Els que no pensen el que diuen, i els que ni pensen ni diuen
M’ha vingut pintat l’article de Fernando Delgado que he llegit hui a la premsa digital. Diu Delgado que va dir el professor Emilio Lledó que en la vida pública no es pensa moltes vegades el que es diu. Delgado busca exemples del que diu Lledó i n’ha trobat per a fer un discurs d’una hora. I jo li demanaria que fera el discurs d’una hora i cinc minuts per a incloure l’exemple que representa l’actual alcalde de Simat, el socialista Eladi Mainar, d’aquells que no pensen el que diuen.
Jo diria que a la vida pública hi ha diversos tipus de personatges: els que pensen el que diuen, els que no pensen el que diuen, els que ni pensen ni diuen, i els que pensen o tenen males idees i no les diuen. Hi ha d’altres que parlen sense la capacitat de pensar, com ara el ja desaparegut alcalde de Marbella, Gil y Gil.
[@more@]
Entre els que només tenen males idees i no les diuen hi podríem situar l’exalcalde socialista de Simat Vicente Palomares Andrés com a paradigma: volia multiplicar per quatre la població de Simat i esgotar el terme amb urbanitzacions i camps de golf, i no en va dir res al poble fins sis anys després d’haver tingut l’ocurrència. Volia ser condescendent amb Iberdrola i l’alta tensió sense que el ple se n’assabentara, i va voler recular en vore 7.000 persones a la manifestació de Tavernes.
I tenim l’actual alcalde de Simat, el també socialista Eladi Mainar, que ha demostrat ser dels que no pensen el que diuen. Eladi Mainar només ha publicat tres articles d’opinió en premsa els darrers dos anys, el primer per a oposar-se amb energia al camp de golf i la macrourbanització, el segon uns mesos després sent ja candidat socialista a l’alcaldia per a defendre amb vehemència el mateix PAI del golf, i el tercer ahir dissabte, sent ja alcalde de Simat, per a insultar a aquells que han criticat la moció de censura de Simat, és a dir, la majoria dels simaters, encara que li pese a Mainar, i per a dir-li "falangista" al regidor d’EU-Arc Iris. És evident que Mainar no pensa el que diu, ni pensa que d’ací a tres anys a les eleccions de 2011 el seu partit pot estar pregant de nou a EU i a Arc Iris negociar un govern "d’esquerres" o signar un "pacte de progrés".
Eladi Mainar ha de saber que ara és l’alcalde de tots els simaters, també dels que el van esbroncar el passat 4 d’agost després d’haver consumat una moció de censura mal explicada i més difícil encara d’explicar.
En menys d’una setmana que porta d’alcalde ha dit incívics als que es van concentrar a la porta de l’ajuntament per expressar el seu rebuig a la moció de censura, els ha dit també que no representen ningú, que són un grup "identificat", ara li diu falangista al regidor d’EU-Arc Iris, i atempta contra el seu honor dient-li que menteix, tot i haver demanat a Mansanet fa uns dies, gairebé pregat, que s’hi afegira a la moció de censura. De segur que entre les dues-centes persones que es van concentrar dilluns passat a les portes de l’ajuntament hi havia qui va insultar, i fins i tot es va produir una agressió que Arc Iris ha condemnat. D’ahí a posar a tots al mateix sac, que és el que ha fet Mainar, hi ha un tros.
Ara, després d’haver insultat a la meitat dels simaters, després d’haver dit diverses mentides contrastades per tal de justificar la moció de censura, i després d’haver dit falangista al regidor Víctor Mansanet, Eladi s n’ha anat de vacances a la Xina. És a dir, el seu primer decret ha estat delegar responsabilitats per a fer vacances. Excel.lent. La moció de censura era urgent.
Les mentides amb les que Eladi Mainar ha sustentat la moció de censura són tan evidents, que ha soterrat per molts anys el seu prestigi polític, el del seu partit, i el dels altres dos partits que han donat suport a la moció de censura.
