Manifest «Valencians pel canvi»

PER LA DIGNITAT DEL PAÍS, PER LA DIGNITAT DE LA POLÍTICA

[@more@]

Els últims deu anys han representat, per al País Valencià, un temps especialment contradictori i confús. Una relativa bonança econòmica, basada sobretot en sectors difícilment sostenibles, ha amagat la persistència de problemes molt profunds que afecten els mateixos fonaments de la vida col·lectiva: problemes de medi ambient i territori, de model de creixement, de cultura i de llengua, de consistència social i nacional del nostre país. D’altra banda, l’acció de les institucions de govern, i del partit que les ocupa majoritàriament, hauria de ser motiu de reflexions molt greus sobre els continguts ideològics i morals de la vida política valenciana.

Des del govern de la Generalitat, i des del partit que el sustenta, es promou de manera insistent un model de societat i de país basat en el pur benefici individual, en l’especulació, en les “grans obres” de dubtosa utilitat, el diner fàcil, el clientelisme, i la pressió dels interessos privats sobre les decisions públiques. Un model on encaixen els privilegis d’un cert ensenyament privat i l’escassedat de recursos per al públic, l’ínfim suport –quan no el boicot– a la cultura del país i la vergonya permanent de Canal 9, una “terra mítica” per a turistes –convertida en ruïna– i la destrucció d’aiguamolls i de paisatges agraris, la cridòria sobre l’aigua de l’Ebre i la irresponsabilitat permanent en matèria hidrològica, la insistència en un AVE a Madrid al costat del bloqueig cap al nord i la insuficiència de la xarxa interior de comunicacions, la “comunidad” i el neoprovincianisme desfermat, o la “defensa de la llengua valenciana” i el domini creixent del castellà en tots els àmbits públics i institucionals. Per al partit del govern, el país –el País Valencià– simplement no existeix, i la política al servei de l’interés col·lectiu no passa de retòrica.

Quant al partit socialista, majoritari de l’oposició, la imatge que projecta no acaba de correspondre a la d’una força política dedicada a frenar i controlar els excessos del poder, i a proposar als valencians un model propi de país i un exemple de comportaments públics compromesos i dignes. Sense comptar que (en paral·lel al Partit Popular) es reconeix indissimuladament subordinat a designis polítics “superiors”, exteriors al País Valencià. Amb tota seguretat, el PSPV-PSOE no tornarà a jugar, ell sol, el paper exclusiu –amb tots els defectes i virtuts– que jugà en el passat; però és, en tot cas, la força al voltant de la qual ha de ser possible i ha de fer-se real un canvi efectiu del panorama polític del país. Amb la presència crucial i necessària, no subordinada ni marginal, d’altres forces d’esquerra i del nacionalisme polític valencià. I amb l’adhesió més àmplia possible de moviments cívics i socials, de sindicats i de la part més viva i activa de la nostra societat.

Davant d’aquesta degradació institucional i pública de la vida política, la resposta, per part dels qui no som ara com ara membres actius de les mateixes forces implicades, podria ser la inhibició o la resignació, la protesta passiva, o l’abstenció davant de qualsevol compromís. Però en aquest moment crucial, el compromís pel canvi es converteix en un deure cívic, en una responsabilitat moral, i en un acte de dignitat des de la nostra condició de valencians i de ciutadans i ciutadanes del nostre país. Alguna cosa ha de canviar al País Valencià, en la política i des de la política, si no volem que la degradació arribe a ser tan destructiva com irreversible. I des d’ara mateix volem manifestar la decisió de donar personalment i col·lectivament suport a aquelles iniciatives que puguen representar ara mateix la realitat o l’esperança d’un vertader canvi polític. Iniciatives que, ateses les condicions electorals de cara al 2007, haurien de concretar-se sobretot, sense pretextos ni interessos partidistes, en una aliança en forma de candidatura conjunta de les forces polítiques que poden resultar decisives per aconseguir aquest objectiu imprescindible i perfectament possible.

Vols signar el manifest?

Re-envia el manifest als teus amics i amigues

Marc Argènit: «LA FI D’EN PÉREZ LO BENPARIT» [Relat]

"-Pare, absoleu-me: só cansat de viure."

Article aparegut en l’ultim número de "La Veu de la Valldigna" www.laveu.es

[@more@]

-La teua vida s’ha acabat, mes abans de d’adormir-te i reposar-te, cal que et recordes dels teus grans pecats; tots aquells que jo puga perdonar-te, també de Déu seran-te perdonats.

