l’economia i eficiència energètica.

Entre altres dades destacades es denuncia que el 90 per cent dels incendis té causes evitables, que l’índex d’autoabastiment energètic valencià és del 2,2 mentre que a Espanya arriba al 23,3 o que els projectes del Pla Eòlic Valencià del 2001 "encara no s’han executat".

El BLOC critica la convivència d’interessos urbanístics entre PP i PSOE a La Safor-Valldigna

Pel que fa a la defensa conjunta del projecte depredador de macrourbanització i destrossa del ric patrimoni arqueològic del terme de Simat, en concret on està programat el camp de Golf, manifesten la desagradable sorpresa per aquesta mena de “matrimoni d’interessos urbanístics”.

Després de la compareixença en Roda de Premsa de l’Alcalde de Simat i la portantveu del PP dimarts a la vesprada en els que tots dos partits, acusen als nacionalistes d’hipòcrites, el Bloc ha emès una nota de premsa contestant les argumentacions manifestades; us facilitem l’enllaç per llegir-la.
El Col.lectiu del Bloc de Simat ha comunicat la distribució d’un INFOBLOC monogràfic sobre el PGOU i l’acutalització de l’edició local de Simat de la Web del partit.

NOTA DE PREMSA BLOC-EV [31-X-06]
Roda de Premsa BLOC-EV [26-X-06]
Edició local de Simat de la Web del Bloc
[@more@]

Resultats de les Eleccions Catalanes’06

CiU aconsegueix 11 diputats més que no el PSC, però l’esquerra parla de repetir el tripartit

[@more@]

CiU es declara guanyadora en vots i escons · PSC, Esquerra i Iniciativa destaquen la consolidació de l’espai progressista · Ciutadans aconsegueix representació al Parlament

LES REACCIONS

Artur Mas (CiU) ‘La victòria de CiU és indiscutible, però caldrà un diàleg intens per a formar un govern’

José Montilla (PSC) ‘Començaré a treballar per a fer possible un govern de progrés’

Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC) ‘El que ha plantejat les eleccions entre CiU o tots els altres han fracassat’

Josep Piqué (PP) ‘Tant l’aliança entre CiU i ERC com la repetició del tripartit són possibilitats negatives per Catalunya’

Joan Saura (ICV) ‘CiU ha estat àmpliament derrotada per la majoria de progrés’

Albert Rivera (Ciutadans) ‘Els tres escons de Ciutadans simbolitzen un canvi de mentalitat a Catalunya’

Amb l’escrutini gairebé enllestit, és clar que CiU ha guanyat les eleccions al Parlament: ha obtingut 48 diputats, onze més que no pas el PSC, que en té 37. Esquerra perd representació: passa de 23 a 21 diputats. El PP aconsegueix 14 escons, i Iniciativa, 12. A més, un sisè partit entra a la cambra, Ciutadans, amb 3 diputats. El PSC i Iniciativa, per boca de José Montilla i Joan Saura, han reivindicat públicament el tripartit, perquè aquests resultats el fan possible, però CiU i Esquerra també sumarien la majoria absoluta. ERC ha estat més prudent en les declaracions públiques, però VilaWeb ha pogut saber que considera com a opció prioritària la repetició del tripartit. Demà Esquerra farà una reunió a les deu del matí per prendre les primeres decisions.
El candidat de CiU, Artur Mas, s’ha declarat ‘guanyador indiscutible’ de les eleccions: ha destacat la distància d’11 escons respecte del PSC i que, aquesta vegada, CiU havia guanyat a totes quatre demarcacions, en vots i escons. Però també ha reconegut que caldria ‘un diàleg intens entre les formacions polítiques’ amb vista a formar el nou govern, encara que el seu objectiu fonamental era de constituir un ‘govern fort’
.
[+ article]

+ Dades actualitzades de l’escrutini a la web especial de la Generalitat.
+ Webs dels partits: CiU, PSC, ERC, PP, ICV, Ciutadans.
+ Especial de VilaWeb: Eleccions al Parlament de Catalunya 2006.

Jornades de defensa del territori a Gandia

Al casal Jaume I de Gandia (a la Sala d'audiovisuals) i organitzat per Maulets de la Safor, s'estan desenvolupant tots els divendres d'aquest mes a les 20:00h.

[@more@]

 Redacció – La Safor:

Les jornades van començar el passat divendres 3 de Novembre amb la projecció del dvd "Tornallom" (sobre la defensa de l'horta de la Punta de València) i continuaran tots els divendres del mes de novembre amb la següent programació:

-Divendres 10 de Novembre a les 20hores:Projecció del dvd "Arrels de lluita" (sobre la defensa de l'horta de Benimaclet i la Punta de València).Després de la projecció comentari i debat sobre el dvd.

-Divendres 17 de Novembre a les 20hores:Projecció d'un dvd sobre la defensa del territori a la Marina.Després de la projecció comentari i debat sobre el dvd.

-Divendres 24 de Novembre a les 20hores:Taula rodona sobre la defensa del territori a les comarques del País Valencià (parlaran representants de plataformes de defensa del territori de tot el País Valencià).