Mainar ens ha arribat a dir en declaracions públiques que si la moció de censura no s’ha presentat abans és perquè els grups que l’han signada estaven donant un periode de gràcia al PP per avaluar la seua gestió. Una gran mentida. No s’ha presentat abans perquè tots volien alcaldia i no hi havia forma de posar-se d’acord amb la fòrmula del repartiment.
Ens ha dit que el PP està en crisi per no haver explicat la dimissió del regidor Francisco García, i el mateix Mainar encara no ens ha explicat els motius pels que va dimitir de regidor de Cultura al primer mandat de Vicente Palomares al 1991. Portem 17 anys esperant una explicació.
I ens ha dit que el govern del PP era ineficaç. I ahí em vull detindre de forma especial, per parlar d’eficàcia i ineficàcia. Després de vint-i-huit anys de governs socialistes, Simat és el poble més endarrerit de la Safor, per no dir de bona part del País Valencià.
Tots els indicadors apunten en un mateix sentit, tant fa si parlem de taxa d’atur, de fracàs escolar, de renda per capita, d’equipaments culturals i esportius, de dinamisme empresarial, d’agricultura, d’opcions d’oci, de serveis, de benestar, etc, etc. Parlem del que parlem, Simat està com estava fa trenta anys, o pitjor. Per tant, difícilment es pot justificar una moció de censura amb la ineficàcia d’un govern que portava només un any, i no dir res de l’eficiència/eficàcia dels anteriors governs, tots ells socialistes.
Vull insistir. La moció de censura és tan inoportuna i tan difícil de justificar, que hipotecarà el rèdit dels que s’autoanomenen d’esquerres durant molts anys, i a més reactivarà el vot de la dreta. No es pot justificar una moció de censura només en que és necessari un govern d’esquerres perquè sí. Donar una oportunitat a Sebastián Mahíques després de 28 anys de governs socialistes, i a més donar-li suport en la seua tasca, havera estat un gest que havera contribuit força a la normalitat política a Simat.
Ah, però ahí surgeixen els vertaders motius de la moció de censura: el temor a que Sebastián Mahíques i el PP ho feren bé, que es consolidara, que guanyara simpaties, etc. Tot i això, Arc Iris manté que el PP mai havera aconseguit a les eleccions de 2011 el recolzament suficient per a governar en majoria, i ahí l’esquerra havera tingut la seua oportunitat. I ahí ens trobem un altre dels vertaders motius de la moció de censura. Mainar no hi estarà a les eleccions de 2011, i no ha volgut deixar passar, diem-ho així, els seus cinc minuts (dinou mesos) de glòria.
I que no ens vinga dient falangistes als que no compartim els seus motius, ni que Simat necessita governs d’esquerres, ni que Sebastián era ineficaç, perquè no hem tingut ni temps de comprovar si ho era o no ho era. El que sí sabem és que a les darreres eleccions hi va haver un trasvassament de 400 vots des del PSOE cap a altres partits, principalment cap al PP.
I això ha estat tot. Tot per haver llegit Fernando Delgado, perquè la veritat, ahir quan vaig llegir l’article de Mainar, no vaig pensar ni molestar-me en respondre. Bé, ja tenim alcalde d’esquerres. Simat està d’enhorabona. L’alegria seria completa si el president de la Mancomunitat no fóra del PP amb el recolzament del propi Mainar i de la seua substituta del Bloc.
NOTA DE PREMSA Signatura del primer acord de custòdia del territori de l’Ecomuseu Vernissa Viu a la Finca del Racó del Pi – Almiserà : L’Ecomuseu Vernissa Viu (www.vernissaviu.org) continua avançant pel seu camí cap a la gestió sostenible de la Vall de Vernissa. Amb aquest objectiu, s’ha signat recentment l’acord de custòdia del territori entre l’associació d’agricultura ecològica Nerolí, la propietària de la finca i el mateix Ecomuseu Vernissa Viu. [@more@]
Segons informa el Regidor de Medi Ambient i A