-El primer pecat meu és l’orgull, pare. He anat pel món com m’ha vingut a pler, he fet lo que he volgut. He estat batle dels meus conciutadans i no he fet res dels que m’han demanat. I tant se val!, és una bella cosa fer tremolar tothom i estar segur!

-Te’n penedeixes, fill meu?

-Sí, me’n penedesc.

-Doncs sia’t perdonat.

-Amén, amén…

-Quin altre pecat tens?

-La ira, pare. Quan m’encenc no tinc fre ni aturador. Me gir contra lo món, Déu i sa Mare i tot voldria dur-ho a destrucció. És una cosa dolça i fa alegria veure la gent emmanillada sense poder defendre’s. I fer mal! I fer mal! Allò era viure; destruir sols per gust i per voler; sentir plorar tothom i poder riure…

-Fill meu! Fill meu! Això és massa malesa; això és un mal esprit que tens al cos…

-Te’n penedeixes, fill meu?

-Sí, me’n penedesc.

-Doncs sia’t perdonat.

-Amén, amén…

-També he tingut enveja i mala bava per corrompre la glòria dels demés;

allí on jo he conegut que no arribava, no he volgut que cap altre hi arribés.

D’aquell que em feia ombra o bé respecte, m’he gaudit fent-ne córrer males veus i, tot fingint-li acatament i afecte, li anava segant l’herba sota els peus.

Rebaixat, rebaixat, fins que es confonga tothom en un mesquí i humil estol

i, al damunt, en Pérez M. lo Benparit, sent més que tots i governant tot sol.

-Te’n penedeixes, fill meu?

-Sí, me’n penedesc.

-Doncs sia’t perdonat.

-Amén, amén…

-He estat avar: mai he tingut de sobra, per molt que posseís, senti’m pobre.

Ai! La cobdícia no em deixava viure. Veure’m diner apilat me consolava. "Això és ben meu –pensava–; això no falla: Els altres, si misèria o fam vingués, que es pengen!". He traït el meu poble, els he venut per diners i he permés que les grans empreses i els alts polítics destruesquen la nostra terra per tal de poder fer millor els seus lucratius negocis.

-Com! Això has fet tros de bandarra! Cap de ruc! Borinot! Bord! Mal nascut! Doncs no, no et perdonem. Crema’t a l’infern i que s’hi podresca la teua vil ànima. I encomana’t a Déu per a tota l’eternitat, perquè nosaltres no et perdonem pas. Mui-te!

-Moriré i aniré a l’infern, però digueu abans al botxí que ben bé que m’ho he passat i que els altres que se’n vagen a fer la mà. Ha, ha, ha…

-Mui-te, mala ànima! Ets pitjor que el dimoni. Adéu-siau.

Marc Argènit (Article aparegut en l’ultim número de "La Veu de la Valldigna" )

Els nostres mediocres [Article de David Segarra]

Defineix el diccionari mediocre com: de poca qualitat, de poca inteligència. Al nostre país, supose que no cal donar-li massa voltes. Els nostres mediocres són aquells polítics que lideren el "nostre" bàndol. Això és el que es sent al carrer, a les converses. És allò que no es publica als mitjans nacionalistes i d’esquerres però que algú cal que ho diga. Algú cal que cride fort allò que tothom sap

.Weblog de David Segarra

[@more@]

» FER PAÍS O FER EL MONIATO, HEUS ACÍ LA QÜESTIÓ «

Opinió

Sico Fons en aquest article verbalitza el que es una opinió generalitzada entre les bases de l’esquerra i dels moviments reivindicatius del País: la necessitat d’un gran pacte pel 2007. " … o tota l’esquerra nacionalista valenciana ens unim ja d’una santa vegada o tindrem menys futur que un mòbil nou a la porta d’un institut ".

[@more@]

Vosaltres em direu primmirat, feixuc, quimerós o el que vulgueu, però jo, cabut com sóc, seguiré pensant el mateix de sempre: o tota l’esquerra nacionalista valenciana ens unim ja d’una santa vegada o tindrem menys futur que un mòbil nou de trinca al pati d’un institut; o si ho voleu més clar i contundent, o deixem de fer el moniato o ens n’anem, definitivament, a fer la mà. Perquè deixem-nos de bajanades, ací l’únic que guanya amb tantes infantívoles picabaralles són els de sempre. Sí, ho heu endevinat, la dreta nacionalista espanyola.