Organitza: Assemblea de Maulets de la Safor

«Morir»

memòria restringida Bloc on l’Antoni Casals, un entre tants, hi escriu el que pensa tot i que no sempre pensi prou el que hi escriu (acasals@mesvilaweb.cat

Morir

Publicat el 19 de Octubre del 2006

La mort és el dolor dels que es queden. Morir en si no és més que l’acabament d’una sèrie de reaccions químiques i biològiques que anomenem vida. Algunes d’aquestes reaccions les traduïm en sentiments. I quan algú, la proximitat del qual ens fa sentir sensacions agradables, desapareix per sempre, es genera una sensació de buidor, de desassossec, difícil de racionalitzar.
Per a tot ésser viu la mort és senzillament el futur. Però, per als humans que hem desenvolupat la capacitat d’estimar, d’odiar, de sentir-nos bé sols o acompanyats, de sentir-nos millor o pitjor, però mai igual en presència dels altres, el saber que la presència d’un altre és ja un fet impossible, ens porta de vegades a contemplar la vida com un absurd sense esperança.
Quan mor un amic, ja ho diu la cançó, queda una buidor impossible d’emplenar. Quan en pocs mesos assisteixes al funeral de dues persones que consideres amigues i t’assabentes d’una tercera que porta el mateix camí, quan han mort en edats molt per sota del que avui en dia es considera l’esperança mitjana de vida de la població, quan t’adones que has començat a deixar d’anar als funerals dels pares dels amics per passar a anar als de companys de la teva edat, t’envaeix un sentiment difícil de definir barreja d’impotència i mala llet, barreja de tristesa i emprenyada.
Morir no és el pitjor que ens pot passar. El pitjor és el dolor dels que queden. La mort dels pares és un fet duríssim però respon a una lògica, fins i tot en aquells casos en que es produeix "abans del que toca". I el dolor per la mort dels amics és un dels més difícils de suportar. N’hi deu haver un, de dolor d’aquest tipus, evidentment superior. Però no vull ni esmentar-lo.

[@more@]

Manhattan» de Cullera [Esquerra-Cullera]

ESQUERRA-CULLERA AFIRMA QUE L’AJUNTAMENT PRIMA EL NEGOCI DE LES CONSTRUCTORES A COSTA DE LA DESTRUCCIÓ DEL TERME

[@more@]Esquerra-Cullera ha afirmat que l’Ajuntament (PP-Bloc-UV) prima els interessos de les empreses constructores per damunt de la qualitat de vida dels veïns de la població, tal com s’escenificarà en el plenari d’avui on l’equip de govern donarà llum verda a l’anomenat "Manhattan" de Cullera. Aquest pla urbanístic preveu la construcció de 33 torres d’apartaments de 25 altures en més de 600.000 metres quadrats a la vora del riu Xúquer.

El president d’Esquerra-Cullera, Manel Joan i Arinyó, ha criticat l’equip de govern per "vendre el futur dels veïns del poble, destruint una extensió immensa d’horta i costa verge, i tot perquè uns constructors puguen fer-se més rics". Joan ha qualificat de "barbaritat" aquest pla urbanístic, que suposarà incrementar la població de Cullera en més de 20.000 habitants. El dirigent republicà ha recordat que "tenint el Xúquer sec i molts problemes d’abastiment d’aigua, al PP només se li ocorre fer aquesta macrourbanització a major glòria dels madrilenys i del negoci dels constructors. I aquests són els qui diuen estimar-se tant Cullera? Si estimaren Cullera no li destruirien el terme d’aquesta manera tan salvatge".

Joan, per últim, s’ha referit al Bloc, soci de govern del PP, i en aquest sentit ha declarat que "la dreta valenciana podria dissimular millor i ser més coherent. No pot ser que vaja a la manifestació pel territori del 3 de juny i al mateix temps legitime les barbaritats urbanístiques del PP ací a Cullera o a altres poblacions del país".

Cullera, 31 d’octubre de 2006.

Diego Ramon Lluch ha mort

Avui el món coral valencià està trist, de dol. Ha mort Diego Ramon Lluch, mestre de mestres, fundador i director de la Schola Cantorum d’Algemesí des dels seus inicis a 1971 i fill adoptiu de la ciutat d’Algemesí.

Diego a la Trobada de Cors infantil celebrada a Manuel al mes de maig

[@more@]

El seu mestratge al front d’aquesta entitat ha traspassat l’àmbit local i ha creat escola, possibilitant l’existència d’agrupacions semblants en altres llocs de la geografia valenciana. La Schola, amb Diego com a motor, ha anat a poc a poc consolidant-se com un referent al País Valencià en la renovació pedagògica de l’ensenyament musical, que té com a base la tècnica Kodaly i el cant coral.
A Manuel, La Coral Polifònica es sent part d’eixa gran família, sobretot des de que a l’any 2000 es fera càrreg de la seua direcció Josep Lluís Sanchis, un dels deixebles de Diego, format al sí de la Schola Cantorum.

Jo, a Diego, el vaig conéixer ara fa set anys, quan la Schola va montar el primer Messies col·lectiu que es va fer al País Valencià, que any rere any continua encara realitzant-se i que és una cita obligada per a molts de nosaltres.

Aquest home, era un entusiasta del que feia, disfrutava i difonia la seua passió per la música i el cant coral a tots aquells que hem tingut la sort de conéixer-lo.

Sempre recordaré totes aquestes edicions de El Messies amb Diego. Amb ell he conegut i he vibrat amb aquesta obra magna de Händel. Recorde especialment el final del concert del primer any, quan, mentre el públic aplaudia i tots nosaltres estàvem exhausts i emocionats després dels quatre minuts d’Amen, Diego va besar la partitura. A mi em van caure les llàgrimes.

