Aquest migidia Font dels "Madallars" in memoriam de Joan Pellicer

valldigna | 11 Febrer, 2007

foto      "Pedra-escultura-poema", in memoriam de Joan Pellicer

Autor: Jesus Vilaplana

 Podeu llegir el poema de Joan Pellicer "Cant Perdut", llegit aquest matí en memòria del seu autor en un acte organitzat per la Plataforma Pels Pobles de la Safor, i que han secundat associassions com la "Mitja Galta" de Manuel-Ènova, el Col.lectiu "La Vall de Vernissa" (La Safor), PKAT, NAT-Barxeta, entre d'altres. Dues escultures romandràn al paratge per rememorar a Joan Pellicer.

Vicent Savall, ha interpretat una conmovedora "melodia amb flauta de mans" ….

 Redacció – La Valldigna

Arribats de La Costera, La Marina, La Ribera i La Safor Valldigna, els participants en la passejada han plantat arbres en memòria de l'amic Joan, han contemplat les dues obres que d'ara endavant presidiran aquest paratge valldignenc, i han llegit uns emotius textos en memòria del etnobotànic valencià mort aquesta setmana passada i vinculat als moviments ecològistes de les comarques centrals.
A la muntanya s'han vist amics de Joan vinguts de totes les comarques, cares conegudíssimes de la comarca i d'arreu del País.
Jesus Vilaplana ha realitzat una de les dues escultures de pedra realitzades per commemorar el lloc, i que presidiran d'ara endavant aquest paratge.
L'acte ha acabat amb un brindis per Joan amb mistela, acompanyat per un tros de "coca morena", dolç tradicional de la cuina saforenca

+ Reportatge fotogràfic "Un fleix, a Joan Pellicer…"

Multitudinari adéu a Joan Pellicer

Quan la ultradreta comença a protagonitzar diverses pàgines de la premsa local, algú posa el crit al cel i pensa: -d'on han eixit estos feixistes? La resposta la trobem a la pàgina web www.antifeixistes.org, una iniciativa informativa que apareix en un moment clau, i que a base de dossiers, notícies antigues i documents de tot tipus, tracta d'explicar al navegant qui és aquesta ultradreta valenciana. Per això han recopilat un gruix de notícies antigues conservades per particulars i les han escanejat, posant-les a disposició dels internautes preocupats o curiosos.

Hi podem trobar des del Cas Agulló sencer, fins a totes les aventures polítiques de José Luís Roberto (Acción Radical, FE-FNS, Frente Español, España2000..) així com els diversos grupuscles neonazis que han protagonitzat les agressions dels darrers 15 anys.

Algú deia: Fets, no paraules. Doncs en David Fernàndez, al seu llibre 'Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial', ens informa dels fets següents: l’ex-general de la guàrdia civil i membre destacat dels horrors d’Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo, fou condemnat a setanta-cinc anys de presó per l’assassinat de Lasa i Zabala i tan sols en va complir poc més de quatre perquè al·legava problemes de salut. Julen Elorriaga també va ser excarcerat per motius de salut; condemnat a gairebé vuitanta anys de presó pels mateixos fets només ha complert un 3% de la condemna. De la Rosa, després d’estafar tot Espanya, gràcies a una depressió pot gaudir d’un generós règim de tercer grau. Rafael Vera, després de ser condemnat a deu anys de presó pel segrest de Segundo Marey, reivindicat pels GAL, només va passar vuit mesos reclòs per aquella causa… En David, al seu llibre, parla bàsicament de tortures i torturadors, de com la justícia mostra diferents graus de severitat segons l’acusat, de com funciona la maquinària informativa per criminalitzar determinades dissidències, de com la policia crea les proves necessàries per a imputar algú quan interessa políticament, com el govern no vol escoltar els informes del Relator Especial per la Qüestió de la Tortura de les Nacions Unides o d’organismes com Amnistia Internacional, que asseguren que en aquest estat de dret es tortura.

Però també resulta, ara, que la fiscalia de l’Audiència Nacional demana l’arxiu del cas Egunkaria: no hi ha proves. Resulta que el novembre del 2004 el Tribunal d’Estrasburg condemna l’estat espanyol per 'no haver investigat' les tortures denunciades, dotze anys abans, per disset independentistes catalans; calia fer callar les veus discordants durant els Jocs Olímpics. Resulta també que, el novembre del 2005, Zapatero indulta quatre policies locals de Vigo, inhabilitats i condemnats en ferm a dos i quatre anys de presó per haver apallissat, insultat i vexat el ciutadà senegalès Mamadou Kane. I resulta que Aznar havia fet igual el desembre del 2000: catorze agents condemnats per tortures (un d'aquests reincident), indultats.

Durant la concentració els mebres d'aquesta organització antirepressiva han fet palés davant els mitjans de comunicació "la impunitat amb la que l'extrema dreta pot assenyalar i actuar contra l'independentisme i la Universitat, mentres que la mínima resposta cap a aquestos atacs és rapidament i fortament reprimida des de instàncies policials i judicials".

Dins dels jutjats, i amb més d'una hora de retard, ha començat el judici contra els membres del SEPC i Maulets. Com advocat acusador, ha aparegut Juan Garcia Sentandreu, conegut lider feixista de Coalición Valenciana.

Aquest, amb una actuació provocativa i delirant , segons afirmen els testimonis que han participat al judici, ha intentat en un primer moment pactar amb la defensa, trobant-se una resposta negativa d'aquesta a pactar amb feixistes. Més tard , i durant les declaracions, el propi Sentandreu ha intentat criminalitzar als encausats, donant arguments polititzats i fora de contex, preguntant inclús si els denunciats creien en la lluita armada.

Finalment la fiscalia ha demanat 600 € de multa per cadasqun dels acusats per faltes de lesions i 235 € per responsabilitat civil.

Alerta Solidària ha fet una valoració positiva del suport de l'independentisme i l'esquerra estudiantil cap als encausats, "que una vegada més s'han vist recolzats a les portes dels jutjats, a més de les múltiples adhesions que s'han rebut al llarg d'aquestos dies".

De la la mateixa manera denuncien segons així ha quedat evidenciat amb el judici la connexió existent entre els acusadors i l'extrema dreta espanyolista, encarnada en Sentandreu i el GAV. "Aquestos, sota una façana de víctimes de la violència, que en cap cas han pogut provar, són els que realment la promouen i la utilitzen contra altres estudiants i col.lectius polítics".

[] "En la reunió celebrada el passat dissabte, 27 de gener, Esquerra-La Valldigna, Adrià Pérez i Vercher ha estat nomenat candidat d’Esquerra a l’alcaldia de Tavernes de la Valldigna.

Adrià Pérez, que compta amb el suport de tota la militància d’Esquerra, espera il·lusionar a moltes persones descontentes de Tavernes. Per això, Esquerra iniciarà una precampanya on explicarà les seues propostes per a Tavernes.

Adrià Pérez ha afirmat que cal traure al PP de l’alcaldia de Tavernes per aturar les polítiques destructives i especuladores que està portant a terme. A més a més, cal encetar una nova etapa de renovació de persones i projectes que revitalitzen la política municipal amb transparència, participació ciutadana i defensa dels valors republicans i identitaris.

Imma Cunyat.
Presidenta d’Esquerra-La Valldigna.