Així que ja ho sabeu, toca fer els deures ben fets i deixar a un racó ben ombrívol qualsevol diferència que més que ideològica sol ser més aviat, diguem-ne d’estratègia o de plantejaments polítics.

I va l’enuig per tots sense excepció: Esquerra Unida, incapaç d’oblidar la seua secular tendència estatalista i el seu servilisme cap a Madrid, PSOE, que ja fa segles perdé les enyorades sigles PSPV pels viaranys de les trifulgues polítiques, Esquerra Republicana amb presència ací gairebé anecdòtica, o el Bloc amb la seua tradicional crisi d’identitat que faria les delícies de qualsevol psiquiatre especialitzat en esquizofrènia i que els ha dut a derivar des d’una esquerreta moderadament asèptica i quasi catalanista (oh, quin espant!) fins a una dreta regionalista i rànciament desfasada.

Poca broma, ja no ens queda temps. L’única solució davant de tants dubtes, desgavells i entropessons ha de ser necessàriament la creació d’un Front Popular esquerrà i nacionalista. Ja resoldrem després les diferències, que ara no és hora d’això, ara, amics i enemics meus, és el moment de fer país. Ara és el moment de deixar de comportar-nos com uns borinots i d’unir-nos per foragitar del poder a ja sabeu massa bé qui. Per descomptat que ens hem d’oblidar de certs grups pretesament progressistes com ara el PSOE (però no del que quede del PSPV) o Izquierda Unida (però no d’EUPV). Només ens calen dos ingredients per aconseguir el nostre objectiu: voluntat i seny. Amb aquestes soles dues coses, les persones amb coneixement poden assolir qualsevol cosa que es proposen. Oblideu-vos de pactes contra natura i recordeu allò de la mata de jonc. La unitat fa la força, junts vencerem.

Ens juguem massa coses importants, ens juguem la nostra cultura, la nostra llengua i el nostre país. Visca la terra!

Sico fons

Diari Republicà [Enllaços]

El Diari Republicà neix amb un únic objectiu: defensar Esquerra Republicana de Catalunya.

Neix Diari Republicà

General » 15 Set 2006

[@more@]

El Diari Republicà neix amb un únic objectiu: defensar Esquerra Republicana de Catalunya. Així de bèstia. En aquest país tan minoritzat com Catalunya tothom s’atreveix a escriure o a opinar en favor dels sociates o de CiU. Des de Sostres fins els lacais del Periòdic, des de les tertúlies de Can Basses fins al diari del Conde. Aquesta corrua d’opinadors, tertulians i eremites a sou frueix d’un vici gens dissimulat: carregar contra Esquerra i atribuir-li l’autoria de tots els mals del món (des de la caiguda del colós de Rodes fins a l’atemptat contra Bob Kennedy) Conscients que els republicans no saben defensar-se, aquest diari republicà serà el seu millor guardaespatlles. Emulant als antics pirates, aixecarem la Jolly Roger per dir "no hi haurà presoners". Advertim a la marineria en general: en aquestes eleccions el país s’hi juga molt, per tant: això serà un cos a cos terrible. Així que esteu advertits, ens fem a la mar, armats de valent i disposats a enfonsar qualsevol barco que se’ns foti per davant.

Neix Diari Republicà

General » 15 Set 2006

Esquerra analitza la resposta del Govern Espanyol

` Línea d’Alta Tensió Castello de la Ribera-Gandia

Esquerra Republicana respon mitjançant una nota de premsa les respostes a les preguntes parlamentàries que va fer al respecte el portaveu del seu grup parlamentari, Agustí Cerdà

+ noticia relacionada: Preguntes parlamentaries d’Esquerra sobre la Liniea Castelló de la Ribera Gandia

[@more@]

Redacció-La Valldigna

Reproduïm integrament la nota de premsa:

[i]"Els ciutadans i ciutadanes sotmesos als interessos d’Iberdrola, amb el beneplàcit del Govern Valencià, ens quedem amb una indefensió quasi absoluta per part del Govern Espanyol, al contestar de forma poc rigorosa les preguntes formulades per Agustí Cerdà.

A la pregunta sobre si el govern espanyol ha realitzat algun estudi sobre els efectes dels camps electromagnètics envers la salut, ens contesta que les línies d’alta tensió no suposen cap risc per a la salut pública.