Gràcies, Diego, per tot, sempre et recordarem

(des de que vàrem fer el primer assaig d’enguany el 22 d’octubre, que tenia pensat fer una entrada parlant de El Messies de la Schola Cantorum i per falta de temps no l’he poguda fer. No sé si El Messies d’enguany acabarà celebrant-se. M’imagine que sí, Diego així ho haguera volgut, de segur)

TERRA LLIURE [Recuperem la memòria històrica]

LLISTAT DE REPRESALIATS PELS ESTATS ESPANYOL I
FRANCÈS: [LA PASSIÓ CATALANA PER LA LLIBERTAT]

[@more@]

      La passió catalana per la llibertat (fatalment dirigida, sovint, per un marxisme o una violència ofuscats i evidentment inviables): tant amor i dolor. N’hem sabut treure conclusions de tanta sang? O la sang indepndentista és molt barata a ca nostra?

      SÍ QUE TENIM GANES DE SER LLIURES DEL JOU INNOBLE DE L’IMPERIET ESPANYOL.
      SÍ QUE HI HA GENT QUE S’HI HA SACRIFICAT. PERÒ HEM DE SABER SACRIFICAR-NOS I LLUITAR AMB MÉS ESME.

      LLISTAT DE REPRESALIATS PELS ESTATS ESPANYOL I
      FRANCÈS: LA PASSIÓ CATALANA PER LA LLIBERTAT.
      – Núria Ballart (abril 1974, acusada de pertànyer a l’OLLA. (Organització de Lluita Armada, les sigles van ser inventades per la policia espanyola…)
      – Ramon Carrion (abril 1974, acusat de pertànyer a l’OLLA)
      – Joaquim Nicolau (abril 1974, acusat de pertànyer a l’OLLA)
      – Joan J. Vinyoles (abril 1974, acusat de pertànyer a l’OLLA)
      – Guillem Garcia (abril 1974, acusat de pertànyer a l’OLLA)
      – Ricard de Vargas (abril 1974, acusat de pertànyer a l’OLLA)
      – Albert Sans (18 abril 1974, acusat de pertànyer al FNC)
      – Jordi Alier (19 abril 1974, acusat de pertànyer al FNC)
      – Xavier Fargas (19 abril 1974, acusat de pertànyer al FNC)
      – Carles Castellanos (19 abril 1974, acusat de pertànyer al PSAN-Provisional)cry.pngtornat a ser detingut el 3 desembre 1981, a Barcelona, acusat de pertànyer a Terra Lliure)cry.pngel marc 1982, acusat d’"apología a la rebelión" per portar una
      pancarta amb el lema "Independència" en una manifestació contra la Loapa); (i el maig de 1988, acusat de col.laborar amb Terra Lliure)
      – Carme Travesset (19 abril 1974, acusada de pertànyer al PSAN-Provisional i a les JRC
      -Joventuts Revolucionaries Catalanes)
      – Víctor Atienza (19 abril 1974, acusat de pertànyer a les JRC)
      – Joan Taraval (19 abril 1974, acusat de pertànyer a les JRC)
      – Francesc Codina (19 abril 1974, acusat de pertànyer al PSAN-p)
      – Martí Bosch (19 abril 1974, acusat de paeranyer al PSAN-p)
      – Josep Maria Cervelló (19 abril 1974, acusat de pertànyer als GIC -Grups pro-Independència de Catalunya i el 31 gener 1983, acusat de pertànyer a TL)
      – Francesc Xavier Elias Bernat (19 abril 1974, acusat de pertànyer als GIC)
      – Maria-Neus Mila Roca (19 abril 1974, acusada de pertànyer als GIC)
      – Concepció Sellés (19 abril 1974, acusada de pertànyer als GIC)
      – Maria-Eulalia Mestres (19 abril 1974, acusada de pertànyer als GIC)
      – Joan Colomines i Puig (19 abril 1974, acusat de pertànyer al Partit Popular Catala)
      – Anna Esmerats (19 abril 1974, acusada de pertànyer al PPC)
      – Joan-Ramon Colomines i Companys (19 abril 1974, acusat de pertànyer al PPC)
      – Pere Móra (21 gener 1975, acusat de pertànyer al FAC)
      – Dídac Romero (21 gener 1975, acusat de pertànyer al FAC)
      – Lluís Guijarro (21 gener 1975, acusat de pertànyer al FAC). En la mateixa operació policial es van haver d’exiliar quatre militants més.
      – Lluís Lluís Colomines i Companys (19 abril 1975, acusat de pertànyer al PPC)
      – Joaquim Auladell (maig 1975, acusat de col.laborar amb ETA)
      – Antoni Molas (maig 1975, acusat de co1.1aborar amb ETA)
      – Carme Travesset (26 octubre 1975, acusada de pertànyer al PSANp).
      -Joan Villalonga (26 octubre 1975, acusat de pertànyer a les Joventuts Revolucionarles Catalanes -JRC- relacionades amb el PSAN-Provisonal)
      – Albert Carrasco (26 octubre 1975, acusat de pertànyer a les JRC)
      – Xavier Baiges (26 octubre 1975, acusat de pertànyer a les JRC)
      – Agustí Alcoberro (26 octubre 1975, acusat de pertànyer a les JRC)
      – Ramon Alcoberro (26 octubre 1975, acusat de pertànyer a les JRC)
      – Ramon Poca (26 octubre 1975, acusat de pertànyer a les JRC)
      – Pere Tortajada (26 octubre 1975, acusat de pertànyer a les JRC)
      – Núrla Martín (26 octubre 1975, acusada de pertànyer a les JRC)
      – Eva Serra (febrer 1977, acusada de col•laborar amb ETA-pm; juliol 1980, acusada de col-Iaborar amb ETA- pm; 3 desembre 1981, Barcelona, acusada de pertànyer a Terra Lliure; marc 1982, acusada d"’apología a la rebelión " per portar una pancarta amb el lema "Independencia" en una manifestació contra la Loapa)
      – Blanca Serra (febrer 1977, acusada de col.laborar amb ETA-pm; juliol 1980, acusada de col•Iaborar amb ETA- pm; 3 desembre 1981, Barcelona, acusada de pertànyer a Terra Lliure; marc 1982, acusada d"’apología a la rebelión " per portar una pancarta amb el lema "Independencia" en una manifestació contra la Loapa)
      – Ramon Martínez ( febrer 1977, acusat de col.laborar amb ETA-pm)
      – Carles Sastre, estudiant (juliol 1977, acusat de pertànyer a EPOCA, Exèrcit Popular Català; 19 gener 1985, Puigcerda, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Àlvar Valls, escriptor (juliol 1977, acusat de pertànyer a EPOCA), encara a l’exili a Andorra
      – Quim Pelegrí detingut el 2 juny 1979, arran de la mort de Fèlix Goñi, en llibertat el 5 de juliol de 1982.
      – Josep de Calassanç Serra i Puig es refugia el juny 1979 arran de la mort de Fèlix Goñi, encara segueix exiliat a la Catalunya Nord.
      – Ramon Pelegrí detingut el juny 1979, arran de la mort de Fèlix Goñi.
      – Frederic Bentanax detingut el juny 1979, acusat
      de col•laborar amb Fèlix Goñi, en llibertat el 29 de juliol de 1982)
      – Griselda Pineda detinguda el juny 1979, acusada de col•laborar amb Fèlix Goñi.
      – Montserrat Ginesta detinguda el juny 1979, acusada de col•laborar amb Fèlix Goñi.
      – Josep Figuerola detingut el juny 1979, acusat de col•laborar amb Fèlix Goñi.
      – Jordi Cano i Caparrós (6 de març de 1980, detingut i torturat durant 7 dies a comissaria de Via Laietana, acusat de pertànyer al Rcan Resistència Catalana d’Alliberament Nacional)
      – Guillem-Joan Lozano Lorenzo Treviño (14 de febrer 1980, detingut i torturat, 10 dies a Via Laietana acusat de pertànyer al RCAN)
      – Jaume Puyoles Garcia (6 maig 1980, 7 dies a comissaria, passa a la presó de Model de Barcelona, acusat de pertànyer al RCAN)
      – Albert Rubio Sancho (15 febrer 1980, 9 dies a comisaria on fou torturat, 10 dies d’incomunicació judicial a la 5ª galeria de la presó Model… acuat depertànyer al RCAN)
      – Josep Manuel Vieites Arca (13 febrer 1980, 10 dies a comissaria on fou torturat, i 5 dies aillat judicialment a la 5ª galeria de la presó Model de Barcelona… acusat de pertànyer al RCAN)
      – Maria del Carme Marín Prados (15 febrer 1980, 9 dies a Via Laietana on es torturada, 10 dies d’aïllament judicial a lapresó de la Trinitat de Barcelona)
      – Ferran Jabardo (octubre 1980, acusat de pertànyer a EPOCA)
      – Abel Rebollo (octubre 1980, acusat de pertànyer a EPOCA)
      – Dolors Tubau (octubre 1980, acusada de pertànyer a EPOCA)
      – Concepció Duran (octubre 1980, acusada de pertànyer a EPOCA)
      – Ramon Subirats (octubre 1980, acusat de pertànyer a EPOCA)
      – Joan Casas (octubre 1980, acusat de pertànyer a
      EPOCA)
      – María Tubau (octubre 1980, acusada de pertànyer a EPOCA)
      – Jordi Puig (17 novembre 1980, acusat de l’assalt a la Caserna de Berga per part d’independentistes propers a ETA-pm; el 20 d’abril 1990, a Santa Coloma de Farners, detingut en resultar greument ferít per un explosiu. Acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Jaume Cabra (17 novembre 1980, acusat de l’assalt a la Caserna de Berga per part d’independentistes propers a ETA-pm)
      – Jaume Capelles (17 novembre 1980, acusat de l’assalt a la Caserna de Berga per part d’independentistes propers a ETA-pm)
      – Damià Francàs (17 novembre 1980, acusat de l’assalt a la Caserna de Berga per part d’independentistes propers a ETA-pm)
      – Rosa Forcada (17 novembre 1980, acusada de l’assalt a la Caserna de Berga per part d’independentistes propers a ETA-pm)
      – Adela Gonell (17 novembre 1980, acusada de l’assalt a la Caserna de Berga per part d’independentistes propers a ETA-pm)
      – Fina Gonell (17 novembre 1980, acusada de l’assalt a la Caserna de Berga per part d’independentistes propers a ETA-pm)
      – Josep María Goñi (17 novembre 1980, acusat de l’assalt 1976 a la Caserna de Berga per part d’independentistes propers a ETA-pm)
      – Josep Illa (17 novembre 1980; acusat de l’assalt a la Caserna de Berga per part d’independentistes propers a ETA-pm)
      – Merce López (17 novembre 1980, acusada de l’assalt a la Caserna de Berga per part d’independentistes propers a ETA-pm)
      – *Gloria Millan (17 novembre 1980, acusada de l’assalt a la Caserna de Berga per part d’independentistes propers a ETA-pm)
      – Octavi Montagut (17 novembre 1980, acusat de l’assalt a la Caserna de Berga per part d’independentistes propers a ETA-pm)
      – Antoni Penella (17 novembre 1980, acusat de l’assalt a la Caserna de Berga per part d’independentistes propers a ETA-pm)
      – Jaume Pradell (17 novembre 1980, acusat de l’assalt a la Caserna de Berga per part d’independentistes propers a ETA-pm)
      – Pere Ros ( 17 novembre 1980, acusat de l’assalt a la Caserna de Berga per part d’independentistes propers a ETA-pm)
      – Eva Serra (3 desembre 1981, Barcelona, acusada de pertànyer a Terra Lliure; vegeu febrer 1977) , en llibertat 8 dies després sense càrrecs.
      – Blanca Serra (3 desembre 1981, Barcelona, acusada de pertànyer a Terra Lliure; vegeu febrer 1977) , en llibertat 8 dies després sense càrrecs.
      – Miquel Cuba (novembre 1980, exiliat de resultes de les detencions anteriors)