No és la primera vegada que el Govern Espanyol desvia les seues responsabilitats i deriva a la Generalitat Valenciana com a l’única administració competent d’aquesta línia projectada des de Castelló de la Ribera fins a Gandia.

El Tribunal de Justícia Europeu ja va condemnar al regne d’Espanya, en virtut de la directiva 85/337/CEE, relativa a l’evolució de les repercussions sobre el medi ambient que afectava la xarxa elèctrica entre Astúries i el País Basc.

Si bé és cert que hi ha estudis que no relacionen els camps electromagnètics i la salut, també és ben cert que cada vegada hi ha més estudis que conclouen que els camps electromagnètics incideixen sobre la salut, incrementant l’índex de càncer, leucèmia i disminució de les defenses que poden tenir repercussions negatives sobre la salut de les persones. Cal destacar els estudis del físic valencià Raül de la Rosa i del Cap del Centre d’investigació de l’Hospital universitari La Fe, Claudio Gómez, així com altres estudis d’Anglaterra, Suècia, Alemanya, EEUU i Cuba.

El Govern Espanyol ens ha contestat que no existeix evidència científica de que els camps electromagnètics estan relacionats amb malalties basant-se en les directrius de la Comissió Internacional de Protecció contra la Radiació no Ionitzant (ICNIRP).

La Unió Europea afirma que, segons les conclusions del Comitè de les Regions, s’han de tenir en compte els efectes no tèrmics de les radiacions provocats per les línies d’alta tensió i que tenen repercussions negatives sobre la salut de les persones, com per exemple formigueig, picor, mal funcionament de determinats aparells i instruments elèctrics i electrònics (marcapassos).

Se suposa que el Govern Espanyol, al contestar les qüestions plantejades pel grup parlamentari d’Esquerra Republicana, ho fa de bona fe, però voldríem recorda-li que en 1999 va ser rebutjada una proposició no de llei per la Comissió de Medi Ambient, que feia referència sobre els efectes derivats per a la salut i el medi ambient del camp electromagnètic, en especial el provocat per les línies d’alta tensió, proposició presentada pel grup socialista.

Nosaltres sol·licitem al Govern que es faça un estudi mediambiental i epidemiològic per veure els efectes que tenen sobre la salut els camps electromagnètics, tal i com sol·licitaven quan eren oposició. El grup socialista afirmava que la comunitat científica deia que els països deurien prendre mesures de precaució i cautela respecte de les línies d’alta tensió perquè el que no s’ha demostrat és que les xarxes elèctriques i la telefonia mòbil siga inoqua, sinó tot el contrari. Cal recordar que a Borriana va morir un xiquet de cinc anys afectat per camps electromagnètics d’una antena de telefonia mòbil situada prop del centre escolar, sent el segon de tres casos de càncer infantil detectats en la mateixa escola.

Una vegada més, hem de ser contundents i denunciar a aquells qui per interessos i despreocupació, donen suport a la línia d’alta tensió.

Nosaltres continuarem defensant la ciutadania i lluitarem per aconseguir una millor qualitat de vida plantejant les nostres demandes fins al Parlament Europeu.

Respecte de la pregunta de si Iberdrola ha aportat algun estudi sobre eficiència energètica i gestió de la demanda elèctrica que justifique la instal·lació de la línia des de Castelló de la Ribera a Gandia, no contesten res. Sembla que la directiva 2003/54/CE, concretament la que fa referència a l’article 14, funcions de les gestores de xarxes de distribució, no ens afectaren, com si no fórem europeus." [/i]

Entitats.info [Enllaços]

Joan Fuster rep un homenatge a la mostra de mim de Sueca

Ester Pinter

Literatura i art gestual s’han barrejat aquest cap de setmana en la XVII Mostra Internacional de Mim (MIM), a Sueca, per on han passat 20.000 persones. L’escriptor més destacat de la capital de la Ribera Baixa, Joan Fuster, ha rebut un corporal homenatge de part de la contorsionista basca Ane Miren. En l’espectacle Homenatge a un escriptor, Miren executa difícils exercicis de contorsió, alhora que, amb el llibre Terra en la boca a les mans, delecta el públic amb la lectura dels poemes de Fuster.