      – Robert Ara (novembre 1980, exiliat de resultes de les detencions anteriors)
      – Jaume Fernandez Calvet ( refugiat desembre 1981)
      – Simó Aguilar, militant del PNPV (3 desembre 1981, Valencia, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat 8 dies després
      – Eduard Aleu detingut el 3 desembre 1981 a València, acusat de pertànyer, en llibertat 8 dies després.
      – Pere Anguera, detingut el 3 desembre 1981 a Reus, acusat de pertànyer, en llibertat 8 dies després sense càrrecs.
      – Teresa Aragonès, detinguda el 3 desembre 1981, acusada de pertànyer, en llibertat 8 dies després
      sense càrrecs Barcelona. Detinguda de nou el 22 gener 1985 a Perpinyà per la policia judicial, acusada de col•laborar, deixada en llibertat dies després.
      – Pere Bascompte, detingut el 3 desembre 1981 a Manresa, acusat de pertànyer. Condemnat el juliol de 1983 a 9 anys de presó, en llibertat per error judicial el novembre de 1983. Exiliat a Perpinyà el desembre de 1983 detingut a Perpinyà el 23 gener 1985 per la policia judicial, per demanada d’extradició. En llibertat provisional el 5 de març de 1985. Detingut de nou el 10 gener 1989 per la gerdarmeria a Perpinyà, per nova demanda d’extradició en llibertat condicional el 7 de març de 1989. L’any 2000 torna al Principat lliure de qualsevol causa.
      – Mait Carrasco, detinguda el 3 desembre 1981 a Barcelona, acusada de pertànyer, en llibertat 8 dies després sense càrrecs.
      – Marcel Casellas, detingut el 3 desembre 1981 a Esplugues de Llobrega, acusat de pertànyer. En llibertat 8 dies després sense càrrecs.
      – Carles Castellanos, 39 anys, detingut el 3 desembre 1981 a Barcelona, acusat de pertànyer, en llibertat 8 dies després sense càrrecs. Detingut de nou el 3 maig 1988, a la UAB, acusat de pertànyer. Empresonat.
      – Maria Alicia Corachan, detinguda el 3 desembre 1981 a València, acusada de pertànyer, en llibertat 8 dies després.
      – Lluís Font de Rubinat, detingut el 3 desembre
      1981 a Reus, acusat de pertànyer, en llibertat 8
      dies després sense càrrecs.
      – Clara Galovart, detinguda el 3 desembre 1981 a Manresa, acusada de pertànyer, en llibertat 8 dies després sense càrrecs.
      – Josep Vicent Just, detingut el 3 desembre 1981 a València. Detingut de nou el març 1982 a Perpinyà.
      – Teresa Lecha, detinguda el 3 desembre 1981 a Barcelona, acusada de pertànyer, en llibertat 8 dies després sense càrrecs.
      – Jaume Llusà, detingut el 3 desembre 1981 a Manresa, condemnat el juliol de 1983 a vuit mesos.
      – Maria Llum López ( 3 desembre 1981, Barcelona, en llibertat 8 dies després sense càrrecs)
      – Josep Mariné ( 3 desembre 1981, Reus, en llibertat 8 dies després sense càrrecs)
      – Josep Oliveres ( 3 desembre 1981, Manresa, en llibertat 8 dies després sense càrrecs)
      – Lluïsa Parra ( 3 desembre 1981, València en llibertat 8 dies després)
      – Daniel Pérez ( 3 desembre 1981, València en llibertat 8 dies després)
      – Pilar Sala ( 3 desembre 1981, Manresa, en llibertat 8 dies després sense càrrecs)
      – Francesc Tortosa ( 3 desembre 1981, València en llibertat 8 dies després)
      – Eva Serra (març de 1982, acusada d’"apologa a la rebelión" per portar una pancarta amb el lema Independència en una manifestació contra la Loapa)
      – Blanca Serra (març de 1982, acusada d’"apologa a la rebelión" per portar una pancarta amb el lema Independència en una manifestació contra la Loapa)
      – Carles Castellanos (març de 1982, acusada d’"apologa a la rebelión" per portar una pancarta amb el lema Independència en una manifestació contra la Loapa)
      – Mait Carrasco (març de 1982, acusada d’"apologa a la rebelión" per portar una pancarta amb el lema Independència en una manifestació contra la Loapa)
      – Carles Benitez, 25 anys, ( 15 novembre 1982 Sant Just Desvern, 20 gener 1985 s’exilia, detingut de nou el 17 juny 1989, Reus, condemnat a 10 anys de presó, condemnat a dos anys de presó l’octubre de 1990 en llibertat condicional el 25
      abril de 1992, 26 octubre 1992, Lleida)
      – Xavier Monton ( 15 novembre 1982, Sant Just Desvern)
      – Guillem Berengueres ( 15 novembre 1982, Barcelona)
      – Ramon Lagé ( 15 novembre 1982, Molins de Rei, en llibertat un mes després prèvia fiança)
      – Carles Soler ( 15 novembre 1982, Barcelona, en llibertat 10 dies després sense càrrecs)
      – Aureli Solsona ( 15 novembre 1982, Barcelona, en llibertat un mes després prèvia fiança)
      – Buenaventura Subielas ( 15 novembre 1982, Barcelona, en llibertat 10 dies després sense càrrecs)
      – Josep Digon ( 25 gener 1983, en llibertat dies després )
      – Josep Maria Cervelló ( 31 gener 1983 en llibertat dies després)
      – Ignasi Farinyes ( 31 gener 1983 en llibertat dies després )
      – Isabel Herrero ( 31 gener 1983 en llibertat dies després )
      – Antònia Flores ( 20 juliol 1984, detinguda per la mort de Toni Villaescusa, en llibertat dies després) (companya d’en Toni Villaescusa)
      – Núria Codina ( 20 juliol 1984, detinguda per la mort de Toni Villaescusa, en llibertat dies després)
      – Jordi Moners ( 20 juliol 1984, detinguda per la mort de Toni Villaescusa, en llibertat dies després)
      – Jordi Solé ( 20 juliol 1984, detingut per la mort de Toni Villaescusa, en llibertat dies després)
      – Caterina Castillo ( 20 juliol 1984, detinguda per la mort de Toni Villaescusa, en llibertat dies després)
      – Josep Lluis Rovira (19 gener, 1985 Alzira)
      – Jaume Fernandez Calvet (19 gener 1985, Puigcerdà, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Carles Sastre (19 gener 1985, Puigcerdà) (acusat el juliol de 1977 de pertànyer a EPOCA i després a Terra Lliure)
      – Montserrat Tarragó (19 gener 1985, Puigcerdà) (acusada el juliol de 1977 de pertànyer a EPOCA i després a Terra Lliure)
      – Teresa Aragonés (19 gener 1985, Puigcerdà, acusada de pertànyer a Terra Lliure)
      – Enric Pascual ( 20 gener 1985, acusat de pertànyer a Terra Lliure, deixat en llibertat)
      – Lluis Deixonne ( 22 gener 1985, Perpinyà, acusada de col.laborar amb Terra Lliure)
      – Pere Bascompte (23 de gener de 1985, detenció per part de la policia judicial francesa, arran de les detencions d’en Carles Sastre i la Montserrat Tarragó)
      – Carles Benítez (es refugien a la Catalunya Nord a causa de aquest seguit de detencions)
      – Albert Ibañez (es refugien a la Catalunya Nord
      a causa de aquest seguit de detencions)
      – Jordi Carles Barceló (Abril 1995, acusat d’agressió a la policia esoanyola d’ocupació)
      – Carles Ricart (Abril 1995, acusat d’agressió a la policia espanyola d’ocupació)
      – Joaquim Tell (19 de maig 1985, Girona, acusat de calanitzar un rètol del Mopu)
      – Jordi Cort (17 desembre 1985, detingut arran de la mort de Quim Sànchez. Acusta de pertànyer a Terra Lliure)
      – Ton Ribas (febrer 1986, Hospitalet de Llobregat, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Joan Mateu, (febrer 1986 Castellbisbal, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Lluís Millà (desembre 1986)
      – Salvador Domènech (desembre 1986)
      – Marcel•lí Canet (22 abril 1988, Sant Just Desvern, condemnat el novembre de 1989 a 6 anys de presó, condemnat el 31 d’octubre 1991 a 10 anys de presó, 5 d’abril 1992 el Tribunal Suprem anul•la el judici i la sentència de 9 anys de presó)
      – Sebastià Datzira (22 abril 1988, Sant Just Desvern, condemnat el novembre de 1989 a 6 anys de presó, condemnat el 31 d’octubre 1991 a 10 anys de presó 5 d’abril 1992 el Tribunal Suprem anul•la el judici i la sentència de 9 anys de presó)
      – Carles Castellanos (maig 1988,acusat de col.laborar amb Terra Lliure)
      – Núria Cadenas, 18 anys ( 9 setembre 1988, Barcelona, condemnada 1990 a 8 anys de presó, reduïda pel Tribunal Suprem a 5 anys de presó , condemnat l’octubre de 1990 a sis anys de presó, reduïda pel Tribunal Suprem a 3 anys de presó
      condemnada el setembre de 1991 a tres anys més de presó, en llibertat el 20 d’octubre de 1992. Detinguda de nou el 14 de juliol de 1993 per una condemna pendent)
      – Jordi Petit ( 9 setembre 1988, Barcelona, condemnat l’octubre de 1989 a tres mesos d’arrest condemnat l’octubre de 1990 a 14 anys de presó i a sis anys de presó , reduïda pel Tribunal Suprem a 3 anys de presó, condemnat el setembre 1991 a quatre anys de presó)
      – Jaume Palou ( 9 setembre 1988, Barcelona, condemnat el juliol de 1990 a onze anys de presó, condemnat l’octubre de 1990 a catorze anys de presó i a sis anys de presó, reduïda pel Tribunal Suprem a 3 anys de presó)
      – Guillem Godó ( 9 setembre 1988, Barcelona condemnat l’octubre de 1989 a tres mesos d’arrest, condemnat l’octubre de 1990 a 9 anys de presó, condemnat el setembre 1991 a quatre anys de presó)
      – Salvador Balcells (detingut en acabar la manifestació del Mdt contra la "Hispanidad"wink.png
      – Pere Bascompte (detingut el 10 de gener de 1989 per la gendarmeria francesa, a la carretera que va de Soler a Sant Feliu, aran de la petició d’extradició del govern espanyol)
      – Mònica Escútia ( 17 juny 1989 Reus, acusada de pertànyer a Terra Lliure)
      – Cales Benítez (17 juny 1989, Reus, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Benjamí Nadal ( 20 juny 1989, Ulldecona, acusat d’encobrir a Carles Benitez, en lliberat un mes després)
      – Josep Lluís Fernàndez i Safón ( 19 juliol 1989, Lledó, acusada de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat provisional tres dies després)
      – Dolors Manzanera i Candela ( 19 juliol 1989, Lledó, acusada de pertànyer a Terra Lliure)
      – Jun Sànchez, 18 anys, ( 19 juliol 1989, Sant Pere Pescador, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Dolors Bolancé i Dugo ( 19 juliol 1989, Lledó, en llibertat provisional 10 dies després acusada de pertànyer a Terra Lliure)
      – Joan Sànchez i Bolet ( 19 juliol 1989, Lledó, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Macià Manera i Roca, 26 anys, ( 21 juliol 1989, Mallorca, en llibertat condicional el 30 abril de 1992)