Contorsionista professional des del 1993, ha estudiat a llocs com el Circo Rampin Show. També ha desfilat a la passarel·la Gaudí i ha interpretat alguns papers al cine. L’any passat ja va fer un espectacle similar al de Sueca, però aquell cop dedicat al poeta basc Gotzon Garate. L’homenatge d’enguany, que va tenir lloc al pati de la casa de l’escriptor, va arribar com un bàlsam alguns dies després que l’edifici fos objecte de pintades insultants i que la biblioteca s’inundés a causa de la pluja, fent malbé centenars de llibres. Sortosament l’arxiu de Fuster no en va quedar afectat.

[@more@]

Critiquen la película «Salvador»

"en un paper totalment descafeinat i alterat, on es buida de contingut pol·lític la vida i la mort de Salvador Puig Antich" En resposta a la pel·lícula "Salvador" http://www.salvadorpuigantich.info

[@more@]

Benvinguts/des a la plana sobre Salvador Puig i Antich

La pel·lícula «Salvador» ja està en els cinemes. Dirigida per Manuel Huerga (un dels membres del patronat del Fòrum 2004 i director de les ceremònies d’innauguració i clausura dels jocs olímpics de Barcelona’92, director de BTV durant més de 5 anys, …), el film està bassat en la novel·la «Compte enrere: la història de Salvador Puig Antich» de Francesc Escribano (des del 2004 director de Televisió de Catalunya i creador de les sèries de TV3 ‘Ciutadans’, ‘Vides privades’, ‘Bellvitge Hospital’, ‘Veterinaris’…) i Daniel Brühl (protagonista entre d’altres de «Good bye, Lenin») encarna en la pel·lícula el paper de Salvador Puig-Antich, en un paper totalment descafeinat i alterat, on es buida de contingut pol·lític la vida i la mort de Salvador Puig Antich, transformant-lo en un bon noi que per culpa de les males companyies esdevenia un atracador de bancs. Tots ells s’han ajuntat, mitjançant molts diners de per mig, per a realitzar aquest film rosa que de ben segur despertarà més d’una llàgrima, però mai no explicarà la veritat.

Com pretenem explicar en aquesta web, veus de gent propera a Salvador Puig i Antich i d’altres que en conèixen prou bé la història han alçat les seves beus contra aquesta pel·lícula que entenen com una greu injuria a la persona d’en Salvador Puig i Antich, és per això també que han impulsat el manifest: «Salvador», una mortalla de luxe per un producte de misèria que us convidem a difondre.

Totes aquelles persones que hi volgueu fer aportacions (articles que creieu interesants, imatges, etc.) podeu enviar-les a:  



A continuació teniu una relació dels articles que podreu trobar sobre el tema:

Articles

Documents

Agitació

Enllaços

Altres casos similars:

Altres enllaços:




«El Badiu dels Micacos [Enllaços]

17 Set, 2006

Pels seus actes els coneixereu

Històries de la Història — Enviat per Carquinyol @ 17-09-2006 a les 19:52
(Encetem un micaco agredit…)

La setmana passada uns espanyols van tornar a assaltar la llibreria 3i4 de València, i dic tornar perquè aquesta llibreria, que té sobretot llibres en català, ha estat assaltada en múltiples ocasions, la més recent el passat més de gener. Aquest no és un fet aïllat, ja que pocs dies abans també van atacar la llibreria de la Universitat de València.

I tot això amb una passivitat des de les institucions i des de les forces d’ordre que és gairebé insultant. És força representatiu de com és aquest estat que els mateixos que criden i és queixen quan la "kale borroka" els fa objectiu de la seva violència, no fan res per combatre la "kafre camorra" que munten uns quants troglodites incults des de fa anys al País Valencià. Serà perquè en aquest cas són "els seus" els violents ? Pensa malament i encertaràs !!

Aquests violents són aquells que ens diuen "imperialistes", aquells que ens diuen "catalufos", aquells que ens diuen "nazionalistes"… però són ells els que ataquen llibreries !!

Durant la campanya "vull un estat propi" van haver veus que ens van preguntar "perquè ho voleu?". Ja teniu la resposta. Vull un estat propi on pugui parlar la meva llengua sense por, on pugui dir les meves opinions polítiques sense haver de justificar-me continuament i on s’hem respecti com a qualsevol altre ciutadà. Per això ha fallat aquest invent anomenat Espanya, perquè no hi ha respecte cap als que la seva llengua mare no és l’espanyol. I sense respecte no és pot construir res de bo.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]