      – Emili Ribera i Mazarico, 36 anys, detingut el 28 de juliol de 1989 a Vilanova i la Geltrú. En llibertat sense fiança 4 dies després.
      – Jordi Puig, 29 anys, (20 abril 1990, Santa Coloma de Farners, detingut en explotar-li una bomba al cotxe, en llibertat provisonal el juny de 1992, condemnat a un any de presó el desembre de 1992, acusat de pertànyer a Terra Lliure
      – Josep Prats ( 8 juliol 1991, Roda de Ter, en llibertat sota fiança el 4 de maig de 1992, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – David Corominas (8 juliol 1991, Roda de Ter, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Albert Sans (8 juliol 1991, Seva , acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sota fiança el 4 de maig de 1992)
      – Jordi Rodrigo 8 juliol 1991, (Hostalets de Balenyà Roda de Ter, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sota fiança el 4 de maig de 1992)
      – Jordi Prat 8 juliol 1991, (Roda de Ter, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sota fiança el 4 de maig de 1992)
      – Albert Aguilar (8 juliol 1991, Roda de Ter, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sota fiança el 4 de maig de 1992)
      – Pep Musté, 35 anys (29 juny 1992, Olot, acusat de pertànyer a Terra Lliure, condemnat el juliol de 1995 a 27 anys de presó)
      – Ferran Ruiz, 35 anys, (29 juny 1992 Vic, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Jordi Bardina, 23 anys (29 juny 1992, Manresa, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Esteve Comellas, 28 anys (29 juny 1992, Manresa, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat el 10 de juliol de 1995)
      – David Martinez i Sala, 24 anys (29 juny 1992, Manresa, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat el 10 de juliol de 1995)
      – Antoni Capdevila, condemnat el juliol de 1995 a un any de presó
      – Teresa Mas, 28 anys (29 juny 1992, Manresa, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat tres dies després)
      – Joan Rocamora, 25 anys (29 juny 1992 Barcelona, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Jaume Oliveras, 30 anys (1 juliol 1992 Barcelona, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Vicent Conca, 29 anys (1 juliol 1992, Barcelona, acusat de pertànyer a Terra Lliure, absolt el juliol de 1995)
      – Ramon Lòpez i Iglesias, 28 anys (1 juliol 1992, Barcelona, acusat de pertànyer a Terra Lliure, absolt el juliol de 1995)
      – Josep Maria Granja, 25 anys (1 juliol 1992, Badalona, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Francesc Xavier Tolosana, 35 anys (2 juliol 1992, Tarragona, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Marcel Dalmau, 31 anys (4 juliol 1992 Girona, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Carme Turró (4 juliol 1992 Girona, acusada de pertànyer a Terra Lliure)
      – Dolors Bellés (4 juliol 1992 Girona, acusada de pertànyer a Terra Lliure)
      – Antoni Infante, 39 anys (6 juliol 1992, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sense fiança cinc dies després)
      – Eduard López i Domènech, 26 anys (6 juliol 1992, Barcelona, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sota fiança tres dies després, absolt el juliol de 1995)
      – Francesc Puy (6 juliol 1992, Barcelona, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Ramon Piqué, 30 anys, (6 juliol 1992, Montcada i Reixac, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sota fiança tres dies després )
      – Eduard Pomar, 26 anys, (6 juliol 1992, Sant Cugat del Vallès, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sota fiança tres dies després absolt el juliol de 1995)
      – Artur Escútia (6 juliol 1992, Alginet, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sota fiança tres dies després absolt el juliol de 1995)
      – Vicent Coll, (6 juliol 1992 Benicarlo, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Josep Poveda, 24 anys, (6 juliol 1992 Barcelona, acusat de pertànyer a Terra Lliure, absolt el juliol de 1995)
      – Josep Bou, 62 anys (6 juliol 1992 Palamós, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat el 7 octubre 1992)
      – Oriol Martí (7 juliol 1992 Barcelona, acusat de pertànyer a Terra Lliure en llibertat sense fiança dos dies després)
      – Carles Buenaventura, 30 anys (7 juliol 1992 Girona, acusat de pertànyer a Terra Lliure en llibertat sense fiança dos dies després)
      – Xavier Ros (7 juliol 1992 Banyoles, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sota fiança tres dies després)
      – Xavier Puigdemont (7 juliol 1992 Banyoles, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sota fiança tres dies després)
      – Xavier Alemany (7 juliol 1992 l’Estartit, acusat de pertànyer a Terra Lliure en llibertat sense fiança tres dies després)
      – Oriol Malló, 25 anys (7 juliol 1992 Barcelona, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat provisonal i sota fiança el 22 d’octubre de 1992)
      – Joan Durà, (7 juliol 1992 Monòver, acusat de pertànyer a Terra Lliure en llibertat sense fiança tres dies després)
      – Guillem de Pallejà (7 juliol 1992 Sant Cebrià de Vallalta, acusat de pertànyer a Terra Lliure en llibertat sense fiança un dia després)
      – Andreu Cabot , 16 anys (7 juliol 1992 Mataró, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Oriol Montserrat 15 anys (7 juliol 1992 Mataró, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Jordi Manyé (9 juliol 1992 Mataró, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Marc Vila (9 juliol 1992 Mataró, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Enric Cot (9 juliol 1992 Mataró, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Jeroni Salvador (14 juliol 1992 Benicarló, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Angel Pitarch (14 juliol 1992 Benicarló, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Lluis Quintana (25 setembre 1992 Granollers, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sota fiança tres dies després)
      – Albert Serra (25 setembre 1992 Aiguafreda, acusat de pertànyer a Terra Lliure)
      – Miquel Casals (25 setembre 1992 Girona, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sota fiança tres dies després)
      – Antoni Capdevila (25 de setembre de 1992, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sota fiança tres dies després)
      – Jordi Vera, 40 anys (8 desembre 1992, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sota fiança cinc dies després)
      – Salvador Soutullo (8 desembre 1992, acusat de pertànyer a Terra Lliure en llibertat sota fiança cinc dies després)
      – Gustau Navarro (8 desembre 1992, acusat de pertànyer a Terra Lliure en llibertat sota fiança cinc dies després)
      – Agustí Cerdà,27 anys (8 desembre 1992, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en llibertat sense càrrecs cinc dies després)
      – Salvador Noguera (23 desembre, 1992 Granollers, acusat d’agredir a un policia local, mentre es negava a identificar-se i enganxava cartells de Catalunya Lliure)
      – Núria Cadenas (juliol 1993, nova detenció per raons judicials després de quedar en llibertat l’octubre de 1992)
      – Pilar Ferreiro (1994) Detinguda com a pressumptes col.laboradors d´ETA-M
      – Jordi Mas (1994) Detingut com a pressumptes col.laboradors d´ETA-M
      – Juan Carlos Maya (1995) Detingut per la seva pressumpta col•laboració amb ETA-M
      – Concha Casado (1995) Detinguda per la seva pressumpta col•laboració amb ETA-M
      – Maria Ferrer (1995) Detinguda per la seva pressumpta col•laboració amb ETA-M
      – Zigor Larredonda (1995) Detingut per la seva pressumpta col•laboració amb ETA-M
      – Joan Mimbrero (1995) Detingut per la seva pressumpta col.laboració amb ETA-M
      – Josep Mimbrero (1995) Detingut per la seva pressumpta col.laboració amb ETA-M
      – Antonia González (1995) Detinguda per la seva pressumpta col.laboració amb ETA-M
      – Pere Vidiella (1995) Detingut per la seva pressumpta col.laboració amb ETA-M
      – Eukene Rodríguez (1995) Detinguda per la seva pressumpta col•laboració amb ETA-M
      – Xavier Bertran (1995) Detingut per la seva pressumpta col•laboració amb ETA-M
      – Mireia Comas (1997) Detingut com a pressumpta membres d’Acció Radical Catalana.
      – Jordi (1997) Detingut com a pressumpta membres d’Acció Radical Catalana.
      – Xavier (1997) Detingut com a pressumpta membres d’Acció Radical Catalana.
      – Lluís (1997) Detingut com a pressumpta membres
      d’Acció Radical Catalana.
      – Jorge Bolancel (1997) Detingut després d´una
      protesta contra les ETT´s,
      – Daniel Morell (2001) Imputat com a pressumpte
      col.laborador del comando Barcelona d´ETA
      – Marta Conesa (2001) Imputada com a pressumpte
      col.laboradora del comando Barcelona d´ETA:
      – Diego Sánchez (2001) pressumpte quart integrant
      del comando Barcelona d´ETA.
      – Francesc (2001) acusat d´amagar un pressumpte membre d´ETA.
      – Carol (2001) acusada d´amagar un pressumpte mebre d´ETA.
      – Marc Aureli (2001) acusat de col.laborar amb ETA
      – Sergi (2001) acusat d´amagar un pressumpte membre d´ETA.
      – Zigor Larredonda (2001) Pressumpte col.laborador del comando Barcelona d´ETA.
      – Laura Riera (2001) detinguda per suposada col.laboració amb ETA.
      – Aurelia Comas (2001) detinguda per suposada col.laboració amb ETA.
      – Josep Serra (2001) Retingut a La Jonquera per dur el CAT al seu vehicle.
      – Dolors Serra (2001) Retingut a La Jonquera per dur el CAT al seu vehicle.
      – Purificación Ródenas (2001) detinguda per pressumpta col•laboració amb ETA.

      *Si hi ha alguna dada d’algun/a patriota català més detingut, represaliat o torturat tant per les forces d’ocupació espanyoles o franceses que no aparèixi a aquesta llista, us agrairéim ens ho féssiu arribar, una vegada comprovat, seria afegit a la llista. Per aquesta raó feu-nos arribar un mail a: repressio@f… i després d’assegurar-nos de que tot sigui correcte incorporarem el nom a la llista de represaliats.
      Gràcies per la vostre col.laboració.